Actualitat literària - Biblioteques

24/03/2026

El poeta, professor i crític d'art Antoni Marí ha mort a Barcelona als 81 anys. Nascut a Eivissa, durant anys va ser catedràtic de Teoria de l'Art a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i va combinar, des del seu debut el 1979 a Quaderns Crema, l'expressió literària en vers i en prosa. Durant anys també va exercir de crític d'art.

Entre els seus assajos més destacats figura "L'home de geni" (1984 i 1997), "Formes de l'individualisme", Premi Crítica Serra d'Or 1994 i "La voluntat expressiva", Premi Nacional 2002.

En narrativa, va obtenir un ampli reconeixement amb les obres "El vas de plata" (1991 i 2017, premis Ciutat de Barcelona i Serra d'Or), "El camí de Vincennes", premis Prudenci Bertrana i Serra d'Or, 1996 i "Llibre d'Absències" (2012).

També va dirigir la col·lecció de poesia de l'editorial Tusquets i la col·lecció "Ull de Vidre" en català.

El seu últim llibre, publicat per l'editorial La Breu i escrit després de passar una temporada a l'hospital, va ser "Quatre costats", un poema narratiu dividit en quatre parts, en què l'escriptor passava revista d'algunes persones decisives i moments epifànics en la seva vida mentre s'hi infiltren escriptors com Herman Melville, Josep Pla i J.W. Goethe, pintors com Kazimir Malèvitx, filòsofs com Friedrich Hegel i Hannah Arendt i poetes com T.S. Eliot.

20/03/2026

Biel Mesquida és el nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El jurat li ha atorgat el guardó “per ser un creador verbal que ha desenvolupat tots els gèneres (la poesia, el conte, la novel·la, l’obra teatral, l’article periodístic i la crítica literària) i perquè ho ha fet, sempre, en llengua catalana.” El veredicte també destaca la seva tasca d’activista i director de diverses iniciatives culturals, valorant les seves obres com “monuments barrocs que encimanen passió i duen les lliçons mesquidianes al seu apogeu: “la bona literatura genera llegiguera i escriguera”. I la que ens proposa Biel Mesquida és, segons el jurat, bona literatura.”

Mesquida va néixer el 1947, va estudiar a Barcelona, on es va llicenciar en Biologia i Ciències de la Informació. L’any 1973 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana amb L’adolescent de sal, que no es va poder publicar fins dos anys després, ja que la censura considerava que atacava tots els pilars i dogmes del règim: la família, l’Església, les institucions. A la mateixa època també va escriure El bell país on els homes desitgen els homes, que no va publicar fins deu anys després i que és considerat una fita en la poesia catalana pel seu tractament de l’homosexualitat masculina, la transgressió i l’erotisme. Des de llavors, ha cultivat indistintament tant la prosa, amb novel·les com Llefre de tu; narrativa breu, com Acrollam, Trèmolo o Encarnacions, poesia, com The blazing library o Carpe Momentum i, fins i tot teatre, amb Els missatgers no arriben mai. La seva obra ha estat reconeguda amb el premi de la Crítica de la Narrativa Catalana i el Ciutat de Barcelona per Excelsior o el temps escrit, el premi Ciutat de Palma–Llorenç Villalonga per Vertígens, i el Premi Nacional de Literatura amb Els detalls del món. També ha estat guardonat, entre d’altres, amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Quima Jaume de Cadaqués i el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.

 

16/03/2026

La 75a edició de la Nit de les Lletres Catalanes es va celebrar el passat 14 de març a la sala oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquesta gala de premis literaris substitueix la tradicional Nit de Santa Llúcia, que es va deixar de fer l'any passat quan s'havia de celebrar la 75a edició.

El guanyador del Premi Sant Jordi va ser Carles Rebassa amb “Prometeu de mil maneres,” una novel·la de relacions humanes, però sobretot de lluita de classes, en què tots dos protagonistes estan marcats per l’amor.

El Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions l’ha obtingut Marc Artigau amb “Aquest serà el nostre pou.”

El Premi Josep M. Folch i Torres de de novel·les per a nois i noies ha estat per a Víctor Borràs i Gasch amb “Animals que cauen del cel”.

El Premi Carles Riba de poesia ha estat per a Jaume Coll Mariné, amb “Com les fulles”.

El Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil ha estat per Alejandro Palomas, amb “Una veritat.”

El Premi internacional Joan B. Cendrós ha distingit al medievalista nord-americà i professor de Yale Paul Freedman,  pel conjunt de la seva carrera.

El Premi Muriel Casals de comunicació ha estat per als pòdcasts La contracoberta i Club Tàndem. 

L’actriu i traductora Cristina Genebat ha rebut el premi Lo Somni al nou talent literari per “Sorra.”

El Premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica ha estat per a Josep R. Cerdà i Mas, amb “La segona línia”.

El Premi Vinyeta FICOMIC  ha estat per a Berta Cusó, amb “La Conca dels Àngels: sis dones i massa guerres”.

Premi Òmnium ha estat per a la medievalista i editora Antònia Carré-Pons, que l’ha rebut per l’autobiogràfica “La gran família.”

El Premi PEN Català Montserrat Franquesa de traducció ha estat per Ramon Monton que ha vist reconegut l’esforç per traduir “Josep i els seus germans”, la tetralogia de Thomas Mann.

07/01/2026

Dimarts a la nit es va celebrar la gala dels premis literaris impulsats per l'editorial Destino a l’Hotel Palace de Barcelona: el premi Nadal i el premi Josep Pla.

El guanyador del 82è Premi Nadal de novel·la, un dels més prestigiosos de la literatura en castellà i dotat amb 30.000 euros, ha estat David Uclés per "La ciudad de las luces muertas." L'acció passa en un sol dia quan la ciutat queda completament a les fosques. Comença en una Barcelona de postguerra. A la novel·la s’encreuen temps i èpoques diferents i hi apareixen personatges històrics com Antoni Gaudí, Roberto Bolaño, Mercè Rodoreda, Ana María Matute o Freddie Mercury, que hauran d’unir les seves arts per descobrir com tornar la llum a la ciutat.

L’assaig "Anatomia de l’esperança" de l'escriptor, filòsof i teòleg Francesc Torralba  ha estat guardonada amb el 58è Premi Josep Pla, dotat amb 10.000 euros. Una obra que busca ser un mapa per orientar-se en temps d’incertesa.

16/10/2025

L'escriptor Juan del Val  ha guanyat el Premi Planeta 2025 amb la novel·la Vera, una historia de amor, dotat amb un milió d'euros. Narra la vida d’una dona de l’alta societat sevillana que, atrapada en un matrimoni amb un marquès, inicia una relació amb un home més jove i d’origen humil.

La finalista del premi ha estat Ángela Banzas, amb un guardó dotat amb 200.000 euros per Cuando el viento hable. Explica la història de Sofia, nascuda a la postguerra i criada pels seus avis a la Galícia rural. Una estranya malaltia la porta a l'hospital, un lloc on es fan experiments horrorosos amb els malalts. Allà descobreix que té una germana bessona perduda.