Resum executiu
Informe econòmic local
Informe econòmic Lluçanès, 2025
La mateixa dimensió de la comarca del Lluçanès, que és la més petita de la província en termes demogràfics, d’activitat econòmica i d’ocupació, té un efecte directe en l’evolució dels indicadors socioeconòmics analitzats, amb una marcada variació relativa quan es produeixen lleugers canvis en termes absoluts. L’any 2024 presenta una evolució divergent segons l’indicador analitzat, amb dinàmiques comparativament positives en alguns àmbits i negatives en uns altres. L’exemple més evident és el de l’atur registrat, que experimenta un daltabaix important amb un increment del 12,2 %, de nou amb un repunt important entre els homes (21,9 %). Consegüentment, la taxa d’atur augmenta fins al 7,0 %, tot i que es manté com la més reduïda de la província, però escurça les diferències amb la taxa provincial (8,7 %) i la resta de comarques.
L’ocupació registrada resident també mostra una evolució negativa, amb l’únic descens entre les comarques barcelonines, del −1,5 %, allunyant-se del creixement del conjunt de la província (1,9 %). Tanmateix, el nombre de llocs de treball augmenta el 2,6 % (2,2 % província), gràcies a l’important increment de llocs de treball assalariat (5,2 %), ja que el treball autònom decau (−2,3 %). S’afebleix la destrucció de teixit empresarial, després de la important caiguda de l’any anterior, aquest darrer 2024 el descens ha estat del −0,5 %. La comarca registra activitat turística, però la seva recent existència oficial, no permet analitzar l’evolució d’aquesta activitat. El comerç, que té una oferta limitada a la comarca, registra una evolució negativa tant en nombre d’establiments com en superfície de venda.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2024
Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2024
La comarca del Lluçanès té una superfície de 226,6 km², la segona comarca barcelonina més petita després del Barcelonès, i representa el 2,9% de la superfície de la demarcació. Està formada per 8 municipis amb una superfície mitjana de 28,3 km². Prats de Lluçanès n’és la capital.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2017-2024 (en percentatge)
La comarca del Lluçanès enllaça sis anys d’augment de població continuat (vegeu el gràfic 1), i l’any 2024 hi ha 5.710 habitants, un increment del 0,5 % en un any, el més discret entre les comarques barcelonines, i lluny del creixement registrat al conjunt de la província (1,6 %). Cal remarcar que és una de les dues comarques on augmenta la població en tots tres grans grups d’edat analitzats. És la comarca que més creix en població menor de 16 anys (1,0 %), però la que menys ho fa en el grup de 16 a 64 anys (0,2 %). La població amb nacionalitat espanyola s’incrementa el 0,5 %, mentre que l’estrangera ho fa a major ritme, del 3,3 %, que és comparativament atenuat respecte a l’important increment registrat l’any anterior. Sobresurt el creixement de la població amb nacionalitat nigeriana (76,5 %), i el retrocés de la nacionalitat colombiana (−17,6 %). En aquest darrer any es guanya població a la meitat dels vuit municipis, i on més ho fa és a Sobremunt i Perafita (15 cadascun) i Sant Marí d’Albars (19). Els altres quatre municipis perden població, sobretot Oristà (−14).
Gràfic 2
Piràmide d’edats de Lluçanès 2024-2034 (en percentatge)
La comarca modera el seu creixement poblacional respecte a l’any anterior. Enllaça sis anys de creixement continuat, malgrat que és la comarca que menys creix aquest darrer any. És una de les dues comarques on creixen tots tres grans grups d’edat, inclosos els més joves.
L’Anuari econòmic comarcal de BBVA incorpora el Lluçanès en l’anàlisi d’evolució del VAB en els darrers dos anys, la comarca creix el 3,1 % l’any 2024, un increment comparativament menor al de la província (3,9 %). L’ocupació registrada de la població resident (vegeu gràfic 4) ha deixat la comarca com l’única de la província on es produeix un descens (−1,5 %), contrastant amb l’ascens del conjunt de la província (1,9 %). Per grups d’edat, tots presenten una evolució negativa o un estancament, que afecta especialment el grup d’edat dels menors de 30 anys, que decreixen el −4,5 %. L’ocupació de la població amb nacionalitat espanyola cau (−2,1 %), mentre augmenta significativament entre la població amb nacionalitat estrangera (7,9 %). L’any finalitza amb un total de 2.545 persones ocupades residents.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Lluçanès (en percentatge)
És l’única comarca barcelonina que pateix un retrocés de la població ocupada (−1,5 %), trencant la tendència positiva dels darrers anys.
Igual que en el cas de la població ocupada, l’atur registrat (vegeu el gràfic 5) experimenta una evolució negativa el darrer any i creix en 21 persones, un augment considerable per a una comarca d’aquesta dimensió (12,2 %), que l’allunya del dinamisme positiu provincial (2,4 %). La taxa d’atur s’eleva fins al 7,0%, 8 dècimes més en un any, però es manté com la comarca barcelonina amb una menor incidència de l’atur, i està 1,7 punts percentuals per sota de la taxa provincial (8,7 %).
Per sexe, la pujada es focalitza molt entre els homes (21,9 %), malgrat que també creix l’atur femení (6,5 %). En el cas de l’atur segons nacionalitat l’evolució ha estat també notablement diferent, entre la població nacional augmenta significativament, el 13,8 %, mentre que l’atur entre la població estrangera es manté respecte a l’any anterior (0,0 %). Per edat, tampoc varia entre els menors de 30 anys, però creix notablement en el grup de 30 a 44 anys (20,0 %), i sobretot en el grup de 45 a 54 anys (63,6 %). Tan sols es produeix una sensible reducció en el grup de 54 anys i més (−1,1 %). Per sectors d’activitat econòmica, l’atur baixa a l’agricultura (−2) i entre la població sense ocupació anterior (−5), però s’incrementa a la construcció (3) i sobretot als serveis (24).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Lluçanès (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Lluçanès, 2024 (en percentatge)
La incidència de l’atur al Lluçanès continua sent la més baixa de la província, amb una taxa d’atur del 7,0 %, però registra un comportament negatiu el darrer any, particularment entre els homes i la població nacional.
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Lluçanès, 2024 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Lluçanès, 2024 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Lluçanès, 2024 (en percentatge)
El nombre de persones ocupades residents cau en quatre dels vuit municipis, però n'hi ha dos que superen el 75 % de taxa d’ocupació. L’atur augmenta en quatre municipis, i altres quatre tenen una taxa d’atur reduïda, per sota del 6 %.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Lluçanès, 2024 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Lluçanès, 2024 (absoluts)
Deu subsectors econòmics incrementen el nombre de llocs de treball, encapçalats per: activitats sanitàries (15), indústries del paper (20) i indústries de productes alimentaris (30). Per contra, vuit subsectors perden llocs de treball, en particular a l’administració pública (−10) i les indústries tèxtils (−15).
En relació amb el nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) té una dinàmica diferenciada, i presenta una evolució positiva. La comarca compta amb 1.950 llocs de treball en acabar l’any 2024, 50 més que l’any anterior (2,6 %), el tercer increment més significatiu de la província, i per sobre del ritme de creixement d’aquesta (2,2 %). El comportament positiu es dona gràcies a l’impuls de la modalitat de treball assalariada, que encapçala l’increment entre totes les comarques amb un augment del 5,2 %. Contràriament, la modalitat autònoma retrocedeix (−2,3 %), sobresortint també entre totes les comarques.
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
La variació interanual dels llocs de treball (vegeu el mapa 5) ha resultat positiva en cinc dels vuit municipis de la comarca, i l’increment ha estat rellevant a Oristà (3,8 %), Olost (7,0 %) i Sobremunt (20,0 %). En termes absoluts el major increment s’ha donat a Olost (45). A la banda contrària, tres municipis perden llocs de treball, concretament Perafita (−2,6 %), Alpens (−8,3 %) i Lluçà (−13,3 %).
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Lluçanès, 2024 (en percentatge)
Els llocs de treball han crescut el 2,6 % el darrer any, gràcies al treball assalariat (5,2 %), ja que el treball autònom retrocedeix (−2,3 %). El nombre d’empreses es redueix el −0,5 %.
Pel que fa al nombre d’empreses (comptes de cotització) ha caigut tímidament el seu nombre en aquest període, concretament el −0,5 %, amb 1 empresa menys. En acabar l’any 2024 s’hi localitzen 190 empreses. Per subsectors, els guanys i les pèrdues d’empreses han estat majoritàriament poc remarcables, els únics casos remarcables són els dels subsectors de l’agricultura i el comerç al detall, que perden dues empreses cadascun.
Mapa 6
Variació empreses registrades. Lluçanès, 2024 (en percentatge)
Tres municipis perden teixit empresarial, entre els quals destaquen Perafita i Oristà, amb dues empreses menys. En canvi, tres municipis en guanyen, amb Olost al capdavant amb 2 empreses més.
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, l’any 2023 el teixit empresarial del Lluçanès consta de 110 empreses que generen un volum de negoci consolidat de 180 milions d’euros i ocupa 698 treballadors. Es tracta, amb diferència, del teixit empresarial més reduït de la província de Barcelona tant en termes de facturació, com d’ocupació com de nombre d’empreses. Una quarta part de la facturació del Lluçanès prové del comerç a l'engròs d'alimentació i begudes (48 milions d’euros).
Del 2020 al 2021 la facturació comarcal es va incrementar un 6,9 %, augment molt inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (13,3 %). El 2022 l’augment interanual va ser d’un 24,2 %, i el 2023 ha estat del 2,0 %, increment inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (5,3 %).
El nombre de prestacions per desocupació creix fins a les 145 a finals de l’any 2024, que són 12 més que un any abans. L’augment de les prestacions ha estat menor al del nombre d’aturats, conseqüentment la taxa de cobertura sobre la població aturada s’ha reduït en 3,8 punts percentuals, situant-se en el 76,3 %. Tot i la reducció, encara se situa per sobre de la del conjunt de la província (69,2%).
En relació amb els contractes laborals registrats al llarg de l’any 2024, el seu nombre s’ha disparat fins als 1.236 contractes, i és la comarca que experimenta un creixement més accentuat (36,7 %), que contrasta amb l’estabilització del conjunt de la província (0,0 %). La pujada de la contractació s’ha fet extensiva tant a la modalitat de contractes temporals (41,1 %), com en la modalitat d’indefinits (34,5 %). Continua sent la comarca amb un major pes de la contractació indefinida, amb pràcticament dos de cada tres contractes (65,9 %). La indústria (32,5 %) i els serveis (42,9 %) lideren i impulsen l’augment de la contractació. La construcció ha estat l’únic gran sector que ha reduït el nombre de contractes (−13,3 %).
Els indicadors d’evolució turística del Lluçanès presenten una oferta d’allotjament de 69 establiments i 849 places entre el total de les tipologies d’allotjament analitzades.
En la demanda, la comarca assoleix més de 10 mil viatgers, que generen més de 24 mil pernoctacions, en les tres tipologies d’allotjament analitzades.
La recent configuració de la comarca del Lluçanès fa que no es disposi de suficients dades històriques per poder analitzar la variació de l'oferta i de la demanda turística.
Gràfic 9
Variacions oferta turística. Lluçanès
Gràfic 10
Variacions demanda turística. Lluçanès
Finalment, la taxa turística (IETT) recaptada pels municipis del Lluçanès ha estat de 10.484 euros el 2024.
Mapa 7
Recaptació de la taxa turística. Lluçanès
La demanda turística de la comarca del Lluçanès se situa en més de 24 mil pernoctacions el 2024 en el conjunt de les tres tipologies analitzades.
Pel que fa al comerç, segons les dades publicades a l’Oferta comercial de Catalunya, l’any 2023 hi havia un total de 1.118 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 199.012 m². Respecte a l’any 2021, mentre que el nombre d’establiments decreix (−7,1 %), la superfície augmenta 9,8 %. La densitat comercial resultant és de 10,08 establiments per cada 1.000 habitants, 8 dècimes menys que l’any 2021. La superfície mitjana per establiment se situa en 178 m², 27 m² més que el 2021, la variació és del 17,9 %, per sobre de la provincial (11,4 %).
Gràfic 11
Taxes de variació del comerç (en percentatge)
L’oferta d’establiments comercials i superfície de venda és la més limitada entre totes les comarques barcelonines, però l’evolució del retail és positiva el darrer any.
Destaca el municipi de Prats de Lluçanès sobre la resta de municipis de la comarca pel que fa al nombre d’establiments (48), i alhora és el que presenta una densitat més elevada, amb 18,3 establiments per cada 1.000 habitants. Pel que fa a la superfície mitjana, la més elevada la trobem a Sant Martí d’Albars, amb una mitjana de 295 m².
Els llocs de treball del subsector del retail s’eleven fins als 200 en finalitzar l’any 2024, 5 més que un any anterior, que suposa un increment del 2,6 %, un ritme més alt que el del conjunt de la província en aquest subsector (0,6 %). Entre tots els llocs de treball localitzats a la comarca, el retail representa el 10,3 %.
La darrera Enquesta d’hàbits de consum i compra el 2024 no recull informació sobre la comarca del Lluçanès, i els resultats d’aquesta queden integrats dins la comarca d’Osona. Podeu consultar l’anàlisi dels resultats de l’enquesta en l’apartat de la comarca d’Osona.
Perspectiva de gènere Lluçanès
Al Lluçanès, l’evolució cíclica entre l’any 2023 i 2024 ha estat contractiva, amb una caiguda de l’ocupació i de la bretxa de gènere de participació laboral femenina. El 2024 ha tancat l’any amb 1.240 afiliades dones i 1.455 afiliats homes, un 1,6 % i un 1,4 % menys respecte al 2023, respectivament. Això ha implicat una reducció de la participació de les dones en el mercat laboral, que ha passat del 46,1 % dels afiliats totals el 2023 al 46,0 % el 2024. Dins la província de Barcelona, el Lluçanès té una participació laboral de les dones inferior a la mitjana de les comarques (46,0 % enfront de 47,3 %).
La segregació sectorial contribueix significativament a les bretxes de gènere en l’ocupació, on les dones es troben principalment en serveis (un 74 % de les dones treballen en serveis al Lluçanès el 2024) mentre que la resta de sectors són masculinitzats (indústria, construcció, agricultura). En aquest sentit, hi ha correlació positiva a nivell comarcal entre el pes del sector serveis i la participació de les dones en l’ocupació. A causa de la contracció de serveis que s’ha produït el 2024, la bretxa de gènere en l’ocupació s’ha ampliat molt lleugerament el darrer any.
Pel que fa a la desocupació, les dones són majoria entre les persones aturades a la comarca, el 60 % el 2024. El desembre de 2024, el nombre de dones aturades ha estat 115, set més que l’any anterior, mentre que el nombre d’homes aturats ha estat de 78, 14 més que el 2023. El fet que l’atur hagi augmentat més entre els homes que entre les dones, fa que el percentatge de dones aturades sobre el total es redueixi el darrer any (–3,2 punts percentuals). En un context rural com el Lluçanès, on les dones experimenten majors dificultats per accedir, mantenir i progressar en l’ocupació remunerada, les polítiques de formació i d’inserció laboral dirigides a les dones són especialment rellevants. El Pla Estratègic per a la prevenció de l’atur femení 2024-2027 impulsat per l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació del Consorci del Lluçanès, amb el suport de la Diputació de Barcelona, té per objectiu formar en igualtat, així com donar suport a les dones en atur, dones emprenedores i empreses.