L’any 2024 la província de Barcelona ha experimentat una evolució positiva en la majoria dels indicadors analitzats a l’informe, en un context marcat per una notable millora de l’activitat econòmica a Catalunya, malgrat el moderat creixement de la zona euro. En concret, el PIB català ha augmentat el 3,6 %, una taxa superior tant a la registrada l’any anterior (2,6 %) com a la del conjunt de l’estat (3,2 %), i que quadruplica a la mitjana de la zona euro (0,9 %). Aquest avenç es deu, principalment, per la solidesa del mercat laboral, el dinamisme del consum privat i la recuperació de la inversió.
A la província de Barcelona, el nombre de llocs de treball ha registrat un creixement del 2,2 % respecte a l’any anterior, en línia amb l’augment de la població ocupada, que ha crescut l’1,9 %. Paral·lelament, el nombre d’empreses també ha augmentat, però més lleugerament, el 0,5 %. Els sectors més dinàmics en termes d’afiliacions han estat un cop més els serveis i la construcció. Per subsectors, destaca especialment l’impuls de les activitats de tecnologies de la informació, que han generat prop de 5.000 nous llocs de treball en un any. Altres subsectors amb un comportament destacat han estat les activitats postals i de correus, el comerç a l'engròs, l’emmagatzematge i els serveis de menjar i begudes (restauració), aquest últim estretament vinculat al bon moment del turisme i de la restauració, amb un increment proper a les 3.400 afiliacions respecte al 2023. Pel que fa a l’atur, el nombre de persones desocupades ha disminuït el −2,4 %, una reducció menys intensa que en exercicis anteriors. Alhora, la taxa d’atur s’ha reduït en quatre dècimes fins a situar-se en el 8,7 %.
Població ocupada registrada resident a la província. IVT 2024
Població aturada registrada resident a la província. IVT 2024
1. L’entorn de la província de Barcelona
L’economia mundial ha crescut un 3,3 % l’any 2024, dues dècimes menys que l’any anterior
L’any 2024 ha estat marcat per una activitat econòmica global resilient, tot i un context internacional complex, caracteritzat per tipus d’interès encara elevats, tensions geopolítiques persistents i un augment del proteccionisme comercial. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), el creixement del PIB mundial s’ha situat en el 3,3 % el 2024, dues dècimes per sota del registre de 2023. Aquest avenç reflecteix una capacitat d’adaptació superior a la prevista, i s’ha estès de manera generalitzada, tant entre les economies avançades —amb un creixement de l’1,8 %— com als països emergents i en desenvolupament (el 4,3 %). Aquesta evolució positiva s’ha sostingut, d’una banda, per la robustesa del mercat laboral, fet que ha donat suport a la demanda interna. De l’altra banda, la contenció dels preus de l’energia ha contribuït a frenar les pressions inflacionistes. Cal esmentar que la inflació moderada ha permès iniciar la relaxació de la política monetària, el BCE va començar a baixar tipus al juny i la Fed, al setembre.
El dinamisme econòmic del 2024 ha presentat diferències per regions. A Àsia, els països emergents han liderat l’expansió global, amb l’Índia al capdavant (amb un augment del 6,5 %), gràcies a la digitalització, la reorganització de les cadenes de subministrament i la transició energètica. En canvi, la Xina ha rebaixat el seu ritme de creixement fins al 5 %, a causa de la crisi immobiliària i d’un model econòmic cada vegada més orientat i dependent de les exportacions. Entre els països desenvolupats, els Estats Units han crescut el 2,8 %, gràcies en bona part a l’impuls del consum, mentre que la zona euro, principal soci comercial de l’economia catalana, ha registrat un creixement més modest, però més elevat que l’any anterior (del 0,4 % el 2023 al 0,9 % el 2024). Aquest resultat es veu fortament influenciat per la debilitat d’algunes de les principals economies de la UEM, especialment Alemanya (0,5 %), afectada per la debilitat industrial i els alts costos energètics, i Àustria (−1,2 %), que han tornat a registrar caigudes en l’activitat. A més, el creixement de la resta de grans economies ha estat bastant limitat, amb un avenç del 0,7 % a Itàlia, l’1,0 % als Països Baixos, l’1,1 % a França i l’1,9 % a Portugal. En canvi, Espanya (3,5 %) ha destacat notablement, impulsada principalment per la fortalesa de la demanda interna.
Segons les previsions de l’FMI, el creixement econòmic mundial experimentarà una suau desacceleració els pròxims anys, fins al 3,2 % el 2025 i al 3,1 % el 2026. Aquesta evolució reflecteix l’aparició de noves incerteses i l’esgotament progressiu d’alguns dels factors que havien impulsat l’activitat en anys anteriors. Un dels elements clau d’aquesta moderació és l’impacte de les tensions comercials globals, intensificades per les noves mesures aranzelàries adoptades pels Estats Units a principis de 2025. Aquestes accions han generat incertesa als mercats, han provocat represàlies d’altres potències i han afectat negativament tant la confiança empresarial com el comerç internacional. A més, la demanda interna comença a perdre força en diverses grans economies, especialment als Estats Units, on el consum privat s’està afeblint després d’un període de creixement robust.
En un context internacional marcat per la incertesa, el PIB d’Espanya espanyol ha crescut el 3,2 % el 2024, cinc dècimes més que l’any anterior.
L’economia espanyola ha registrat un augment del PIB del 3,5 %, segons les darreres dades de la comptabilitat nacional de l’INE. Aquesta xifra representa una acceleració d'un punt percentual respecte al creixement del 2023 i confirma el bon comportament de l’economia espanyola en un context internacional marcat per la incertesa i l’alentiment de l’activitat a la zona euro (0,9 %). En aquest sentit, malgrat aquest entorn desfavorable, l’economia espanyola ha tornat a sorprendre positivament gràcies a la fortalesa del mercat laboral i al dinamisme del consum privat i la resiliència de les exportacions, fins i tot en un escenari de desacceleració dels principals socis europeus. Així, l’economia espanyola ha tornat a destacar per un ritme de creixement clarament superior al de la mitjana de la zona euro (0,9 %). L’informe anual del Banc d’Espanya destaca que l’activitat de l’economia espanyola ha estat més intensa del que s’esperava, malgrat les restriccions de la política monetària i la incertesa geopolítica. La fortalesa del consum públic i privat, així com l’impuls de les exportacions de serveis —tant turístics com no turístics—, han estat els principals motors de l’evolució positiva. Pel que fa a l’oferta, totes les branques d’activitat han mostrat un comportament més vigorós que a la resta de la UEM. Aquest vigor ha estat afavorit per diversos factors, com la reducció de la factura energètica en la indústria, la diversificació geogràfica i estacional del turisme i per la millor capacitat del nostre país en termes d’infraestructura digital, que ha beneficiat especialment els serveis no turístics i, en particular, d’aquelles amb un major contingut tecnològic.
Quant als preus, la inflació ha tancat l’any 2024 amb una mitjana anual del 2,8 %, lleugerament per sobre de la mitjana de la zona euro (2,6 %). Aquest alentiment dels preus s’ha produït gràcies a la moderació del cost de l’energia, en part deguda a la caiguda del preu del petroli als mercats internacionals. A més, la contenció de la demanda interna a la Xina i la seva estratègia de reducció de preus en les exportacions han afavorit aquesta dinàmica de desacceleració.
El creixement del PIB de Catalunya (3,6 %) ha quadruplicat el de la zona euro (0,9 %).
L’economia catalana ha experimentat una millora significativa el 2024, en un context de baix creixement a la zona euro, i recolzat per la reducció de tipus d’interès a mesura que avançava el procés desinflacionista. El PIB ha crescut un 3,6 %, un punt percentual superior al 2,6 % de 2023 i molt per sobre de la mitjana de la zona euro (0,9 %). L’augment ha superat les previsions, amb una taxa de variació interanual que ha millorat a mesura que avançava l’any: el 3,1 % al primer trimestre, el 3,5 % al segon i el 3,9 % els dos darrers trimestres. Aquesta expansió del PIB s’ha produït gràcies a les aportacions positives tant de la demanda interna com de la demanda externa.
La contribució de la demanda interna al creixement del PIB ha estat de 3,2 punts, gairebé el doble que l’any anterior (1,7 punts el 2023). La demanda interna s’ha vist afavorida per l’impuls del consum de les llars, l’augment del consum públic i la recuperació de la inversió, afavorida per la reducció dels tipus d’interès i la confiança dels empresaris. El consum de les llars, que representa gairebé la meitat del PIB, ha crescut un 3,5 % el 2024. Aquest dinamisme ha estat possible gràcies a l’impuls del mercat laboral i a la recuperació del poder adquisitiu de les llars, que ha permès accelerar el creixement del consum respecte a l’any anterior. No obstant això, el consum privat podria haver augmentat més, atès que la taxa d’estalvi continua sent elevada, i es manté en màxims històrics. L’aportació positiva del saldo amb l’exterior ha estat més moderada i ha disminuït respecte a l’any anterior, passant de 0,9 p.p. el 2023 a 0,4 p.p. el 2024. Aquesta evolució s’explica en gran part per la desacceleració del creixement de les exportacions totals a l’estranger (del 4,2 % el 2023 a l’1,8 % el 2024) davant de l’atonia de la demanda d’Europa.
Taula 1
Producte interior brut
Pel costat de l’oferta, els serveis han estat el principal protagonista del creixement econòmic el 2024, gràcies al seu pes relatiu (el 75,4 % del Valor Afegit Brut total) i al notable increment anual del 4,1 % el darrer any. Concretament, la contribució positiva dels serveis al creixement ha estat de 3,1 punts percentuals. La indústria ha incrementat el seu VAB un 3,9 %, una evolució alineada amb el total del VAB català (4,0 %), tot i que inferior a la registrada el 2023 (5,0 %). La construcció, el sector que més va patir l’impacte de la pandèmia en termes relatius, ha registrat un augment més moderat, l’1,7 %. El creixement contingut de l’activitat en aquest sector s’explica, en part, per la dificultat de trobar personal amb un perfil adequat, els elevats costos dels materials, la manca de sòl urbanístic i l’excés de regulació i burocràcia. Finalment, el sector agrícola ha experimentat una recuperació del 4,2 %, compensant parcialment la forta caiguda dels dos anys anteriors a causa de la sequera en bona part.
La demanda interna i el saldo exterior han contribuït en l’evolució positiva del PIB català. Quant a l’oferta, el principal motor ha estat els serveis.
Gràfic 1
Aportacions dels sectors al creixement del PIB de l'any 2024 (en percentatge)
2. La província de Barcelona
La població de la província de Barcelona ha augmentat l’1,6 % (93.563 persones més) respecte a un any enrere, fins als gairebé 5,9 milions d’habitants l’1 de gener de 2024, un nou màxim històric, segons dades del padró d’habitants. El ritme de creixement del nombre d’habitants a Barcelona s’ha accelerat lleugerament respecte a l’any anterior (1,4 %), i ha estat el mateix al registrat al conjunt a Catalunya (1,6 %), mantenint d’aquesta manera el pes relatiu de la província sobre el conjunt català, el 73,4 %. Barcelona ha registrat un increment molt similar a Girona i Tarragona (l’1,5 %, en ambdós casos), i lleugerament superior al de Lleida (1,0 %).
Gràfic 2
Taxes de variació de la població total, 2016-2024 (en percentatge)
El creixement de la població augmenta gràcies a l’increment de la població estrangera, que ha superat el milió de persones.
Aquest increment s’explica pel creixement de la població amb nacionalitat estrangera, mentre que la de nacionalitat espanyola ha experimentat pràcticament una estabilització (amb un augment del 0,3 %). En concret, la població estrangera ha crescut un 6,9 %, superant per primera vegada el milió de residents —una xifra històrica que representa el 70,3 % de la població estrangera total a Catalunya. La taxa d’estrangeria (percentatge de població estrangera sobre el total) s’ha situat en el 17,3 %, la més alta de la sèrie històrica, tot i que continua essent la més baixa entre les quatre províncies catalanes.
D’altra banda, segons el PHRE (Padró d'habitants residents a l'estranger), el 2024 hi ha gairebé 297.900 persones amb nacionalitat espanyola originàries de la província que viuen a l’estranger, un 5,3 % més que un any enrere. Durant l’últim any, el grup d’edat que més ha crescut ha estat el de població en edat de treballar (de 15 a 64 anys), un 6,3 % més, seguit del grup de 65 anys i més (4,9 %). El grup de menors de 15 anys també ha augmentat, però en grau més baix (2,0 %).
Gràfic 3
Piràmide d'edats de la província de Barcelona, 2024-2034 (en percentatge)
Segons les projeccions de població de l’Idescat en l’escenari mitjà, la població de la província s’aproparà als 6,55 milions d’habitants l’any 2034, xifra que suposa un increment de l’11 % més que el 2024. La piràmide d’edats es farà més estreta en els trams de 5 a 19 anys i de 40 a 54 anys, mentre que augmentarà el pes relatiu de la població de 55 anys o més en major mesura que l’increment de 20 a 39 anys. En conseqüència, l’índex d’envelliment —relació entre la població de 65 anys i més i la de menys de 15 anys—, creixerà notablement, passant del 145,2 % el 2024 al 194,5 % una dècada més tard. Així mateix, l’índex de dependència de la gent gran —població de 65 anys i més per cada 100 persones de 15 a 64 anys— també augmentarà, del 29,2 % al 32,1 %.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)
El valor afegit brut a la província de Barcelona ha augmentat el 3,9 % l’any 2024 respecte a l’any anterior en termes reals (descomptada la inflació), segons dades de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA 2025. Aquest augment s’accelera respecte a l’any anterior (3,2%), però és menys intens als registrats quan l’economia va recuperar les xifres precovid de 2019 (6,3 % el 2021 i 7,9 % el 2022). Aquest creixement és molt similar a l’experimentat pel conjunt de Catalunya (4,0 % segons BBVA) atès que l’economia barcelonina representa gairebé el 75 % del total. Tanmateix, es tracta del tercer increment més important entre les quatre províncies catalanes per darrere de Girona i Lleida (4,5 % en ambdós casos), i només per sobre de Tarragona (3,4 %). Per sectors, els serveis ha presentat el segon augment relatiu més important (4,0 %), però atès el seu pes en el conjunt del VAB és el sector que aporta més al creixement total (3,1 punts, el 79,5 %). A continuació, la indústria és el sector que més ha augmentat relativament el darrer any (4,1 %) i la construcció també presenta una evolució positiva (3,0 %). Finalment, el sector primari a Barcelona pràcticament es manté estable (–0,1 %).
El mercat laboral manté un dinamisme positiu el 2024, en un context de tipus d’interès a la baixa, però incertesa geopolítica. Alhora, el teixit empresarial continua una lenta recuperació, però sense assolir les xifres de 2019.
Una de les notícies més positives del 2024 ha estat el dinamisme i la resiliència que ha mostrat el mercat laboral, en un context de reducció gradual dels tipus d’interès, però d’elevada incertesa a escala geopolítica. En aquest sentit, la població ocupada registrada (afiliats a la Seguretat Social, règim general i d’autònoms, segons residència padronal de l’afiliat) en tancar l’any 2024 s’ha situat en els 2.596 milers de persones, un màxim històric a finals d’any que supera les xifres prèvies a la pandèmia (2.398 milers el desembre de 2019). Addicionalment, cal destacar que la taxa de creixement interanual de les afiliacions el 2024 ha estat de l’1,9 %, la qual cosa suposa una moderació respecte als tres anys anteriors. Per sexe, l’evolució positiva ha estat molt similar entre les dones (2,0 %) i els homes (1,9 %). El nombre de persones ocupades registra un augment a tots els grans grups d'edat, a excepció de les persones d’entre 30 i 44 anys, que pateixen una lleugera disminució (−0,2 %), en bona part per efectes demogràfics. Tant els ocupats més joves (menors de 30 anys) com els de més edat (de 55 anys i més) augmenten el 4,3 %, mentre que els ocupats entre 30 i 44 anys creix amb menor intensitat, un 1,5 %. Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu del 5,6 % entre els afiliats de nacionalitat estrangera —que representen el 17,1 % del total—, enfront de l’1,2 % dels afiliats de nacionalitat espanyola.
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Província de Barcelona (en percentatge)
Gràfic 6
Subsectors d'activitat amb més guany de llocs de treball. Província de Barcelona, 2024 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d'activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Província de Barcelona, 2024 (absoluts)
Paral·lelament, el nombre de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons ubicació del compte de cotització de l’empresa), ha crescut un 2,2 % el 2024 respecte a un any enrere, fins als 2.809.775, un nou màxim històric. Aquesta evolució és molt similar a l’experimentada al conjunt de Catalunya (2,3 %). Cal esmentar, però, que el creixement anual s’ha anat moderant gradualment des del 2021 (4,0 % el 2021, 3,0 % el 2022, el 2,5 % el 2023). Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un increment més destacat entre els assalariats que entre els autònoms, un 2,4 % i un 1,5 %, respectivament, fins als gairebé 2,4 milions d’assalariats i 411.000 autònoms a finals d’any, les xifres més elevades des del 2008 (inici de la sèrie disponible), en ambdós casos. Al seu torn, el teixit empresarial a la província de Barcelona ha registrat gairebé 177.000 empreses (comptes de cotització) a finals d’any, el 0,5 % més que el 2023, però encara per sota de la xifra precrisi (−5,6 % respecte al 2019), evolució similar a la registrada al conjunt de Catalunya (0,3 %). Com a resultat del creixement de l'ocupació més elevat que el nombre d'empreses els darrers anys, s'està produint un augment de la dimensió mitjana de les empreses, passant d’11,5 assalariats per empresa de mitjana el 2019 a 13,6 el 2024.
A escala sectorial, el nombre d’afiliacions ha crescut a tots els grans sectors econòmics respecte a l’any anterior, excepte al primari, que pràcticament es manté (−0,1 %) i és l’únic sector que encara no ha assolit les xifres precrisi. Els serveis, amb un creixement del 2,4 % —el segon major increment anual sectorial—, continua sent sense dubte l’element tractor de les afiliacions, amb 2,28 milions a finals d’any, el màxim des del 2008. A continuació, li segueixen la indústria, amb un augment del nombre de les afiliacions del 2,6 % i, en tercer lloc, el sector de la construcció, que ha crescut un 0,9 % respecte a l’any anterior. Pel que fa als subsectors que més han augmentat els llocs de treball, en termes absoluts, destaca, en primer lloc, els serveis de les tecnologies de la informació, que sumen gairebé 5.000 llocs de treball més en un any. En segon terme es posiciona el subsector d’activitats postals i de correus, amb 4.245 llocs més. En tercer lloc, se situa el del comerç a l’engròs, que suma gairebé 4.000 llocs de treball més. A continuació el quart i cinquè sector amb major increment han estat el d’emmagatzematge (3.650 llocs més) i el dels serveis de menjar i begudes (3.375 més), respectivament. Aquest darrer subsector ja ha estat un dels més dinàmics els dos darrers anys, amb la tornada a la normalitat després de la crisi de la Covid, però cada vegada els augments són menys notables. Quant als subsectors que han minvat en més mesura el nombre de llocs de treball, en termes absoluts, les activitats professionals i tècniques són les que han registrat una disminució més significativa el 2024, amb 990 llocs de treball menys respecte al 2023. A continuació li segueixen les telecomunicacions, amb 720 afiliacions menys, les activitats administratives d’oficina, les indústries tèxtils i de la confecció de peces de vestir, al voltant de 500 llocs menys en cada cas.
Gràfic 8
Taxes de variació interanual dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, el nombre de societats mercantils amb seu social a la província de Barcelona passa de 98.030 l’exercici 2022 a 98.921 l’exercici 2023 (increment del 0,9 %). El volum de negoci generat per aquestes societats mercantils passa de 348.680 a 367.078 milions d’euros (increment del 5,3 %). L’increment de la facturació del teixit empresarial al llarg de l’exercici 2023 s’ha situat per sota de l’augment que ha registrat el PIB a Catalunya (7,4 % a preus corrents).
El sector serveis concentra el 62,6 % de la facturació de les societats mercantils amb seu a la província, la indústria el 31,8 %, la construcció el 5,0 % i el sector primari el 0,6% restant. Els cinc primers sectors d’activitat per volum de negoci són altres tipus de comerç a l’engròs amb 26.664 milions d’euros (el 7,3 % del total), químiques i farmacèutiques amb 25.980 milions d’euros (7,1 %), comerç a l'engròs d'alimentació i begudes amb 24.463 milions d’euros (6,7 %), productes alimentaris i begudes amb 22.523 milions d’euros (6,1 %) i comerç a l'engròs de productes d'ús domèstic amb 20.189 milions d’euros (5,5 %). Les 250 primeres societats mercantils amb seu social a la província de Barcelona segons el volum de facturació concentren el 38,2 % de la facturació total generada pel teixit empresarial de les comarques barcelonines.
Gràfic 9
Taxa d'atur estimat (en percentatge)
Gràfic 10
Variació anual de la població aturada registrada (en percentatge)
En paral·lel a l’evolució de l’ocupació, la població aturada registrada ha disminuït el −2,4 % fins a les 248.270 persones inscrites a les oficines de Treball de Catalunya a la província, la dada més baixa des del 2007. Al conjunt de Catalunya també s’ha donat la mateixa evolució (−2,4 %). Per sexes, s’ha registrat una reducció més notable de l’atur entre els homes (−3,3 %) que entre les dones (−1,7 %). Per edat, l’atur ha disminuït entre els quatre trams analitzats, entre el −1,8 % de les persones més joves (menys de 30 anys) i més grans (de 55 anys i més) i el −3,2 % de les persones compreses entre els 45 i 54 anys. Finalment, segons nacionalitat l’evolució de l’atur ha estat oposada, mentre que entre la població autòctona ha disminuït el −1,2 %, entre la població amb nacionalitat estrangera ha augmentat un 0,7 %, fet que es dona per segon any consecutiu, però amb menor intensitat.
La taxa d’atur registral s’ha reduït en quatre dècimes fins a situar-se en el 8,7 % a finals de 2024, la taxa més baixa per a un mes de desembre des del 2007. La taxa d’atur estimada (el quocient entre població aturada i població activa), segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’INE i les publicades per l’Idescat, s’ha reduït un punt percentual el quart trimestre de 2024 — com a resultat de la disminució del nombre d’aturats i l’increment de la població activa—, fins a situar-se en el mínim històric del 7,4 %, la segona taxa provincial menys elevada (només per darrere del 5,1 % a Lleida).
Gràfic 11
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Província de Barcelona (en percentatge)
Els indicadors d’evolució turística de la província de Barcelona el 2024 presenten una oferta d’allotjament bastant estable, amb un 2,1 % de creixement en el nombre de places respecte al 2023. Totes les tipologies d’allotjament han crescut entre el 0 % i el 5 % respecte al 2023, amb l’increment més important en el nombre d’habitatges d’ús turístic (HUT), que augmenten en gairebé 4 mil places noves.
En relació amb la demanda turística, les xifres d’activitat del 2024 superen les del 2023, amb un increment de l’1,8 % i el 3,3 % en el nombre de viatgers i pernoctacions, respectivament. Els establiments hotelers és la tipologia d’allotjament que més ha crescut. Més del 60 % de les pernoctacions hoteleres de la província es concentren a la comarca del Barcelonès, i el 20 % a la comarca del Maresme. La resta de comarques es troben entre el 0 % i el 7 % del pes de pernoctacions de la província.
Finalment, la taxa turística (IETT) recaptada ha estat de 63,2 milions d'euros el 2024, el 8 % més que el 2023. En aquest cas, el Barcelonès recapta el 83,0 % del total de la província, el Maresme el 7,4 % i la resta menys del 3,3 % en cada cas.
Gràfic 12
Taxes de variació interanual de l'Oferta Turística. Província de Barcelona (en percentatge)
Gràfic 13
Taxes de variació interanual de la Demanda turística. Província de Barcelona (en percentatge)
La recaptació en l’impost sobre les estades en establiments turístics supera els 63 milions d’euros l’any 2024 a la província de Barcelona.
En l’àmbit del comerç, a la província hi havia un total de 63.091 establiments comercials el 2023, segons les dades de l’Oferta Comercial de Catalunya. Si bé, el nombre ha caigut el −5,1 % des de l’any 2021 que és la dada anterior disponible, mentre que la superfície de venda ha augmentat el 5,7 %, fet pel qual ha augmentat la dimensió mitjana dels establiments, fins a situar-se en 132 m2.
En termes de llocs de treball localitzats en l’àmbit del retail (el comerç al detall excepte vehicles de motor, i venda i reparació de vehicles de motor), aquest sector ha englobat 299.850 llocs en finalitzar l’any 2024, sent un dels subsectors d’activitat amb més pes de la província, el 10,7 % del total. L’evolució de l’últim any ha estat positiva, amb un augment del 0,6 %, però per sota de la dinàmica general en els llocs de treball (2,2 %).
Gràfic 14
Valoracions específiques de l'oferta comercial, 2024 (sobre 10)
Enguany s’han presentat els resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra de la Diputació de Barcelona, amb dades de l’any 2024. L’oferta comercial dels municipis és valorada en un 7,15 sobre 10 i no ha variat respecte a la darrera enquesta, l’any 2019. L’aspecte més valorat pels consumidors és el tracte i atenció directa dels comerciants (7,75), seguida dels horaris comercials (7,70) i de la professionalitat i expertesa dels comerciants (7,45).
Per contra, els aspectes pitjor valorats són la varietat de l’oferta en oci (5,80), els preus (5,37) i, sobretot, la disponibilitat d’aparcament en les zones comercials, que no arriba a l’aprovat (4,92). Destacar els mercats municipals, com a equipaments públics, que representa un 32 % del pes de la compra de l’alimentació fresca.
Els hàbits de compra mostren un patró de contrast segons la localització de les compres. Així, les compres de productes quotidians (alimentació fresca, resta d’alimentació i quotidians no alimentaris), estan molt influïdes per la proximitat, ja que la majoria es realitzen dins del municipi de residència. En canvi, les compres d’equipaments per la persona i per a la llar presenten una distribució més variable, amb una remarcable fuga de compradors fora del municipi.
Comparativa provincial
El 2024, dades a l’1 de gener del cens de població, la població ha crescut a la majoria de províncies (l’1,1 % de mitjana al conjunt de l’Estat), a dues s’ha mantingut —Badajoz i Ourense— i només a quatre províncies s’ha registrat una lleugera disminució —Zamora, Jaén, Lleó i Còrdova. València i Madrid han registrat els augments més elevats (2,0 % en ambdós casos) i Càceres, Pontevedra i Salamanca els més modestos (0,1 %). Barcelona, amb un creixement de l’1,4 %, se situa com a la 10a província on més ha crescut el nombre d’habitants en termes relatius. Quant a la població estrangera, totes les províncies espanyoles registren un creixement (6,8 % de mitjana), i a totes superior al de la població autòctona, increment que ha oscil·lat entre l’1,7 % d’Almeria i el 14,3 % de Lugo. Barcelona, amb un increment del 6,9 %, se situa en la 30a província amb un increment més elevat.
El nombre d’empreses ha disminuït a nou províncies l’1 de gener de 2024 respecte a un any enrere, segons el Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’INE. A la província de Barcelona, el teixit empresarial ha augmentat l’1,9 %, quatre dècimes per sobre la mitjana espanyola (1,5 %), fet que la situa com a la 9a província on més creix relativament el teixit empresarial, juntament amb Guadalajara. Les reduccions més intenses s’han donat a Ciudad Real (−0,6 %), Navarra (−0,5 %) i Lleó (−0,5 %), i els increments més positius a Màlaga (3,5 %), Alacant (2,7 %) i Illes Balears (2,7 %).
Per la seva banda, el deute viu dels ajuntaments, amb dades de 31 de desembre de 2024 i població d’1 de gener de 2024, va situar-se en 367 €/habitant en el conjunt espanyol —10 € menys que l’any anterior—, i a la província de Barcelona en 432 €/habitant —11 € menys que l’any anterior—, el desè més elevat de les províncies espanyoles. Cadis, sobretot, i Jaén, van tornar a ser les províncies més endeutades per càpita, i les úniques per sobre de mil euros/habitant. Al cantó oposat se situen Las Palmas (52 €/hab.), Biscaia (65 €/hab.) i Zamora (73 €/hab.).
Les altres variables recollides a la taula de comparativa provincial fan referència a indicadors del mercat de treball i permeten analitzar l’evolució durant l’any 2024. En el cas dels ocupats i aturats registrats a la Seguretat Social, les dades corresponen al darrer dia de l’any, mentre que, pel que fa als ocupats i aturats estimats per l’EPA de l’INE, es refereixen al quart trimestre. Segons aquestes variables, es detecta un comportament diferenciat entre les províncies en funció de si les dades provenen de fonts registrals o d’estimacions; tot i que en el cas de l’ocupació l’evolució del conjunt de l’Estat és pràcticament la mateixa en ambdues fonts.
Pel que fa al nombre d’aturats, s’observa aquest comportament. Si es té en compte l’atur registrat, s’observa una reducció del −2,4 % a la província de Barcelona, la quarta caiguda més moderada, juntament amb Tarragona, i menys intensa a la registrada al conjunt d’Espanya (−5,4 %). El nombre d’aturats registrats només ha augmentat en dues províncies, Navarra (+1,2 %) i Biscaia (+0,5 %), s’ha mantingut a Guipúscoa i a la resta ha disminuït, entre el −12,8 % a Huelva i el −1,5 % de Girona. En canvi, el comportament és molt diferent en l’atur estimat a partir de l’EPA. Aquí, l’atur estimat a la província de Barcelona es redueix el −10,7 %, una caiguda superior al conjunt de l’Estat (−8,3 %), i suposa la 20a reducció més notable de totes les províncies. En aquest cas 15 províncies han registrat un increment de l’atur i en una s’ha mantingut, i també s’observa una major dispersió entre l’increment més elevat, registrat a Àlaba (+59,5 %), i el descens més accentuat a Conca (−45,9 %).
La taxa d’atur estimada de la província de Barcelona se situa en el 7,4 % el 2024, 3,2 punts percentuals per sota de l’estatal (10,6 %), i la 12a més baixa de les províncies. Guipúscoa, Lleida i Sòria tenen les taxes d’atur més reduïdes, per sota del 6 %. En canvi, en general, totes les províncies amb taxes d’atur més elevades (per sobre 12%) es concentren del centre cap al sud de la península, sobretot a Cadis (20 %) i Granada (21 %).
Pel que fa als ocupats, en el cas dels registrats (considerant els afiliats a tots els règims), a la província de Barcelona han augmentat el 2,0 %, lleugerament per sota del creixement registrat al conjunt d’Espanya (2,3 %). Aquest increment se situa en una posició intermèdia entre totes les províncies, en el dinovè lloc, juntament Terol, Lleida i la Corunya. A totes les províncies ha crescut l’afiliació, entre el 0,1 % a Palència i el 5,5 % a Jaén. Per la seva banda, l’ocupació estimada mostra un menor dinamisme a la província de Barcelona, que s’incrementa només el 0,5 % el darrer any, molt per sota la mitjana estatal (2,2 %), i esdevé l’antepenúltima província amb un creixement menys notable entre les 39 províncies amb una evolució positiva dels ocupats. En aquest cas es registra una disminució del nombre d’ocupats a onze províncies.
Mapa 1
Taxa d’atur estimat, per províncies. Quart trimestre del 2024
3. Visió de conjunt de l’evolució econòmica comarcal
La província de Barcelona està formada actualment per 13 comarques: Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Lluçanès, Maresme, Moianès, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental. El Barcelonès presenta la densitat més gran de població atès que concentra el 40,1 % de la població en 146 km2, la menor superfície comarcal. A continuació, les comarques amb més concentració demogràfica són les restants que conformen la Regió Metropolitana: el Vallès Occidental (16,3 %), el Baix Llobregat (14,4 %), el Maresme (8,0 %) i el Vallès Oriental (7,3 %). Aquestes comarques de la Regió Metropolitana, juntament amb el Garraf, són les que tenen una densitat d’habitants per km2 superior a la mitjana catalana (249,5 habitants per km2). En l’altre extrem, les comarques amb menys habitants són el Lluçanès, el Moianès i el Berguedà, totes tres concentren l’1 % de la població de la demarcació i una densitat inferior a 44 habitants per km2.
Segons el cens del padró municipal, el 2024 la població ha crescut a totes les comarques entre el 0,6 % del Moianès i l’1,7 % del Garraf o el Barcelonès. Segons la nacionalitat, la població estrangera ha crescut de forma generalitzada a totes les comarques barcelonines i ha estat superior al registrat entre la població de nacionalitat espanyola, a excepció del Moianès que es manté pràcticament estable (una persona menys). Els increments s’han situat per sobre el 5 %, a excepció del Lluçanès i Osona. En canvi, la població autòctona ha presentat una tènue evolució positiva a onze comarques, i s’ha mantingut estable a dues, el Barcelonès i el Berguedà. L’augment a la resta de comarques ha fluctuat entre el 0,3 % al Baix Llobregat i l’1,0 % a l’Alt Penedès. Les comarques amb major presència de població amb nacionalitat estrangera l’any 2024 continuen sent el Barcelonès (23,9 %), Osona (18,2 %) i el Garraf (17,0 %). Per contra, el Lluçanès (8,2 %) és l’única comarca on la població estrangera té un pes inferior al 10 %.
L’augment demogràfic és generalitzat a totes les comarques, gràcies al notable increment de la població estrangera.
Mapa 2
Nombre d'habitants. Província de Barcelona, 2024 (en percentatge sobre el total)
Mapa 3
Variació anual del nombre d'habitants. Província de Barcelona, 2024 (en percentatge)
Mapa 4
Nombre d'empreses. Província de Barcelona, 2024 (en percentatge sobre el total)
Mapa 5
Variació anual del nombre d'empreses. Província de Barcelona, 2024 (en percentatge)
El nombre d’empreses ha disminuït lleugerament a set de les tretze comarques de la demarcació.
En relació amb el teixit empresarial, el 2024 el nombre de comptes de cotització inscrits a la Seguretat Social el 31 de desembre (concepte aproximatiu al nombre d’empreses) ha disminuït a set comarques. Els descensos han estat minsos en termes relatius: −0,5 % al Berguedà, el Lluçanès i l’Alt Penedès, el −0,1 % al Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Oriental, i el −0,03 % al Maresme. Al Moianès el nombre d’empreses s’ha mantingut estable. I a la resta de comarques el nombre d’empreses ha augmentat lleugerament, amb variacions que han oscil·lat entre el 0,1 % de l’Anoia i l’1,3 % del Bages.
El Barcelonès és la comarca amb el nombre més elevat d’empreses de la província, gairebé el 48 % del total, concentració encara més elevada que per a la població (el 40,1 %). Concretament, l’any 2024 s’han comptabilitzat un total de 84.730 empreses al Barcelonès, amb 743 més que el 2023, que representen el 87 % de les noves empreses de la demarcació barcelonina el darrer any. Al seu torn, la Regió Metropolitana de Barcelona aglutina el 87,4 % de les empreses de la província, evidenciant la polarització empresarial al Barcelonès i el seu entorn. Cal esmentar que cap comarca ha assolit el nombre d’empreses d’abans de la crisi de la Covid−19.
El teixit empresarial del sector serveis ha crescut a totes les comarques, excepte a l’Anoia. Així mateix, l’augment de l’ocupació i els llocs de treball ha estat generalitzat, llevat del Lluçanès i el Moianès, respectivament.
Quant al nombre d’empreses per grans sectors d’activitat, el teixit empresarial del sector serveis —el més representatiu a totes les comarques, sobretot al Barcelonès amb el 88,4 % del total d’empreses— ha crescut a totes les comarques i és el que ha contribuït més al creixement, excepte a l’Anoia (que minva en cinc empreses en el sector terciari). El Barcelonès lidera l’increment en termes absoluts, amb 648 empreses més (el que representa el 71 % del creixement del sector a la província). En termes relatius, els increments han oscil·lat entre el 0,2 % del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental i l’1,8 % del Moianès.
El nombre d’empreses a la construcció ha disminuït a sis comarques el 2024, entre el −0,6 % del Maresme i el −8,9 % al Berguedà. Els increments han oscil·lat entre el 0,2 % del Baix Llobregat o Osona i el 5,8 % de l’Anoia. Les dues comarques amb un major pes d’aquesta activitat sobre el total comarcal són el Lluçanès i el Vallès Occidental, amb el 12,6 % i el 12,1 % respectivament, i la que menys el Barcelonès amb el 7,6 %. En tercer lloc, les afiliacions a la indústria han disminuït a totes les comarques, excepte al Garraf (1,4 %), entre el −0,3 % d’Osona i el −10,0 % del Moianès. Les comarques amb un major pes del teixit empresarial industrial sobre el total són Osona i l’Anoia amb el 16,6 % i 16,4 % respectivament, i les que menys el Barcelonès (4,0 %) i el Garraf (5,2 %). Finalment, el nombre de llocs de treball al sector agrícola —molt minoritari a totes les comarques excepte al Lluçanès i el Moianès, on té un pes del 9,5 % i 6,6 % sobre el total del teixit empresarial, respectivament–, ha minvat a 4 comarques (Osona, Anoia, Garraf i Lluçanès), s’ha mantingut al Vallès Occidental i ha crescut a les restants.
La dimensió mitjana de les empreses s’ha incrementat a onze comarques barcelonines, s’ha mantingut a l’Anoia i Osona i ha disminuït lleugerament al Moianès. El creixement de la dimensió mitjana de les empreses ha estat causat per un augment més intens de l’ocupació assalariada que el nombre de comptes de cotització. Al conjunt de la província l’augment ha estat de quatre dècimes, fins a arribar als 13,7 assalariats per compte de cotització. L’increment absolut més elevat, de quatre dècimes, s’ha produït al Lluçanès i al Bages. Tres comarques ja superen els 14 assalariats per compte de cotització, el Vallès Occidental, el Barcelonès i el Baix Llobregat. A l’altre extrem, el Garraf, el Berguedà el Lluçanès i el Moianès mantenen valors per sota de 7.
Respecte a la població ocupada registrada, segons la residència del treballador, s’ha registrat un augment anual a totes les comarques de la província, excepte al Lluçanès (−1,5 %). Els creixements relatius més destacats s’han observat al Garraf (2,3 %), l’Alt Penedès (2,2 %) i el Bages (2,1 %). Les comarques que presenten un ritme de creixement més moderat en aquest darrer any han estat el Moianès (0,7 %) i l’Anoia (1,4 %).
Mapa 6
Variació anual de la població ocupada registrada. Província de Barcelona, 2024 (en percentatge)
Mapa 7
Variació anual dels llocs de treball. Província de Barcelona, 2024 (en percentatge)
L'augment de l'ocupació i els llocs de treball ha estat generalitzat, llevat del Lluçanès i el Moianès
A totes les comarques de la província de Barcelona la població ocupada registrada ha estat més dinàmica entre les dones que entre els homes, amb majors increments de l’ocupació femenina, excepte al Barcelonès i al Berguedà. Al Lluçanès la caiguda de l’ocupació ha estat més intensa entre els homes que entre les dones (−1,8 % i −1,3 %, respectivament). La diferència més destacable es registra quan s’analitza l’evolució de l’ocupació segons nacionalitat, ja que a totes les comarques ha estat notablement més positiva entre la població ocupada de nacionalitat estrangera que l’autòctona. De nou, la diferència més gran entre nacionalitats s’ha donat al Berguedà, amb un creixement dels ocupats de l’11 % entre la població estrangera, enfront del 0,6 % dels nacionals, seguida del Bages (10,7 % els estrangers i 1,0 % els autòctons). Per edats, els dos grups d’edat extrems (els joves menors de 30 anys i els més grans de 54 anys) registren els augments relatius més elevats de la població ocupada, excepte al Lluçanès. La població ocupada compresa entre 45 i 54 anys ha crescut a totes les comarques, a excepció del Lluçanès que es manté estable, entre el 0,7 % del Baix Llobregat i el 2,5 % del Berguedà. En canvi, el grup d’edat de 30 a 44 anys experimenta una caiguda generalitzada a totes les comarques, per motius demogràfics, menys al Barcelonès (1,1 %). Aquesta darrera comarca és l’única on es dona un creixement en tots els grups d’edat analitzats.
Quant a l’evolució dels llocs de treball, l’afiliació a la Seguretat Social segons ubicació de la seu de l’empresa s’ha incrementat a la majoria de comarques, exceptuant al Moianès (−0,8 %). En aquest cas les variacions positives han estat més dispars, i han oscil·lat entre el 0,3 % d’Osona i el 3,8 % del Bages. En termes absoluts, de les més 61.800 afiliacions addicionals que s’han registrat a la demarcació, un 65 % s’han ubicat al Barcelonès (40.305), l’11 % al Baix Llobregat i el 9 % al Vallès Occidental.
Pel que fa a les dades desagregades per grans sectors econòmics, els serveis és el sector on les seves afiliacions són les més representatives a totes les comarques, amb un pes sobre el total comarcal que oscil·lat entre el 45,8 % al Lluçanès i el 89,6 % al Barcelonès. Només al Moianès i a Osona s’ha reduït les afiliacions en aquest sector (−0,9 % i −0,5 %, respectivament). A la resta de comarques el creixement ha oscil·lat entre el 0,8 % del Maresme i el 4,9 % del Bages. Si s’analitzen les contribucions sectorials de les afiliacions a les onze comarques on ha augmentat el nombre total de llocs de treball, el sector terciari és el que més llocs de treball aporta al creixement a tots els territoris. L’ocupació a la construcció ha disminuït a tres comarques el 2024: −6,3 % al Moianès, −1,3 % a l’Alt Penedès i −1,1 % al Vallès Oriental. Al Berguedà s’ha mantingut i a la resta ha crescut, entre el 0,1 % del Maresme i el 5,3 % del Barcelonès. Les tres comarques amb un major pes d’aquesta activitat sobre el total comarcal són el Lluçanès, el Berguedà i el Moianès, amb l’11,1 %, 11,0 % i 9,9 % respectivament. En tercer lloc, les afiliacions a la indústria han disminuït a tres de les tretze comarques: −2,9 % al Berguedà, −2,3 % a l’Anoia i −1,9 % a l’Alt Penedès. Els augments comarcals han fluctuat entre el 0,4 % del Baix Llobregat i el 3,1 % del Lluçanès. Les comarques amb un major pes d’aquesta activitat sobre el total són el Lluçanès i Osona amb el 34,2 % i 30,8 % respectivament. Finalment, el nombre de llocs de treball al sector agrícola —molt minoritari a totes les comarques excepte al Lluçanès, Berguedà i Moianès, on té un pes del 9,0 %, 5,1 % i 4,9 % sobre el total d’afiliacions, respectivament–, ha crescut en 5 comarques (el Moianès, el Garraf, el Barcelonès, l’Alt Penedès i Osona), s’ha mantingut a dues (el Lluçanès i Vallès Occidental) i ha minvat a les restants.
Pel que fa als llocs de treball segons règim de cotització, s’observa que gairebé a totes les comarques barcelonines s’experimenta un major augment en la modalitat de treball assalariat (afiliacions al règim general) que en la de treball autònom (afiliacions al règim especial de treballadors autònoms). Només al Maresme el creixement del nombre d’autònoms ha estat lleugerament més intens que el d’assalariats (l’1,2 % i el 0,9 %, respectivament). El nombre d’assalariats només ha minvat al Moianès (−0,8 %) i el nombre d’autònoms ha disminuït a tres comarques: Moianès (−0,8 %), Bages (−0,8 %) i Lluçanès (−2,3 %). Els augments més elevats en el nombre d’assalariats s’han produït justament a dues comarques on ha disminuït els autònoms: Lluçanès (5,2 %) i Bages (4,7 %). En el cas dels llocs de treball autònom, el Barcelonès i el Garraf presenten el creixement relatiu més elevat (2,3 % i 1,6 %), i la resta d’augments se situen per sota l’1,5 %.
Mapa 8
Variació anual de la població aturada registrada, 2024 (en percentatge)
Mapa 9
Taxa d'atur registrat, desembre 2024 (en percentatge)
La població aturada disminueix a totes les comarques, excepte al Lluçanès i el Moianès, i amb més intensitat que l’any anterior a pràcticament totes. La taxa d’atur registrat només se situa per sobre el 10 % a dues comarques: Bages i Anoia.
Paral·lelament a la bona evolució dels resultats que s’ha observat en termes de llocs de treball i afiliats, s’ha registrat una disminució generalitzada de la població aturada registrada a totes les comarques el 2024, a excepció del Moianès (1,4 %) i el Lluçanès (12,2 %), entre el −0,9 % al Barcelonès i −4,8 % al Vallès Oriental. Per nacionalitat, a totes les comarques ha disminuït el nombre de persones aturades nacionals, excepte al Lluçanès i el Moianès, i amb evolució millor que els estrangers. De fet, el nombre d’aturats de nacionalitat estrangera només ha minvat a cinc comarques (Baix Llobregat, Bages, Vallès Occidental, Osona i Berguedà), al Lluçanès s’ha mantingut i a les set comarques restants ha augmentat. Segons grups d’edats, s’observa quasi de forma generalitzada una major reducció de l’atur entre les persones de 30 a 44 anys. Entre els més joves (menors de 30 anys), el nombre d’aturats només augmenta al Berguedà i al Baix Llobregat, entre els de 30 i 40 anys al Barcelonès, el Lluçanès i el Moianès, els de 45 a 54 anys al Berguedà, Moianès i Lluçanès, i els de més de 54 anys a l’Anoia.
Igualment, la taxa d’atur s’ha reduït a totes les comarques en acabar l’any 2024, a excepció del Lluçanès i el Moianès, gràcies a la disminució de l’atur, i en alguns casos també per l’augment de la població activa. La taxa d’atur més elevada es torna a donar a l’Anoia (10,9 %), seguida del Bages (10,0 %) i el Garraf (9,9 %). A l’altra banda, se situen el Lluçanès, el Baix Llobregat i el Moianès, amb el 7,0 %, 7,9 % i 8,0 %, respectivament. Tanmateix, el Lluçanès i Moianès són les dues úniques comarques on la taxa ha crescut respecte a l’any passat, vuit i una dècima, respectivament. On més ha caigut la taxa ha estat al Bages i al Vallès Oriental, sis dècimes ambdues respecte al mateix període de 2023.
El 2024 el nombre de beneficiaris de prestacions ha disminuït respecte a un any enrere a totes les comarques (de mitjana a la província el −4,2 %), excepte al Moianès que es manté pràcticament estable (una persona més, el 0,2 %) i al Lluçanès (12 persones més, el 9,0 %). Les comarques d’Osona (−8,7 %) i el Bages (−8,2 %) són les que han experimentat una major disminució. Alhora, la taxa de cobertura —que es defineix com el percentatge de persones desocupades que perceben prestacions sobre el total de persones aturades i demandants (sense tenir en compte els aturats sense ocupació anterior)—, s’ha reduït al conjunt de la província gairebé un punt percentual fins al 69,2 %. El Maresme és la comarca amb una major taxa de cobertura (79,4 %), seguida del Moianès (78,2 %) i el Lluçanès (76,3 %). A l’altre extrem se situen de nou el Bages i l’Anoia, amb uns valors al voltant del 63 %. Quant a l’evolució de la taxa, de les vuit comarques que redueixen la taxa de cobertura respecte al 2023, el Moianès és la que més ha disminuït (8 punts percentuals), i de les cinc comarques que augmenten, el Baix Llobregat és la que més (1,6 punts percentuals).
En termes globals, els contractes de treball signats, el 2024 pràcticament s’han mantingut respecte a un any abans, fins als gairebé 1.849.000 (323 contractes més signats). Cal tenir present que les variables anteriors fan referència a l’estoc de llocs de treball i ocupats, respectivament, mentre que les dades de contractes mostren el flux dels nous contractes signats al llarg de tot l’any. Per tipus, els temporals han augmentat l’1,1 % per primer cop des de la reforma laboral del 2021, i el seu pes sobre el total s’estabilitza respecte a l’any anterior (58,1 % el 2024 i 57,5 % el 2023). Per contra, els contractes indefinits signats han minvat el −1,5 % fins als 774.233 (el 42 % del total). Per comarques la contractació total ha crescut en quatre comarques: el Lluçanès (36,7 %), el Vallès Oriental (5,2 %), el Baix Llobregat (4,3 %) i el Vallès Occidental (0,1 %). En canvi, s’ha observat una davallada dels nous contractes a les restants nou comarques, però amb diferents intensitats, entre el −0,4 % del Maresme i el −10,9 % del Moianès. Segons tipus de contracte, la contractació indefinida només s’ha incrementat a tres comarques: l’Anoia (0,9 %), el Bages (3,1 %) i el Lluçanès (34,5 %). En canvi, els temporals han augmentat a sis comarques, a les quatre esmentades on ha crescut el conjunt de contractes i al Berguedà i al Maresme. Les comarques amb un pes més elevat de la contractació temporal són l’Anoia (on el 67,8 % dels nous contractes signats han estat temporals), el Vallès Oriental (63,2 %) i el Baix Llobregat (62,1 %). Per contra, les comarques amb un menor pes de la nova contractació temporal s’ha donat al Lluçanès (34,1 %), el Moianès (45,2 %) i el Garraf (46,2 %).
Mapa 10
Impost sobre les Estades en Establiments Turístics, 2024* (en percentatge sobre el total)
L’oferta turística de la província ha crescut respecte a l’any 2023, però aquest creixement no s’ha estès per tot el territori. En nombre d’establiments l’increment més significatiu ha estat el del Moianès (17,5%), enfront del Vallès Occidental, que en perd el −0,4 %. Alhora, el Moianès també és la comarca que lidera el creixement en el nombre de places turístiques (7,2 %), i en aquest cas, cap comarca ha perdut places respecte a l’any anterior. Respecte a l’any 2019, que es pren com a partida abans dels efectes de la pandèmia de la COVID−19, totes les comarques presenten una major oferta turística, particularment al Moianès pel que fa a l’oferta d’establiments (73,8 %) i el Bages en l’oferta de places (39,6 %). Mentrestant, la demanda turística es manté a l’alça, però amb diferències segons les comarques. En nombre de viatgers l’increment més important del darrer any s’ha registrat al Baix Llobregat (11,2 %), davant la davallada més important del Bages (−15,1 %). I en nombre de pernoctacions, és l’Alt Penedès la que encapçala l’increment, i novament és el Bages el que experimenta la baixada més gran (−12,2 %). En comparació amb l’any 2019, el Maresme i el Baix Llobregat són les comarques que capitalitzen l’augment més important de viatgers i de pernoctacions (12,5 % i 12,1 %, respectivament), i l’Anoia ha estat la més perjudicada en ambdós indicadors (−57,5 % i −52,5 %, respectivament).
El Barcelonès es manté com el gran pol d’atracció turística, i a tall d’exemple, la comarca recapta el 83,0 % de l’import total de la província que prové de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics durant l’any 2024.
Mapa 11
Valoració de l'oferta comercial del municipi, 2024 (sobre 10)
En el comerç, el nombre d’establiments ha davallat a totes les comarques el 2023. Les caigudes més pronunciades són les del Berguedà (−12,0 %) i del Lluçanès (−17,6 %), mentre les més moderades són les del Maresme (−4,3 %) i del Vallès Oriental (−3,5 %). En canvi, la superfície de venda s’ha incrementat gairebé de forma generalitzada. L’augment més intens de superfície de venda s’ha donat al Vallès Oriental (11,8 %) i al Garraf (12,5 %), en contraposició al Moianès (−2,4 %) i al Lluçanès (−4,4 %), que són les úniques comarques que perden espai de venda. Com a resultat, la superfície mitjana dels establiments s’incrementa respecte a l’any 2021. El Moianès i el Lluçanès tenen les superfícies mitjanes més reduïdes, de 95 i 87 m2 respectivament. En canvi, l’Alt Penedès i el Bages tenen la major superfície mitjana, de 178 i 166 m2
En termes de llocs de treball localitzats, el subsector del retail mostra una evolució especialment positiva a les comarques del Lluçanès i l’Alt Penedès, amb un creixement del 2,6 % i del 7,5 %, respectivament. Per contra, es dona un retrocés respecte a l’any 2023 a l’Anoia (−1,7 %) i al Maresme (−1,9 %). En qualsevol cas, a excepció dels casos anteriors, l’evolució del retail ha estat discreta, i se situa per sota del ritme d’expansió del conjunt de llocs de treball en aquest període.
La valoració de l’oferta comercial local supera l’aprovat a les dotze comarques barcelonines (no es disposa de dades de la comarca del Lluçanès). Dues comarques tenen una valoració superior a 7, concretament el Barcelonès (7,72) i el Vallès Occidental (7,23). La valoració millora respecte a l’any 2019 en cinc comarques, i on ho fa de forma més notable és al Bages (+0,21 punts) i al Barcelonès (+0,18 punts). En canvi, empitjora en les altres set, especialment a l’Alt Penedès (−0,99 punts).