Resum executiu
Informe econòmic local
Informe econòmic Osona 2025
L’any 2024 la comarca d’Osona mostra una evolució positiva gairebé generalitzada dels indicadors socioeconòmics analitzats. Aquest comportament positiu és moderat, però contrasta amb l’evolució desigual registrada l’any 2023. L’atur registrat canvia de tendència i es redueix el −3,1 %, que ha estat particularment positiu en el cas de les dones (−5,2 %), i també entre la població amb nacionalitat estrangera (−4,9 %). La incidència de l’atur torna a ser inferior a la del conjunt de la província, amb una taxa del 8,3 %, quatre dècimes inferiors a la taxa provincial (8,7 %) i també quatre dècimes menys que l’any anterior.
L’ocupació registrada resident consolida el ritme de creixement que va registrar un any enrere, experimentant un increment del 2,0 %, proper al de la província (1,9 %). En canvi, en el cas dels llocs de treball es debilita l’important creixement fins a situar-se en un tímid 0,3 %, allunyant-se del creixement provincial (2,2 %), i tant els llocs de treball assalariats com els autònoms han crescut al mateix ritme. El teixit empresarial experimenta un tímid increment (0,1 %). La configuració de la comarca del Lluçanès ha fet que no siguin comparables els resultats de l’activitat turística respecte a l’any anterior. Pel que fa al comerç, l’increment de la superfície de venda no ha evitat una reducció en el nombre d’establiments, mentre la valoració resultant de l’oferta comercial és relativament bona.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2024
Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2024
La comarca d’Osona està integrada per 42 municipis, dels quals 39 s’ubiquen a la província de Barcelona, i els 3 restants a la de Girona. Osona té una superfície de 916,1 km², ocupant l’11,9 % de la demarcació, amb una superfície mitjana municipal de 23,5 km². Vic n’és la capital.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2017-2024 (en percentatge)
La població d’Osona augmenta l’any 2024 fins als 162.749 habitants, que suposa un 1,4 % més (vegeu el gràfic 1), lleugerament inferior al creixement provincial (1,6 %). Per grups d’edat, l’increment més marcat s’ha donat entre les persones de 65 anys i més (3,3 %), seguit del grup de 16 a 64 anys (1,4 %). La població més jove, de 0 a 15 anys, canvia de tendència respecte a l’any passat, i decreix (−1,1 %). La població amb nacionalitat espanyola cau el −2,1 %, mentre que l’estrangera augmenta pràcticament en la mateixa mesura (2,2 %), de forma rellevant en la nacionalitat colombiana (15,4 %) i peruana (27,0 %). Creix la població a trenta-un municipis de la comarca, amb especial incidència a Torelló (185), Roda de Ter (187) i sobretot a Vic (1.098). Per altra banda, sis municipis perden població, encapçalats per Sant Hipòlit de Voltregà (−20).
Gràfic 2
Piràmide d’edats d’Osona 2024-2034 (en percentatge)
La comarca manté un ritme de creixement de població similar al de l’any anterior, amb un creixement marcat del grup d’edat més avançada, de 65 anys i més, mentre la població jove decreix, aprofundint el procés d’envelliment de la població.
L’any 2024 s’experimenta un augment del VAB del 4,1 % (vegeu el gràfic 3), segons l’Anuari econòmic comarcal 2025, de BBVA, un creixement remarcable, i lleugerament per sobre del provincial (3,9 %). Per altra banda, el creixement de l’ocupació registrada de la població resident a la comarca torna a intensificar−se respecte a l’any anterior, fins al 2,0 %, molt similar al creixement provincial (1,9 %). Entre les variables de l’ocupació analitzades, destaca la dinàmica positiva de la població ocupada amb nacionalitat estrangera (5,7 %). Per grups d’edat, els creixements més notables els trobem entre els menors de 30 anys i els de 55 anys i més (4,2 % i el 3,4 % respectivament), en canvi, torna a baixar sensiblement en el grup de 30 a 44 anys (−0,2 %). L’any tanca amb 74.175 persones ocupades, 1.485 més que un any abans.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Osona (en percentatge)
Es manté el ritme de creixement de la població ocupada (2,0 %), impulsat per la població amb nacionalitat estrangera (5,7 %). Per edat, els joves encapçalen l’augment (4,2 %).
A diferència dels dos anys anteriors, l’atur registrat (vegeu el gràfic 5) s’ha reduït notablement respecte a l’any anterior. S’hi comptabilitzen un total de 6.709 aturats registrats en finalitzar l’any 2024, 216 menys que un any enrere, que suposa un descens del −3,1 %, un ritme de destrucció de l’atur superior al del conjunt de la província (−2,4 %). La taxa d’atur baixa fins al 8,3 %, 4 dècimes inferior a la taxa provincial (8,7 %).
Segons el sexe, les dones experimenten la segona reducció més important entre totes les comarques barcelonines (−5,2 %), en canvi, el descens entre els homes és discret (−0,4 %). Per nacionalitat, davalla de forma més acusada entre la població amb nacionalitat estrangera (−4,9 %). Tots els grups d’edat analitzats han registrat una davallada en el nombre de persones aturades, i és entre la població de 30 a 44 anys en què ha estat més destacada (−6,6 %). La caiguda s’ha fet extensiva a tots els grans sectors d’activitat, on la indústria ha experimentat la reducció més gran en termes absoluts (−87), i la construcció en termes relatius (−10,0 %). La població sense ocupació anterior és la que experimenta la baixada més tèbia (−1,6 %).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Osona (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Osona, 2024 (en percentatge)
Per sexe, les dones han estat el col·lectiu més beneficiat de la reducció de l’atur registrat (−5,2 %). Ha davallat en tots els grans sectors econòmics, encapçalats per la indústria.
Mapa 2
Variació població ocupada registrada. Osona, 2024 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Osona, 2024 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Osona, 2024 (en percentatge)
Trenta-un dels trenta-nou municipis registren més persones ocupades que l’any anterior, i setze presenten una taxa d’ocupació superior al 75 %. Cau l’atur a vint-i-tres municipis, i ja són divuit els que tenen una taxa d’atur del 6 % o inferior.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Osona, 2024 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Osona, 2024 (absoluts)
Els llocs de treball augmenten en quaranta-cinc subsectors, front vint-i-un que registren pèrdues. Dels que guanyen destaquen: activitats especialitzades de la construcció (95), indústries de productes alimentaris (350) i educació (405). Per contra, les activitats relacionades amb l’ocupació registra la major pèrdua (−1.370).
En relació amb el nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no), Osona tanca l’any amb 74.660 llocs de treball, que són 200 més que el mateix període de l’any anterior. Suposa un tímid augment del 0,3 %, l’augment més moderat entre les dotze comarques que creixen, i s’allunya del dinamisme experimentat al conjunt de la província (2,2 %). Les dues modalitats de treball, l’assalariada i l’autònoma, creixen al mateix ritme totes dues (0,3 %).
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
Vint-i-tres municipis de la comarca presenten una evolució positiva en el nombre de llocs de treball (vegeu el mapa 5), dels quals en termes percentuals destaquen: Calldetenes (9,3 %), Tavèrnoles (15,6 %) i Santa Eulàlia de Riuprimer (16,3 %). En termes absoluts els principals increments s’han donat a Gurb i Manlleu (140 cadascun) i Vic (510). Tanmateix, deu municipis han experimentat un descens, entre els quals trobem Montesquiu (−10,5 %), Tavertet (−15,4 %) i Torelló (−23,5 %).
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Osona, 2024 (en percentatge)
El modest increment de llocs de treball de la comarca s’han donat tant en la modalitat assalariada com en l’autònoma (0,3 %). Mentrestant, el nombre d’empreses augmenta tímidament (0,1 %).
El nombre d’empreses (comptes de cotització) és semblant al que hi havia un any enrere. Es comptabilitzen un total de 5.103 empreses, que són 3 més que l’any 2023, amb una variació mínima (0,1 %), que està per sota del lleuger increment a escala provincial (0,5 %). Per subsectors, els guanys més significatius s’han donat als serveis de menjar i begudes i les activitats especialitzades de la construcció (9 ambdós), i a l’educació (12). En canvi, la reducció més important és la de la fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària (−8).
Mapa 6
Variació empreses registrades. Osona, 2024 (en percentatge)
Quinze municipis guanyen empreses, destacant Gurb (11) i Torelló (14). En canvi, vint-i-dos en perden, entre els que sobresurten Taradell i Sant Hipòlit de Voltregà (−7 ambdós).
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, la comarca d’Osona genera un volum de negoci de 14.693 milions d’euros. La principal activitat econòmica d’Osona és la indústria alimentària, que concentra el 27,1 % (3.980 milions d’euros) del total de la xifra de negoci. Osona és la comarca que presenta una major xifra de negoci en el sector agrícola i ramader, amb 520 milions d’euros, xifra que representa el 40,0 % de la facturació del sector a la província de Barcelona.
L’impacte de la pandèmia de la covid−19 en termes de facturació a Osona es va manifestar en sentit contrari al de la major part de les comarques. Del 2019 al 2020 la facturació va augmentar un 1,0 %, mentre que al conjunt de la província de Barcelona es va reduir un 11,0 %. El 2021 la facturació es va incrementar un 14,1 %. El 2022 l’augment interanual va ser del 13,8 %, i el 2023 ha estat del 4,4 %, increment inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (5,3 %).
Les prestacions per desocupació el mes de desembre de 2024 són 4.358, 413 menys que el mateix període de l’any 2023. La taxa de cobertura sobre les persones aturades registrades se situa en el 71,3 %, 2 punts per sobre de la taxa provincial (69,2 %). La reducció del nombre de prestacions ha estat més intensa que el nombre de persones aturades, provocant que la taxa de cobertura caigui en −4,2 punts respecte a l’any anterior (75,4 %).
En relació amb el nombre de contractes laborals formalitzats al llarg de l’any, se n’han registrat 41.778, que representa una davallada del −3,7 % (1.616 contractes menys), un descens que contrasta amb l’estabilització al conjunt de la província (0,0 %). A excepció de l’agricultura, la resta de grans sectors d’activitat han patit un descens de la contractació, i novament ha estat més marcat a la construcció (−13,2 %). La contractació indefinida és la que ha registrat una minva més remarcable (−7,0 %), enfront d'un descens més feble de la contractació temporal (−0,8 %).
La comarca d’Osona presenta el 2024 una oferta turística de més de 7.600 places. Totes les tipologies d’allotjament es mantenen estables, en relació amb el 2023, només els HUT i el turisme rural, que incrementen lleugerament menys d’un 10 % aquest 2024.
La creació de la comarca del Lluçanès amb els municipis que anteriorment pertanyien a Osona, provoca que els períodes analitzats de l'oferta i de la demanda turística no siguin comparables. Per aquest motiu no apareixen dades en l'evolució 24/19 i 24/23.
Gràfic 9
Variacions oferta turística. Osona
Quant als visitants, el turisme rural incrementa tant en nombre de viatgers com de pernoctacions, mentre que els establiments hotelers i els càmpings disminueixen, respecte al 2023, quedant-se lleugerament per sota de les 530.000 pernoctacions el 2024 en el total de les tipologies analitzades.
Gràfic 10
Variacions demanda turística. Osona
Pel que respecta a la recaptació de la taxa turística, Osona recapta un total de 160.479 euros aquest 2024.
Mapa 7
Recaptació de la taxa turística. Osona
L’oferta turística d’Osona ja supera les 7.600 places el 2024, tot i comptar amb menys municipis per la creació del Lluçanès.
En relació amb el comerç, segons les dades publicades a l’Oferta comercial de Catalunya, l’any 2023 hi havia un total de 1.809 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 271.671 m². Això suposa un descens respecte a l’any 2021 d’un −7,1 % en el nombre d’establiments i un augment d’un 6,0 % de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 10,95 establiments per cada 1.000 habitants, 0,9 dècimes menys que l’any 2021, i 1.644 m² per cada 1.000 habitants, un 5,2 % més. La superfície mitjana per establiment se situa en 150 m², 18 m² més que el 2021 (13,6 %), lleugerament per sobre de l’evolució de la província (11,4 %).
Gràfic 11
Taxes de variació del comerç (en percentatge)
La superfície de venda i la dimensió mitjana dels establiments augmenta, tot i la caiguda en el nombre total d’establiments. La valoració de l'oferta comercial es redueix lleugerament (6,48), però atrau consumidors en les compres quotidianes.
A escala municipal, el municipi de Vic és el que concentra el major nombre d’establiments (762). En canvi, la densitat més elevada la trobem a Malla amb 33,1 establiments per cada 1.000 habitants, que alhora és el municipi amb una superfície mitjana per establiment més alta, de 726 m².
Pel que fa a llocs de treball del subsector del retail, a la comarca s’hi localitzen 12.360 llocs a finals de 2024, 100 més que l’any anterior, que suposa un increment del 0,8 %, una dinàmica similar a la del conjunt de la província en aquest subsector (0,6 %). El seu pes dins del total de llocs de treball localitzats a la comarca és important, del 16,4 %, el segon valor més elevat entre les comarques barcelonines.
L’Enquesta d’hàbits de consum i compra el 2024 recull que la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és de 6,48 sobre 10 (la mitjana provincial és del 7,15), que resulta bona, però es redueix lleugerament respecte als resultats de 2019. Quant a l’Índex d’atracció, és de les poques comarques que no només reté la despesa total en productes quotidians, sinó que fins i tot atrau despesa procedent d’altres comarques. Tanmateix, es detecta una pèrdua d’oportunitat en la despesa de productes no quotidians (equipament de la llar i equipament de la persona), on es produeix una sensible fuga de consumidors cap a altres comarques.
Perspectiva de gènere Osona
A Osona, l’evolució cíclica entre l’any 2023 i 2024 ha estat expansiva, amb una millora de l’ocupació i de la bretxa de gènere de participació laboral femenina. El 2024 ha tancat l’any amb 36.260 afiliades dones i 42.455 afiliats homes, un 2,1 % i un 1,8 % més respecte al 2023, respectivament. Això ha implicat un increment de la participació de les dones en l’ocupació, que ha passat del 46,0 % dels afiliats totals el 2023 al 46,1 % el 2024. Dins la província de Barcelona, Osona té una participació laboral de les dones inferior a la mitjana de les comarques (el 46,1 % enfront del 47,3 %).
La segregació sectorial contribueix significativament a les bretxes de gènere en l’ocupació, atès que les dones es troben principalment en el sector serveis (un 76 % de les dones treballen en serveis a l’Osona el 2024) mentre que la resta de sectors són masculinitzats (indústria, construcció, agricultura). En aquest sentit, hi ha correlació positiva a nivell comarcal entre el pes del sector serveis i la participació de les dones en l’ocupació. L’expansió de serveis que s’ha produït el 2024 s’ha repartit de forma similar entre dones i homes, però l’augment del nombre de dones afiliades a la indústria ha reduït la bretxa de gènere en l’ocupació el darrer any.
Pel que fa a la desocupació, les dones són majoria entre les persones aturades a la comarca, un 56 % el 2024. El desembre de 2024, el nombre de dones aturades ha estat 3.907, un 4,8 % menys que l’any anterior, mentre que el nombre d’homes aturats ha estat de 3.034, un 0,1 % més que el 2023. El fet que l’atur femení hagi caigut mentre el masculí no, fa que el percentatge de dones aturades sobre el total disminueixi del 57 % a finals del 2023 al 56 % a finals del 2024. Aquesta majoria de dones aturades suggereix un fort desajust entre l’oferta i demanda laboral femenina, on polítiques de formació específica i d’inserció laboral a la comarca dirigides a les dones són especialment rellevants. Un exemple és el programa Dones RiU, un projecte del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) destinat a dones en els àmbits rural i urbà.