Gabinet d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona
Informe econòmic local
Estudi Monogràfic 2025
1. Introducció i objectius
El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és una de les indústries més dinàmiques a escala global, amb un enorme potencial de creixement. En els darrers anys, no ha deixat d’expandir-se, impulsat per la transformació digital i l’adopció de noves tecnologies en múltiples àmbits. Catalunya no és una excepció a aquesta tendència. El sector TIC s’ha consolidat com una de les indústries més rellevants del territori. L’any 2022, el Valor Afegit Brut (VAB) del sector TIC va representar el 3,8 % de l’economia catalana, mentre que la seva contribució a l’ocupació va assolir el 3,7 % del total.[1] En analitzar-ne la distribució per grans sectors econòmics[2], s’observa que la presència del sector TIC a la indústria és del 0,9 % del VAB i de l’1,1 % de l’ocupació. En canvi, en el sector serveis, l’especialització TIC és significativament superior, amb un 4,8 % del VAB i un 4,4 % de l’ocupació.
El sector de les TIC s’ha convertit en un pilar fonamental per al desenvolupament econòmic i la transformació digital de múltiples indústries. El seu impacte va més enllà de l’activitat pròpia, ja que impulsa la productivitat i l’eficiència d’empreses de diversos sectors, des de l’agricultura i l’educació fins als serveis financers, la manufactura, la salut, l’energia i el transport. La seva implantació en altres sectors no només optimitza processos, sinó que millora la competitivitat del territori on operen i contribueix a un creixement més sostenible gràcies al seu menor impacte ambiental. Així mateix, el sector TIC és un dels principals generadors d’ocupació qualificada, amb una demanda creixent de perfils especialitzats en àrees com la intel·ligència artificial, l’anàlisi de dades i la ciberseguretat. A més, les TIC han estat clau en la resposta a crisis com la pandèmia de la COVID-19, permetent la continuïtat del teletreball, l’educació en línia i els serveis digitals. La capacitat del sector TIC per mantenir operatives les economies i societats en moments de crisi el converteix en un sector estratègic.
Per tant, atès que les activitats del sector TIC presenten una doble dimensió —d’una banda, constitueixen un sector econòmic propi que impulsa la creació d’ocupació, la inversió i l’establiment de noves empreses; i de l’altra, tenen un caràcter transversal, ja que contribueixen a reforçar la competitivitat d’altres sectors econòmics—, aquest estudi se centra en analitzar les TIC des de la seva vessant com a sector productiu. Aquesta elecció es justifica pel paper creixent que el sector exerceix en les àrees urbanes de les economies avançades i pel seu impacte positiu sobre el territori. Per a això, s’examinarà la seva evolució a partir del nombre d’afiliacions a la Seguretat Social (tant en el règim general —assalariats— com en el règim especial de treballadors autònoms —autònoms—) i dels comptes de cotització (empreses) vinculats a activitats incloses en els codis CNAE del sector TIC, a la província i comarques de Barcelona, durant el període comprès entre el 2012 i el 2024. És important destacar que aquest enfocament no inclou les afiliacions a empreses d’altres sectors que incorporen activitats TIC, sinó que es limita a analitzar el dinamisme del sector com a tal. L’objectiu és determinar si el seu creixement, especialment notable en els grans nuclis urbans, s’ha estès de manera homogènia a la resta del territori o si, per contra, continua estant altament concentrat, fet que permet identificar possibles tendències en la seva distribució geogràfica. A més, es vol contrastar si, en aquelles comarques amb una major especialització industrial, l’ocupació TIC en la indústria ha crescut en proporció al pes de la indústria en l’economia local, o si, per contra, el sector TIC s’ha desenvolupat principalment en l’àmbit dels serveis, independentment del teixit industrial preexistent.
Pel que fa a l’estructura, després de la introducció es presenta l’apartat de metodologia, en el qual s’expliquen les definicions clau, les fonts de dades utilitzades i els criteris de delimitació territorial. A continuació, s’ofereix una visió general del sector TIC a la província de Barcelona, analitzant el seu pes en l’economia, l’evolució de l’ocupació i del teixit empresarial, així com la distribució de les afiliacions entre assalariats i autònoms. Tot seguit, es realitza una comparativa territorial amb Catalunya i Espanya per avaluar si el creixement del sector a Barcelona segueix una tendència similar a la del seu entorn o si presenta una evolució diferenciada. L’informe continua amb una anàlisi desagregada per sectors, diferenciant entre la indústria i els serveis, amb l’objectiu d’examinar com s’ha distribuït el creixement del sector TIC. Posteriorment, es duu a terme una anàlisi territorial a nivell comarcal, on s’estudia la distribució de l’ocupació i les empreses TIC als diferents territoris de la província, identificant les àrees amb major concentració d’activitat i aquelles en què el sector ha experimentat un creixement més notable. Finalment, es presenten les conclusions, que resumeixen les principals troballes de l’estudi i destaquen les tendències observades en el sector TIC a la província de Barcelona.
2. Metodologia
Per analitzar la situació actual de les TIC a la província de Barcelona, és important definir què s’entén per sector TIC i quines activitats engloba. En aquest sentit, la definició que s’utilitza en aquest estudi es basa en el marc conceptual emprat tant per l’Idescat com per l’INE, i que deriva de la metodologia proposada per l’OCDE. Aquesta harmonització permet la comparabilitat internacional. Concretament, el sector TIC engloba les indústries i serveis vinculats al desenvolupament, producció, comercialització i ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació. La definició actual, establerta l’any 2007 i basada en la Classificació Internacional Estàndard d’Activitats Econòmiques (ISIC, per les seves sigles en anglès) en la seva quarta revisió, estableix que “es consideren aquelles empreses que produeixen béns o presten serveis que permeten el processament de la informació i la seva comunicació per mitjans electrònics, incloent-hi la transmissió i la presentació visual”[3].
En la Taula 1 es presenta la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE) de l’any 2009 a tres dígits, que detalla les activitats incloses dins del sector TIC segons aquesta classificació.
L’estudi se centra en el període 2012-2024, fet que permet analitzar l’evolució del sector al llarg de més d’una dècada. Pel que fa a les fonts estadístiques utilitzades, s’han emprat les dades d’assalariats (segons la ubicació del centre de treball del compte de cotització), autònoms i comptes de cotització (o empreses) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya a 31 de desembre de cada any considerat, facilitades per l’Idescat. S’ha treballat amb un nivell de desagregació estadística de tres dígits segons la CCAE, però sempre presentant les dades de manera que es preservi el secret estadístic.
L’anàlisi de l’evolució tant a nivell de la província com de les comarques s’ha dut a terme considerant tant assalariats com autònoms i empreses. En els gràfics i taules presentats, les dades d’autònoms s’inclouen juntament amb les dels assalariats (sumant conjuntament les afiliacions). Així mateix, s’ha comparat l’evolució del sector TIC a Barcelona, Catalunya i Espanya utilitzant les dades disponibles a l’Idescat sobre afiliacions a la Seguretat Social per activitat econòmica.
Finalment, és important assenyalar que els límits administratius entre comarques i províncies no coincideixen completament, ja que hi ha diversos municipis que, tot i pertànyer administrativament a una comarca de Barcelona, no formen part de la província, i viceversa. Aquest és el cas d’Espinelves, Vidrà i Viladrau, que pertanyen a la comarca d’Osona, però administrativament a la província de Girona. De manera similar, Gósol forma part de la comarca del Berguedà, però està adscrit a la província de Lleida. Per contra, el municipi de Fogars de Tordera pertany a la comarca de la Selva (Girona), tot i que administrativament es troba dins la província de Barcelona. Donat aquest context, l’anàlisi inclourà totes les comarques amb els seus respectius municipis, concretament: Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Llobregat, Barcelonès, Berguedà, Garraf, Maresme, Moianès, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Cal destacar que, en el cas del Lluçanès, les dades només estan disponibles per als anys 2023 i 2024, mentre que per al Moianès les dades estan disponibles des de l’any 2015.
3. El sector TIC a la província de Barcelona
El sector TIC ha guanyat un pes significatiu en l’economia de la província de Barcelona, consolidant-se com una de les seves àrees estratègiques. Tal com s’observa a la Taula 2, l’any 2024 les TIC representen el 4,7 % del total d’afiliacions a l’economia local i el 2,8 % del total d’empreses. Tot i que la seva presència és major en els serveis, on representen el 4,5 % de l’ocupació i el 2,7 % de les empreses, el seu pes a la indústria és considerablement inferior, amb un 0,17 % de les afiliacions i un 0,12 % de les empreses. Al conjunt de la província de Barcelona, tal com es pot observar a la Taula 3, el sector TIC va registrar un total de 130.485 afiliacions a finals de 2024, fet que representa gairebé el doble (+92,7 %) respecte a l’any 2012 i un 4,2 % més en relació amb l’any 2023.
Taula 3. Afiliacions TIC i pes relatiu en l’economia, la indústria i els serveis a la província de Barcelona, 2012 i 2024 (en nombre d’afiliacions i en percentatge sobre el total de l'economia)
Aquest increment notable consolida les TIC com un dels eixos estratègics de l’economia local, resultat d’un procés d’expansió que s’observa des de l’inici de la dècada passada. El Gràfic 1 mostra l’anàlisi de l’evolució general entre 2012 i 2024, on es pot observar un creixement sostingut del pes de les afiliacions TIC, amb anys especialment dinàmics, com el 2015 i el 2022, en què es van registrar algunes de les majors variacions interanuals positives.
La major part d’aquest increment prové del Règim General (RGSS), fet que indica un augment clar de l’ocupació assalariada en el sector. Tal com s’observa al Gràfic 2, tot i que el nombre de professionals adscrits al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) també ha crescut, ho ha fet de manera més moderada, reflectint un perfil en què predominen les empreses i organitzacions que contracten treballadors en plantilla. Aquesta tendència pot estar relacionada amb la consolidació dels serveis i activitats vinculades a la programació, la consultoria i el desenvolupament de programari, que requereixen personal especialitzat i amb un alt nivell de qualificació.[4] Concretament, l’any 2024, la gran majoria de les afiliacions en el sector TIC corresponien a treballadors assalariats, que representaven el 89 % del total (116.155 persones), mentre que els autònoms suposaven al voltant del 10 % (14.330 afiliats).
La comparativa de les variacions interanuals al Gràfic 3 confirma aquesta tendència: la corba de creixement dels assalariats supera habitualment la dels autònoms, amb algunes fluctuacions puntuals. S’observa, per exemple, que la caiguda conjunta provocada per la COVID-19 l’any 2020 va donar pas a un fort repunt de les contractacions l’any 2022, en què els assalariats van registrar un increment encara més marcat que els autònoms. El resultat és un sector que, a finals de 2024, se sosté principalment en l’ocupació assalariada, un indicador de maduresa que, en principi, reforça l’estabilitat i la fortalesa de les empreses TIC.
L’any 2024, el nombre d’empreses dedicades al sector TIC a la província de Barcelona va ascendir a 5.037, fet que representa un creixement del 34,8 % en comparació amb el 2012 i un 4,1 % més respecte al 2023. Tal com s’observa a la Taula 4, les empreses TIC representaven l’any 2024 el 2,8 % del total d’empreses de l’economia. Tot i que el seu pes relatiu continua sent inferior al d’altres sectors més tradicionals, el dinamisme del sector TIC suggereix que la seva influència continuarà augmentant i es consolidarà dins del teixit empresarial de la província, impulsada per la digitalització i la creixent demanda de solucions tecnològiques en múltiples àmbits.
Taula 4. Empreses TIC i pes relatiu en l’economia, la indústria i els serveis a la província de Barcelona, 2012 i 2024 (en nombre d'afiliacions i en percentatge sobre el total de l'economia)
D’altra banda, el pes superior de les TIC entre els assalariats en comparació amb el de les empreses indica que la majoria de les companyies del sector compten amb una plantilla estructurada. L’any 2024, la ràtio d’assalariats per empresa en el sector TIC se situa en 23,1, consolidant la tendència de creixement observada en els darrers anys. Aquesta xifra contrasta amb la mitjana de l’economia general a la província de Barcelona, que aquell mateix any se situava en 13,5, fet que posa de manifest la major dimensió mitjana de les empreses TIC. Tal com s’observa al Gràfic 4, l’evolució d’aquesta ràtio ha estat marcada per les fases del cicle econòmic. Després d’assolir un mínim de 14,4 assalariats per empresa l’any 2013 i 2014, va començar una recuperació progressiva a partir de 2015, que es va intensificar a partir de 2020, en un context d’acceleració de la digitalització.
Per contextualitzar l’evolució del sector TIC a la província de Barcelona, és necessari comparar-la amb el conjunt de Catalunya i Espanya. Aquesta perspectiva permet avaluar si el creixement observat a Barcelona respon a una dinàmica compartida a nivell regional i estatal, o si, per contra, la ciutat s’ha consolidat com un pol d’atracció diferenciat dins del sector tecnològic. Per a això, el Gràfic 5 mostra l’evolució del pes dels afiliats en el sector TIC sobre el total de l’economia a Barcelona, Catalunya i Espanya entre els anys 2012 i 2024.
A partir d’aquestes dades, es pot observar una clara tendència de creixement en els tres àmbits, tot i que amb ritmes i nivells de desenvolupament diferenciats. En tot el període analitzat (2012-2024), el sector TIC a Barcelona presenta un pes superior a la mitjana de Catalunya i d’Espanya. L’any 2024, les TIC representaven el 4,7 % de les afiliacions de la província, davant del 3,9 % a Catalunya i el 3,5 % a Espanya. A més, mentre que Catalunya manté una progressió estable des de 2012 (2,7 %) fins a 2024 (3,9 %), Espanya parteix d’un nivell lleugerament inferior (2,6 % l’any 2012) i creix a un ritme més moderat. Per la seva banda, Barcelona ja mostrava l’any 2012 un pes del 3,2 %, destacant-se des de l’inici del període analitzat com el territori amb una major especialització TIC. Aquestes xifres reflecteixen que, tot i que el sector TIC ha guanyat pes a tot el país, Barcelona continua destacant amb un grau d'especialització tecnològica més elevat dins el context estatal. El Gràfic 6 mostra l’evolució del pes de les afiliacions del sector TIC a la província de Barcelona respecte al total de Catalunya i d’Espanya entre 2012 i 2024. S’observa que la participació de Barcelona en el total de Catalunya ha crescut de manera sostinguda des de 2012, passant d’aproximadament el 88 % al 91,7 % l’any 2024, fet que indica una concentració creixent de l’ocupació TIC en aquesta província dins l’àmbit català. D’altra banda, la proporció d’afiliacions TIC a Barcelona respecte al total d’Espanya també ha augmentat, estabilitzant-se al voltant del 18 % des de l’any 2022.
Un cop constatat el creixement significatiu del sector TIC a la província de Barcelona, el pas següent és examinar com es distribueix entre la indústria i els serveis. En aquest sentit, s’observa una clara diferenciació entre ambdós sectors. A la indústria, el pes del sector TIC respecte al total de l’ocupació es manté en nivells reduïts, situant-se en un 0,17 % l’any 2024, amb una variació mínima respecte al 2012. A més, el pes de les empreses TIC respecte al total d’empreses dins la indústria ha disminuït lleugerament en l’última dècada, passant del 0,15 % al 0,12 %, fet que suggereix una tendència cap a una menor especialització industrial i un enfocament més orientat cap als serveis (vegeu Taula 3 i 4).
Per contra, en el sector serveis, l’impacte de les TIC ha estat molt més significatiu durant l’última dècada. En termes d’ocupació, el sector ha crescut passant de representar el 2,94 % el 2012 al 4,50 % el 2024 respecte al total de l’economia, cosa que suposa un increment de gairebé el doble en el nombre d’afiliacions (+99,4 %). Aquest creixement reflecteix la rellevància creixent d’activitats com la programació, el desenvolupament de programari, la consultoria tecnològica i les telecomunicacions. Pel que fa al nombre d’empreses TIC dins del sector serveis, també s’observa un increment important, passant del 2,00 % el 2012 al 2,72 % el 2024 respecte al total de l’economia, fet que indica una expansió d’empreses dedicades a aquests àmbits.
El creixement de l’ocupació total en el sector TIC a la província de Barcelona no ha estat lineal, sinó que ha presentat fluctuacions significatives al llarg del temps. Tal com s’observa al Gràfic 7, la variació anual de les afiliacions ha mostrat pics destacats els anys 2015 (+8,21 %), 2022 (+10,96 %) i 2023 (+5,82 %), mentre que l’any 2020, coincidint amb la pandèmia, es va produir una desacceleració amb un augment del +1,12 %. L’any 2024, la variació anual es va reduir al 4,19 %, fet que indica una possible estabilització del sector després d’uns anys de fort creixement. Aquest comportament és encara més evident si es desglossa l’evolució per subsectors. Tal com mostra la Taula 5, el subsector dels serveis TIC ha estat el principal motor del creixement, assolint l’any 2024 un total de 125.675 afiliacions, la qual cosa representa el 96,3 % de l’ocupació total del sector. En canvi, la indústria TIC, amb 4.810 afiliacions, només representa el 3,7 % del total, confirmant així el seu menor pes relatiu. Aquesta diferència també es reflecteix en les taxes de variació anual: mentre que els serveis TIC han crescut de manera sostinguda, amb punts àlgids com el 2014 (+6,4 %), 2015 (+8,5 %) i 2022 (+11,2 %), la indústria TIC ha mostrat una evolució molt més inestable, amb caigudes pronunciades l’any 2013 (-13,2 %), 2014 (-3,4 %), 2019 (-1,1 %) i 2020 (-2,1 %).
Taula 5. Evolució de l’ocupació en el sector TIC per subsectors a la província de Barcelona, 2012-2024 (en nombre d'afiliacions i percentatge)
En termes de recuperació després de la pandèmia, s’observa que el sector TIC en el seu conjunt va resistir relativament bé la crisi de la COVID-19, tot i que amb diferències entre subsectors. L’any 2020, la indústria TIC va patir una contracció del -2,12 %, mentre que els serveis TIC van créixer de manera modesta amb un 1,28 %. No obstant això, a partir de 2021, el sector va experimentar una recuperació accelerada, destacant el +11,24 % registrat l’any 2022 en els serveis TIC, fet que confirma l’impuls de la digitalització en diversos àmbits econòmics. El menor pes del sector TIC en la indústria i la seva evolució a la baixa en els darrers anys responen a una tendència global de concentració en els serveis digitals en detriment de la manufactura TIC. Com ha passat a la majoria de països de l’OCDE, l’ocupació en la fabricació de productes TIC ha seguit una trajectòria descendent des de la dècada dels 2000, a causa del progressiu trasllat de la producció a economies no pertanyents a l’OCDE. Aquest fenomen ha reforçat la concentració del sector TIC en activitats basades en Internet i serveis digitals de gran valor afegit. No obstant això, l’impacte net sobre el sector TIC ha estat positiu, ja que el creixement de l’ocupació en els serveis ha compensat àmpliament la reducció en la manufactura, consolidant el seu paper estratègic en la transformació digital de l’economia.
4. El sector TIC a les comarques de la província de Barcelona
Després d’analitzar l’evolució global del sector TIC a la província de Barcelona, resulta clau desglossar-ne la distribució territorial per comprendre com ha crescut a les diferents comarques. La Taula 6 mostra l’evolució de les afiliacions al sector TIC entre els anys 2012 i 2024, destacant-ne la variació absoluta, la variació anual acumulativa en percentatge i la contribució de cada comarca al creixement total del sector a la província.
Taula 6. Evolució de les afiliacions TIC per comarca a la província de Barcelona, 2012-2024 (en nombre d'afiliacions i percentatge)
El Barcelonès es manté com la comarca amb més pes en el sector, concentrant l’any 2024 un total de 95.145 afiliacions, cosa que suposa un increment absolut de 52.400 afiliacions respecte al 2012 i una variació anual acumulada del 5,6 %. Aquesta comarca representa el 83,5 % de la contribució total al creixement absolut de l’ocupació TIC a la província, consolidant el seu paper com a principal pol tecnològic de la regió. El fort creixement del sector TIC al Barcelonès respon a la concentració d’infraestructures clau, com el districte tecnològic 22@ a Barcelona, un projecte de transformació urbana que s’ha convertit en un centre d’activitat tecnològica i empresarial. També hi influeix la presència d’universitats i centres de recerca, així com un ecosistema d’empreses i startups que afavoreix l’atracció de talent i inversió, amb esdeveniments com el 4YFN i el Barcelona Deep Tech Summit.
Més enllà de la capital, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat són les dues següents comarques amb més creixement en el sector TIC. Pel que fa al Vallès Occidental, l’any 2024 el sector TIC hi va registrar 14.975 afiliacions, amb un augment absolut de 4.150 afiliacions respecte al 2012 i una variació anual acumulada del 2,7 %. La comarca contribueix amb un 6,6 % al creixement total de l’ocupació TIC, consolidant-se com el segon pol més rellevant fora de Barcelona. El seu desenvolupament s’explica per la presència de parcs tecnològics i universitats, com el campus de Terrassa de la UPC, la UAB i centres d’innovació empresarial com ESADE Creapolis o HP, així com una elevada concentració industrial a la qual dona servei.
El Baix Llobregat, amb 9.870 afiliacions el 2024, ha experimentat un increment de 3.620 afiliacions respecte al 2012, amb una variació anual acumulada del 3,9 %. Aquesta comarca ha contribuït en un 5,8 % al creixement de l’ocupació TIC a la província. L’expansió del sector en aquesta zona es deu a la presència d’infraestructures clau com l'Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels, a més de parcs empresarials i a la seva proximitat amb Barcelona.
Altres comarques amb un creixement significatiu, tot i que menor en termes absoluts, són Osona, el Vallès Oriental i el Maresme. En primer lloc, Osona va registrar 2.025 afiliacions l’any 2024, amb un creixement de 1.030 afiliacions i una variació anual acumulada del 6,1 %, la més elevada entre aquestes comarques. En segon lloc, el Vallès Oriental, amb 3.305 afiliacions el 2024, ha experimentat un increment absolut de 570 afiliacions respecte al 2012, amb una variació anual acumulada de l’1,6 %. I, en tercer lloc, el Maresme va presentar 2.170 afiliacions el 2024, amb un creixement de 365 afiliacions des del 2012, reflectint una variació anual acumulada de l’1,5 %. Aquestes comarques tenen un pes menor dins del sector TIC, però el seu creixement progressiu mostra una certa diversificació territorial de l’ocupació tecnològica, tot i que encara amb una forta dependència dels grans nuclis urbans.
A la resta de comarques, el pes del sector TIC continua sent marginal, amb un nombre d’afiliacions que no supera les 1.000 persones l’any 2024. En algunes d’elles, el creixement ha estat fins i tot negatiu, com a l’Alt Penedès (-50 afiliacions) i al Berguedà (-15 afiliacions).
A més del creixement en el nombre d’afiliacions, l’evolució del sector TIC a la província de Barcelona també es reflecteix en l’augment del nombre d’empreses. Seguint l’esquema anterior, la Taula 7 mostra la variació del nombre d’empreses TIC entre 2012 i 2024, indicant tant el creixement absolut com la contribució de cada comarca a l’increment total.
Taula 7. Evolució de les empreses TIC per comarca a la província de Barcelona, 2012-2024 (en nombre d’empreses i percentatge)
L’augment del nombre d’empreses TIC no s’ha produït de manera homogènia a la província de Barcelona, sinó que s’ha concentrat en determinades comarques amb més dinamisme. Després del Barcelonès, que lidera el sector, destaquen el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme, que han registrat increments significatius en el nombre d’empreses entre el 2012 i el 2024.
En la mateixa línia que en l’ocupació, el Barcelonès continua sent el principal centre empresarial del sector TIC, concentrant l’any 2024 un total de 3.221 empreses, la qual cosa suposa un increment de 1.029 empreses respecte al 2012. Aquest creixement representa el 79,2 % de la contribució total a l’augment d’empreses a la província i una variació anual acumulada del 2,5 %. Al Vallès Occidental, el nombre d’empreses TIC ha augmentat fins a les 616 el 2024, amb un increment de 61 empreses respecte al 2012, la qual cosa representa un 4,7 % de la contribució al creixement total de la província. El Baix Llobregat també ha experimentat una evolució notable, arribant a les 452 empreses el 2024, amb 55 noves incorporacions i una aportació del 4,2 % al creixement del sector. Per la seva banda, el Maresme ha sumat 53 noves empreses durant el període analitzat, situant-se en 212 empreses el 2024, fet que suposa un 4 % del total del creixement.
L’any 2024, la ràtio d’assalariats per empresa a la província de Barcelona ha augmentat fins a 23,1, consolidant la tendència de creixement observada en els darrers anys. A nivell comarcal, però, persisteixen diferències significatives en la dimensió mitjana de les empreses TIC. El Barcelonès i el Vallès Occidental continuen sent les úniques comarques amb una dimensió empresarial superior a la mitjana. Al Barcelonès, la ràtio s’eleva fins als 27,2 assalariats per empresa, mentre que al Vallès Occidental se situa en 21,3. Aquestes xifres reflecteixen que, en aquests territoris, predominen empreses amb una major capacitat de contractació i estructures més consolidades.
En un segon grup es troben comarques amb una mida mitjana d’empresa relativament elevada però inferior a la mitjana provincial. Destaquen el Baix Llobregat, amb 18,4 assalariats per empresa, el Vallès Oriental, amb 12,2, i Osona, amb 19,6, cosa que indica la presència d’empreses amb certa estructura en aquestes zones. D’altra banda, a la resta de comarques el sector TIC continua caracteritzant-se per empreses amb un nombre reduït de treballadors. Al Maresme, l’Anoia, el Berguedà i el Bages, la ràtio se situa entre 5 i 12 assalariats per empresa, mentre que, en comarques com el Garraf o l’Alt Penedès, la mida mitjana de les empreses TIC continua sent inferior a 5 assalariats.
Aquestes dades posen de manifest l’existència de models empresarials diferenciats segons la comarca, amb grans pols tecnològics on predominen empreses de major mida i altres zones on el sector continua estructurant-se al voltant de microempreses i petits negocis.
A continuació, s’analitza com es distribueixen l’ocupació i les empreses del sector TIC dins de la província de Barcelona. Als Mapes 1 i 2 es pot observar que el 72,9 % de les afiliacions i el 64 % de les empreses TIC l’any 2024 es concentren al Barcelonès, reafirmant el seu paper com el principal pol tecnològic de la regió. El Vallès Occidental i el Baix Llobregat, que en conjunt agrupen aproximadament un 20 % de l’ocupació TIC i un 16 % de les empreses. En particular, el Vallès Occidental concentra l’11,5 % de les afiliacions i el 12,2 % de les empreses, mentre que el Baix Llobregat arriba al 7,6 % de les afiliacions i al 9 % de les empreses.
Més enllà d’aquestes tres comarques, el pes del sector TIC es redueix notablement. Comarques com el Vallès Oriental (2,5 % de les afiliacions i 4,1 % de les empreses) mostren una presència moderada del sector. En canvi, al Maresme, l’Anoia, Osona i el Bages, l’activitat TIC és considerablement menor, amb valors per sota del 2 % tant en ocupació com en nombre d’empreses.
L’anàlisi de l’evolució de la concentració del sector TIC entre 2012 i 2024 confirma aquesta dinàmica. Tal com es mostra als Mapes 3 i 4, el Barcelonès ha guanyat pes relatiu en el conjunt de la província, amb un augment de 9,81 punts percentuals en l’ocupació i 5,3 punts en el nombre d’empreses. Altres comarques que també han incrementat la seva participació en el sector TIC són Osona (+0,08 p.p. en ocupació i +0,06 p.p. en empreses), el Moianès (+0,01 en ocupació i +0,02 en empreses)[5], i el Garraf, que ha augmentat en empreses (+0,3 p.p.) però ha disminuït en afiliacions (-0,07 p.p.), tot i que el seu pes continua sent reduït. Altres comarques com el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental han experimentat lleugers descensos en la seva participació.
Per tant, en termes generals, tot i que hi ha indicis d’una lleugera dispersió del sector TIC cap a algunes comarques perifèriques, el patró continua sent de forta concentració al Barcelonès i a les seves àrees metropolitanes immediates. Això suggereix que l’atracció d’empreses i talent continua depenent en gran mesura de la proximitat a Barcelona, on es troben els principals hubs tecnològics i les infraestructures clau per al desenvolupament del sector.
D’altra banda, també s’analitza el grau d’especialització del sector TIC a la província de Barcelona a través de la ràtio d’ocupació TIC sobre l’ocupació total a cada comarca, cosa que permet identificar en quins territoris l’activitat tecnològica té un pes relatiu més elevat dins l’estructura econòmica. Tal com s’observa al Gràfic 8, el Barcelonès és la comarca amb un major grau d’especialització en el sector TIC, amb un 6,7 % de l’ocupació total dedicada a aquesta activitat. La resta de comarques se situen per sota de la mitjana provincial, però destaquen el Vallès Occidental (3,5 %) i el Baix Llobregat (2,8 %). Altres comarques amb un cert grau d’especialització són Osona (2,7 %) i l’Anoia (2,4 %). Per contra, en comarques com el Maresme (1,5 %), el Bages (1,2 %) i el Garraf (1,8 %), el sector TIC continua tenint un impacte menor en termes d’ocupació, mentre que, a l’Alt Penedès, el Berguedà i el Moianès, la presència d’aquest sector és encara més reduïda, amb valors per sota de l’1 %.
El Gràfic 9 permet analitzar el pes de les empreses TIC dins del total d’empreses a cada comarca, fet que reflecteix el grau d’especialització del teixit productiu en activitats tecnològiques. Igual que passa amb l’ocupació, el Barcelonès lidera amb un 3,8 % de les empreses dedicades al sector TIC. El Vallès Occidental (2,4 %) i el Baix Llobregat (2,2 %) segueixen una tendència similar, amb un augment del pes relatiu de les seves empreses TIC dins de l’economia comarcal.
En comarques com el Maresme, l’Anoia, Osona i el Garraf, el percentatge d’empreses TIC se situa entre l’1,6 % i l’1,8 %, fet que reflecteix una certa consolidació del sector en aquests territoris, tot i que encara lluny del pes que té a les principals àrees metropolitanes. Les comarques amb menor especialització en el sector TIC són el Berguedà (0,6 %), l’Alt Penedès (1,3 %) i el Moianès (0,5 %), on el nombre d’empreses tecnològiques continua sent petit dins de l’estructura productiva.
El Gràfic 10 mostra la variació en la concentració comarcal de l’ocupació i de les empreses TIC entre 2012 i 2024, cosa que permet avaluar en quins territoris ha crescut el pes relatiu del sector. El Barcelonès és la comarca que més ha incrementat el seu pes en l’ocupació TIC, amb un augment de 2,9 punts percentuals en la seva ràtio d’afiliacions sobre el total d’ocupació i 1,2 punts en el pes de les seves empreses TIC. En comarques com el Garraf (+0,5 p.p. en ocupació i +0,6 p.p. en empreses), Osona (+0,8 p.p. en ocupació i +0,6 p.p. en empreses) i el Moianès (+0,9 p.p. en ocupació i +0,5 p.p. en empreses), s’han registrat augments significatius, tot i que el seu volum d’activitat continua sent inferior a la mitjana de la província. Per altra banda, comarques com l’Alt Penedès (-0,3 p.p. en ocupació TIC i sense creixement en empreses) i el Berguedà (-0,2 p.p. en ocupació TIC i +0,2 p.p. en empreses) han vist una reducció en el seu pes relatiu en termes d’ocupació.
Com s’ha vist en l’anàlisi de la província, la distribució del sector TIC a la província de Barcelona presenta diferències significatives entre la indústria i els serveis, reflectint les característiques productives de cada comarca. Tal com era previsible, la major part de l’activitat TIC es concentra en el sector serveis, mentre que la seva presència en la indústria és molt més limitada. Aquesta diferència s’observa tant en termes d’ocupació com en l’estructura empresarial.
En l’àmbit industrial, el pes de l’ocupació TIC és reduït a totes les comarques. Destaquen el Vallès Oriental, Osona i el Vallès Occidental, on les afiliacions TIC a la indústria arriben al 0,6 %, 0,5 % i 0,3 %, respectivament. Aquestes xifres, tot i ser superiors a les de la resta de comarques, continuen sent modestes i confirmen que l’activitat TIC a la indústria és petita en comparació amb els serveis. Al Baix Llobregat i en el conjunt de la província de Barcelona, el pes de l’ocupació TIC a la indústria se situa al voltant del 0,2 %. A la resta del territori, la presència d’ocupació TIC en la indústria és pràcticament residual, amb valors que no superen el 0,1 %. En contrast, en el sector serveis, l’especialització TIC és molt més gran, amb una presència destacada a les principals àrees metropolitanes. El Barcelonès és, amb diferència, la comarca amb més pes de l’ocupació TIC en els serveis, arribant al 6,6 % del total d’afiliacions. A una certa distància, el segueixen el Vallès Occidental (3,2 %), el Baix Llobregat (2,5 %), l’Anoia (2,3 %), Osona (2,2 %) i el Garraf (1,7 %), que també mostren una especialització notable en activitats TIC dins del sector serveis. A la resta del territori, l’especialització TIC en els serveis es redueix progressivament, amb valors inferiors a l’1,5 %.
Taula 8. Pes de les afiliacions i les empreses al sector TIC a les comarques i a la província de Barcelona, 2024 (en percentatge sobre el total de l’economia comarcal)
Pel que fa a la distribució empresarial, s’observa un patró similar. Les empreses TIC industrials representen un percentatge molt baix del total d’empreses a totes les comarques. Només a Osona i al Vallès Occidental arriben al 0,2 %, seguides pel Vallès Oriental i el Baix Llobregat, amb el mateix percentatge. Al Barcelonès i a la resta del territori, el pes de les empreses TIC a la indústria amb prou feines arriba al 0,1 %. En canvi, l’especialització empresarial en els serveis mostra una distribució molt més concentrada al voltant de les grans àrees metropolitanes. El Barcelonès lidera novament amb un 3,7 % de les empreses de serveis dedicades a activitats TIC, consolidant-se com el nucli més dinàmic del sector. A continuació, el Vallès Occidental (2,2 %) i el Baix Llobregat (2,0 %) es posicionen com els principals pols d’activitat empresarial en el sector TIC. En un segon nivell es troben comarques com l’Anoia i el Maresme (1,7 %) i el Vallès Oriental i el Garraf (1,6 %), amb una presència intermèdia del sector. A la resta del territori, els valors es mantenen per sota de l’1,5 %, cosa que suggereix una menor implantació d’empreses TIC fora de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Tal com s’acaba de veure, la indústria TIC ha anat perdent progressivament rellevància en comparació amb els serveis TIC, consolidant una tendència de terciarització del sector. Tot i això, en analitzar les comarques amb més tradició industrial, és important determinar si han desenvolupat ocupació TIC dins la indústria o si, per contra, el creixement del sector TIC també s’ha orientat cap als serveis.
El Vallès Oriental, que històricament ha comptat amb una notable concentració d’activitat industrial, continua presentant la ràtio més elevada d’ocupació TIC a la indústria. No obstant això, s’hi observa un descens progressiu des del 2012 (0,7) fins al 2024 (0,4), cosa que indica que, tot i que continua sent la comarca amb més presència d’ocupació TIC a la indústria, aquesta ha anat perdent pes relatiu amb el temps. El Vallès Occidental mostra una evolució similar, amb una ràtio de 0,2 l’any 2012 que ha disminuït fins a 0,1 l’any 2024, evidenciant també un desplaçament de l’activitat TIC cap als serveis. En el cas d’Osona, una altra comarca amb una base industrial sòlida, s’observa una lleugera caiguda en la ràtio, passant del 0,23 l’any 2012 al 0,22 l’any 2024, tot i que amb fluctuacions intermèdies que indiquen una certa estabilitat en la seva especialització TIC industrial. En canvi, el Baix Llobregat, que també compta amb un teixit industrial rellevant, ha reduït la seva ràtio de 0,1 l’any 2012 a 0,09 l’any 2024, confirmant que la indústria TIC no ha crescut en la mateixa proporció que els serveis. Per tant, tot i que les comarques amb més tradició industrial han mostrat històricament una proporció més gran d’ocupació TIC a la indústria, aquesta relació s’ha debilitat amb el temps, reforçant la terciarització del sector. No obstant això, el fet que el sector TIC industrial no s’hagi desenvolupat amb força no implica que la indústria en el seu conjunt no s’hagi beneficiat del creixement dels serveis tecnològics. Ben al contrari, aquests serveis han contribuït a digitalitzar i fer més competitiva la indústria d’altres sectors. En aquest sentit, el desenvolupament de serveis TIC en comarques com el Vallès Occidental, el Vallès Oriental o el Baix Llobregat es pot entendre com a resultat tant de la desconcentració de l’ecosistema tecnològic barceloní com de la creixent demanda de solucions tecnològiques per part del teixit industrial local.
5. Conclusions principals
- L’any 2024, el sector TIC a la província de Barcelona va assolir un total de 130.485 afiliacions i 5.037 empreses. En termes relatius, això representa un 4,7 % de l’ocupació i un 2,8 % del total d’empreses de l’economia de la província (enfront del 3,2 % i 2,1 % el 2012). Si s’analitza la seva distribució sectorial, s’observa que la major part de les afiliacions i empreses TIC es concentren en el sector serveis (4,5 % i 2,7 % del total, respectivament), mentre que a la indústria la seva presència és significativament menor (0,17 % en ocupació i 0,12 % en empreses). La dimensió mitjana de les empreses TIC a la província ha passat de 14,4 assalariats per empresa el 2012 a 23 el 2024.
- L’any 2024, el sector de les TIC està dominat per l’ocupació assalariada, amb 116.155 treballadors, representant el 89 % del sector. Els treballadors per compte propi suposen el 10 %, amb 14.330 ocupats. Mentre que els autònoms es mantenen estables, el creixement del sector es deu principalment a l’augment dels assalariats.
- El creixement del sector des del 2012 s’ha concentrat en els serveis TIC. El pes dels assalariats en activitats TIC del sector serveis ha augmentat en 1,6 punts percentuals, mentre que, en el cas de la indústria, el creixement s’ha reduït en 0,05 punts percentuals. Aquesta diferència pot explicar-se per factors com els diferents nivells de productivitat, l’impacte asimètric de la digitalització i la deslocalització de la fabricació de productes TIC cap a altres regions.
- A nivell territorial, es manté una elevada concentració de l’ocupació i les empreses TIC al Barcelonès, on se situen 95.145 afiliacions i el 64 % del total d’empreses TIC de la província. Aquest patró respon a l’existència d’un ecosistema digital consolidat, amb infraestructura avançada, un entorn favorable per a la innovació i la proximitat a centres de recerca i universitats. Més enllà del Barcelonès, destaquen algunes comarques de l’àrea metropolitana, com el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, amb un 11,5 % i 7,6 % de l’ocupació TIC, respectivament, encara que a una distància considerable de la capital.
- En analitzar l’especialització sectorial per comarques, s’observen diferències significatives. En l’àmbit industrial, comarques com el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat i Osona presenten un pes relatiu del sector TIC superior a la mitjana provincial. Per contra, en l’àmbit dels serveis TIC, el Barcelonès lidera amb una proporció significativament més gran que la resta.
- Tot i que el pes de l’ocupació TIC a la indústria ha disminuït progressivament en les comarques amb més tradició industrial, com el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, Osona o el Baix Llobregat, això no implica que la indústria no s’hagi beneficiat del desenvolupament del sector TIC. Ben al contrari, el creixement dels serveis tecnològics ha contribuït a la digitalització i modernització de la indústria local, fent més competitives moltes activitats productives. Així, el desenvolupament dels serveis TIC a l’entorn metropolità de Barcelona es pot explicar tant per la desconcentració de l’activitat tecnològica de la capital com per la creixent demanda de solucions digitals per part del teixit industrial d’aquestes comarques.
- L’anàlisi comparativa del sector TIC entre Barcelona, Catalunya i Espanya confirma que, tot i que el sector ha crescut en tots els àmbits, Barcelona manté un grau més elevat d’especialització tecnològica. El seu pes relatiu en l’economia ha augmentat de manera sostinguda i es manté per sobre de la mitjana catalana i espanyola. Mentre que Catalunya i Espanya han seguit una trajectòria de creixement més estable i moderada, Barcelona ha consolidat la seva posició com a hub tecnològic clau, amb un sector TIC més desenvolupat i dinàmic.
[1] Últimes dades disponibles. Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat (2019). Comptes econòmics anuals de Catalunya i Idescat (2019). Estadística i comptes de les empreses del sector TIC. [2] Les activitats TIC només es troben presents en el sector industrial i en el sector serveis. Vegeu la Taula 1 per a més detalls. [3] Idescat, (2025). Definició del sector TIC. [4]Cercle Tecnològic. (2024). Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2024. Cercle Tecnològic.[5]En el cas del Moianès, l’evolució s’analitza a partir de l’any 2015, moment en què es va constituir oficialment com a comarca.