Oferta laboral del Bages
Mon Culleré, Ajuntament de Manresa
A l’hora d’analitzar la conjuntura o l’estructura del mercat laboral, es tendeix a posar el focus en informació de desocupació, contractació, assalariats o treballadors per compte propi. A partir d’aquesta informació, s’examina sense fre indicadors rellevants com podria ser la taxa d’atur. No és gens habitual analitzar el mercat de treball des de la perspectiva de les ofertes laborals que es publiquen en els diversos portals d’internet. Al Bages, en canvi, fa un parell d’anys que s’elabora aquesta mena d’anàlisi.
Les fonts i la metodologia d’anàlisi
Per analitzar totes les ofertes laborals que es publiquen en els portals d’internet es requereix dur a terme un buidatge de les principals pàgines web que publiquen ofertes de treball. I aquí cal considerar portals com ara infojobs.net, infofeina.com, xaloc.diba.cat o classificats.net per citar-ne quatre. Job Market Insights ofereix una base de dades que consisteix en un recull exhaustiu de les ofertes que es publiquen en els diversos portals d’internet. La base de dades és completa, robusta i fiable. Òbviament, els llocs de treball que s’ofereixen apareixen amb una descripció d’acord amb la lògica per la qual han estat publicades i no apareixen pas amb una descripció amb la lògica de poder ser tractades estadísticament.
És a dir, una empresa que cerca un operari per conduir un carretó elevador descriurà el lloc de treball a cobrir com a ‘Operario carretillero’, ‘Mosso de magatzem amb carnet de carretó elevador’ o ‘Mozo de almacén carretillero (Sant Vicenç de Castellet)’. Totes aquestes descripcions fan referència al codi 8333 de la versió de l’any 2011 de la Classificació Catalana d’Ocupacions (CCO-11). Així doncs, el primer pas a l’hora de fer una explotació estadística de la base de dades que ofereix Job Market Insights no és altre que codificar tots els llocs de treball.
Deixant de banda els aspectes tècnics de la codificació, en els portals d’internet es publiquen anualment entorn 10.000 ofertes de treball radicades al Bages. És a dir, es publiquen 6,7 ofertes laborals per cada cent habitants, una xifra inferior a la registrada en el global de Catalunya on es publiquen 7,4 ofertes de treball per cada cent habitants. A escala de municipis, Manresa concentra el 62,6% de les ofertes de la comarca, amb 8,4 ofertes per cada cent habitants, Sant Fruitós en concentra el 8,5% (9,9 ofertes per cada cent habitants), Sallent en concentra el 8,0% (12,3 ofertes per cada cent habitants) i Santpedor en concentra el 5,8% (8,1 ofertes per cada cent habitants).
Els perfils de les ofertes que es publiquen a internet
A la presentació que es va fer de la publicació, l’abril del 2024, van assistir-hi molts professionals de polítiques d’ocupació i grans coneixedors de les plataformes que publiquen ofertes laborals. En acabar-se la presentació, un d’aquests professionals va fer un comentari adient. Sostenia que mentre que gairebé totes les ofertes ben remunerades passaven per algun portal d’internet, bona part de les ofertes més bàsiques no s’arribaven a publicar en cap portal d’internet. Segons aquesta hipòtesi, totes les vacants de directius o enginyers són publicades en algun portal d’internet i, al mateix temps, vacants de feines elementals com ‘Rentaplats’, ‘Ajudant de rentaplats’, ‘Caixer supermercat’ o ‘Recepcionista’ es cobreixen sense necessitat de publicar cap anunci a internet.
La hipòtesi segons la qual les ofertes laborals d’ocupacions elementals queden infrarepresentades en els portals d’ocupació d’internet i les ofertes millor remunerades hi estan sobrerepresentades és difícil de demostrar, però resulta força lògica. En tot cas, les dades recolzen aquesta idea. El 4,0% de les ofertes de feina del Bages publicades a internet durant l’any 2024 corresponen a llocs de directors i gerents (codi 1 de la CCO-11), una xifra superior al 3,1% que aquest col·lectiu representa dins del total d’assalariats, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. A l’altre extrem, les ocupacions elementals (codi 9 de la CCO-11) representen el 10,7% de les ofertes publicades, tot i que aquest grup constitueix el 13,3% dels assalariats.
Les ofertes al llarg de l’any
Una creença comuna sobre la cadència mensual de publicació d’ofertes laborals és que aquestes són més nombroses en els mesos de gener i setembre, just després de les vacances de Nadal i d’estiu respectivament. Les dades desmenteixen aquesta creença. Els mesos en els quals es publiquen més ofertes són octubre (1.046 ofertes publicades) que és quan es publiquen el 9,8% de les 10.715 ofertes publicades al llarg de l’any i el mes de juliol (995 ofertes publicades, 9,3% de les ofertes). De totes maneres no es pot parlar de mesos que despuntin gaire per la part alta. Per contra, sí que es pot parlar de mesos en els quals el ritme de publicació d’ofertes laborals és ostensiblement menor. En aquest sentit, els mesos de desembre i agost són els que registren clarament una menor publicació d’ofertes laborals amb 702 i 738 ofertes laborals publicades respectivament.
Els tipus de contracte
Un aspecte interessant de la base de dades de les ofertes publicades en els portals d’internet és que s’indica el tipus de contracte que s’ofereix per cadascuna de les ofertes. Així doncs, en el 83,1% de les ofertes del Bages s’ofereix un contracte indefinit, en el 0,4% s’ofereix un contracte autònom, en el 9,0% s’ofereix un contracte temporal, en el 7,3% s’ofereix un contracte a temps parcial i en el 0,2% s’ofereix un contracte formatiu. La diferència més notòria entre el Bages i Catalunya en el tipus de contracte ofert rau en els contractes indefinits. Mentre que en el 79,4% de les ofertes publicades a Catalunya s’ofereix un contracte indefinit, en el Bages s’ofereix un contracte indefinit en el 83,1% de les ofertes. Aquesta diferència de 3,7 punts percentuals queda compensada per una menor presència al Bages dels contractes a temps parcial i dels contractes formatius.
Les categories
Job Market Insights mostra les ofertes laborals publicades en els portals d’internet classificades en cinc categories. En la primera categoria, Gestió empresarial, s’han publicat 1.450 ofertes laborals al llarg de l’any 2024. En el segon àmbit, Logística, indústria i construcció, se n’han publicat 4.309. En el tercer domini, Ciència i tecnologia, apareixen 1.413 ofertes publicades. En l’àmbit Vendes i màrqueting apareixen 1.956 ofertes publicades i en l’última categoria, Serveis, se n’han publicat 1.587 ofertes laborals. Fent una comparativa entre el Bages i Catalunya, es constata una gran diferència en la categoria Logística, indústria i construcció. Mentre que el 24,0% de les ofertes publicades a Catalunya corresponen en aquesta categoria, en el cas del Bages, que és una comarca fortament industrialitzada, el pes de les ofertes que procedeixen d’aquest àmbit és del 40,2%. Aquesta diferència de 16,2 punts percentuals queda compensada per un menor pes de la contractació al Bages en totes i cadascuna de la resta de categories.
Les ofertes més publicades al Bages són de tècnics científics i enginyers (codi 31 de la CCO-11) amb 712 ofertes publicades; científics i enginyers (24) amb 638 ofertes; muntadors en fàbriques (82), amb 617 ofertes publicades; agents comercials (35) amb 553 ofertes publicades; comptables i financers (41) amb 466 ofertes publicades, i dependents (52) amb 452 ofertes publicades. Tenint en consideració la reflexió de la tècnica d’ocupació que se citava en el quart paràgraf, això no vol dir que el perfil d’enginyer hagi estat el més contractat a la comarca sinó que vol dir que les ofertes laborals que més han aparegut en els portals d’internet han estat per cercar enginyers.
Article
Bages