Resum executiu
Informe econòmic local
Informe econòmic Vallès Oriental 2025
L’evolució dels indicadors socioeconòmics de la comarca del Vallès Oriental resulta positiva en la majoria d’ells, amb dinàmiques per sobre del conjunt de la província en alguns casos rellevants. En el cas de l’atur registrat, esdevé la comarca que aconsegueix reduir de forma més significativa el nombre de persones aturades, amb una caiguda del −4,8 %, doblant el ritme de baixada del conjunt de la província (−2,4 %). L’atur masculí ha capitalitzat bona part d’aquesta davallada (−6,5 %), i alhora és la comarca on més baixa entre els joves menors de 30 anys (−7,3 %). La incidència de l’atur ha baixat notablement, s’ha reduït en sis dècimes fins a una taxa del 8,7 %, idèntica a la taxa d’atur provincial.
L’ocupació registrada resident a la comarca ha crescut el 2,0 %, pràcticament el mateix ritme que a la província (1,9 %). Per la seva banda, el nombre de llocs de treball també augmenta en el mateix ritme (2,0 %), i aquest increment s’ha estès tant en la modalitat de treball assalariat (2,1 %) com de treball autònom (1,4 %), però en conjunt ho ha fet amb una intensitat menor a la provincial (2,5 %). Alhora, el nombre d’empreses descendeix tímidament (−0,1 %). En l’activitat turística, s’ha incrementat tant l’oferta com la demanda, augmentant la recaptació turística el 7,4 %. Mentre que en el comerç és una de les comarques més dinàmiques pel que fa a la superfície de venda, i la que registra el menor descens d’establiments, amb una valoració de l’oferta comercial que és encara bona, malgrat d’anar a la baixa.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2024
Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2024
La comarca del Vallès Oriental ocupa una superfície de 735 km², el 9,5 % de la demarcació de Barcelona. En formen part 39 municipis, el més poblat dels quals és Granollers, que alhora és la capital de la comarca.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2017-2024 (en percentatge)
El nombre d’habitants a la comarca l’any 2024 és de 427.584. És la cinquena comarca més poblada de la província, i entre els anys 2023 i 2024 ha crescut l’1,1 %, un ritme inferior al del conjunt de la província (1,6 %). Juntament amb l’Anoia, és la comarca que més població jove perd, els menors de 16 anys cauen el −2,3 %. En canvi, la població de 16 a 64 creix (1,3 %), i augmenta especialment la població de 65 anys i més (3,0 %). La població amb nacionalitat espanyola puja l’1,1 %, però l’estrangera ho fa de forma més marcada, el 6,0 %, particularment les nacionalitats peruana (25,2 %) i colombiana (30,5 %), entre d’altres. Trenta−dos municipis guanyen població el darrer any. En nombres absoluts destaquen els increments de Montornès del Vallès (287), Mollet del Vallès (353) i Granollers (947). Per contra, sis municipis perden població, i la Llagosta és on més ha baixat (−44).
Gràfic 2
Piràmide d’edats del Vallès Oriental 2024-2034 (en percentatge)
La comarca continua creixent en població, malgrat la remarcable pèrdua de població jove (−2,3 %), en un clar procés d’envelliment demogràfic. La població amb nacionalitat estrangera impulsa l’expansió de la població.
El VAB registra un creixement del 4,2 % l’any 2024, lleugerament superior al comportament del conjunt de la província (3,9 %), segons l’Anuari econòmic comarcal 2025, de BBVA (vegeu el gràfic 3). Juntament amb el Barcelonès és la segona comarca barcelonina amb un major dinamisme del VAB. Se situa en una posició intermèdia entre totes les comarques barcelonines, concretament la sisena amb un major creixement. Per la seva banda, l’ocupació registrada de la població resident s’incrementa el 2,0 % respecte a 2023, un augment molt similar al provincial (1,9 %). Les diferències per sexe no han estat significatives, però sí segons la nacionalitat, ja que les persones amb nacionalitat estrangera han registrat l’augment més notable (6,3 %). Per edat, la població de 55 anys i més (5,2 %) torna a ser la que més creix, seguida del grup de menors de 30 anys (5,0 %). En canvi, el grup de 30 a 44 anys pateix un descens, com a la majoria de comarques, concretament el −1,3 %. L’any finalitza amb 195.065 persones ocupades, 3.750 més en un any.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Vallès Oriental (en percentatge)
Els ocupats residents creixen el 2,0 %, amb major incidència entre la població amb nacionalitat estrangera, i els grups d’edat més avançada i més jove.
Un dels àmbits en què sobresurt més la comarca és en l’evolució de l’atur registrat (vegeu el gràfic 5). Amb 18.591 persones aturades a finals d’any, s’ha reduït el seu nombre en 941 persones, que esdevé la caiguda més important entre totes les comarques barcelonines (−4,8 %), i dobla la reducció registrada al conjunt de la província (−2,4 %). La taxa d’atur baixa en sis dècimes fins a situar-se en el 8,7 %, escurçant les diferències amb la taxa provincial fins a igualar-la (8,7 %).
Segons el sexe, la reducció d’aturats s’ha produït en ambdós casos, però de forma més accentuada entre els homes (−6,5 %) que entre les dones (−3,6 %). L’atur nacional encapçala la davallada tant a la comarca com entre totes les comarques barcelonines (−5,7 %), enfront del sensible augment registrat de l’atur estranger (0,9 %). La reducció s’ha fet extensiva a tots els grups d’edat analitzats, beneficiant particularment als grups de menys de 30 anys (−7,3 %), seguit del grup de 30 a 44 anys (−6,5 %). Tots els grans sectors econòmics experimenten una davallada de l’atur, la més apreciable a la indústria (−9,1 %). El sector amb més pes a la comarca, els serveis, també registra una evolució positiva, amb una reducció del −3,9 %.
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Vallès Oriental (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Vallès Oriental, 2024 (en percentatge)
És la comarca on es redueix més l’atur. I ha estat significativa la caiguda entre la població més jove i la del sector industrial, un sector que té un pes crític al Vallès Oriental.
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Vallès Oriental, 2024 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Vallès Oriental, 2024 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Vallès Oriental, 2024 (en percentatge)
La població ocupada augmenta en trenta-quatre municipis de la comarca, i només es manté un municipi amb una taxa d’ocupació inferior al 60 %. Es produeix una caiguda de l’atur en vint-i-set municipis, i dos presenten una taxa d’atur inferior al 6 %.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Vallès Oriental, 2024 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Vallès Oriental, 2024 (absoluts)
Quaranta−cinc subsectors econòmics de la comarca han guanyat llocs de treball, liderats per: activitats sanitàries (290), serveis a edificis i de jardineria (435), i transport terrestre i per canonada (830). Per contra, vint-i-quatre subsectors en perden, encapçalats per les activitats especialitzades de la construcció (−200).
En acabar l’any 2024, el nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) és de 158.060, que són 3.035 més que un any abans, experimentant un increment del 2,0 %. Aquesta és una dinàmica lleugerament inferior a la del conjunt de la província (2,2 %), però important entre les comarques metropolitanes, només superada pel Barcelonès. L’ascens de llocs de treball s’ha donat en la modalitat de treball autònom (1,4 %), i sobretot en la modalitat de treball assalariat (2,1 %).
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
Vint-i-quatre municipis de la comarca experimenten un creixement del nombre de llocs de treball en un any (vegeu el mapa 5), enfront d'onze municipis que en perden. En termes relatius els majors creixements s’han donat a Gualba (9,0 %), Vallgorguina (13,6 %) i Vilanova del Vallès (17,5 %). En nombres absoluts els increments més notables es localitzen a la Roca del Vallès (405), Granollers (540) i Mollet del Vallès (1.020). Les pèrdues de llocs de treball més acusades s’han donat a Santa Maria de Palautordera (−4,4 %), Santa Maria de Martorelles (−4,5 %) i Tagamanent (−14,3 %).
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Vallès Oriental, 2024 (en percentatge)
Els llocs de treball localitzats han augmentat el 2,0 % l’any 2024, un creixement remarcable entre les comarques metropolitanes. En canvi, el teixit empresarial es manté a la baixa, el −0,1 %.
En relació amb les empreses (comptes de cotització), aquest és el tercer any consecutiu en què es perd teixit empresarial, malgrat que el descens ha estat mínim, de només 7 empreses menys (−0,1 %). L’any ha finalitzat amb 11.716 empreses. S’han donat creixements d’empreses en alguns subsectors, entre els quals destaquen les activitats immobiliàries (34) i els serveis de menjar i begudes (40). En canvi, els subsectors que encapçalen la reducció d’empreses són el comerç a l’engròs (−12) i el comerç al detall (−47).
Mapa 6
Variació empreses registrades. Vallès Oriental, 2024 (en percentatge)
Disset municipis de la comarca perden teixit empresarial, destacant Parets del Vallès (−13) i Sant Celoni (−16). En canvi, dinou municipis en guanyen, entre els que sobresurt les Franqueses del Vallès (14).
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, el teixit empresarial del Vallès Oriental genera un volum de negoci de 23.427 milions d’euros l’any 2023. És una de les comarques amb un menor nombre d’empreses petites en termes de xifra de negoci. El 54,1 % de les 7.356 empreses de la comarca facturen menys de mig milió d’euros. En canvi, és la segona comarca amb empreses amb facturació elevada. Concretament, hi ha 383 empreses, el 5,2 % de les empreses de la comarca, que facturen més de deu milions d’euros.
L’impacte de la pandèmia de la covid−19 en termes de facturació al Vallès Oriental es va traduir en una lleugera disminució del 0,3 % del 2019 al 2020. El 2021 la facturació es va recuperar fins a valors prepandèmia amb un increment de l’11,3 %. El 2022 l’augment interanual va ser del 9,3 %, i el 2023 ha estat del 2,9 %, increment inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (5,3 %).
En acabar l’any 2024 el nombre de prestacions per desocupació és de 12.628, 865 menys que l’any anterior, un descens del −6,4 %. La important baixada de l’atur no arriba a compensar la caiguda en el nombre de prestacions, i la taxa de cobertura baixa lleugerament fins al 72,4 %, quatre dècimes menys en un any. Aquesta taxa està 3,2 punts percentuals per sobre de la provincial (69,2 %).
Pel que fa als contractes laborals, al llarg de l’any s’han formalitzat 126.966 contractes, que suposa un augment del 5,2 % respecte a un any enrere, el segon increment més important de les comarques barcelonines, només darrere del Lluçanès. El sector econòmic amb un increment més destacat ha estat els serveis (7,5 %). Només la construcció experimenta una baixada (−12,0 %). Per tipologia, la pujada es concentra a la contractació temporal (10,0 %) davant la lleugera reducció de la contractació indefinida (−2,1 %), situant la comarca com la segona amb major temporalitat de la contractació (63,2 %).
El Vallès Oriental registra el 2024 una oferta turística de 9.675 places, un 2 % més que el 2023. L’oferta de places està estabilitzada, amb un increment en HUT (+7 %), més de 150 places noves.
Gràfic 9
Variacions oferta turística. Vallès Oriental
En relació amb la demanda, el Vallès Oriental augmenta tant en nombre de viatgers com de pernoctacions en totes les tipologies d’allotjament, superant les 800 mil pernoctacions en els establiments hotelers.
Gràfic 10
Variacions demanda turística. Vallès Oriental
El Vallès Oriental ha registrat l’any 2024 un total de 510.400 euros recaptats per la taxa turística, amb un augment del 8 % respecte al 2023.
Mapa 7
Recaptació de la taxa turística. Vallès Oriental
El Vallès Oriental supera les 800 mil pernoctacions en establiments hotelers el 2024.
Pel que fa al comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2023 hi havia un total de 4.327 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 700.881 m². Això suposa un descens respecte a l’any 2021 d’un −3,5 % en el nombre d’establiments i un augment d’un 11,8 % de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 10,36 establiments per cada 1.000 habitants, 0,6 dècimes menys que l’any 2021, i 1.679 m² per cada 1.000 habitants, un 11,3 % més. La superfície mitjana per establiment se situa en 162 m², 22 m² més que el 2021, un increment interanual d’un 15,7 %, per sobre del provincial (11,4 %).
Gràfic 11
Taxes de variació del comerç (en percentatge)
És la comarca amb la pèrdua més moderada de nombre d’establiments comercials, i la segona en què creix amb més intensitat la superfície de venda. La valoració de l’oferta comercial baixa (6,38), però presenta una retenció elevada en les compres quotidianes.
La capital, Granollers, és el municipi de la comarca que concentra el major nombre d’establiments (895). Però si analitzem la densitat d’establiment per cada 1.000 habitants, Vilalba Sasserra s’erigeix en el municipi amb una densitat més elevada, de 18,72. En canvi, pel que fa a la superfície mitjana sobresurt la Garriga, amb una mitjana de 434 m².
En finalitzar l’any 2024, s’hi localitzen un total de 17.230 llocs de treball del subsector del retail, que són 125 més que un any enrere, un increment relatiu del 0,7 %, apropant-se a la dinàmica del conjunt de la província (0,6 %). El pes del subsector en el total de llocs de treball de la comarca és significatiu, representa el 10,9 % del total.
Els darrers resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra el 2024, mostren com la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència ha caigut sensiblement fins al 6,38 sobre 10 (la mitjana provincial és del 7,15). No obstant això, s’observa que l’Índex d’atracció és elevat en les compres de productes quotidians, amb una alta retenció de la despesa. Aquesta elevada retenció disminueix en el cas de la compra de productes no quotidians (equipament de la llar i equipament de la persona), donant-se una fuga d’aproximadament 1 de cada 4 compradors, que fan la compra fora de la comarca.
Perspectiva de gènere Vallès Oriental
Al Vallès Oriental, l’evolució cíclica entre l’any 2023 i 2024 ha estat expansiva, amb una millora de l’ocupació mentre la bretxa de gènere de participació laboral femenina s’ha mantingut estable. El 2024 ha tancat l’any amb 96.675 afiliades dones i 106.425 afiliats homes, un 1,9 % més cadascun respecte al 2023, respectivament. Això ha implicat que la participació de les dones en el mercat laboral es manté estable, amb el 47,6 % dels afiliats totals el 2023 i 2024. Dins la província de Barcelona, el Vallès Oriental té una participació laboral de les dones superior a la mitjana de les comarques (el 47,6 % enfront del 47,3 %).
La segregació sectorial contribueix significativament a les bretxes de gènere en l’ocupació, atès que les dones es troben principalment en el sector serveis (un 83 % de les dones treballen en serveis al Vallès Oriental el 2024) mentre que la resta de sectors són masculinitzats (indústria, construcció, agricultura). En aquest sentit, hi ha correlació positiva a nivell comarcal entre el pes del sector serveis i la participació de les dones en l’ocupació. L’expansió de serveis que s’ha produït el 2024 s’ha repartit de forma similar entre dones i homes, per tant, la bretxa de gènere en l’ocupació s’ha mantingut estable el darrer any.
Pel que fa a l’atur, les dones són majoria entre les persones aturades a la comarca, un 59 % el 2024. El desembre de 2024, les dones aturades eren 10.912, un 3,6 % menys que l’any anterior, mentre que el nombre d’homes aturats era de 7.679, un 6,5 % menys que el 2023. El fet que les dones han variat menys positivament que els homes el nivell d’atur fa que la participació femenina entre les persones desocupades hagi augmentat de 58 % a 59 % aquest darrer any. Aquesta majoria de dones aturades suggereix un desajust entre l’oferta i demanda laboral femenina, on polítiques de formació específica i inserció laboral a la comarca dirigides a les dones són rellevants. Un exemple és el programa 30 Plus del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) destinat a dones aturades de llarga durada majors de 30 anys.