ODS 9 - Salut pública

El ritme de creixement i d’urbanització de les poblacions, amb més de la meitat de la població mundial vivint a les ciutats, està generant la necessitat de disposar de noves inversions en infraestructures sostenibles, segures, de qualitat i accessibles per a tothom, que permetin a les ciutats ser més resistents al canvi climàtic, enfortir la cohesió social i millorar la qualitat de vida les persones (fita 9.1).

Un dels objectius de la millora de les infraestructures de transport i de la xarxa viària és l’assoliment de la Visió Zero que es marca la Unió Europea per al 2050: la reducció dels accidents de trànsit i la mortalitat viària a zero, i per al 2030 la reducció del 50% de les víctimes mortals i els ferits greus per accident de trànsit respecte del 2020.

Una tendència que també s’observa a la Província de Barcelona. Es poden consultar dades agregades dels accidents de trànsit als municipis de més de 10.000 habitants a l’Informe d’Indicadors de Salut del conjunt de municipis majors de 10.000 habitants de la província de Barcelona.

El progrés tecnològic és la base per a la millora de les infraestructures i un factor clau per assolir moltes fites dels objectius de desenvolupament sostenible com l’eficiència energètica, els sistemes de producció local eficients, l’economia circular o els avenços mèdics, entre altres.

La revolució tecnològica ha estat un accelerador destacat per a determinats sectors industrials amb un impacte directe en la salut, com el farmacèutic o el biomèdic, però també ha suposat un problema per a l’estabilitat de l’ocupació i el benestar humà, sobretot en determinats sectors com la indústria manufacturera, una gran generadora d’ocupació i font d’ingressos per a mantenir nivells de vida dignes a la població. L’any 2020 va concentrar el 82,3% de la facturació total del sector i el 89,2% del personal ocupat a nivell espanyol [INE. Estadística estructural d’empreses. Últimes dades disponibles]. I paradoxalment els avenços tecnològics sempre han tendit a la reducció del nombre de treballadors/es de la indústria.

Des de l’òptica social, la tecnologia redueix l’ocupació però alhora contribueix a un nivell de productivitat laboral molt superior on la producció de nous productes contribueix a generar nous llocs de treball, un creixement econòmic i una millora en les rendes per càpita [M. Carnoy, 2001:37]. En aquest sentit, les noves tecnologies desqualifiquen i alhora qualifiquen llocs de treball. És a dir, per una banda aquests canvis productius desocupen molts treballadors/es però també creen noves professions que no poden ser ocupades per treballadors/es amb una baixa qualificació.

Per això cal promoure una industrialització inclusiva i sostenible i augmentar de manera significativa la seva contribució a l'ocupació i al producte interior brut (fita 9.2) , promovent la integració de les petites indústries i altres empreses en les cadenes de valor i els mercats (fita 9.3).

Des de la perspectiva ambiental, la indústria manufacturera és font de riquesa i ocupació però alhora genera un elevat consum energètic. En aquest sentit té un gran repte: ser sostenible, eficient, competitiva i descarbonitzada. Per això calen grans inversions i el desenvolupament de noves tecnologies. La descarbonització que requereix el desenvolupament sostenible és cara i existeix un risc d’encariment dels productes fruit d’aquestes inversions, que alhora té un doble efecte negatiu per al propi desenvolupament sostenible: la pèrdua de competitivitat de les empreses locals i la impossibilitat de la població d’accedir a productes locals i saludables.

En aquest sentit, cal modernitzar les infraestructures i reconvertir les indústries perquè siguin sostenibles, usant els recursos amb major eficàcia i promovent l'adopció de tecnologies i processos industrials nets i racionals ambientalment (fita 9.4), però també amb la garantia de la sostenibilitat social d’aquests processos de canvi.

El progrés tecnològic pot anar en detriment del desenvolupament sostenible si no hi ha un equilibri amb les pròpies dimensions social i ambiental de la sostenibilitat.

A nivell social hi ha moltes aplicacions de la tecnologia amb beneficis per a la salut i el benestar de les persones.

Per exemple, segons els resultats de l'STADA Health Report 2022, una enquesta europea que recull l'opinió de 30.000 europeus de 15 països sobre els principals temes relacionats amb la cura de la salut, el 84% dels joves espanyols d’entre 18 i 24 anys afirmen utilitzar aplicacions per cuidar la seva salut. També és destacable que més de la meitat dels espanyols de 70 anys i més anys utilitzen aplicacions mòbils per vetllar per la seva salut. Entre els motius del seu ús hi ha adoptar hàbits alimentaris més saludables (24%), controlar la qualitat del son (23%), tenir cura del benestar mental, estrès i estat d'ànim (18%), rebre alertes de salut rellevants com ara els nivells de qualitat de l'aire (17%) i compartir informació de salut amb els professionals de la salut (17%). A nivell geogràfic, a Catalunya es fa un ús elevat de les aplicacions de salut (87,5%) per sobre de la mitjana espanyola (65%) i europea (64%).

Per a les persones grans, un exemple de benefici de la tecnologia és el Servei local de teleassistència domiciliària de la Diputació de Barcelona, que actualment arriba a 90.000 persones usuàries i que ha ampliat les seves prestacions amb digitalització i intel·ligència artificial al servei de les persones usuàries per reforçar la detecció de riscos a la llar, com incendis i fuites de gas, i sobre la salut de la persona, amb dispositius, per exemple, per detectar una caiguda.

Les noves tecnologies poden ajudar a cuidar a les persones.

La transformació digital ràpida de l’economia i la societat ha convertit les competències digitals en eines bàsiques per poder aprofitar les oportunitats que ofereix des del punt de vista econòmic, social i ambiental: noves i accessibles formes de comunicació i de prestació de serveis, nous perfils professionals i oportunitats de negoci per a les empreses per donar resposta als reptes globals, noves possibilitats d’accés a la informació, als serveis públics i a l’activitat econòmica a tot el territori. Però aquest procés està deixant enrere molts col·lectius que, o bé no tenen la possibilitat d’accedir a les eines tecnològiques o bé no tenen les habilitats per fer-les servir.

La gent gran és un dels col·lectius que sovint se sent exclòs d’aquesta transformació, ja que no poden connectar-se a Internet perquè no tenen habilitats per fer-ho o perquè no disposen de recursos tecnològics, la qual cosa els impedeix fer tràmits telemàtics, cada vegada més nombrosos i moltes vegades indispensables i sense alternativa.

La bretxa digital afecta al 21% de les persones d’entre 65 i 74 anys a Catalunya.
[Idescat. Dades de l’Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars 2022]

Aquestes xifres són una mostra clara d’edatisme, és a dir, de discriminació per motius d’edat en relació amb l’ús de la tecnologia i els mitjans digitals.

Reduir la bretxa digital és fonamental per a garantir l'accés igualitari a la informació, compartir coneixement i establir xarxes de relació social i per a facilitar l’accés a l’educació, a la formació, als serveis de salut o als llocs de treball, entre altres.

La tecnologia i la transició digital són un motors imprescindibles de progrés, però en la dimensió social també poden ser un risc per a la salut física, mental i emocional de les persones, i per al seu desenvolupament comunitari.

L’era digital està creant una societat cada vegada més connectada, fet que pot aportar beneficis en les relacions socials, d’una banda, però també genera sedentarisme, solitud, dispersió i dèficits de concentració. Un problema d’hàbits que pot tenir greus impactes en la salut.

A la província de Barcelona l’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que es realitza des de la Diputació de Barcelona als alumnes de 4t d’ESO posa de relleu la tendència a l’augment de l’ús d’internet i de l’oci vinculat a les xarxes socials i les pantalles entre la població adolescent de 14 a 17 anys de la província, juntament amb altres conductes relacionades amb la salut. Els últims resultats es troben recollits a l’Informe de resultats 2022 i s’hi observa que amb certa freqüència els i les adolescents desatenen les seves obligacions per connectar-se a Internet o deixen de practicar alguna activitat d’oci. En conseqüència, poden passar més temps navegant que amb els amics i amigues.

L’ús excessiu d’Internet entre els adolescents de 4t d’ESO de la província de Barcelona en el període 2020-2022 (41 %) gairebé dobla els resultats del període 2015-2017 (22,2 %).

El mal ús de les noves tecnologies pot ser l’origen de noves desigualtats i d’addiccions comportamentals, sobretot entre la població més jove.

L’any 2021, aproximadament el 47% dels catalans jugaven a videojocs i el 42% de les llars tenien una o més videoconsoles. [La indústria dels videojocs a la província de Barcelona. Diputació de Barcelona 2022].

El darrer Informe sobre addiccions comportamentals a Catalunya, elaborat amb els resultats de l'enquesta ESTUDES 2021 sobre l'ús de drogues en l'ensenyament secundari a Espanya, i EDADES (2019) sobre la població general dels 15 als 64 anys, revela que ha augmentat el risc a patir un trastorn del comportament relacionat amb l'abús dels videojocs, l'ús compulsiu d'internet i també del joc amb diners entre els estudiants de 14 a 18 anys de Catalunya.

A més, l'addicció a videojocs o xarxes socials no afecta tots els adolescents de la mateixa manera, sinó que impacta més en menors que viuen en entorns vulnerables i en famílies amb rendes baixes, i que a més tenen una predisposició a patir depressió, ansietat o altres problemes de salut mental [Mòbils i xarxes, un risc greu per a la salut d'infants i adolescents. COMB 2022].

Concretament, durant el 2022 es van quadruplicar les consultes per l’ús excessiu de videojocs a l’Hospital de Bellvitge, unes xifres que evidencien les conseqüències en salut mental a mig i llarg termini pel que fa a l’ús abusiu de videojocs [Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital Universitari de Bellvitge].

L’augment de l’ús d’internet i de les xarxes socials incrementa el risc d'addiccions de comportament entre adolescents per l'abús de les pantalles.

En aquest context, l'OMS va considerar oficialment l'addicció als videojocs com una malaltia mental, i la va incloure a l'onzena versió de la Classificació Internacional de Malalties (CIM 11) dins la categoria d'ús de substàncies o comportaments addictius, juntament amb el trastorn per addicció a jocs d'atzar.

El progrés al mon depèn dels avenços científics i tecnològics.

El foment de la recerca científica i tecnològica en tots els sectors és imprescindible per a innovar i progressar.

Promoure la inversió en R+D i la producció de medicaments i productes mèdics a preus assequibles té un impacte directe en la salut de la població i permet plantejar objectius de salut més ambiciosos.

Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.

Concretament, els indicadors associats a l’ODS 9 (fita 9.1) són els del bloc de trànsit, en relació amb la qualitat de la xarxa viària i l’objectiu de Visió zero, i fan referència a:

• Accidents amb víctimes
• Víctimes

Proporcionen dades a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.

Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 9:

• Despesa interna bruta en R+D en relació amb el PIB (fita 9.1)
• Valor afegit del sector manufacturer en proporció al PIB i per càpita (fita 9.2)
• Ocupació en el sector manufacturer en proporció a l'ocupació total (fita 9.2)
• Proporció del valor afegit total del sector industrial corresponent a les petites indústries (fita 9.3)
• Emissions de CO₂ per unitat de valor afegit (fita 9.4)
• Proporció de transport fluvial i ferroviari sobre el total de transport de mercaderies (fita 9.4)
• Despeses en recerca i desenvolupament en proporció al PIB (fita 9.5)
• Nombre d'investigadors (en equivalent a temps complet) per cada milió d'habitants (fita 9.5)
• Personal en R+D en relació amb la població activa (fita 9.5)
• Sol·licituds de patents a l'Oficina Europea de Patents (fita 9.5)
• Població amb estudis de nivell terciari (fita 9.5)

Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 9:

• Valor afegit del sector manufacturer en proporció al PIB i per càpita (fita 9.2)
• Ocupació en el sector manufacturer en proporció a l’ocupació total (fita 9.2)
• Proporció del valor afegit total del sector industrial corresponent a les petites indústries (fita 9.3)
• Emissions de CO₂ per unitat de valor afegit (fita 9.4)
• Despeses en investigació i desenvolupament en proporció al PIB (fita 9.5)
• Nombre d’investigadors (equivalent a temps complet) per cada milió d’habitants (fita 9.5)
• Proporció de la població amb cobertura de xarxa mòbil, desglossada per tecnologia (fita 9c)

Diputació de Barcelona:

• Activitats educatives. Prevenció d’addiccions. Pantalles i xarxes socials (Salut Pública)
• Programa d'addicció a les pantalles per a adolescents, joves i a les seves famílies (SPOTT)
• Decàleg de bones pràctiques en l’ús de pantalles (SPOTT)
• Portal de la mobilitat local – Xarxa mobal
• Comunitat Smart Region Barcelona

Generalitat de Catalunya:

• Pla de Drogues i Addiccions Comportamentals 2019-2023
• Monogràfic Addiccions comportamentals
• Guia Les tecnologies digitals a la infància, l'adolescència i la joventut
• Observatori Smart Catalonia
• Xarxa Punt TIC
• Compra pública d’innovació (AQUAS)

Agència de Salut Pública de Barcelona:

• Guia preventiva sobre entorns digitals

Xarxa d’Innovació en Salut per Catalunya

• Xarxa d’Innovació en Salut per Catalunya