18/05/2026 17:51 h.
La Unió Europea reforça els drets dels viatgers
El Parlament Europeu ha donat el vistiplau definitiu a una nova Directiva que modifica la normativa sobre viatges combinats (Directiva (UE) 2015/2302). La norma introdueix canvis rellevants que afecten directament a com es contracten viatges, com es paga i, sobretot, què passa quan alguna cosa falla.
La reforma neix d'una realitat molt concreta: durant la pandèmia, milers de consumidors van patir problemes per recuperar els diners, es van veure obligats a acceptar bons o van quedar desprotegits davant la insolvència d'alguns operadors. Per corregir aquestes situacions, la Unió Europea ha decidit reforçar les garanties i aclarir regles que fins ara generaven molts dubtes. L'enfocament de la directiva és força clar: reduir el risc econòmic per al consumidor i evitar bloquejos en els reemborsaments. Però, què canvia realment?
1. Major claredat en la contractació
La nova directiva europea elimina la definició de "paquet vacacional”, una ambigua categoria jurídica que podia confondre els usuaris. Ara el marc és molt més senzill: o és un viatge combinat o són serveis contractats de manera diferenciada.
Si la compra és en línia i el primer empresari transfereix les dades de la persona consumidora a un altre empresari per afegir un servei (com l'hotel o un cotxe de lloguer), es considerarà un viatge combinat a tots els efectes, amb la protecció corresponent.
2. Regulació estricta dels "bons" o “vals de viatge”
Davant la impossibilitat de viatjar com a conseqüència de crisis sanitàries o geopolítiques d’ampli abast, molts operadors van imposar l'acceptació de vals en lloc de diners. La nova directiva posa regles molt clares en relació al seu ús:
- El viatger té ple dret a rebutjar-los i exigir els diners. La seva acceptació és volunària.
- Tindran una validesa màxima de 12 mesos. Si expiren i no s'han fet servir (totalment o parcialment), l'agència ha de tornar els diners de forma automàtica, sense que el client hagi de sol·licitar-los proactivament.
- Els vals han d’estar protegits contra la insolvència en cas de fallida de l’agència.
3. Més garanties en cancel·lacions per “força major”
La norma defineix millor què són “circumstàncies inevitables i extraordinàries” per evitar disputes legals.
- S'hi inclouen de forma explícita els “advertiments oficials de viatge” emesos pels governs: guerres, terrorisme, crisis sanitàries greus o catàstrofes climàtiques extremes a la destinació.
- El dret a cancel·lar sense penalització i amb reemborsament íntegre en 14 dies s'amplia també a situacions greus que passin al lloc de sortida o que impedeixin iniciar el viatge amb seguretat.
4. Informació precontractual i reclamacions
- Les empreses tenen l'obligació de simplificar els formularis informatius i deixar clar qui és el responsable legal final de gestionar els reemborsaments.
- Els organitzadors hauran d'informar detalladament sobre la idoneïtat del viatge per a persones amb mobilitat reduïda si el client ho sol·licita.
- Si una agència rebutja una reclamació, està obligada per llei a redirigir l'usuari cap a mecanismes de resolució alternativa de litigis (arbitratge de consum).
5. Quan entra en vigor la nova directiva?
Els Estats membres de la UE disposen d'un termini de 28 mesos per transposar-la a les seves lleis nacionals, estimant-se que la seva aplicació definitiva i obligatòria a tota la Unió s'assolirà cap a finals de l’any 2028.
