(function () { function initMenuHoritzontalColapsable() { const toggle = document.getElementById("menu-secundari-toggler"); const menu = document.getElementById("navbar-secondary-menu"); if (!toggle || !menu || toggle.dataset.ready) return; toggle.dataset.ready = "true"; toggle.addEventListener("click", () => { menu.classList.toggle("open"); }); } document.addEventListener("DOMContentLoaded", initMenuHoritzontalColapsable); Liferay.on("endNavigate", initMenuHoritzontalColapsable); })();

Presentació

L’informe econòmic local de la província de Barcelona 2025, en la seva cinquena edició, conjuntament amb l’Informe territorial de la província de Barcelona, del que és hereu, configuren una trajectòria sòlida com a obra de referència entre les publicacions periòdiques orientades a l’estudi de les comarques i els municipis de Barcelona, en conjunt i per separat. L’informe es presenta en dues versions, l’edició tradicional, en format pdf, i un minisite web amb tot el contingut. La versió en línia permet accedir amb major facilitat a les dades analitzades, comparar-les amb les dels anys anteriors i extreure’n conclusions. Ambdós formats configuren una obra que presenta les principals magnituds socioeconòmiques del nostre territori i n’explica l’evolució experimentada el darrer any. L’edició d’enguany ha estat realitzada conjuntament per la Diputació de Barcelona i per la Cambra de Barcelona, amb l’aportació d’articles temàtics per part d’ens locals de la província, posant en valor l’anàlisi socioeconòmica, però també les polítiques públiques de desenvolupament econòmic local que es porten a terme des de les diferents administracions. Com a novetat, aquesta edició amplia l’anàlisi del sector comerç, amb l’objectiu de conèixer l’estat d’aquestes activitats que tenen una presència física i econòmica important en l’economia de la nostra província i les nostres comarques. I en línia amb l’aposta política i programàtica de la Diputació de Barcelona i la Cambra de Barcelona, s’ha incorporat una anàlisi socioeconòmica amb perspectiva de gènere per a la província i les tretze comarques.  

Un cop superats els entrebancs econòmics provocats per la pandèmia de la covid-19, les mesures posades en marxa per part dels governs locals, autonòmics, estatals i europeus han facilitat el camí per iniciar una fase d’expansió econòmica que en el cas de la província de Barcelona fa dos anys que dura. Es van recuperar els nivells previs a la pandèmia, i a partir de llavors la majoria d’indicadors socioeconòmics no han deixat de millorar, fins al punt de presentar valors que no s’havien donat en cap moment de la sèrie disponible, com per exemple en termes de població ocupada o de llocs de treball localitzats. El context ve marcat per una notable millora de l’activitat econòmica, gràcies a la solidesa del mercat de treball, l’impuls del consum privat i la recuperació de la inversió, que contrasta amb l’atonia econòmica que presenta la zona euro en el seu conjunt. Els llocs de treball i l’ocupació mantenen un creixement sostingut, acompanyats per una baixada de l’atur i una lleugera recuperació del teixit empresarial. 

A escala comarcal, el Barcelonès continua sent la comarca tractora en termes socioeconòmics, i registra les majors variacions en termes absoluts en pràcticament totes les variables analitzades. En canvi, en termes relatius la configuració de la província canvia substancialment, experimentant diferents ritmes de creixement, o comportaments més o menys positius. Les comarques del Bages i del Lluçanès presenten dues cares de la mateixa moneda. El Bages esdevé la comarca més dinàmica en el seu conjunt, especialment en termes de llocs de treball i de teixit empresarial. En canvi, el Lluçanès experimenta una evolució moderada, i fins i tot negativa en la majoria d’indicadors, especialment els que fan referència a la població ocupada o a l’atur registrat. Però hi ha altres singularitats importants en el nostre territori, com el procés de convergència de la taxa d’atur que s’ha donat entre les tretze comarques, l’augment de la demanda turística a l’Alt Penedès, o el lideratge del Barcelonès i el Vallès Occidental en la valoració de l’oferta comercial.  

Per la seva banda, s’han elaborat dos monogràfics, als que pràcticament es pot sumar l’anàlisi de Perspectiva de gènere del capítol de la província de Barcelona, que per la seva extensió i aprofundiment de l’anàlisi s’assimila força a aquest contingut. La Cambra de Barcelona fa una anàlisi d’una de les activitats que més ha crescut els darrers anys al nostre territori, la de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la província i a les comarques barcelonines entre els anys 2012 i 2024. Per la seva part, l’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic aborda l’accessibilitat als polígons industrials, i en aquest cas engloba tots els polígons de Catalunya, per així conèixer com es connecta la producció econòmica i la gestió territorial.  

L’anàlisi de la realitat territorial ens permet conèixer l’escenari que ha de facilitar el desenvolupament econòmic que ara afrontem. I si bé estem davant d’una fase expansiva de l’economia, aquesta no està absent de tensions i reptes per abordar als quals s’haurà de donar resposta, com ara l’accés a l’habitatge, l’adaptació al canvi climàtic, la transformació digital o la seguretat energètica, entre d’altres. El context actual ens obliga a explorar nous camins i noves fórmules en què els Objectius de Desenvolupament Sostenible que marca l’Agenda 2030 de les Nacions Unides han de ser-hi presents. Tenim l’oportunitat d’impulsar projectes que tinguin un veritable impacte transformador en les persones, les empreses i les institucions, i que alhora serveixin per assolir un model de desenvolupament econòmic com una nova manera d’entendre el territori i d’aproximar-nos-hi, que no deixi cap persona ni cap municipi enrere. 

Ana M. Martínez Martínez
Diputada presidenta de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona