(function () { function initMenuHoritzontalColapsable() { const toggle = document.getElementById("menu-secundari-toggler"); const menu = document.getElementById("navbar-secondary-menu"); if (!toggle || !menu || toggle.dataset.ready) return; toggle.dataset.ready = "true"; toggle.addEventListener("click", () => { menu.classList.toggle("open"); }); } document.addEventListener("DOMContentLoaded", initMenuHoritzontalColapsable); Liferay.on("endNavigate", initMenuHoritzontalColapsable); })();

Resum executiu

Descargar:

El Baix Llobregat presenta una evolució positiva dels indicadors socioeconòmics analitzats, consolidant tres anys expansius. El 2024 referma el bon comportament socioeconòmic, especialment els referents a l’atur registrat i en el turisme, mentre la resta presenten una evolució atenuada. L’atur registrat es redueix el −3,0 %, destacant la baixada del grup d’edat de 45 a 54 anys (−5,8 %). La taxa d’atur es manté a la baixa, i se situa en el 7,9 %, per sota de la taxa provincial (8,7 %), i esdevenint la segona comarca barcelonina amb menor incidència de l’atur, per darrere del Lluçanès.

L’ocupació registrada resident a la comarca ha augmentat l’1,7 %, un ritme inferior al de l’any anterior i sensiblement per sota del conjunt de la província (1,9 %). L’evolució dels llocs de treball també és similar, amb un increment de l’1,9 %, debilitant−se respecte a l’any anterior, i per sota del creixement provincial (2,2 %). La pujada es basa principalment en la modalitat de treball assalariat (2,1 %), ja que l’increment de la modalitat de treball autònom és menor (0,7 %). Alhora, el teixit empresarial es redueix mínimament en el mateix període (−0,1 %). En relació amb l’activitat turística, s’experimenta un creixement de l’oferta, però sobretot de la demanda, que impulsa la recaptació tributària un 11,5 %. En canvi, el comerç perd nombre d’establiments, però guanya superfície, i la valoració de l’oferta comercial és bona.

Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2024

Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2024

La comarca del Baix Llobregat té una superfície de 486 km2, el 6,3% de la superfície de la demarcació. La integren 30 municipis amb una superfície mitjana de 16,2 km2. Sant Feliu de Llobregat n’és la capital.

Gràfic 1

Taxes de variació de la població total, 2017-2024 (en percentatge)

El Baix Llobregat és la tercera comarca més poblada de la província, amb 850.605 habitants segons el padró de 2024, aplegant el 14,4 % del total de la província. Ha experimentat un creixement de l’1,1 % respecte a l’any anterior (8.874 habitants més), per sota del creixement del conjunt de la demarcació (1,6 %). Pel que fa a l’evolució per grans grups d’edat, l’evolució es caracteritza per un increment significatiu de la població de 65 anys i més (2,6 %), i el significatiu descens del grup de menors de 16 anys (−2,0 %). Per la seva banda, la població nacional creix sensiblement, però menys que la població amb nacionalitat estrangera (1,0 % i 6,4 % respectivament), entre els que sobresurten els ascensos de persones amb nacionalitat colombiana i peruana (22,6 % ambdós casos). Vint-i-sis dels trenta municipis de la comarca guanyen població, encapçalats per Castelldefels (869), Sant Boi de Llobregat (921) i Cornellà de Llobregat (1.120). Hi ha quatre municipis que perden població, encapçalats per Martorell (−160).  

Gràfic 2

Piràmide d’edats del Baix Llobregat 2024-2034 (en percentatge)

La dinàmica de la població és positiva (1,1 %), però per sota del creixement provincial. L’impuls és causat per l’increment de la població adulta i la població més gran, mentre cau la població en edat més jove.

Gràfic 3

Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

El VAB de la comarca ha crescut el 3,0 % l’any 2024, segons l’Anuari econòmic comarcal 2025, de BBVA (vegeu el gràfic 3), mantenint el mateix ritme de creixement que l’any anterior, però comparativament menor al de la província (3,9 %).. Per la seva banda, el ritme de creixement de l’ocupació registrada de la població resident es desaccelera lleugerament respecte als anys anteriors, i augmenta l’1,7 %, sensiblement per sota del conjunt de la província (1,9 %). S’ha donat un major increment entre les dones (2,0 %) que entre els homes (1,4 %). Per nacionalitat, la pujada de l’ocupació amb nacionalitat estrangera és comparativament superior (5,1 %). Pel que fa als grups d’edat, la comarca sobresurt entre les altres comarques per l’augment del grup de 55 anys i més (5,3 %), mentre que el de 30 a 44 es redueix (−1,3 %). La xifra d’ocupats s’eleva fins a les 383.260 persones en finalitzar l’any 2024, 6.290 més que un any enrere.

Gràfic 4

Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Baix Llobregat (en percentatge)

 

El Baix Llobregat registra un augment moderat de la població ocupada (1,7 %), amb un increment important de la població ocupada de 55 anys i més (5,3 %).

A diferència de l’evolució de l’ocupació, l’atur registrat experimenta una evolució positiva més acusada (vegeu el gràfic 5) amb una reducció del −3,0 %, aprofundint la destrucció d’atur respecte a l’any anterior, i fent-ho a un ritme més marcat que el conjunt de la província (−2,4 %). El nombre d’aturats se situa en 32.903, 1.006 menys que l’any 2023. La taxa d’atur baixa fins al 7,9 %, i passa a ser la segona comarca amb la taxa més reduïda, i 8 dècimes per sota de la taxa provincial (8,7 %).

L’atur masculí ha estat el més beneficiat d’aquesta baixada (−4,3 %) front un descens menor entre les dones (−2,0 %). Se situa entre les comarques en què es redueix tant l’atur nacional com l’estranger (−3,2 % i −1,4 % respectivament). Per grups d’edat, la davallada més significativa s’ha produït en el grup de 45 a 54 anys (−5,8 %), mentre augmenta en el grup de menors de 30 anys (0,5 %). La baixada de l’atur s’ha estès per tots els grans sectors d’activitat, i entre els sectors amb més pes a la comarca és particularment remarcable la reducció en el sector industrial (−8,7 %). També ha davallat en el cas de la població sense ocupació anterior (−2,1 %).

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Baix Llobregat (en percentatge)

Mapa 1

Variació població ocupada registrada. Baix Llobregat, 2024 (en percentatge)

S’accelera la caiguda de l’atur l’any 2024 (−3,0 %), amb una reducció significativa al sector industrial. La taxa d’atur cau fins al 7,9%, la segona més baixa a la província.

Mapa 2

Taxa d’ocupació registrada. Baix Llobregat, 2024 (en percentatge)

Mapa 3

Variació anual de l’atur registrat. Baix Llobregat, 2024 (en percentatge)

Mapa 4

Taxa d’atur registrat. Baix Llobregat, 2024 (en percentatge)

La població ocupada augmenta a tots els municipis de la comarca, sense excepció. Només un presenta una taxa d’ocupació superior al 75 %. La reducció de l’atur es concentra en dinou municipis, enfront d’onze on augmenta. En canvi, tots tenen una taxa d’atur inferior al 10%.

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Baix Llobregat, 2024 (absoluts)

 

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Baix Llobregat, 2024 (absoluts)

L’augment de llocs de treball a la comarca s’ha estès per cinquanta-set subsectors, els més importants: serveis socials sense allotjament (795), transport terrestre i per canonada (995) i emmagatzematge i afins al transport (2.105). Per altra banda, destaca la baixada en transport aeri (−1.735).

Quant a nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no), a la comarca s’hi localitzen 360.420 en acabar l’any 2024, 6.645 més que en el mateix període de l’any anterior. El creixement ha estat de l’1,9 %, lleugerament per sota del ritme de creixement del conjunt de la província (2,2 %). L’increment de llocs de treball es recolza principalment en la modalitat de treball assalariat (2,1 %), tot i que la modalitat de treball autònom també avança (0,7 %).

Gràfic 8

Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

 

En l'àmbit municipal, la variació interanual de llocs de treball (vegeu el mapa 5) ha estat positiva en vint-i-tres municipis de la comarca, amb Castelldefels (4,5 %), Sant Just Desvern (5,0 %) i el Prat de Llobregat (5,1 %) liderant els creixements més acusats. Els increments absoluts més notables són els de Cornellà de Llobregat (1.550) i el Prat de Llobregat (2.810). Els altres set municipis registren l’evolució contrària, amb la pèrdua més apreciable tant en termes relatius com absoluts a Sant Andreu de la Barca (−15,7 %; −1.980).

Mapa 5

Variació llocs de treball registrats. Baix Llobregat, 2024 (en percentatge)

 

El nombre de llocs de treball a la comarca augmenta l’1,9 %, amb increments tant de la modalitat assalariada com autònoma. Alhora, el teixit empresarial cau mínimament (−0,1 %).

En relació amb les empreses (comptes de cotització), el seu nombre es redueix mínimament. S’hi comptabilitzen 20.912 empreses a finals de 2024, 11 menys que el 2023 (−0,1 %), que contrasta amb l’increment de la província (0,5 %). Els subsectors que han experimentat un descens més notable han estat el comerç a l’engròs (−35), els serveis de menjar i begudes (−36) i el comerç al detall (−42). En canvi, s’han donat alguns increments remarcables, com el de les activitats esportives i d’entreteniment (24) o el transport terrestre i per canonades (88).

Mapa 6

Variació empreses registrades. Baix Llobregat, 2024 (en percentatge)

Setze municipis han perdut teixit empresarial, entre els quals destaquen: Sant Andreu de la Barca (−20) i Sant Boi de Llobregat (−22). En canvi, tretze municipis en guanyen, sobretot Cornellà de Llobregat i Martorell (19 ambdós), i Castelldefels (40).

Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, l’any 2023 el Baix Llobregat és la segona comarca, darrere del Barcelonès, en termes de volum de negoci (78.919 milions d’euros). Els municipis on es genera un major volum de negoci són Martorell (15.193 milions d’euros); el Prat de Llobregat (9.736 milions d’euros) i Esplugues de Llobregat (7.526 milions d’euros).

L’impacte de la pandèmia de la covid−19 en termes de facturació al Baix Llobregat es va traduir en una disminució del 12,7 % del 2019 al 2020. El 2021 la facturació es va recuperar un 8,8 %. El 2022 l’augment interanual va ser del 22,7 %, i el 2023 ha estat del 6,3%, increment superior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (5,3 %).

Les prestacions per desocupació han arribat a 22.502 persones, que són 820 menys que un any abans. La taxa de cobertura sobre les persones aturades registrades és del 72,9 %, 3,6 punts per sobre de la taxa provincial (69,2 %). Gràcies a la disminució del nombre d’aturats registrats la taxa se situa 1,6 punts per sobre de la que es donava el desembre de 2023 (71,3 %). 

Al llarg de l’any 2024 el nombre de contractes laborals registrats ha estat de 242.839, que representa un increment del 4,3 %, és una de les quatre comarques que creix. Els dos grans sectors més importants a la comarca són els que han impulsat aquest augment, als serveis creix el 4,1 %, i a la indústria el 10,0  %. Per contra, la construcció registra un retrocés significatiu (−12,8 %). La contractació temporal és la que ha provocat el creixement, ja que augmenta el 7,1 %, mentre la contractació indefinida pràcticament no varia (−0,1 %).  

El Baix Llobregat presenta creixements en l’oferta turística. El nombre de places augmenta en totes les tipologies d’allotjament, superant les 22.000 places el 2024. Els establiments hotelers i els habitatges d’ús turístic suposen més del 75 % l’oferta de places de tota la comarca. 

Gràfic 9

Variacions oferta turística. Baix Llobregat

El volum de turistes allotjats en establiments hotelers ha augmentat un 11 % respecte al 2023 i un 7 % en pernoctacions. No es disposa de dades de demanda pel que fa a l’activitat en càmpings i en turisme rural.

Gràfic 10

Variacions demanda turística. Baix Llobregat

Pel que respecta a la recaptació de la taxa turística, el Baix Llobregat ha obtingut un import 16 % superior que l’any 2023, amb un total de més de 2.100.000 € recaptats.

Mapa 7

Recaptació de la taxa turística. Baix Llobregat

La recaptació de taxa turística del Baix Llobregat supera els 2,1 milions d’euros el 2024.

En relació amb el comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2023 hi havia un total de 7.808 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda d’1.119.945 m². Això suposa una davallada respecte a l’any 2021 d’un −6,6 % en el nombre d’establiments, però un augment d’un 4,5 % de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 9,4 establiments per cada 1.000 habitants, 7 dècimes menys que l’any 2021, i 1.344 m² per cada 1.000 habitants, un 4,5 % més. La superfície mitjana per establiment se situa en 143 m², 15 m² més que el 2021 (11,7 %), similar a l’augment del conjunt de la província (11,4 %). 

Gràfic 11

Taxes de variació del comerç (en percentatge)

 

La dimensió dels establiments comercials s’incrementa per la reducció de nombre d’establiments i l’increment de la superfície de venda. La valoració de l’oferta comercial és elevada, però amb tendència a la baixa (6,80).

Entre tots els municipis de la comarca, el que té més establiments és Cornellà de Llobregat (927). En canvi, Molins de Rei presenta la densitat més gran, amb 12,3 establiments per cada 1.000 habitants. Pel que fa a la superfície mitjana, Abrera està al capdavant, amb una mitjana de 223 m² per establiment. 

El subsector del retail acull un total de 38.220  llocs de treball en finalitzar l’any 2024, 120 més que un any abans, que representa un increment del 0,3 %, la meitat del ritme de creixement provincial (0,6 %). El subsector representa el 10,6 % dels llocs de treball ubicats a la comarca. 

En els resultats de la darrera Enquesta d’hàbits de consum i compra el 2024, la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència decau sensiblement fins a 6,80 sobre 10 (quan la mitjana provincial és del 7,15). Quant a l’Índex d’atracció, la retenció dels consumidors en la compra de productes quotidians és elevada, i és del 100 % en la compra de resta d’alimentació. La fuga de compradors en aquests productes és molt petita. En canvi, en l’adquisició de productes no quotidians (equipament de la llar i equipament de la persona), registra una significativa pèrdua de compradors, que es dirigeixen a altres comarques. 

Perspectiva de gènere Baix Llobregat

Al Baix Llobregat, l’evolució cíclica entre l’any 2023 i 2024 ha estat expansiva, amb una millora de l’ocupació i una petita millora de la bretxa de gènere de participació laboral femenina. El 2024 ha tancat l’any amb 194.870 afiliades dones i 205.600 afiliats homes, un 1,8 % i un 1,5 % més respecte al 2023, respectivament. Això ha implicat un increment lleuger de la participació de les dones en el mercat laboral, que ha passat del 48,6 % dels afiliats totals el 2023 al 48,7 % el 2024. Dins la província de Barcelona, el Baix Llobregat té una participació laboral de les dones per sobre la mitjana de les comarques (el 48,7 % enfront del 47,3 %). 

La segregació sectorial contribueix significativament a les bretxes de gènere en l’ocupació, atès que les dones es troben principalment en el sector serveis (un 90 % de les dones treballen en serveis al Baix Llobregat el 2024) mentre que la resta de sectors són masculinitzats (indústria, construcció, agricultura). En aquest sentit, hi ha correlació positiva a nivell comarcal entre el pes del sector serveis i la participació de les dones en l’ocupació. Gràcies a l’expansió de serveis que s’ha produït el 2024, reforçada per la resta de sectors més masculinitzats, la bretxa de gènere en l’ocupació s’ha reduït lleugerament el darrer any. 

Pel que fa a la desocupació, les dones són majoria entre les persones aturades a la comarca, un 59 % el 2024. El desembre de 2024, el nombre de dones aturades ha estat 19.338, un 2,0 % menys que l’any anterior, mentre que el nombre d’homes aturats ha estat de 13.565, un 4,3 % menys que el 2023. El fet que l’atur femení hagi caigut menys que el masculí, fa que el percentatge de dones aturades sobre el total augmenti del 58 % a finals del 2023 al 59 % a finals del 2024. Aquesta majoria de dones aturades suggereix un fort desajust entre l’oferta i demanda laboral femenina, on polítiques de formació específica i d’inserció laboral a la comarca dirigides a les dones són especialment rellevants. Un exemple és el programa Treball i Formació línea DONA, un projecte del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) destinat a dones aturades amb la finalitat de facilitar la seva inserció al món laboral després d’haver actualitzat la seva experiència laboral en les administracions locals. 

Gràfic 12

Evolució del pes de les dones afiliades (percentatge de dones afiliades sobre el total de persones afiliades)

 

Gràfic 13

Evolució del pes de les dones aturades (percentatge de dones aturades sobre el total de persones aturades)