Resum executiu
Informe econòmic local
Informe econòmic Berguedà 2025
El comportament dels indicadors socioeconòmics al Berguedà analitzats per l’any 2024 recullen una dinàmica positiva, però amb intensitats divergents segons l’indicador. L’atur registrat retrocedeix −3,5 %, una destrucció de l’atur superior a la del conjunt provincial (−2,4 %). Aquesta davallada ha estat més accentuada entre les dones (−4,6 %), i molt remarcada entre la població amb nacionalitat estrangera (−13,1 %), que ha estat el col·lectiu més beneficiat. La taxa d’atur resultant és del 9,1 %, es redueix quatre dècimes en un any, però continua per sobre de la taxa de la província (8,7 %).
L’ocupació registrada resident avança al mateix ritme que l’any anterior, de l’1,6 %, lleugerament més feble que al conjunt de la província (1,9 %). Pel que fa als llocs de treball, trenquen la tendència negativa dels anys anteriors, i experimenten un significatiu increment, del 2,4 % (2,2 % província), recolzat particularment en la modalitat de treball assalariat (3,3 %). En canvi, el teixit empresarial referma la seva evolució negativa, amb un descens del −0,5 %. L’activitat turística experimenta un repunt de l’oferta, però un descens de la demanda, tot i que la recaptació tributària creix (6,5 %). Pel que fa al comerç, la valoració de l’oferta comercial de la comarca és bona, malgrat la caiguda d’establiments.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2024
Població registrada resident a la comarca. IVT 2024
La comarca del Berguedà, amb Berga com a capital, està constituïda per 31 municipis, dels quals 30 pertanyen a la demarcació de Barcelona i 1 a la de Lleida. La seva superfície és de 1.129 km² (només es té en compte els 30 municipis barcelonins), i representa el 14,6 % de la superfície del conjunt de la província.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2017-2024 (en percentatge)
La població de la comarca l’any 2024 és de 40.798 habitants, que són 451 més que un any abans, que es tradueix en un increment de l’1,1 %, un increment comparativament atenuat respecte al creixement registrat al conjunt de la província (1,6 %). És una de les dues comarques en què creix la població en els tres grans grups d’edat, juntament amb el Lluçanès. La població menor de 16 anys augmenta un tímid 0,1 %, alhora que també registra el segon augment més modest de la població de 65 anys i més (2,2 %), evidenciant un procés d’envelliment més moderat a la comarca que a la província. Tant la població amb nacionalitat espanyola com estrangera creix en nombre respecte a l’any anterior, si bé en el cas de la nacionalitat estrangera l’augment és més acusat (10,1 %) i encapçala el creixement davant la resta de comarques barcelonines. Per nacionalitat, sobresurt l’augment de la població marroquina (10,2 %) i colombiana (24,7 %). Un total de quinze municipis han crescut en població el darrer any, entre els més apreciables hi ha Gironella (90), Puig−reig (92) i Berga (201), mentre catorze municipis perden població, en especial a Borredà (−13).
Gràfic 2
Piràmide d’edats del Berguedà 2024-2034 (en percentatge)
Amb un creixement comparativament suavitzat (1,1 %), la comarca manté un ritme pausat de creixement, que en el darrer any s’ha fet extensible a tots els grans grups d’edat.
Segons l’Anuari econòmic comarcal 2025, de BBVA, el Berguedà accelera l’augment del VAB l’any 2024 fins al 3,5 % (vegeu el gràfic 3), però encara està lleugerament per sota del conjunt provincial (3,9 %). En relació amb l’ocupació registrada de la població resident a la comarca, torna a créixer l’1,6 % l’any 2024, novament per sota del creixement provincial (1,9 %), esdevenint la tercera comarca amb un augment més feble entre les dotze amb valors positius. Aquest darrer any, però, l’increment entre les dones ha estat inferior al dels homes, l’1,3 % front l’1,9 %. Cal remarcar que torna a ser la comarca on l’ocupació creix més entre la població amb nacionalitat estrangera (11,1 %). Per grups d’edat, cap d’ells presenta una evolució negativa, amb un augment més acusat entre la població de 16 a 29 anys (4,2 %). Així, l’any finalitza amb 16.280 persones ocupades, 260 més que el 2023.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Berguedà (en percentatge)
El ritme de creixement de l’ocupació és moderat però continu (1,6 %), capitalitzat sobretot per les persones amb nacionalitat estrangera.
A diferència de l’ocupació de persones residents, l’atur registrat (vegeu el gràfic 5) presenta un major dinamisme positiu a la comarca. L’any finalitza amb 1.625 persones aturades, 162 menys que l’any anterior, que suposa una reducció del −3,5 %, una caiguda superior a la de la província (−2,4 %). La taxa d’atur registrat, del 9,1 %, encara està per sobre de la taxa de la província (8,7 %), però quatre dècimes inferiors a un any enrere.
La caiguda de l’atur ha estat més significativa entre les dones (−4,6 %) respecte als homes (−1,8 %). En el cas de la nacionalitat, la població amb nacionalitat estrangera, després de l’augment de l’any 2023, ha experimentat la reducció més important entre totes les comarques barcelonines (−13,1 %), davant la davallada més modesta de la població nacional (−1,4 %). Pel que fa als grups d’edat analitzats, cal destacar la notable reducció entre la població de 30 i 44 anys (−7,1 %) i dels de 55 anys i més (−5,0 %), entre els que ha estat la comarca amb una major caiguda. En canvi, és la comarca on més augmenta l’atur entre la població menor de 30 anys (3,9 %). Entre els grans sectors d’activitat, ressalta el descens de la indústria (−8,7 %), i l’estabilització en l’agricultura (0,0 %).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Berguedà (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Berguedà, 2024 (en percentatge)
S’accelera la baixada de l’atur (−3,5 %) i la taxa d’atur es redueix (9,1 %). La població amb nacionalitat estrangera ha encapçalat aquesta davallada.
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Berguedà, 2024 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Berguedà, 2024 (en percentatge)
Mapa 4
Nou dels trenta municipis guanyen ocupació resident, i sis presenten una taxa d’ocupació superior al 75 %. L’atur s’ha reduït en onze municipis de la comarca, malgrat que hi ha dos municipis amb la taxa d’atur superior al 12 %.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Berguedà, 2024 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Berguedà, 2024 (absoluts)
Vint-i-quatre subsectors econòmics han augmentat el nombre de llocs de treball, els majors increments els trobem a: activitats de seguretat i investigació (35), serveis socials sense allotjament (40) i activitats relacionades amb l’ocupació (165). Per contra, vint-i-un subsectors en perden, entre els que sobresurt la fabricació de cautxú i plàstic (−45).
Pel que fa als llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) la comarca passa del descens del 2023 a ser la quarta comarca més dinàmica el 2024. L’any finalitza amb 11.450 llocs de treball localitzats, 265 més que un any abans, que representa un creixement del 2,4 %, lleugerament per sobre de l’evolució del conjunt de la província (2,2 %). L’augment de llocs de treball està motivada principalment per l’increment en la modalitat de treball assalariat (3,3 %), ja que el creixement del treball autònom és mínim (0,1 %).
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
Són deu els municipis que concentren l’augment de llocs de treball (vegeu el mapa 5), i altres onze pateixen una davallada en el seu nombre. En termes relatius les pujades més significatives s’han experimentat a Santa Maria de Merlès (8,3 %), Sant Julià de Cerdanyola (25,0 %) i la Quar (33,3 %), mentre que en termes absoluts els més rellevants són Puig−reig (50) i Berga (305). A la banda contrària, els municipis que perden llocs de treball de forma més marcada són Olvan (−16,9 %) i Capolat (−33,3 %).
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Berguedà, 2024 (en percentatge)
Es reverteix la pèrdua de llocs de treball registrada l’any 2023, experimentant un increment del 2,4 %, impulsat pel treball assalariat (3,3 %). Alhora, manté a la baixa el teixit empresarial, que cau el −0,5 %.
En el cas de les empreses (comptes de cotització) la comarca manté el dinamisme negatiu, tot i que és més suau que l’any anterior, el teixit empresarial decreix el −0,5 %, que difereix del creixement de la província (0,5 %). A la comarca hi ha 1.200 empreses en finalitzar l’any, 6 menys que l’any anterior. Per subsectors, els descensos més significatius són els del comerç al detall (−7) i les activitats especialitzades de la construcció (−7). Hi ha altres subsectors que augmenten en aquest període, els increments més notables s’han donat a l’administració pública, defensa i SS obligatòria (5) i a l’Educació (4).
Mapa 6
Variació empreses registrades. Berguedà, 2024 (en percentatge)
Cau el nombre d’empreses en dotze municipis, el més notable és Gironella (−8). En canvi, quinze municipis guanyen empreses, amb la Pobla de Lillet al capdavant (5).
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, l’any 2023 els 891 milions d’euros de volum de negoci de la comarca es distribueixen de la següent manera: el 8,1 % (72 milions d’euros) procedeix del sector primari, el 44,8 % (399 milions d’euros) de la indústria, l’11,1 % (99 milions d’euros) de la construcció i el 36,1 % (321 milions d’euros) dels serveis.
L’impacte de la pandèmia de la covid−19 en termes de facturació al Berguedà es va traduir en una disminució del 2,2 % del 2019 al 2020. El 2021 la facturació es va recuperar fins a valors prepandèmia amb un increment del 14,2 %. El 2022 l’augment interanual va ser de l’11,4 %, i el 2023 ha estat del 3,2 %, increment inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (5,3 %).
El mes de desembre de 2024 hi ha concedides 1.111 prestacions per desocupació a la comarca, que són 21 prestacions menys que un any enrere. La taxa de cobertura sobre la població aturada se situa en el 73,6 %, 4,4 punts percentuals superior a la del conjunt de la província (69,2 %). La reducció de l’atur registrat ha propiciat l’increment de la taxa de cobertura en 1,1 punts percentuals respecte del desembre de 2023 (72,5 %).
El nombre de contractes laborals registrats al llarg de l’any 2024 a la comarca és de 9.108, que representa 121 contractes menys que l’any 2023, aquest descens ha vingut impulsat per la caiguda de la contractació als sectors de la construcció i els serveis. El descens ha estat del −1,3 %, mentre que al conjunt de la província la contractació s’ha estabilitzat (0,0 %). La modalitat de contractació indefinida és la que concentra la reducció (−5,8 %). En canvi, la contractació temporal creix lleugerament (1,7 %).
Els indicadors d’oferta turística al Berguedà el 2024 presenten un creixement en habitatges d’ús turístic (HUT) de 264 places noves, i en establiments hotelers i turisme rural l’increment és de 15 i 28 places, respectivament, en relació amb l'any 2023. La resta de tipologies d’allotjament es mantenen estables.
Gràfic 9
Variacions oferta turística. Berguedà
En demanda, el Berguedà supera els 450.000 visitants amb gairebé 1,2 milions de pernoctacions. La tipologia d’allotjament més destacada a la comarca són els càmpings, amb més de 900 mil pernoctacions el 2024, que suposen gairebé el 80 % de les pernoctacions comptabilitzades en les tres tipologies d’allotjament analitzades.
Gràfic 10
Variacions demanda turística. Berguedà
El Berguedà ha recaptat 178.100 euros corresponents a la taxa turística del 2024, un 8 % més que el 2023.
Mapa 7
Recaptació de la taxa turística. Berguedà
Els càmpings al Berguedà assoleixen més de 900 mil pernoctacions el 2024, i suposen gairebé el 80 % de les pernoctacions totals de la comarca.
Respecte al comerç, segons les dades publicades a l’Oferta comercial de Catalunya, l’any 2023 hi havia un total de 519 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 66.965 m². Això suposa una davallada respecte a l’any 2021 d’un −12,0 % en el nombre d’establiments i un augment d’un 5,4 % de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 12,89 establiments per cada 1.000 habitants, 1,9 dècimes menys que l’any 2021, i 1.663 m² per cada 1.000 habitants, 4,7 % més. La superfície mitjana per establiment se situa en 129 m², 21 m² més que el 2021, un increment d’un 19,4 %, el segon més elevat entre les comarques barcelonines.
Gràfic 11
Taxes de variació del comerç (en percentatge)
És la segona comarca amb major pèrdua d’establiments comercials, tot i augmentar la superfície. La valoració de l’oferta comercial és bona (6,59), amb una rellevant atracció en la compra de productes quotidians.
A escala municipal, el municipi on s’ubica un major nombre d’establiments és Berga (243). En canvi, segons la densitat, el municipi amb una densitat més elevada és Castellar de n’Hug, amb 22,7 establiments per cada 1.000 habitants. Olvan s’erigeix en el municipi de la comarca amb una superfície mitjana dels establiments més alta, de 308 m2.
En finalitzar l’any 2024, el subsector del retail engloba 1.400 llocs de treball, 5 més que un any abans, que suposa un increment del 0,4 %, una modesta pujada, però que no s’allunya gaire de la dinàmica provincial (0,6 %). El seu pes dins de l’economia comarcal és important, ja que representa el 12,2 % del total de llocs de treball.
Els últims resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra el 2024, mostren que la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és bona, de 6,59 sobre 10 (la mitjana provincial és del 7,15). Quant a l’Índex d’atracció, s’observa una remarcable atracció de consum dels productes quotidians, amb un guany de consumidors, concretament en la resta d’alimentació i en els productes quotidians no alimentaris, que atrauen compradors d’altres comarques. La situació és diferent en la compra de productes no quotidians (equipament de la llar i equipament de la persona), on la comarca registra una important fuga de compradors, que fan la compra fora de la comarca.
Perspectiva de gènere Berguedà
Al Berguedà, l’evolució cíclica entre l’any 2023 i 2024 ha estat expansiva, amb una millora de l’ocupació mentre la bretxa de gènere de participació laboral femenina s’ha mantingut estable. El 2024 ha tancat l’any amb 8.075 afiliades dones i 9.155 afiliats homes, un 1,3 % i un 1,4 % més respecte al 2023, respectivament. Això ha implicat que la participació de les dones en el mercat laboral es mantingui estable, amb el 46,9 % dels afiliats totals el 2023 i 2024. Dins la província de Barcelona, el Berguedà té una participació laboral de les dones inferior a la mitjana de les comarques (el 46,9 % enfront del 47,3 %).
La segregació sectorial contribueix significativament a les bretxes de gènere en l’ocupació, atès que les dones es troben principalment en el sector serveis (un 83 % de les dones treballen en serveis al Berguedà el 2024) mentre que la resta de sectors són masculinitzats (indústria, construcció, agricultura). En aquest sentit, hi ha correlació positiva a nivell comarcal entre el pes del sector serveis i la participació de les dones en l’ocupació. L’expansió de serveis i en menor mesura de la indústria que s’ha produït el 2024 s’ha repartit de forma similar entre dones i homes, per tant, la bretxa de gènere en l’ocupació s’ha mantingut estable el darrer any.
Pel que fa a la desocupació, les dones són majoria entre les persones aturades a la comarca, un 59 % el 2024. El desembre de 2024, el nombre de dones aturades ha estat 967, un 4,7 % menys que l’any anterior, mentre que el nombre d’homes aturats ha estat de 662, un 1,9 % menys que el 2023. El fet que l’atur femení hagi caigut més que el masculí, fa que el percentatge de dones aturades sobre el total disminueixi del 60 % a finals del 2023 al 59 % a finals del 2024. Aquesta majoria de dones aturades suggereix un fort desajust entre l’oferta i demanda laboral femenina, on polítiques de formació específica i d’inserció laboral a la comarca dirigides a les dones són especialment rellevants. Un exemple és el programa el Berguedà en ruta femenina, un projecte de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà per afavorir la inserció sociolaboral de dones amb dificultats d’accedir al mercat de treball, que combina accions d’orientació, d’apoderament, de formació i de promoció de les noves tecnologies.