Resum executiu
Informe econòmic local
Informe econòmic Garraf 2025
El Garraf aferma l’evolució positiva dels darrers dos anys, però ho fa de forma més atenuada en bona part dels indicadors socioeconòmics analitzats. El nombre de persones aturades registrades cau el −1,7 %, per sota de la caiguda a escala provincial (−2,4 %), concentrada principalment en la davallada entre els homes (−3,6 %), i amb un increment de l’atur entre la població amb nacionalitat estrangera (4,9 %). La taxa d’atur aconsegueix situar−se per sota del 10 %, concretament el 9,9 %, tres dècimes menys que l’any anterior, però per sobre de la taxa provincial (8,7 %).
Un dels elements remarcables de l’any 2024 és l’increment de l’ocupació registrada resident, que puja el 2,3 %, encapçalant el creixement de les comarques barcelonines (1,9 % província). Pel que fa als llocs de treball, aquests també augmenten, però de forma més atenuada que l’any anterior, l’1,9 %, i per sota del creixement al conjunt de la província (2,4 %). Tant la modalitat de treball assalariada com autònoma mantenen una evolució positiva (1,9 % i 1,6 %, respectivament). Alhora, el teixit empresarial referma el seu creixement, ja que augmenta l’1,0 %. Pel que fa a l’activitat turística, l’oferta s’estanca i la demanda baixa lleugerament, però s’incrementa la recaptació tributària (1,3 %). En el comerç, tot i perdre establiments, és la comarca on s’incrementa més la superfície de venda, i la valoració de l’oferta comercial és destacada.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2024
Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2024
La comarca del Garraf ocupa una extensió de 185,1 km2, cosa que suposa una superfície del 2,4% de la demarcació de Barcelona, i està integrada per 6 municipis. Vilanova i la Geltrú n’és la capital.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2017-2024 (en percentatge)
Gràfic 2
Piràmide d’edats del Garraf 2024-2034 (en percentatge)
La població creix a la comarca en el darrer any (1,8 %), impulsada pel notable creixement de població de 65 anys i més (3,9 %) que evidencia l’envelliment demogràfic.
El VAB experimenta un increment del 4,0 % l’any 2024, pràcticament igual a la del conjunt de la província (3,9 %), segons l’Anuari econòmic comarcal 2025, del BBVA. En canvi, l’ocupació registrada de la població resident, l’any 2024 creix per sobre del conjunt provincial, i per sobre de totes les comarques barcelonines (2,3 %). Entre tots els grups d’edat, ressalta l’increment en el grup de menors de 30 anys (6,4 %). Tan sols retrocedeix en el grup de 30 a 44 anys (−0,7 %). No s’han produït diferències significatives per sexe, tots dos creixen a un ritme similar, i és la comarca on augmenta més entre els homes (2,3 %). Per nacionalitat, l’ocupació entre la població estrangera experimenta un major augment (5,8 %). L’any acaba amb 68.210 persones ocupades, 1.565 més que el 2023.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Garraf (en percentatge)
És la comarca més dinàmica en termes d’ocupació (2,3 %), amb un creixement important de l’ocupació entre la població més jove.
L’atur registrat (vegeu el gràfic 5) continua a la baixa, i cau el −1,7 %, una baixada més suau que la del conjunt de la província (−2,4 %). En acabar l’any hi havia un total de 7.475 persones aturades registrades, que són 127 menys que l’any anterior. Tot i la reducció de l’atur, la taxa d’atur resultant continua sent elevada, del 9,9 %, que és la tercera més elevada entre les comarques barcelonines, i superior a la taxa provincial (8,7 %).
Com va succeir l’any anterior, la caiguda de l’atur ha beneficiat més als homes (−3,6 %) que a les dones (−0,3 %). Pel que fa a nacionalitats, l’atur nacional cau el −3,1 %, davant l’augment de l’atur de persones amb nacionalitat estrangera (4,9 %). En canvi, es redueix l’atur en tots els grups d’edat analitzats, especialment entre la població de 30 a 44 anys (−4,6 %). En relació amb els sectors d’activitat, la baixada també és generalitzada en tots els sectors, i el descens més significatiu es dona a la indústria (−12,5 %), que és la baixada més gran al sector entre totes les comarques barcelonines. Cal remarcar que en el cas de la població sense ocupació anterior, l’atur augmenta substancialment (8,8 %).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Garraf (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Garraf, 2024 (en percentatge)
L’evolució de l’atur és molt similar a la de l’any anterior, amb una moderada caiguda (−1,7 %), i amb remarcada incidència entre l’atur masculí i en el sector industrial.
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Garraf, 2024 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Garraf, 2024 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Garraf, 2024 (en percentatge)
La població ocupada creix a tots els municipis de la comarca, però encara resta un municipi amb una taxa d’ocupació inferior al 60%. L’atur es redueix a quatre dels sis municipis, i quatre tenen una taxa d’atur superior al 10 %.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Garraf, 2024 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Garraf, 2024 (absoluts)
Un total de quaranta-dos subsectors econòmics de la comarca han guanyat llocs de treball durant el 2024, entre els quals destaquen: educació (50), serveis de menjar i begudes (95) i construcció d’immobles (115). Per contra, dinou subsectors perden llocs de treball, i la fabricació de vehicles de motor és on més s’han perdut (−60).
El nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) també ha crescut, concretament l’1,8 %, un dinamisme menor al provincial (2,2 %). L’any tanca amb 38.130 llocs de treball, 690 més que l’any anterior. Tant la modalitat de treball assalariat com la de treball autònom han vist augmentar els llocs de treball, amb un increment de l’1,9 % i l’1,6 % respectivament. Comparativament amb la resta de comarques, els llocs de treball assalariat han crescut de forma moderada, i els de treball autònom sobresurten, només superats per l’increment del Barcelonès.
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
Tots els municipis de la comarca han registrat una variació interanual positiva dels llocs de treball (vegeu el mapa 5), i igual que l’any anterior, ha tingut una incidència important a Sitges (2,7 %), Canyelles (5,2 %) i Olivella (6,1 %). Els majors increments absoluts s’han produït a Vilanova i la Geltrú (250) i Sitges (255), que són els dos municipis que més llocs de treball concentren.
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Garraf, 2024 (en percentatge)
El nombre de llocs de treball creix a la comarca (1,8 %), amb un important creixement del treball autònom (1,6 %). El teixit empresarial també creix, és la segona comarca amb un increment més elevat (1,0 %).
Pel que fa a les empreses (comptes de cotització) el Garraf manté un marcat dinamisme, amb un creixement de l’1,0 %, només superada pel Bages. Hi ha un total de 4.081 empreses en acabar l’any. Per subsectors, els més beneficiats de l’increment han estat les altres activitats de serveis personals (8) i la construcció d’immobles (16). En canvi, els descensos més marcats s’han donat a les activitats especialitzades de la construcció i al comerç al detall (−6 en ambdós subsectors).
Mapa 6
Variació empreses registrades. Garraf, 2024 (en percentatge)
Quatre dels sis municipis de la comarca tenen més empreses que un any abans, amb Sitges (12) i Vilanova i la Geltrú (30) al capdavant. En canvi, descendeix a Cubelles i Sant Pere de Ribes (−6 tots dos).
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, l’any 2023 el teixit empresarial de les societats mercantils de la comarca està caracteritzat per tenir una dimensió reduïda: el 65,6 % de les 2.171 empreses facturen menys de mig milió d’euros, mentre que només el 3,4 % factura més de cinc milions d’euros i l’1,5% factura més de deu milions d’euros, ambdós els percentatges més reduïts de la província.
L’impacte de la pandèmia de la covid−19 en termes de facturació al Garraf es va traduir en una disminució del 5,5 % del 2019 al 2020. El 2021 la facturació es va recuperar fins a valors prepandèmia amb un increment del 22,2 %. El 2022 l’augment interanual va ser del 16,0 %, i el 2023 ha estat del 7,2 %, increment superior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (5,3 %).
El nombre de prestacions per desocupació baixa fins a les 5.158 en acabar l’any, que són 57 més que en el mateix moment de l’any 2023. La taxa de cobertura sobre la població aturada registrada es manté en el 73,8 %, 4,5 punts percentuals superiors al conjunt de la província (69,2 %). Se situa com la quarta comarca barcelonina amb grau de cobertura més elevat.
Al llarg de l’any s’han signat un tal de 25.999 contractes laborals, 2.994 menys que l’any anterior (−10,3 %), la segona caiguda més important entre les tretze comarques de la província, i contrasta amb l’estancament provincial (0,0 %). Per tipologia, la contractació temporal és la que concentra la major davalla (−16,0 %), front una davallada més suau de la contractació indefinida (−4,7 %). El sector serveis és el que ha encapçalat el descens (−11,4 %), i només s’ha produït un increment, el de l’agricultura (1,4 %).
L’oferta de places turístiques a la comarca del Garraf incrementa en menys de 100 places el 2024 en comparació a l’any passat. El creixement en les places d’habitatges d’ús turístic s’ha estabilitzat, incrementant només en 83 places, el total comarcal, possiblement degut a les accions realitzades pels ajuntaments de la comarca, a favor del control de l’activitat turística. La resta de tipologies d’allotjament també es mantenen estables.
En relació amb l’anàlisi de la demanda, totes les tipologies d’allotjament disminueixen tant en nombre de viatgers (−10 %) com de pernoctacions (−1 %).
Gràfic 9
Variacions oferta turística. Garraf
Pel que fa a la recaptació de la taxa turística, el Garraf ha registrat un import de gairebé 1,7 milions d’euros el 2024, un 3 % més que el 2023.
Gràfic 10
Variacions demanda turística. Garraf
Pel que fa a la recaptació de la taxa turística, el Garraf ha registrat un import de gairebé 1,7 milions d’euros el 2024, un 3 % més que el 2023.
Mapa 7
Recaptació de la taxa turística. Garraf
Els habitatges d’ús turístic (HUT) han estabilitzat la seva oferta, tot i que representen més de la meitat de places d’allotjament turístic de la comarca.
Un total de 1.687 establiments formen part de les activitats del comerç l’any 2023, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, que ocupen una superfície de venda de 247.704 m². Això suposa un descens respecte a l’any 2021 d’un −6,2 % en el nombre d’establiments, però un augment d’un 12,5 % de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 10,76 establiments per cada 1.000 habitants, 0,9 dècimes menys que l’any 2021, i 1.580 m² per cada 1.000 habitants, un 10,7 % més. La superfície mitjana per establiment se situa en 147 m², 25 m² més que el 2021, un augment d’un 20,5 % l'increment més gran de les comarques barcelonines.
Gràfic 11
Taxes de variació del comerç (en percentatge)
La superfície mitjana per establiment creix de forma notable en relació amb l’any 2021. La valoració de l’oferta comercial és bona, i fins i tot atrau consumidors en la compra d’alimentació fresca.
Dels sis municipis que configuren la comarca, Vilanova i la Geltrú és el que concentra el nombre més gran d’establiments (760). En canvi, la densitat més elevada la trobem a Sitges amb 16,2 establiments per cada 1.000 habitants. Pel que fa a la superfície mitjana, Canyelles és el municipi amb el valor més elevat (201 m²).
Els llocs de treball del subsector del retail en acabar l’any 2024 és de 5.055, 25 més que un any abans, que representa un creixement del 0,5 %, una dinàmica molt per similar a la del conjunt de la província en aquest subsector (0,6 %). Aquest subsector acull el 13,3 % dels llocs de treball localitzats a la comarca.
L’Enquesta d’hàbits de consum i compra de l’any 2024 dona com a resultat de la valoració de l’oferta comercial dels municipis de residència a la comarca de 6,9 sobre 10, és a dir, no varia respecte a la darrera enquesta de l’any 2019, però per sota de la valoració del conjunt de la província (7,15). En la compra de productes quotidians la fuga de consumidors és molt petita, i fins i tot atrau lleugerament consumidors d’altres comarques en la compra d’alimentació fresca. La fuga és sensiblement més elevada en les compres no quotidianes, sent superior en el cas de l’equipament de la llar que en l’equipament per a la persona (83,7 % i 95,8 %, respectivament).
Perspectiva de gènere Garraf
Al Garraf, l’evolució cíclica entre l’any 2023 i 2024 ha estat expansiva, amb una millora de l’ocupació mentre la bretxa de gènere de participació laboral femenina s’ha mantingut estable. El 2024 ha tancat l’any amb 34.555 afiliades dones i 36.670 afiliats homes, un 2,3 % i 2,1 % més respecte al 2023, respectivament. Això ha implicat que la participació de les dones en el mercat laboral es manté estable, amb el 48,5% dels afiliats totals el 2023 i 2024. Dins la província de Barcelona, el Garraf té una participació laboral de les dones superior a la mitjana de les comarques (el 48,5 % enfront del 47,3 %).
La segregació sectorial contribueix significativament a les bretxes de gènere en l’ocupació, atès que les dones es troben principalment en el sector serveis (un 93 % de les dones treballen en serveis al Garraf el 2024) mentre que la resta de sectors són masculinitzats (indústria, construcció, agricultura). En aquest sentit, hi ha correlació positiva a nivell comarcal entre el pes del sector serveis i la participació de les dones en l’ocupació. L’expansió de serveis que s’ha produït el 2024 s’ha repartit de forma similar entre dones i homes, per tant, la bretxa de gènere en l’ocupació s’ha mantingut estable el darrer any.
Pel que fa a la desocupació, les dones són majoria entre les persones aturades a la comarca, un 58 % el 2024. El desembre de 2024, el nombre de dones aturades ha estat 4.334, un 0,3 % menys que l’any anterior, mentre que el nombre d’homes aturats ha estat de 3.141, un 3,6 % menys que el 2023. El fet que l’atur femení hagi caigut menys que el masculí, fa que el percentatge de dones aturades sobre el total augmenti del 57 % a finals del 2023 al 58 % a finals del 2024. Aquesta majoria de dones aturades suggereix un fort desajust entre l’oferta i demanda laboral femenina, on polítiques de formació específica i inserció laboral a la comarca dirigides a les dones són especialment rellevants. Un exemple és el projecte Sirga de la cooperativa Actua, un projecte destinat a dones en situació de vulnerabilitat per millorar competències transversals amb la finalitat de facilitar la seva inserció al món laboral.