Gabinet d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona
Informe econòmic local
Anàlisi socioeconòmica amb perspectiva de gènere 2025
1. Àmbit sociodemogràfic
A l’acabar l’any 2024, a la província de Barcelona la població de dones ha estat de 3.042.828 i d’homes de 2.917.306, segons dades provisionals de l’INE. Això implica que el 51,1 % de la població són dones. Respecte a l’any anterior, la població ha augmentat amb menys intensitat entre les dones que entre els homes, l’1,2 % i l’1,6 % respectivament, fet que comporta que el percentatge de dones sobre el total disminueixi lleugerament el darrer any, del 51,2 % el 2023 al 51,1 % el 2024. En els darrers deu anys, els augments poblacionals s’han concentrat en períodes cíclics expansius (2018-2019 i 2022-2024) que han atret a grans quantitats de població d’origen estranger —i en major mesura homes.
El 2023, el nombre total de naixements ha estat de 39.360, dels quals el 48,5 % han estat femenins, un percentatge que ha estat força estable des del 2014. En la mateixa línia, la taxa bruta de natalitat, definida com el número de naixements per cada 1.000 habitants, s’ha reduït de 7,17 a 6,73 entre el 2022 i 2023, seguint la tendència a la baixa de la darrera dècada. Aquesta reducció de la taxa de natalitat implica un envelliment poblacional i una caiguda de la població autòctona futura.
El 2023, el nombre de defuncions femenines ha estat de 24.720 i masculines de 24.330. Això implica que el 50,4% de les defuncions són dones, una ràtio que es manté força estable al llarg dels darrers deu anys amb l’excepció de l’any de la pandèmia (2022), que va afectar en major mesura als homes. L’evolució del darrer any és d’una disminució de les defuncions, amb unes taxes de variació negatives femenina i masculina del -4,2 % i -4,4 %, respectivament. Així, el 2022 el percentatge de defuncions femenines era similar. En la mateixa línia, la taxa bruta de mortalitat, definida com el nombre de defuncions per cada 1.000 habitants, ha disminuït de 8,9 a 8,4 entre el 2022 i 2023.
El 2023, l’esperança de vida al néixer de les dones va ser de 86,7 anys i dels homes de 81,5. Per tant, les dones tenen una esperança de vida 5,2 anys més alta de mitjana que els homes. El darrer any, l’esperança de vida ha augmentat de forma similar entre les dones i els homes (del 0,5 % i 0,6 %, respectivament). Això vol dir que el 2022 la diferència entre l’esperança de vida femenina i masculina era lleugerament més elevada (5,3 anys). A partir del 2022, s’ha produït un augment més intens de l’esperança de vida dels homes en relació amb les dones, coincident amb la recuperació de la pandèmia de la Covid.
El nombre de fills per dona o taxa de fecunditat ha estat d’1,07 el 2023, una dada inferior a l’any anterior (1,14), seguint la tendència de descens de la darrera dècada. Aquesta baixa fecunditat, fenomen compartit amb la resta d’Europa, és molt inferior a la taxa de reposició (2,1), que és el nombre de fills que cada dona hauria de tenir perquè la població no disminuís. Les causes de la reducció de la natalitat són múltiples i inclouen tant factors econòmics com socials. Alguns factors econòmics són els salaris baixos i l’alt cost de l’habitatge, ja que en la darrera dècada la renda disponible ha estat estancada mentre la fracció de la despesa destinada a l’habitatge ha augmentat. Alguns factors socials són l’augment d’anys invertits en educació, que han posposat la maternitat, o el canvi cultural de la dona amb major perspectiva professional, però que no ha anat acompanyat d’un repartiment de les tasques de la llar i de les cures igualitari amb els homes.
Com s’ha esmentat, una de les causes que podria haver influït en la reducció de fills per dona és l’endarreriment de la maternitat, ja que la fertilitat de la dona disminueix a mesura que avança l’edat i amb més intensitat a partir dels 30 anys, la qual cosa podria haver provocat una major dificultat per tenir fills en edats avançades. El 2023, l’edat mitjana de tenir fills era de 32,9 anys, mantenint-se estable respecte a l’any anterior tot i una clara tendència a l’endarreriment de la maternitat en la darrera dècada.
En resum, el 2024, en l’anàlisi sociodemogràfic amb perspectiva de gènere s’observa que mentre a l’inici de l’etapa vital el percentatge de naixements femenins va ser menor als masculins (48,5 %), aquest percentatge canvia de direcció quan es considera el conjunt de la població, on el percentatge de dones supera el d’homes (51,1 %). Això s’explica en part a una major esperança de vida de les dones. A més, s’observa un envelliment demogràfic a causa d’una baixa fecunditat el 2024 (1,07 fills per dona), que continua la tendència descendent el darrer any i una edat de maternitat que es manté estable (32,9 anys) tot i una tendència a l’endarreriment en la darrera dècada.
Taula 1. Àmbit sociodemogràfic 2024 (valors absoluts, i en %)
2. Contribució econòmica
El 2024, a la província de Barcelona es parteix d’un percentatge de població de dones més elevat, el 51,1 % del total, però que s’apropa a la meitat quan es considera la població femenina en edat de treballar (49,7 %). Aquesta és la població que més pot contribuir econòmicament a la societat.
Tanmateix, el 50 % de dones en edat de treballar es redueix al 48,9% en termes de població activa (1.535.163 dones actives i 1.602.457 homes actius) —que és la suma de la població ocupada i aturada. El nombre de persones actives ha augmentat de forma similar entre les dones i els homes el darrer any, l’1,81 % i 1,79 %, respectivament, mantenint estable el percentatge de dones actives sobre el total, tot i una tendència a l’alça de mig punt percentual en la darrera dècada. La bretxa de gènere en la població activa implica una ineficiència econòmica per a tota la societat, ja que s’estaria perdent talent femení, s’estaria invertint menys en el seu capital humà, i com a resultat s’estaria minvant el creixement econòmic. A més, implica una menor independència econòmica per part de les dones.
Les bretxes de gènere es continuen ampliant un cop dins la població activa, atès que les dones afiliades són encara menys. Concretament, l’any 2024 el percentatge de dones afiliades a la Seguretat Social ha estat de 48,2 % (1.392.602 dones afiliades i 1.496.748 homes afiliats). El nombre d’afiliats ha augmentat el darrer any el 2,18 % i 2,17 % en dones i homes, respectivament, mantenint estable el percentatge de dones afiliades sobre el total, tot i registrar un lleuger augment respecte a fa una dècada (47,9 % el 2014). Aquesta millora tènue podria ser a causa de millors polítiques de conciliació a l’empresa, així com de l’expansió del sector serveis on la presència femenina és més elevada, entre d’altres motius.
D’altra banda, les dones aturades són més de la meitat del conjunt de les persones aturades l’any 2024, el 57,4 %. El nombre d’aturats respecte a l’any anterior ha disminuït amb menys intensitat entre les dones que entre els homes, el -1,7 % i -3,3 %, respectivament, una evolució que ha fet incrementar el percentatge de dones aturades respecte al total (57,0 % el 2023). L’evolució de la darrera dècada, tot i que sempre per sobre el 50 %, ha estat d’augment del percentatge de dones aturades, possiblement a causa d’una major participació femenina en el mercat laboral. L’any de la crisi de la pandèmia (2020), el percentatge de dones aturades sobre el total d’aturats va disminuir puntualment a causa d’un impacte més negatiu en sectors cíclics com manufactures o construcció, que són masculinitzats, enfront d’altres com la sanitat i el sector públic amb més presència femenina.
En resum, el 2024 des del punt de vista de la contribució econòmica s’observa una pèrdua de capital humà femení. El 2024, des d’una població en edat de treballar paritària (50 %), aquesta es redueix en termes de dones actives (49 %) i continua reduint-se encara més en termes de dones afiliades (48 %). En contrast, s’observa un major percentatge de dones aturades (57 %). Aquesta intensificació de la bretxa de gènere indica una penalització doble: no només hi ha menys dones que entren al mercat laboral, sinó que també les aturades són més nombroses.
Taula 2. Àmbit contribució econòmica 2024 (valors absoluts, i en %)
3. Qualitat del treball
L’anàlisi de la qualitat del treball amb perspectiva de gènere es realitza sobre la població ocupada, on les dones representen el 48,2 % del total el 2024.
La qualitat del treball està, primer de tot, subjecte al règim d’afiliació a la Seguretat Social. El règim majoritari, amb un pes del 84 % sobre el total d’afiliats el 2024, és el règim general i inclou els assalariats que treballen per compte aliè o assimilats. S’observa que és un règim força paritari en sexe, on les dones assalariades representen el 49,3 %. El nombre d’assalariats ha augmentat el darrer any pràcticament el mateix entre les dones i els homes, el 2,43 % i 2,41 %, respectivament, mantenint estable el percentatge de dones afiliades al règim general respecte a un any enrere (49,3 % el 2023). També s’observa un nivell similar respecte al 2014.
El segon règim amb major importància és el règim d’autònoms, amb un pes del 14 % sobre el total de persones afiliades el 2024. El RETA (Règim Especial dels Treballadors Autònoms) comprèn els treballadors que realitzen de forma habitual, personal i directa una activitat econòmica a títol lucratiu sense estar subjecte a un contracte de treball. S’observa que és un règim masculinitzat, on les dones autònomes només representen el 37,2 % del total el 2024. Si més no, l’evolució del darrer any del nombre de dones autònomes és positiva (1,9 %), i lleugerament per sobre dels homes autònoms (1,2 %), per tant, el percentatge de dones autònomes hauria crescut respecte al 2023 (37,1 %). En la mateixa línia, s’observa una tendència a l’alça en el percentatge de dones autònomes respecte al 2014 (quan era el 35,2 %).
Finalment, el règim de persones treballadores de la llar engloba els treballadors vinculats per una relació de servei amb la llar, a excepció dels que presten serveis domèstics a través d'empreses. És un règim associat a unes pitjors condicions salarials i el componen principalment dones, que van representar el 95,1 % del total d’aquest règim el 2024. El nombre de persones treballadores de la llar ha disminuït el darrer any, i més en homes que en dones (-8,8 % i -3,4 %, respectivament), evolució que ha fet augmentar el percentatge de dones treballadores a la llar el darrer any (94,8 % el 2023). En la mateixa línia, s’observa una tendència a l’alça en el percentatge de dones respecte al 2014 (quan va ser el 93,2 %).
Després d’oferir una visió general dels règims de la Seguretat Social des d’una perspectiva de gènere, s’analitza en profunditat el règim general, ja que és el més comú. Concretament, s’estudia el tipus de contracte i de jornada laboral com a definidors de la qualitat de l’ocupació (no disposem de dades sobre salaris per sexe a nivell provincial per al 2023 o 2024).
El contracte indefinit és el contracte de major estabilitat, ja que no té data de finalització predefinida en la prestació dels serveis i té dret a indemnitzacions en cas d’extinció del contracte. Les persones treballadores amb aquest contracte a jornada completa reben un sou complet i de manera estable, per tant, són unes condicions salarials i laborals favorables. S’observa que la bretxa de gènere s’intensifica per a les dones afiliades a aquesta tipologia, que són el 42,4 % del total. Els indefinits a jornada completa van augmentar el darrer any el 3,1 % i 2,8 % en dones i homes, respectivament, evolució que fa augmentar lleugerament el percentatge de dones respecte a l’any anterior (el 42,3 % el 2023). Aquesta millora contrasta amb la tendència a la baixa del percentatge de dones amb contracte indefinit a temps complet de la darrera dècada (43,5 % el 2014).
El contracte indefinit a jornada parcial correspon a un salari estable, però amb una reducció salarial que es tradueix en unes condicions econòmiques més desfavorables, tant en el present com en el futur, ja que una cotització menor comporta una pensió menor en el futur. Les dones són majoria, amb el 64,5 % del total d’aquest tipus de contracte. Aquest percentatge ha disminuït lleugerament respecte a l’any anterior i la dècada anterior (65,0 % el 2023 i 68,6 % el 2014).
El contracte indefinit fix discontinu és una modalitat de contracte indefinit dissenyat per a aquelles empreses que necessiten treballadors en períodes intermitents o estacionals, per exemple, la restauració a l’estiu durant els pics de més afluència dels turistes. Per tant, les condicions econòmiques en principi són més desavantatjoses a causa de l’estacionalitat. Les dones són majoria en aquest tipus de contracte, amb un 63,6 %. El nombre de contractes fixes discontinus han augmentat el darrer any pel que fa a les dones mentre que ha disminuït pels homes, evolució que fa incrementar el percentatge de dones en el total respecte al 2023 (63,1 %). Tanmateix, el percentatge de dones en aquest tipus de contractes ha minvat notablement respecte al 2014 (77,8 %).
Finalment, el tipus de contracte temporal és aquell que té per objecte l'establiment d'una relació laboral entre l'empresa i la persona treballadora per un temps determinat, per tant, és una condició laboral molt poc estable. Les dones són majoria en els contractes temporals, tant a temps complet com a temps parcial. Les treballadores amb contracte temporal a jornada completa són el 55,8 % i a jornada parcial el 61,3 %. La tendència dels contractes temporals ha anat a la baixa degut a la reforma laboral de 2021 (Reial Decret 32/2021) que limitava els contractes temporals, a la vegada que promovia els contractes fixes discontinus. El 2024, el nombre de contractes temporals a temps complet s’ha reduït el -13,8 % entre les dones i el -8,0 % entre els homes, variació que comporta una disminució de la taxa de dones en aquest tipus de contracte, del 57,1 % el 2023 al 55,8 % el 2024. Així mateix, els contractes temporals a temps parcial també han disminuït, el -3,5 % a les dones i -5,2 % als homes, fet que comporta que el percentatge de dones respecte al total augmenti en comparació al 2023 (60,9 %). Per tant, s’observa que aquesta tipologia de contractes menys estable es troba força feminitzat.
Una de les causes que les dones treballin en major grau a jornada parcial serien les normes socials, que assignen les tasques de cura i de la llar a la dona. D’aquesta manera s’observa a les excedències per la cura d’infants i familiars, on les dones continuen prenent-les en major mesura. El 2023, el 87,4 % i el 74,7 % de les excedències per la cura de fills i familiars, respectivament, són ocupades per dones, uns percentatges que han disminuït lleugerament respecte a l’any anterior (89,0 % i 75,7 %, respectivament). Això mostra un avenç cap a una distribució d’excedències més igualitària de gènere, tot i que encara quedaria molt fins a arribar a la paritat (50 %).
En conclusió, quan parlem de qualitat de l’ocupació la bretxa de gènere s’intensifica substancialment respecte a la mera bretxa de participació laboral femenina. Partint d’un percentatge de dones afiliades lleugerament per sota la meitat (48,2 %), el percentatge cau quan es tracta d’autònomes (37,2 %), associat a majors probabilitats de creixements salarials en el futur, i augmenta en treballadores de la llar (95,1 %), associat a pitjors condicions salarials. Aquesta intensificació de la bretxa de gènere en qualitat del treball també s’observa dins el règim general: les millors condicions amb el contracte indefinit a jornada completa disminueix per les dones (42,4 %), mentre que en els contractes amb condicions laborals i salarials pitjors —temporal, fix discontinu, jornada parcial— les dones són sempre majoria. Una de les causes que les dones acabin a llocs de treball amb pitjors condicions serien les normes socials, que assignen les tasques de cura i de la llar a la dona, i s’evidencia amb unes excedències per la cura de fills i familiars que continuen sent molt feminitzades el 2024 (87 % i 74 %, respectivament). Tot i això, s’observen millores en perspectiva de gènere el darrer any, com és en el cas d’autònomes, la contractació indefinida a jornada completa i les excedències per cura de fills i familiars.