Resum executiu
Informe econòmic local
Informe econòmic Bages 2025
La comarca del Bages ha experimentat una evolució positiva en la majoria d’indicadors socioeconòmics analitzats al llarg de l’any 2024, amb un major dinamisme que el conjunt de la província en la majoria d’ells, malgrat que hi ha àmbits que han sofert un retrocés. Després d’augmentar l’atur l’any anterior, el 2024 s’ha registrat un descens marcat d’aquest, i esdevé una de les comarques que més atur destrueix (−4,0 %), per sobre de la davallada provincial (−2,4 %), i és especialment remarcable en el grup d’edat de 30 a 44 anys (−8,5 %). La incidència de l’atur es redueix, però es manté elevada, amb una taxa del 10,0 %, només superada per l’Anoia.
L’ocupació registrada resident a la comarca ha crescut el 2,1 %, similar al creixement provincial (1,9 %). Però és en el nombre de llocs de treball on la comarca sobresurt entre la resta el darrer any. I és que s’ha donat un increment del 3,8 %, situant−se al capdavant de totes les comarques barcelonines, i molt per sobre del creixement del conjunt de la província (2,2 %). El creixement es basa en el treball assalariat, que augmenta el 4,7 %, ja que el treball autònom es manté a la baixa, amb un descens del −0,8 %. També és la comarca on creix de forma més acusada el teixit empresarial, concretament l’1,3 %, el mateix percentatge que perdia l’any anterior. En canvi, l’activitat turística, que veu com augmenta l’oferta, experimenta un retrocés significatiu en la demanda, però aquest no es trasllada a la recaptació tributària. El comerç veu reduir-se el nombre d’establiments, però no de la superfície de venda, i la valoració de l’oferta comercial és bona.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2024
Població aturada registrada resident a la comarca IVT 2024
La comarca del Bages té una superfície de 1.092 km2, el 14,1 % de la superfície de la demarcació de Barcelona, i està integrada per 30 municipis que tenen una superfície mitjana de 36,4 km2, la segona més gran de la demarcació i que supera en gairebé 12 km2 la mitjana. Manresa n’és la capital.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2017-2024 (en percentatge)
El nombre d’habitants l’any 2024 és de 185.973, que representa 2.262 habitants més respecte a 2023 (1,2 %), enllaçant dos anys consecutius d’ascens. És un ritme de creixement inferior al del conjunt de la província (1,6 %). Per grans grups d’edat, el de menors de 15 anys registra una davallada (−1,5 %), mentre la resta augmenta. Tant la població amb nacionalitat espanyola com amb nacionalitat estrangera experimenten un augment, però és més important en el segon cas (5,9 %), particularment els increments de les nacionalitats hondurenya (18,0 %) i colombiana (23,8 %). Pràcticament tots els municipis de la comarca guanyen població, a excepció de tres. Els que més han crescut són Sant Fruitós de Bages (88), Sallent (104) i Manresa (1.167). Dels tres municipis restants, el que perd més població és Talamanca (-11).
Gràfic 2
Piràmide d’edats del Bages 2024-2034 (en percentatge)
La població manté la tendència alcista (1,2 %), impulsada pel creixement de la població amb nacionalitat estrangera (5,9 %).
Gràfic 3
Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)
El Bages registra un significatiu ascens del VAB l’any 2024, del 5,2 % (vegeu el gràfic 3), segons l’Anuari econòmic comarcal 2025 de BBVA, encapçalant l’embranzida respecte a la resta de comarques, i per sobre del ritme de creixement de la província (3,9 %). Per la seva banda, l’ocupació registrada de la població resident a la comarca registra un creixement del 2,1 % respecte a l’any 2023, i és la tercera comarca amb un creixement més marcat. L’augment ha estat lleugerament superior entre les dones (2,3 %) que entre els homes (2,0 %). Però és entre la població amb nacionalitat estrangera on trobem l'increment més gran (10,7 %). Per grups d’edat, el creixement més significatiu ha estat el de la població jove menor de 30 anys (6,5 %), on és la comarca que més augmenta, i només s’ha registrat una lleugera baixada entre la població de 30 a 44 anys (−0,9 %). A finals d’any hi ha 77.960 persones ocupades, 1.640 més que un any abans.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Bages (en percentatge)
La comarca és una de les que més impulsa el creixement de la població ocupada a la província (2,1 %), sobretot centrat en la població amb nacionalitat estrangera.
A la vegada que augmenta la població ocupada, l’atur registrat experimenta una baixada significativa (vegeu el gràfic 5), ja que tanca l’any 2024 amb 8.698 persones aturades registrades, 359 menys que un any abans. Representa un descens del −4,0 %, el segon més important entre les comarques barcelonines, i per sobre del decreixement provincial (−2,4 %). Alhora, la taxa d’atur resultant baixa fins al 10,0 %, sis dècimes menys que el 2023. Tanmateix, es manté com la segona més elevada a la província.
Segons el sexe, els homes han registrat un descens més agut que les dones (−4,3 % i −3,7 % respectivament). El descens s’ha fet extensiu tant entre la població amb nacionalitat espanyola com estrangera, si bé ha estat més marcat entre el segon cas (−4,4 %). Tots els grups d’edat experimenten una baixada de l’atur, encapçalat pel grup d’entre 30 i 44 anys (−8,5 %), mentre que el de 45 a 54 anys és el que té la baixada més dèbil (−0,9 %). Pel que fa als grans sectors d’activitat, tots s’han beneficiat de la reducció de l’atur, que va des del −7,7 % de l’agricultura, fins al −0,2 % entre les persones sense ocupació anterior.
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Bages (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Bages, 2024 (en percentatge)
Es trenca la tendència negativa de l’atur de 2023, amb una reducció de −4,0 %, que ha beneficiat sobretot al sector de l’agricultura i els serveis. La taxa d’atur es manté elevada (10,0 %).
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Bages, 2024 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Bages, 2024 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Bages, 2024 (en percentatge)
L’ocupació creix en vint-i-set dels trenta municipis, i cinc presenten una taxa d’ocupació superior al 75 %. L’atur baixa en vint-i-tres municipis, i cinc ja tenen una taxa d’atur inferior al 6 %.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Bages, 2024 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Bages, 2024 (absoluts)
Quaranta−cinc subsectors d’activitat incrementen el nombre de llocs de treball, els més importants: serveis de menjar i begudes (110), educació (490) i activitats relacionades amb l’ocupació (1.585). Entre els subsectors que perden llocs de treball sobresurt els serveis a edificis i de jardineria (−190).
Sobre el nombre de llocs de treball al Bages (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no), l’any 2024 acaba amb 74.290 llocs, que són 2.745 més que l’any anterior. Així, s’erigeix en la comarca amb un augment més accentuat dels llocs de treball, concretament del 3,8 %, molt per sobre del ritme de creixement de la província (2,2 %). L’increment s’ha sustentat en la pujada de llocs de treball assalariat (4,7 %), ja que la modalitat de treball autònom es manté a la baixa (−0,8 %).
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Bages, 2024 (en percentatge)
La comarca lidera el creixement de llocs de treball a la província (3,8 %) gràcies a l’impuls del treball assalariat (4,7 %), ja que el treball autònom continua a la baixa (−0,8 %). També lidera el creixement del teixit empresarial (1,3 %).
Pel que fa a empreses (comptes de cotització) trenca la tendència negativa de l’any 2023, i experimenta la pujada més notable entre totes les comarques barcelonines (1,3 %), situant la xifra total d’empreses en 4.966 en tancar l’any. L’increment és vuit dècimes superiors al del conjunt de la província (0,5 %). Els subsectors d’activitat amb els guanys més importants han estat els serveis de menjar i begudes (10) i la construcció d’immobles (12). Per contra, alguns subsectors perden teixit empresarial, com els serveis a edificis i de jardineria (−7), i la fabricació de productes metàl·lics (−10).
Mapa 6
Variació empreses registrades. Bages, 2024 (en percentatge)
Setze municipis guanyen teixit empresarial, entre els quals destaquen Sant Fruitós de Bages i Navàs (13 ambdós) i Manresa (27). En canvi, vuit municipis resten empreses, amb Sant Joan de Vilatorrada al capdavant (−6).
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics el sector primari aplega el 8,5 % de la facturació total de la comarca; el sector secundari, el 50,4 %; la construcció, el 7,7 %, i el sector serveis, el 33,3 % restant. És la comarca amb un major volum de negoci del sector primari (736 milions d’euros), gràcies a la notable presència de la indústria extractiva. El 76,9 % del volum de negoci que genera la indústria extractiva a la província de Barcelona es concentra al Bages.
L’impacte de la pandèmia de la covid−19 en termes de facturació al Bages es va traduir en una disminució del 9,1 % del 2019 al 2020. El 2021 la facturació es va recuperar fins a valors prepandèmia amb un increment del 12,1 %. El 2022 l’augment interanual va ser del 20,7 %, i el 2023 ha estat del 5,8 %, increment superior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (5,3 %).
El nombre de prestacions per desocupació a la comarca en el mes de desembre de 2024 ha estat de 4.892, que són 435 prestacions menys que el mateix període de 2023. La taxa de cobertura entre els aturats registrats se situa en el 62,0 %, 7,3 punts percentuals per sota de la que es dona al conjunt de la província (69,2 %), i repeteix com la més baixa entre totes les comarques barcelonines. El grau de cobertura també ha caigut, concretament en −2,6 punts respecte a un any abans (64,6 %), ampliant les diferències amb el conjunt de la província.
En relació amb els contractes laborals registrats a la comarca, l’any 2024 s’han formalitzat 47.698 contractes, 392 menys que l’any anterior (−0,8 %), frenant notablement la baixada experimentada l’any anterior. Els sectors de la indústria (0,4 %) i sobretot el de la construcció (9,3 %) registren un augment de la contractació, enfront de les baixades dels serveis (−1,8 %) i l’agricultura (−7,4 %). A diferència del comportament provincial, la contractació temporal cau en aquest període (−3,7 %), mentre la contractació indefinida augmenta (3,1 %). Aquest comportament ha propiciat que el pes de la contractació temporal es mantingui per sota del 60% (56,0 %).
Els indicadors d’oferta turística del Bages segueixen creixent amb un increment total de 254 places respecte al 2023, provinent, principalment, dels habitatges d’ús turístic (HUT), que guanyen 214 places noves. La resta de tipologies es mantenen estables.
Gràfic 9
Variacions oferta turística. Bages
La comarca supera els 11.400 viatgers en el turisme rural i els 88.500 en establiments hotelers, que en total suposen gairebé 200.000 pernoctacions, en la suma de les dues tipologies d’allotjament.
Gràfic 10
Variacions demanda turística. Bages
Pel que fa a la recaptació de la taxa turística, el Bages ha obtingut més de 200.000 euros el 2024, xifra lleugerament superior a la del 2023 (+4 %).
Mapa 7
Recaptació de la taxa turística. Bages
El Bages supera la xifra de 200.000 euros en la recaptació de la taxa turística el 2024.
En relació amb el comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2023 hi havia un total de 1.967 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 327.162 m2. Això suposa una davallada respecte a l’any 2023 d’un −6,0 % en el nombre d’establiments, però un augment d’un 2,7 % de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 10,88 establiments per cada 1.000 habitants, 7 dècimes menys que l’any 2021, i 1.809 m2 per cada 1.000 habitants, un 2,7 % més. La superfície mitjana per establiment se situa en 166 m2, 14 m2 més que el 2021, un increment del 9,2 %, per sota del provincial (11,4 %).
Gràfic 11
Taxes de variació del comerç (en percentatge)
És la comarca amb major superfície comercial per habitant (1.809). La valoració de l’oferta comercial creix fins al 6,87, amb una marcada atracció en la compra de productes quotidians.
Manresa és el municipi que acull més establiments (1.030). Però en termes de densitat, Cardona registra la densitat més elevada, amb 13,6 establiments per cada 1.000 habitants. Pel que fa a la superfície mitjana, sobresurt entre tota la resta el municipi de Sallent, amb una mitjana de 421 m2.
Els llocs de treball del subsector del retail s’eleven fins als 8.985 en finalitzar l’any 2024, 35 més que un any abans, experimentant un sensible creixement del 0,4 %, seguint la dinàmica atenuada del subsector al conjunt de la província (0,6 %). El subsector engloba el 12,1 % dels llocs de treball de la comarca.
El Bages és la quarta comarca barcelonina amb millor valoració de l’oferta comercial. L’Enquesta d’hàbits de consum i compra el 2024, recull que la valoració és de 6,87 sobre 10, que està per sota de la valoració mitjana de la província (7,15). Quant a l’Índex d’atracció, és de les poques comarques que té un alt grau d’atracció en la compra de productes quotidians, atraient fins i tot població d’altres comarques en els productes alimentaris. En la compra de productes no quotidians (equipament de la llar i equipament de la persona), la comarca té la segona capacitat d’atracció més elevada a la província, malgrat que per poc no arriba a retenir a tots els consumidors de la comarca.
Perspectiva de gènere Bages
Al Bages, l’evolució cíclica entre l’any 2023 i 2024 ha estat expansiva, amb una millora de l’ocupació mentre la bretxa de gènere de participació laboral femenina s’ha mantingut estable. El 2024 ha tancat l’any amb 38.505 afiliades dones i 43.230 afiliats homes, un 2,2 % i un 2,1 % més respecte al 2023, respectivament. Això ha implicat que es manté la participació de les dones en el mercat laboral, amb el 47,1 % dels afiliats totals el 2023 i 2024. Dins la província de Barcelona, el Bages té una participació laboral de les dones lleugerament inferior a la mitjana de les comarques (el 47,1 % enfront del 47,3 %).
La segregació sectorial contribueix significativament a les bretxes de gènere en l’ocupació, atès que les dones es troben principalment en el sector serveis (un 83% de les dones treballen en serveis al Bages el 2024) mentre que la resta de sectors són masculinitzats (indústria, construcció, agricultura). En aquest sentit, hi ha correlació positiva a nivell comarcal entre el pes del sector serveis i la participació de les dones en l’ocupació. L’expansió de serveis que s’ha produït el 2024 ha quedat compensada amb l’expansió d’altres indústries més masculinitzades, per tant, la bretxa de gènere en l’ocupació s’ha mantingut estable el darrer any.
Pel que fa a la desocupació, les dones són majoria entre les persones aturades a la comarca, un 57 % el 2024. El desembre de 2024, el nombre de dones aturades ha estat 4.954, un 3,7 % menys que l’any anterior, mentre que el nombre d’homes aturats ha estat de 3.744, un 4,3 % menys que el 2023. El fet que l’atur dels dos sexes hagi caigut de forma similar, fa que el percentatge de dones aturades sobre el total es mantingui estable el darrer any. Aquesta majoria de dones aturades suggereix un fort desajust entre l’oferta i demanda laboral femenina, on polítiques de formació específica i d’inserció laboral a la comarca dirigides a les dones són especialment rellevants. Un exemple és el programa Dones Rurals i Urbanes de la fundació Ampans, un projecte destinat a dones aturades residents al Bages i municipis del Bages de pocs habitants per impulsar competències en ocupacions d’economia verda, digitals i transversals per entrar al mercat laboral.