Resum executiu
Informe econòmic local
Informe econòmic Maresme 2025
El Maresme presenta una evolució positiva en la majoria d’indicadors socioeconòmics analitzats l’any 2024, però minora el dinamisme respecte a l’any 2023. La reducció de l’atur se situa al mateix nivell que al conjunt de la província, el descens és del −2,4 % en un any. La baixada ha estat més acusada entre les dones (−2,9 %), però augmenta entre les persones amb nacionalitat estrangera (1,4 %). La taxa d’atur cau quatre dècimes, i se situa en el 9,2 %, que encara està per sobre de la taxa provincial (8,7 %).
L’ocupació registrada resident creix l’1,8 %, pràcticament com ho fa al conjunt de la província (1,9 %). Per la seva banda, els llocs de treball localitzats també augmenten, però s’atenua notablement el seu increment fins a l’1,0 %, per sota de la meitat de com ho fa a escala provincial (2,2 %). La modalitat de treball assalariat creix sensiblement (0,9 %), i la de treball autònom deixa enrere l’estacament i augmenta l’1,2 %. El teixit productiu queda pràcticament igual respecte a un any enrere (0,0 %). L’activitat turística augmenta lleugerament, tant pel que fa a l’oferta com la demanda, propiciant així un remarcable increment de la recaptació tributària (12,7 %). Per la seva banda, el comerç registra un descens moderat d’establiments, i un lleuger augment de la superfície de venda, amb una valoració de l’oferta comercial disponible bona.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2024
Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2024
La comarca del Maresme té una superfície de 398,5 km2, el 5,2 % de la superfície de la demarcació de Barcelona, i està integrada per 30 municipis que tenen una superfície mitjana de poc més de 13 km2, la menor respecte a la resta de comarques barcelonines. Mataró n’és la capital.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2017-2024 (en percentatge)
L’any 2024 la comarca del Maresme suma 474.012 habitants, i es manté com la quarta comarca més poblada entre les comarques barcelonines. La població ha crescut l’1,3 % en un any, un ritme de creixement lleugerament inferior al de la província (1,6 %), però continuant el creixement ininterromput des que hi ha registres anuals del Padró d’habitants. La població jove menor de 16 anys accelera la seva baixada (−1,8 %), mentre creix la població de 16 a 64 anys i sobretot la de 65 anys i més (3,1 %). Segons la nacionalitat, la població nacional s’incrementa l’1,1 %, mentre que l’estrangera ho fa el 5,6 %, amb especial incidència entre la població de nacionalitat ucraïnesa (20,1 %) i colombiana (28,0 %). Pràcticament, la totalitat de municipis de la comarca creixen en població, sobretot Calella (445), Pineda de Mar (575) i Mataró (1.274). Tan sols un municipi perd població, es tracta de Cabrils (−39).
Gràfic 2
Piràmide d’edats del Maresme 2024-2034 (en percentatge)
El Maresme continua creixent demogràficament, i aquest darrer any ho fa l’1,3 %, però aprofundint en l’envelliment de la població a causa de la caiguda de població jove i el repunt de població en edat més avançada.
El VAB ha experimentat una variació l’any 2024 del 4,0 %, segons l’Anuari econòmic comarcal 2025, de BBVA (vegeu el gràfic 3), un ritme de creixement molt similar al del conjunt de la província (3,9 %). Per la seva banda, l’ocupació registrada de la població resident a la comarca s’incrementa l’1,8 % l’any 2024, una evolució semblant a la provincial (1,9 %). Per sexe, l’alça ha estat lleugerament superior entre les dones (1,9 %). Per nacionalitat, l’increment més marcat és el de persones amb nacionalitat estrangera (5,2 %), i per grups d’edat és el de menors de 30 anys (4,8 %), seguit dels de 55 anys i més (4,6 %). Cal remarcar que l’únic grup d’edat que perd ocupats és el de 30 a 44 anys (−1,3 %). Hi ha un total de 202.465 persones ocupades, 3.515 més que un any abans.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Maresme (en percentatge)
Se suavitza el ritme de creixement de l’ocupació de les persones residents al Maresme (1,8 %), que incideix particularment entre els ocupats joves i els de major edat.
L’atur registrat a la comarca (vegeu el gràfic 5) continua minvant. La reducció en acabar l’any ha estat del −2,4 %, el mateix ritme de destrucció d’atur que el provincial. En total hi ha 20.500, 511 menys que el 2023. Gràcies a la davallada de l’atur i a la pujada de l’ocupació, la taxa d’atur resultant és del 9,2 %, quatre dècimes menys en un any, però continua per sobre de la taxa provincial (8,7 %).
Per sexe, l’atur davalla més entre les dones que entre els homes (−2,9 % i −1,9 %, respectivament). El comportament és divergent segons la nacionalitat, ja que l’atur nacional cau (−3,2 %), però l’estranger augmenta (1,4 %). La caiguda en el nombre d’aturats s’ha estès per tots els grups d’edat analitzats, amb el grup de 30 a 44 anys com el més beneficiat (−4,4 %). També s’ha produït una caiguda entre tots els grans sectors econòmics, incloses les persones sense ocupació anterior (−0,2 %). En termes absoluts lidera la baixada el sector serveis (−219) seguit de la indústria (−199). En termes relatius l’agricultura registra el descens més intens (−11,1 %).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Maresme (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Maresme, 2024 (en percentatge)
El comportament de l’atur ha estat positiu al Maresme (−2,4 %), i s’ha fet estès en tots els grups d’edat i en tots els grans sectors d’activitat.
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Maresme, 2024 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Maresme, 2024 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Maresme, 2024 (en percentatge)
Gairebé tots els municipis experimenten un augment de població ocupada, però encara hi ha dos amb una taxa d’ocupació inferior al 60 %. En el mateix període, l’atur es redueix en divuit municipis, i hi ha dos municipis amb una taxa d’atur superior al 10 %.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Maresme, 2024 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Maresme, 2024 (absoluts)
Quaranta-un subsectors de la comarca han guanyat llocs de treball, els més rellevants: comerç a l’engròs (350), educació (455) i fabricació de productes farmacèutics (490). Entre els que perden llocs de treball hi destaquen el comerç al detall (−370) i les activitats administratives d’oficina (−590).
El nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) s’amplia fins als 143.225 llocs a finals de l’any 2024, que suposa un increment de 1.385 llocs respecte a l’any anterior. El creixement relatiu ha estat de l’1,0 %, molt més reduït que el del conjunt de la província (2,2 %). El comportament positiu s’ha donat tant en la modalitat de treball assalariat (0,9 %) com en la d’autònom (1,2 %).
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
Dinou municipis de la comarca guanyen llocs de treball el darrer any (vegeu el mapa 5), entre els quals destaquen Palafolls (14,2 %), Santa Susanna (18,5 %) i Òrrius (18,5 %). En termes absoluts, els majors increments s’han produït a Mataró (455) i Palafolls (475). Per altra banda, deu municipis registren una davallada del nombre de llocs de treball, i els que ho han patit de forma més notable han estat Teià (−2,6 %), Sant Iscle de Vallalta (−5,0 %) i Cabrils (−7,6 %).
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Maresme, 2024 (en percentatge)
Se suavitza el ritme de creixement de llocs de treball fins a l’1,0 %, amb una evolució positiva tant del treball assalariat com de l’autònom. El nombre d’empreses resta pràcticament estable (0,0 %).
Pel que fa al nombre d’empreses (comptes de cotització) l’any 2024 suposa un fre a la pèrdua registrada l’any anterior, i pràcticament manté el nombre d’empreses 0,0 % (−3), que contrasta amb el lleuger creixement de la província (0,5 %). L’any finalitza amb 11.909 empreses a la comarca. Per subsectors, les crescudes més significatives són les de les activitats immobiliàries (14) i les activitats administratives d’oficina (23), mentre les principals caigudes es concentren a les llars que ocupen personal domèstic (−16) i al comerç al detall (−28).
Mapa 6
Variació empreses registrades. Maresme, 2024 (en percentatge)
Creix el teixit empresarial a catorze municipis, amb Alella al capdavant (14). Per contra, altres catorze perden empreses, destacant el Masnou (−13) i Sant Vicenç de Montalt (−15).
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics corresponent a l’any 2023, el teixit empresarial del Maresme està format per 6.977 societats mercantils que generen el 2,8 % (10.174 milions d’euros) de la facturació total de la província barcelonina. Gairebé una tercera part de la facturació del teixit empresarial del Maresme procedeix de tres sectors: la indústria química i farmacèutica (1.444 milions d’euros); el comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (900 milions d’euros) i el sector tèxtil, confecció, cuir i calçat (850 milions d’euros).
L’impacte de la pandèmia de la covid−19 en termes de facturació al Maresme es va traduir en una disminució de l’11,5 % del 2019 al 2020. El 2021 la facturació es va recuperar fins a nivells prepandèmia amb un increment de l’11,1 %. El 2022 l’augment interanual va ser del 22,0 % i el 2023 ha estat del 6,1 %, increment superior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (5,3 %).
En relació amb el nombre de prestacions per desocupació a la comarca, el mes de desembre de 2024 s’hi comptabilitzen un total de 15.150, 840 menys que un any abans. La disminució de l’atur ha compensat completament la reducció de les prestacions, i la taxa de cobertura sobre la població aturada puja 6 dècimes fins a situar-se en el 79,4 %. És la taxa de cobertura més elevada entre totes les comarques de la província, 10,2 punts per sobre de la taxa provincial (69,2 %).
El nombre de contractes laborals registrats al llarg de l’any ha estat de 85.112, 321 menys que l’any 2023 (−0,4 %), apropant-se molt a l’estancament a escala provincial (0,0 %). La davallada es concentra en la modalitat indefinida (−4,3 %), ja que han augmentat els contractes temporals (3,8 %). Per sectors, cauen els contractes a la indústria (−4,6 %) i la construcció (−6,6 %), mentre creixen als serveis (0,8 %) i l’agricultura (3,3 %).
El Maresme és, després del Barcelonès, la comarca amb més volum d’activitat turística, tant en termes d’oferta com de demanda. Aquest 2024, igual que els darrers anys, les places s’han mantingut pràcticament estables a totes les tipologies d’allotjament. Només els HUT i els establiments hotelers han incrementat en el nombre de places, però només un 0,5 % i un 3 %, respectivament.
Pel que fa als indicadors de demanda, les dades superen les xifres del 2023 tant en nombre de viatgers com de pernoctacions, gràcies a l’increment dels establiments hotelers, que arriben gairebé a 6 milions de pernoctacions el 2024.
Gràfic 9
Variacions oferta turística. Maresme
Gràfic 10
Variacions demanda turística. Maresme
El Maresme ha recaptat més de 4,6 milions d’euros aquest 2024 en taxa turística, una xifra un 13 % superior a la de l’any anterior. Aquesta comarca recapta el 43 % del total de l’impost recaptat a l’entorn de Barcelona.
Mapa 7
Recaptació de la taxa turística. Maresme
La recaptació de l’Impost sobre les estades turístiques supera els 4,6 milions d’euros al Maresme, un 43 % del total de l’entorn de Barcelona.
En relació amb el comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2023 hi havia un total de 4.783 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 610.301 m2. Això suposa un descens respecte a l’any 2021 d’un −4,3 % en el nombre d’establiments, però un augment d’un 3,7 % de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 10,35 establiments per cada 1.000 habitants, 0,5 dècimes menys que l’any 2021, i 1.320 m2 per cada 1.000 habitants, un 3,1 % més. La superfície mitjana per establiment se situa en 128 m2, 10 m2 més que el 2021, una variació d’un 8,5 %, per sota de la variació provincial (11,4 %).
Gràfic 11
Taxes de variació del comerç (en percentatge)
Registra una evolució atenuada en el comerç, amb una caiguda en el nombre d’establiments, però un creixement de la dimensió mitjana dels mateixos. La valoració de l’oferta comercial és mitjana (6,59), amb una important retenció en la compra de productes quotidians.
La capital de comarca, Mataró, és el municipi que concentra més establiments (1.533). En canvi, la densitat més elevada es localitza a Calella, amb 19,0 establiments per cada 1.000 habitants. Cabrera de Mar és el que presenta la superfície mitjana per establiment més alta, de 451 m².
A diferència de la majoria de comarques, el Maresme és una de les úniques dues comarques que perd llocs de treball al subsector del retail l’any 2024, juntament amb l’Anoia. Els llocs de treball localitzats són un total de 15.920, 310 menys que un any enrere, que suposa una davallada del −1,9 %, que contrasta amb la dinàmica positiva provincial (0,6 %). El subsector acull l’11,1 % del total de llocs de treball localitzats a la comarca.
Els últims resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra el 2024, la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és de 6,59 sobre 10 (quan la mitjana provincial és del 7,15), una valoració molt semblant a la de l’anterior enquesta de 2019. Quant a l’Índex d’atracció, s’observa una molt alta retenció de despesa en la compra de productes quotidians, que pràcticament arriba al 100 %. Aquesta atracció es redueix en els productes no quotidians (equipament de la llar i equipament de la persona), malgrat que és relativament elevada, es produeix una pèrdua d’oportunitat amb la fuga de part dels consumidors cap a altres comarques en aquest tipus de compres.
Perspectiva de gènere Maresme
Al Maresme, l’evolució cíclica entre l’any 2023 i 2024 ha estat expansiva, amb una millora de l’ocupació mentre la bretxa de gènere de participació laboral femenina s’ha mantingut estable. El 2024 ha tancat l’any amb 103.105 afiliades dones i 109.355 afiliats homes, un 1,8 % i un 1,6 % més respecte al 2023, respectivament. Això ha implicat que la participació de les dones en el mercat laboral es manté estable, amb el 48,5 % dels afiliats totals el 2023 i 2024. Dins la província de Barcelona, el Baix Llobregat té una participació laboral de les dones superior a la mitjana de les comarques (el 48,5 % enfront del 47,3 %).
La segregació sectorial contribueix significativament a les bretxes de gènere en l’ocupació, atès que les dones es troben principalment en el sector serveis (un 90 % de les dones treballen en serveis al Maresme el 2024) mentre que la resta de sectors són masculinitzats (indústria, construcció, agricultura). En aquest sentit, hi ha correlació positiva a nivell comarcal entre el pes del sector serveis i la participació de les dones en l’ocupació. L’expansió de serveis que s’ha produït el 2024 s’ha repartit de forma similar entre dones i homes, per tant, la bretxa de gènere en l’ocupació s’ha mantingut estable el darrer any.
Pel que fa a la desocupació, les dones són majoria entre les persones aturades a la comarca, un 57 % el 2024. El desembre de 2024, el nombre de dones aturades ha estat 11.698, un 2,9 % menys que l’any anterior, mentre que el nombre d’homes aturats ha estat de 8.802, un 1,9 % menys que el 2023. El fet que l’atur dels dos sexes hagi caigut de forma similar, fa que el percentatge de dones aturades sobre el total es mantingui estable el darrer any. Aquesta majoria de dones aturades suggereix un fort desajust entre l’oferta i demanda laboral femenina, on polítiques de formació específica i d’inserció laboral a la comarca dirigides a les dones són especialment rellevants. Alguns exemples són els programes 30 Plus o Dones en Acció de l’Ajuntament de Mataró, projectes destinats a dones aturades de llarga durada, que pateixen risc d’exclusió social, majors de 45 anys, que han patit violència masclista, entre d’altres.