Resum executiu
Informe econòmic local
Informe econòmic Moianès 2025
La comarca del Moianès, sosté els signes de desacceleració d’alguns indicadors socioeconòmics que ja mostrava l’any anterior, amb comportaments negatius remarcables en alguns d’ells durant l’any 2024. El cas més evident és el de l’atur registrat, que continua la tendència a l’alça iniciada l’any anterior, però aquest cop de forma més moderada, augmentant l’1,4 %. És una de les úniques dues comarques de la província on augmenta l’atur. L’increment s’ha donat per l’important augment de l’atur masculí (12,4 %), ja que l’atur femení registra el major descens de la província en el mateix període (−6,2 %). Malgrat l’augment, la taxa d’atur encara es manté comparativament reduïda, del 8,0 %, per sota de la provincial (8,7 %), però reduint-se les diferències amb aquesta.
L’ocupació registrada resident a la comarca experimenta un sensible creixement, amb un augment del 0,7 %, en línia amb l’any anterior. En canvi, el nombre de llocs de treball localitzats referma el descens que ja va patir el 2023, i aquest cop ha estat del −0,8 %, estenent-se amb la mateixa intensitat entre les modalitats de treball assalariat i autònom. El nombre d’empreses també es manté pràcticament idèntic (0,0 %) en aquest període. Pel que fa a l’activitat turística, s’ha donat un important augment tant de l’oferta com de la demanda, liderant l’augment de la recaptació turística a la província (16,4 %). El comerç també presenta un comportament negatiu, amb una reducció tant del nombre d’establiments com de la superfície total de venda, però la valoració de l’oferta comercial és relativament bona.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2024
Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2024
La comarca del Moianès, creada l’any 2015, té una superfície de 337,9 km2, i representa el 4,4 % de la superfície de la demarcació. Està formada per 10 municipis amb una superfície mitjana de 33,8 km2, una xifra significativament més gran que la mitjana provincial. Moià n’és la capital.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2017-2024 (en percentatge)
La comarca no ha deixat de créixer demogràficament des de la seva creació (vegeu el gràfic 1), l’any 2024 ja arriba als 14.790 habitants, que representa un lleuger augment del 0,6 %, suavitzant el ritme de creixement dels anys anteriors. Per grans grups d’edat, es registra un descens de la població jove menor de 16 anys (−1,4 %), i un modest creixement de la població de 16 a 64 anys (0,3 %), que contrasta amb un increment marcat en el grup de majors de 64 anys (3,2 %). És l’única comarca on es registra una davallada de la població amb nacionalitat estrangera (−0,1 %), mentre la població nacional manté una evolució positiva, però atenuada (0,6 %). Destaca el descens de la nacionalitat maliana (−8,1 %), i l’augment de la marroquina (20,7 %). Sis dels deu municipis de la comarca guanyen població, encapçalats per Calders (16), Castellterçol (37) i Moià (45). Altres quatre municipis en perden, principalment Granera (−10).
Gràfic 2
Piràmide d’edats del Moianès 2024-2034 (en percentatge)
La població de la comarca continua a l’alça, guanyant un 0,6 % d’habitants, amb un ascens important de població en edat avançada. És l’única comarca on decreix la població amb nacionalitat estrangera.
A diferència de la resta de la província, l’evolució del VAB al Moianès ha estat negativa l’any 2024. Segons l’Anuari econòmic comarcal 2025, de BBVA, el VAB de la comarca ha davallat el −1,1 %, que contrasta amb el creixement provincial (3,9 %) (vegeu el gràfic 3). Pel que fa a l’ocupació registrada de la població resident (vegeu gràfic 4) torna a presentar un lleuger increment del 0,7 %, el menor creixement entre totes les comarques barcelonines que creixen. No s’han produït diferències significatives entre sexes, però sí entre nacionalitats, ja que l’ocupació entre la població nacional augmenta tímidament (0,2 %), front un major creixement de la població estrangera (4,8 %). Per grups d’edat, baixa significativament la població ocupada de 30 a 44 anys (−4,0 %), i augmenta a la resta, en especial al grup de menors de 30 anys (3,6 %). L’any finalitza amb 6.710 persones ocupades, 45 més que un any abans.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Moianès (en percentatge)
L’augment de població ocupada al Moianès és lleuger, amb pujada entre la població amb nacionalitat estrangera (4,8 %), i baixada en el grup d’edat de 30 a 44 anys.
L'atur registrat al Moianès (vegeu el gràfic 5) enllaça dos anys consecutius de pujada, i finalitza el 2024 amb 581 persones aturades, un comportament oposat al del conjunt de la província. L’augment és de l’1,4 %, i juntament amb el Lluçanès són les dues úniques comarques barcelonines on creix l’atur. Consegüentment, la taxa d’atur escala fins al 8,0 %, i ha passat de ser la segona més reduïda a la província a ser la tercera. Malgrat l’augment, aquesta taxa està 0,7 punts percentuals per sota de la taxa provincial (8,7 %).
L’evolució és particularment negativa entre els homes, que concentren una pujada del 12,4 %, en contraposició a les dones, que registren la baixada més notable entre totes les comarques de la província (−6,2 %). L’atur nacional s’incrementa l’1,2 % i l’estranger el 2,9 %. Per edat, els grups de 30 a 44 anys i de 45 a 54 anys són els que impulsen l’augment de l’atur (5,6 % i 3,7 % respectivament). En canvi, cau en el grup de 54 anys i més (−0,9 %) i sobretot en el de menors de 30 anys (−6,0 %). Entre els grans sectors econòmics, l’atur davalla en tots excepte la indústria (7,7 %). També augmenta entre la població sense ocupació anterior (83,3 %).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Moianès (en percentatge)
S’atenua la pujada de l’atur (1,4 %), però continua augmentant la seva incidència, que situa la taxa d’atur en el 8,0 %, escurçant les diferències amb la taxa provincial.
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Moianès, 2024 (en percentatge)
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Moianès, 2024 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Moianès, 2024 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Moianès, 2024 (en percentatge)
Tres municipis concentren l’augment de persones ocupades residents, i un presenta una taxa d’ocupació superior al 75 %. L’atur augmenta en 6 municipis, però hi ha encara quatre amb una taxa d’atur inferior al 6 %.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Moianès, 2024 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Moianès, 2024 (absoluts)
Són onze els subsectors que guanyen llocs de treball respecte a l’any 2022, entre els quals destaquen: comerç al detall i indústries de productes alimentaris (10 cadascun), i indústries tèxtils (15). Per contra, setze subsectors perden llocs de treball, com els serveis de menjar i begudes i els serveis a edificis i jardineria (−10 cadascun), i la construcció d’immobles (−20).
Repetint el comportament de l’any anterior, el 2024 el nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) al Moianès es redueix, però es frena notablement respecte a la caiguda de l’any anterior. En total hi ha 3.785 llocs de treball, s’han perdut 30 en relació amb el mateix període de l’any 2023, una caiguda del −0,8 %, l’única comarca de la província que perd llocs de treball. La baixada de llocs de treball s’ha estès amb la mateixa intensitat tant en la modalitat de treball assalariat com en la d’autònom (−0,8 % ambdues).
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
La variació interanual dels llocs de treball (vegeu el mapa 5) ha resultat negativa en sis dels deu municipis de la comarca, entre els quals sobresurten Granera (−10,0 %), Calders (−10,2 %) i l’Estany (−21,1 %). En termes absoluts les majors caigudes s’han donat a l’Estany (−20) i Calders (−25). Per contra, només dos municipis experimenten increments, concretament Castellcir (1,3 %) i Santa Maria d’Oló (7,6 %).
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Moianès, 2024 (en percentatge)
Els llocs de treball a la comarca es continuen reduint (−0,8 %), tant dels assalariats com dels autònoms. El nombre d’empreses es manté estable, 0,0 %.
El nombre d’empreses (comptes de cotització) s’ha mantingut estable respecte a l’any anterior (0,0 %), i finalitza l’any amb 394 empreses. Però sí que s’han produït algunes variacions en els subsectors. Els majors descensos es registren a la construcció d’immobles (−3) i a les indústries de productes alimentaris (−4), contràriament, els subsectors que apleguen els increments més apreciables són la venda i reparació de vehicles a motor i els serveis d’allotjament (2 cadascun), i el comerç al detall (4).
Mapa 6
Variació empreses registrades. Moianès, 2024 (en percentatge)
Cinc municipis perden teixit empresarial, dels que destaquen Castellterçol (−3) i l’Estany (−5). En canvi, quatre municipis en guanyen en el mateix període, com Sant Quirze Safaja (4) i Moià (5).
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, el teixit empresarial del Moianès consta de 202 empreses que generen un volum de negoci consolidat de 373 milions d’euros. Es tracta del segon teixit empresarial més reduït de la província de Barcelona tant en termes de facturació, com d’ocupació com de nombre d’empreses. El Moianès és la comarca amb la major concentració sectorial de la província, això queda explicat per la importància de la indústria de productes alimentaris i begudes. Aquest sector genera un volum de negoci de 205 milions d’euros, que representa el 55,1 % de la facturació comarcal.
L’impacte de la pandèmia de la covid−19 en termes de facturació al Moianès es va manifestar en sentit contrari al de la major part de les comarques. Del 2019 al 2020 la facturació va augmentar un 0,8 %, mentre que al conjunt de la província de Barcelona es va reduir un 11,0 %. El 2021 la facturació es va incrementar un 3,1 %, augment molt inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (13,3 %). El 2022 l’augment interanual va ser del 4,3 %, i el 2023 ha estat del 13,6 %, el més elevat del conjunt de comarques barcelonines i molt superior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (5,3 %).
El nombre de prestacions per desocupació se situa en 437 en tancar l’any, pràcticament el mateix nombre que l’any anterior. La taxa de cobertura sobre la població aturada registrada se situa en el 78,2 %, per sobre de la del conjunt de la província (69,2 %). Però la taxa de cobertura ha baixat en 8 punts percentuals en un any, a causa de l’augment de l’atur.
En relació amb els contractes laborals registrats al llarg de l’any 2024, el seu nombre s’ha situat en 2.050, que són 250 contractes menys que l’any 2023 (−10,9 %), i repeteix com la comarca amb una baixada més remarcable, i contrasta amb l’estancament provincial (0,0 %). El descens de la contractació es dona a tots els grans sectors econòmics, amb l’única excepció de l’agricultura (41,7 %), però destaca la reducció de la indústria (−18,4 %). La contractació temporal encapçala la reducció (−19,5 %), i la contractació temporal cau, però de forma més lleugera (−2,2 %), augmentant així el pes de la contractació indefinida, que suposa el 54,9 % del total.
A la comarca del Moianès, l’oferta de places en allotjaments turístics es manté pràcticament estable en comparació al 2023, excepte pels HUT. L’oferta de places en habitatges d’ús turístics registra un augment d’un 27 % (77 places noves), i ja representa un 31 % del total de places ofertes a la comarca, per sobre del turisme rural (20 %).
Gràfic 9
Variacions oferta turística. Moianès
Aquest 2024 el Moianès supera lleugerament les xifres assolides l’any 2023, tant en viatgers (+4 %) com en pernoctacions (+5 %), en establiments hotelers i en turisme rural. No es disposa de dades de càmpings.
Gràfic 10
Variacions demanda turística. Moianès
El Moianès ha recaptat 14.176 euros d’impost sobre les estades en establiments turístics, un 16 % més que el 2023.
Mapa 7
Recaptació de la taxa turística. Moianès
Els habitatges d’ús turístic suposen un 31 % del total de places del Moianès, el 2024, i es mantenen com la segona tipologia amb més places.
En relació amb el comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2023 hi havia un total de 160 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 15.142 m². Això suposa una davallada respecte a l’any 2021 d’un −5,9 % en el nombre d’establiments, i d’un −2,4 % de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és d’11,09 establiments per cada 1.000 habitants, 0,9 dècimes menys l’any 2021, i 1.049 m² per cada 1.000 habitants, un −3,8 % menys. La superfície mitjana per establiment se situa en 95 m², 4 m² més que el 2021, la variació més baixa del conjunt de les comarques amb un 4,4 %.
Gràfic 11
Taxes de variació del comerç (en percentatge)
El nombre d’establiments comercials i la superfície de venda van a la baixa. La valoració de l’oferta comercial millora tímidament (6,32), però encara pateix fortes fuges de consum cap a altres comarques.
Entre els deu municipis de la comarca, Moià es posiciona com a líder en la concentració d’establiments comercials (89), així com en la densitat, amb 13,6 establiments per cada 1.000 habitants. En canvi, pel que fa a la superfície mitjana, sobresurt Santa Maria d’Oló, amb una mitjana de 128 m².
Els llocs de treball del subsector del retail es mantenen respecte a l’any 2013, i són 470 llocs (0,0 %), mostrant un estancament del subsector que contrasta amb el petit increment registrat al conjunt de la província (0,6 %). Malgrat l’estancament, el pes que suposa sobre el total de llocs de treball de la comarca és notable, del 12,4 %.
En els darrers resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra el 2024, la valoració de l’oferta comercial experimenta una tímida millora respecte a l’anterior enquesta de 2019, amb una valoració de 6,32 sobre 10 (la mitjana provincial és de 7,15), i se situa com la tercera comarca amb pitjor valoració. La limitada oferta comercial fa que registri el menor Índex d’atracció de la província. En la despesa de productes quotidians es dona una fuga significativa de consumidors cap a altres comarques, aproximadament 1 de cada 4. Aquest fet s’agreuja encara més en el cas de consum de productes no quotidians (equipament de la llar i equipament de la persona), amb una fugida a altres comarques de més de la meitat de la despesa.
Perspectiva de gènere Moianès
Al Moianès, l’evolució cíclica entre l’any 2023 i 2024 ha estat expansiva, amb una millora de l’ocupació i de la bretxa de gènere de participació laboral femenina. El 2024 ha tancat l’any amb 3.230 afiliades dones i 3.850 afiliats homes, un 1,3 % i un 0,8 % més respecte al 2023, respectivament. Això ha implicat un increment de la participació de les dones en l’ocupació, que ha passat del 45,5 % dels afiliats totals el 2023 al 45,6 % el 2024. Dins la província de Barcelona, el Moianès té una participació laboral de les dones inferior a la mitjana de les comarques (el 45,6 % enfront del 47,3 %).
La segregació sectorial contribueix significativament a les bretxes de gènere en l’ocupació, atès que les dones es troben principalment en el sector serveis (un 80 % de les dones treballen en serveis al Moianès el 2024) mentre que la resta de sectors són masculinitzats (indústria, construcció, agricultura). En aquest sentit, hi ha correlació positiva a nivell comarcal entre el pes del sector serveis i la participació de les dones en l’ocupació. L’expansió de serveis que s’ha produït el 2024 s’ha repartit de forma similar entre dones i homes, però l’augment d’afiliades dones a la indústria ha reduït la bretxa de gènere en l’ocupació el darrer any.
Pel que fa a la desocupació, les dones són majoria entre les persones aturades a la comarca, un 55 % el 2024. El desembre de 2024, el nombre de dones aturades ha estat 319, un 6,4 % menys que l’any anterior, mentre que el nombre d’homes aturats ha estat de 262, un 12,4 % més que el 2023. El fet que l’atur femení hagi caigut mentre el masculí no, fa que el percentatge de dones aturades sobre el total disminueixi notablement del 59% a finals del 2023 al 55 % a finals del 2024. Aquesta majoria de dones aturades suggereix un fort desajust entre l’oferta i demanda laboral femenina, on polítiques de formació específica i d’inserció laboral a la comarca dirigides a les dones són especialment rellevants. Un exemple és el programa Treball i Formació de la convocatòria covid-19 i Treball i formació Dona, del Consell Comarcal del Moianès, un projecte adreçat a dones aturades de llarga durada.