(function () { function initMenuHoritzontalColapsable() { const toggle = document.getElementById("menu-secundari-toggler"); const menu = document.getElementById("navbar-secondary-menu"); if (!toggle || !menu || toggle.dataset.ready) return; toggle.dataset.ready = "true"; toggle.addEventListener("click", () => { menu.classList.toggle("open"); }); } document.addEventListener("DOMContentLoaded", initMenuHoritzontalColapsable); Liferay.on("endNavigate", initMenuHoritzontalColapsable); })();

Resum executiu

Descarrega:

La comarca del Barcelonès és tradicionalment la que concentra bona part de l’activitat econòmica de la província, exercint una marcada centralitat econòmica, la seva evolució influeix notablement en el comportament del conjunt de la província, provocant un efecte d’arrossegament a la majoria de comarques, especialment les més properes, que formen part de l’àmbit metropolità. El 2024 registra una evolució positiva en bona part dels indicadors socioeconòmics analitzats. L’atur registrat es redueix (−0,9 %), després de l’increment experimentat l’any anterior, però la caiguda és inferior a la del conjunt de la província, i arriba a registrar un augment entre les dones (0,3 %) i entre la població amb nacionalitat estrangera (2,5 %). La combinació del lleuger descens de l’atur i l’augment de l’ocupació ha provocat la baixada de la taxa d’atur fins al 8,5 %, dues dècimes inferiors a la taxa provincial (8,7 %).  

L’ocupació registrada augmenta el 2,0 % (1,9 % província), que es fa extensiu entre tots els col·lectius analitzats. Per la seva banda, l’increment de llocs de treball resulta considerable, ja que s’eleva el 2,9 %, el segon creixement més important entre les comarques barcelonines, i exercint de locomotora sobre el conjunt de la província en aquest àmbit. La modalitat de treball assalariat ha augmentat (3,0 %), però el més significatiu és l’increment de la modalitat de treball autònom (2,3 %). El teixit empresarial també continua en expansió (0,9 %). L’activitat turística avança lleugerament tant per part de l’oferta com de la demanda, impulsant l’increment de la recaptació tributària el 5,5 %. El comerç, que presenta una àmplia oferta i és la millor valorada de la província, aconsegueix augmentar la superfície de venda malgrat la baixada del nombre d’establiments.  

Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2024

Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2024

La comarca del Barcelonès té una superfície de 146 km2, l’1,9 % de la superfície de la demarcació, la comarca més petita entre les que la integren, i està formada per 5 municipis. Barcelona n’és la capital.

Gràfic 1

Taxes de variació de la població total, 2017-2024 (en percentatge)

El Barcelonès és la comarca més poblada de la província, amb 2.369.316 habitants, acull el 40,2 % de la població de la demarcació. Respecte a l’any anterior suposa un augment de 50.995 habitants, liderant el creixement entre totes les comarques tant en termes absoluts com en relatius (2,2 %). L’increment de població en edat activa (16 anys i més) és del 2,3 %, el més important de la demarcació, mentre que ha estat la que menys creix en el grup de 65 anys i més (1,3 %). Aquest comportament evidencia la capacitat d’atracció de la comarca de població en edat activa. Alhora, és la segona comarca on s’incrementa més la població amb nacionalitat estrangera (7,6 %), només darrere del Berguedà, amb especial incidència entre la nacionalitat peruana (18,3 %) i colombiana (21,5 %). L’increment de població s’ha estès pels cinc municipis de la comarca, entre els quals destaquen Badalona (1.918), l’Hospitalet de Llobregat (5.682) i Barcelona (30.252).  

Gràfic 2

Piràmide d’edats del Barcelonès 2024-2034 (en percentatge)

 

El Barcelonès és la comarca motora del creixement de població a la província, ja que suma el 2,2 % més de població el 2024. S’ha produït un important increment del grup d’edat de 16 a 64 anys (2,3 %), i entre la població amb nacionalitat estrangera (7,6 %).

Gràfic 3

Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

El VAB presenta una variació del 4,2 % per l’any 2024 (vegeu el gràfic 3), segons l’Anuari econòmic comarcal 2025, de BBVA, el segon creixement més important entre les comarques barcelonines, i per sobre del conjunt provincial (3,9 %). En canvi, l’evolució de l’ocupació registrada de la població resident ha estat positiva en la mateixa mesura que ho ha estat a la província (2,0 %). Gairebé no hi ha hagut diferències entre sexe, però sí en relació amb la nacionalitat, ja que la pujada de l’ocupació entre la població amb nacionalitat estrangera ha estat significativa (5,5 %), enfront del modest increment entre la població nacional (0,9 %). Per grups d’edat, és una de les dues comarques on creix l’ocupació en tots els grups d’edat, especialment entre les persones de 55 anys i més (3,6 %). S’hi registra un total d'1.033.945 persones ocupades residents, 20.690 més en un any.

Gràfic 4

Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Barcelonès (en percentatge)

 

L’ocupació es modera, però creix a bon ritme (2,0 %), amb rellevants creixements entre la població estrangera i el grup d’edat de 55 anys i més.

En relació amb l’atur registrat, canvia la tendència negativa registrada l’any 2023, i torna a destruir-ne el 2024. Ho fa de forma atenuada, el −0,9 %, el decreixement més dèbil entre les onze comarques on baixa l’atur (vegeu el gràfic 5). En finalitzar l’any hi ha 96.132 persones aturades registrades, 894 menys que l’any anterior, però ho fa per sota de la baixa provincial (−2,4 %). Amb l’augment de la població ocupada i la reducció de l’atur registrat s’ha donat una baixada de la taxa d’atur, que cau fins al 8,5 %, dues dècimes menys que l’any anterior i que la taxa provincial (8,7 %).

L’atur s’ha reduït entre els homes (−2,5 %), mentre ha augmentat lleugerament entre les dones (0,3 %), esdevenint una de les dues comarques on creix l’atur femení. Pel que fa a la nacionalitat, l’atur nacional davalla (−1,9 %), però entre la població estrangera augmenta en el mateix període (2,5 %). Respecte als grups d’edat, tots presenten una baixada en el nombre d’aturats, a excepció de la població de 30 a 44 anys (0,8 %), i és en el grup de 55 anys i més on més decreix (−2,2 %). Tots els grans sectors d’activitat van a la baixa pel que fa a aturats, amb la indústria al capdavant (−8,3 %). Tan sols es dona un augment en el cas de la població sense ocupació anterior (1,4 %).

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Barcelonès (en percentatge)

Mapa 1

Variació població ocupada registrada. Barcelonès, 2024 (en percentatge)

L’atur canvia de tendència el 2024, amb una lleugera caiguda (−0,9 %), concentrada en els homes, i en el grup d’edat més avançada, de 55 anys i més.

Mapa 2

Taxa d’ocupació registrada. Barcelonès, 2024 (en percentatge)

Mapa 3

Variació anual de l’atur registrat. Barcelonès, 2024 (en percentatge)

Mapa 4

Taxa d’atur registrat. Barcelonès, 2024 (en percentatge)

Es guanya ocupació als cinc municipis de la comarca, amb taxes d’ocupació per sobre del 60%, però cap per sobre del 70 %. Alhora, l’atur disminueix en tots ells, malgrat que tres d’ells encara tenen una taxa d’atur superior al 10 %.

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Barcelonès, 2024 (absoluts)

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Barcelonès, 2024 (absoluts)

Cinquanta-sis subsectors han guanyat llocs de treball, destacant: educació (3.225), activitats postals i de correus (4.025), i serveis de tecnologies de la informació (4.445). Per contra, vint-i-dos subsectors registren una caiguda, la més marcada en les activitats professionals i tècniques (−1.330).
 

A finals de 2024, el nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) continua creixent, i se situa en 1.428.475, que són 40.305 més que el mateix període de l’any 2023. L’increment ha estat del 2,9 %, per sobre del registrat al conjunt de la província (2,2 %), i posicionant-la com la segona comarca amb un creixement més intens. La tendència a l’alça s’ha donat tant en la modalitat de treball autònom (2,3 %) com en la modalitat assalariada (3,0 %).

Gràfic 8

Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

La totalitat de municipis de la comarca ha experimentat un increment de llocs de treball (vegeu el mapa 5), encapçalada per Barcelona (3,1 %), Sant Adrià de Besòs (3,8 %) i Santa Coloma de Gramenet (5,6 %). Novament, la capital catalana és la que ha crescut més en termes absoluts, amb 36.815 llocs de treball més, seguida de Badalona, amb 1.600 llocs més. 
 

Mapa 5

Variació llocs de treball registrats. Barcelonès, 2024 (en percentatge)

 

Els llocs de treball localitzats pugen el 2,9 %, amb un increment tant en la modalitat d’autònoms (2,3 %) com d’assalariats (3,0 %). També ha crescut el teixit empresarial (0,9 %). 

En el cas de les empreses (comptes de cotització) la variació interanual ha seguit la senda positiva dels llocs de treball, i creix el 0,9 % (743), fins a arribar a les 84.730 empreses. Es tracta d’un creixement superior al del conjunt de la província (0,5 %). Els subsectors econòmics amb un major creixement han estat novament els serveis de menjar i begudes (174) i el transport terrestre i per canonada (309). En canvi, les caigudes més notables són les del comerç a l’engròs (−105) i el comerç al detall (−127).

Mapa 6

Variació empreses registrades. Barcelonès, 2024 (en percentatge)

 

Augmenta el nombre d’empreses a tots els municipis de la comarca. Barcelona encapçala aquest increment (501), seguida de Badalona (104).

Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics el Barcelonès és, en termes absoluts, la comarca que registra una major activitat empresarial. Cal tenir en compte que al Barcelonès hi ha ubicades les seus socials d’empreses, moltes d’elles multinacionals, que realitzen la producció en altres territoris. Concentra el 44,1 % de les societats mercantils de les comarques barcelonines i el 39,9 % (146.532 milions d’euros) del volum de negoci de la província. 

L’impacte de la pandèmia de la covid−19 en termes de facturació al Barcelonès es va traduir en una disminució del 13,7 % del 2019 al 2020. El 2021 la facturació es va recuperar fins a valors prepandèmia amb un increment del 15,7 %. El 2022 l’augment interanual va ser del 21,0 %, i el 2023 ha estat del 5,0 %, increment inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (5,3 %). 

Pel que fa a les prestacions per desocupació l’any tanca amb un total de 59.996 prestacions concebudes, que són 1.563 menys que el mateix període de l’any 2023. La taxa de cobertura sobre la població aturada registrada es redueix en un punt en aquest any, i se situa en el 67,0 %, 2,2 punts percentuals per sota de la del conjunt de la província (69,2 %). 

Els contractes laborals registrats durant l’any 2024 han estat sensiblement inferiors als de l’any anterior, s’han registrat 935.140 contractes, 7.801 menys que el 2023, amb una caiguda concentrada a l’agricultura (−12,8 %) i als serveis (−1,1 %), mentre augmenta a la indústria i la construcció (4,0 % i 3,0 % respectivament). La davallada total ha estat del −0,8 %, lleugerament inferior a la província, que s’estanca (0,0 %). No s’han produït diferències significatives entre les modalitats de contractació, totes dues cauen sensiblement: contractació temporal (−0,7 %), contractació indefinida (−1,0 %).  

La ciutat de Barcelona configura el node d’atracció turística més important de la demarcació de Barcelona i de Catalunya. El Barcelonès està format per cinc municipis, no obstant això, les dades sobre l’activitat turística al Barcelonès estan plenament condicionades per la ciutat de Barcelona. El Barcelonès disposa el 2024 de gairebé 90.000 places hoteleres, que representen més de la meitat del total de places d’aquesta tipologia a la demarcació de Barcelona. Els habitatges d’ús turístic són la tipologia que més augmenta en el nombre de places, en relació amb el 2023 (+5 %, més de 2.700 places noves).

Gràfic 9

Variacions oferta turística. Barcelonès

Quant a la demanda turística de la comarca, el Barcelonès supera els 9 milions de viatgers en establiments hotelers, que han generat més de 23,3 milions de pernoctacions (+1 % respecte a 2023). No es disposa de dades oficials de demanda en HUT i apartaments turístics.

Gràfic 10

Variacions demanda turística. Barcelonès

 

Pel que fa a la recaptació de la taxa turística, el Barcelonès representa el 83 % del total de l’import recaptat a la demarcació de Barcelona i registra més de 52 milions d’euros l’any 2024, que suposa un increment del 7 % respecte a l’any 2023.

Mapa 7

Recaptació de la taxa turística. Barcelonès

 

La recaptació en l’impost sobre les estades en establiments turístics supera els 52 milions d’euros al Barcelonès.

Segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2023 en l’àmbit del comerç hi havia un total de 28.822 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 3.175.122 m². Això suposa una davallada respecte a l’any 2021 d’un −4,7 % en el nombre d’establiments però un augment d’un 2,9 % de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 12,64 establiments per cada 1.000 habitants, 6 dècimes menys que l’any 2021, i 1.393 m² per cada 1.000 habitants, un 3,0 % més. La superfície mitjana per establiment se situa en 110 m², 8 m² més que el 2021, una variació d’un 7,8 %, per sota de la provincial (11,4 %).

Gràfic 11

Taxes de variació del comerç (en percentatge)

 

Tot i la baixada en el nombre d’establiments comercials, la superfície total de venda s’ha incrementat, i manté la seva posició com a pol d’atracció comercial. La valoració de l’oferta comercial creix, i torna a ser la més elevada de la província (7,72).

Entre els cinc municipis de la comarca, Barcelona és on hi ha un major nombre d’establiments (22.784), i alhora és el que té la densitat més elevada, amb 13,9 establiments per cada 1.000 habitants. En canvi, en relació amb la superfície mitjana, Sant Adrià del Besòs està al capdavant, amb 161 m2.

Es tracta de la comarca que concentra un major nombre de llocs de treball del subsector del retail, que són 124.990 a finals de 2024. Respecte a l’any anterior, el seu nombre ha crescut en 955 llocs de treball, que representa un increment del 0,8 %, similar a l’augment registrat al conjunt de la província (0,6 %). Aquest subsector suposa el 8,7 % dels llocs de treball localitzats a la comarca, el percentatge més baix a la província.

L’àmplia oferta comercial disponible és ben valorada pels consumidors, amb una puntuació de 7,72 sobre 10 en l’Enquesta d’hàbits de consum i compra el 2024, esdevenint la comarca barcelonina millor valorada (la mitjana provincial és del 7,15). Quant a l’Índex d’atracció, és l’única comarca que atreu compradors d’altres comarques en tots els tipus de productes analitzats, i és particularment rellevant en la compra de productes no quotidians (equipament de la llar i equipament de la persona), amb un guany de consumidors superior al 20 % respecte als consumidors totals de la comarca. 

Perspectiva de gènere Barcelonès

Al Barcelonès, l’evolució cíclica entre l’any 2023 i 2024 ha estat expansiva, amb una millora de l’ocupació mentre la bretxa de gènere de participació laboral femenina s’ha mantingut paritària. El 2024 ha tancat l’any amb 546.720 afiliades dones i 552.670 afiliats homes, un 2,1 % i un 2,7 % més respecte al 2023, respectivament. Això ha implicat una disminució del percentatge de participació de les dones en el mercat laboral, que ha passat del 49,9 % dels afiliats totals el 2023 al 49,7 % el 2024. Dins la província de Barcelona, el Barcelonès té la participació laboral de les dones més elevada (el 49,7 % enfront del 47,3 %).

La segregació sectorial contribueix significativament a les bretxes de gènere en l’ocupació, atès que les dones es troben principalment en el sector serveis (un 94 % de les dones treballen en serveis al Barcelonès el 2024) mentre que la resta de sectors són masculinitzats (indústria, construcció, agricultura). En aquest sentit, hi ha correlació positiva a nivell comarcal entre el pes del sector serveis i la participació de les dones en l’ocupació. L’expansió de serveis que s’ha produït el 2024 s’ha repartit de forma similar entre dones i homes, mentre l’expansió de construcció ha augmentat l’ocupació dels homes, la qual cosa explica la lleugera disminució del percentatge de dones afiliades sobre el total el darrer any.

Pel que fa a la desocupació, les dones són majoria entre les persones aturades a la comarca, un 56 % el 2024. El desembre de 2024, el nombre de dones aturades ha estat 54.007, un 0,3 % més que l’any anterior, mentre que el nombre d’homes aturats ha estat de 42.125, un 2,5 % menys que el 2023. El fet que l’atur femení hagi incrementat mentre el masculí no, fa que el percentatge de dones aturades sobre el total augmenti del 55 % a finals del 2023 al 56 % a finals del 2024. L’augment s’explica per un període expansiu on ha augmentat un sector procíclic com la construcció, històricament masculinitzat

Gràfic 12

Evolució del pes de les dones afiliades (percentatge de dones afiliades sobre el total de persones afiliades)

 

Gràfic 13

Evolució del pes de les dones aturades (percentatge de dones aturades sobre el total de persones aturades)