ODS 11 - Salut pública - Diputació de Barcelona

Càpsula Salut2030

Salut i comunitats sostenibles

La qualitat de vida és més gran en pobles i ciutats que impulsen polítiques saludables a través de la planificació urbana

Les ciutats i pobles pensades i dissenyades amb la perspectiva de la salut de les persones són més sostenibles

L’OMS estima que un 24% de la càrrega de morbiditat i un 23% de la mortalitat son atribuïbles a l’entorn físic en què vivim

L’entorn urbà està relacionat amb la incidència i la prevalença d’algunes de les principals causes de morbimortalitat: el sobrepès i l’obesitat, els problemes de salut mental, les lesions externes, les malalties respiratòries i les malalties cardiovasculars. Els cinc factors sobre els quals l’urbanisme influeix de manera directa i que tenen una afectació sobre la salut són l’activitat física, la contaminació de l’aire, el soroll, l’efecte illa de calor i la disponibilitat de zones verdes (Habitatge i urbanisme - ASPCAT).

El nou mapa de la mortalitat a Espanya, elaborat amb dades de 26 ciutats que concentren el 25% de la població, descriu la distribució geogràfica de la mortalitat per 15 causes analitzades i revela grans desigualtats entre els barris d'una mateixa ciutat. El risc més gran de morir per les causes analitzades es concentra als barris més pobres; per càncer de pulmó, malaltia pulmonar obstructiva crònica i sida, en els homes; per diabetis en les dones; i per cirrosi i càncer d'estómac en ambdós sexes.

Més enllà de les patologies, l’entorn físic, social i econòmic dels barris influeix sobre la qualitat de vida de les persones a nivell de benestar i convivència: el fracàs escolar, la solitud de les persones grans i altres tipus d’exclusió social són determinants claus de la salut.

El valor de l’espai públic per garantir la qualitat de vida als barris s’ha accentuat amb el context pandèmic que hem viscut i s’ha evidenciat la necessitat de recuperar-lo i adaptar-lo perquè estigui al servei de totes les persones i aporti confort, seguretat, aire net, llocs agradables per fer activitat física o relacions socials... a tots els barris, sense diferències. Això suposa apostar per una urbanització inclusiva, integrada, sostenible i participativa (fita 11.3): una planificació de l’espai públic sostenible amb l’entorn que proporcioni a la ciutadania entorns saludables i oportunitats per millorar les seves condicions socials.

Un exemple d’aquest canvi en l’urbanisme de les ciutats cap a un model més sostenible i adaptat a les persones són les superilles a Barcelona, un model de transformació dels carrers de tota la ciutat, amb l’objectiu de recuperar per a la ciutadania una part de l'espai que actualment ocupen els vehicles privats i convertir-lo en un espai públic saludable.

Aquestes iniciatives tenen un impacte positiu en la qualitat de vida del veïnat; aporten benestar, tranquil·litat, qualitat del son, reducció del soroll, reducció de la contaminació i interacció social i mobilitat. Aquests efectes, segons l’evidència científica, poden contribuir a prevenir trastorns de salut crònics, com les malalties cardiovasculars o respiratòries, la diabetis, l’obesitat, el càncer, la depressió o l’ansietat.

Els espais verds són considerats imprescindibles per l’OMS pels beneficis que reporten al benestar físic i emocional de la població

Segons l’OMS, les ciutats han de disposar, com a mínim, d'entre 10 i 15 m² d'àrea verda per habitant. No obstant, s’aconsella que aquesta relació pugui arribar a valors entre 15 i 20 m² de zona verda útil.

En el 61% dels municipis de Catalunya es supera el valor de 20m² de superfície de zona verda/habitant i només en el 17% hi ha dèficit de zones verdes. En termes de població les xifres canvien, ja que el 51% dels municipis catalans tenen menys de 1.000 habitants i dels 23 municipis amb més de 50.000 habitants, amb gran concentració de població, 9 tenen superfície de zones verdes inferiors a 10m²/hab.

Font: Anàlisi sistemes zones verdes. Espais lliures. Observatori del Territori. Generalitat de Catalunya.

El 43% de la població de Catalunya no disposa de la superfície de zona verda recomanada per l’OMS i un 29% disposa de més de 20 m²SV/hab (Observatori del Territori)

Per garantir l'accés universal als espais verds i afinar l’indicador de superfície de ZV/habitant, l’OMS també estableix la meta que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili.

Viure a prop de zones verdes augmenta l’esperança de vida, disminueix el risc de mortalitat prematura per qualsevol causa i es relaciona amb nombrosos beneficis sobre la salut (reducció de l’estrès, millora de la salut mental, disminució del risc de malalties cardiovasculars, síndrome metabòlica, etc.), a banda de fomentar la pràctica d’exercici físic i la cohesió social (The Lancet Planetary Health, Novembre 2019).

El rànquing de les ciutats europees en funció de la mortalitat atribuïble a la manca d'espais verds, elaborat per l’ISGlobal a partir de l’anàlisi de més de 1.000 ciutats de 31 països europeus, ha conclòs que entre totes elles podrien evitar fins a gairebé 43.000 morts prematures cada any si complissin amb la recomanació de l'OMS pel que fa a proximitat residencial a espais verds.

A Catalunya s’ha demostrat que el risc de patir un ictus isquèmic, el més habitual dels accidents cerebrovasculars, es redueix un 16% en aquelles persones que tenen zones verdes a menys de 300 metres de casa seva, segons un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, l'Hospital del Mar, l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l’ISGlobal.

Les zones verdes també van tenir un efecte en l’impacte de la COVID-19 a les ciutats. El nombre de contagis, hospitalitzacions i morts per COVID-19 va ser menor a les ciutats amb més zones verdes i menys contaminació atmosfèrica, segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Societat Italiana de Medicina Ambiental (SIMA) a vuit ciutats espanyoles i deu d’italianes. Segons les dades espanyoles, el 2021 cada increment d'1 km2 de zones verdes urbanes per cada 100.000 habitants va evitar fins a 7 infeccions, 1 hospitalització i 35 morts per COVID-19.

Més enllà de la població adulta, l’efecte de l’entorn urbà en la salut també s’ha demostrat en la població infantil. Segons un estudi de l'ISGlobal que va avaluar l’exposició de 1.581 nens de 6 a 11 anys de diferents països europeus a 32 aspectes de l’entorn dels domicilis particulars i les escoles (la densitat de trànsit a la carretera més propera, la presència d’espais verds o blaus,...) i l’associació amb els seus hàbits saludables (l’activitat física fora de l'horari escolar, el transport actiu com caminar o anar amb bicicleta, les conductes sedentàries i les hores de son), en el cas dels infants que viuen en llocs amb més espais verds també creixia el transport actiu i les hores de son, mentre que el sedentarisme es reduïa.

Per tot això és imprescindible proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a les dones i els infants, les persones grans i les persones amb discapacitat (fita 11.7) i, també, protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món (fita 11.4), ja que la pèrdua de la biodiversitat i dels ecosistemes té un impacte directe en la qualitat de l’entorn i el patrimoni cultural és un instrument de generació de coneixement i cohesió social clau per al benestar de les comunitats.

La contaminació s’ha convertit en un problema de salut pública de primer ordre a les principals ciutats del món i és una de les amenaces ambientals més grans per a la salut humana

Segons el darrer informe de la Comissió de Contaminació i Salut de The Lancet Planetary Health (juny 2022) l’exposició a la contaminació de l’aire causa 9 milions de morts prematures cada any i augmenta la pèrdua de milions d’anys de vida saludable. A Barcelona, la contaminació de l'aire provoca més de 350 morts prematures a l’any, i suposa un problema de salut especialment rellevant per a la població més vulnerable (Agència de Salut Pública de Barcelona).

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de l’ informe de la Comissió de Contaminació i Salut de The Lancet Planetary Health (juny 2022).

Les noves directrius de l'OMS del setembre del 2021 recomanen nivells de qualitat de l'aire més restrictives per a 6 contaminants, principalment originats del trànsit rodat, la indústria i la combustió de les calefaccions domèstiques, pels efectes de l'exposició sobre la salut: partícules (PM), ozó (O₃), diòxid de nitrogen (NO₂) diòxid de sofre (SO₂) i monòxid de carboni (CO).

Segons una avaluació d'impacte en la salut liderada per l'ISGlobal (2021), les ciutats europees podrien evitar fins a 166.000 morts prematures anuals si aconseguissin reduir els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) i partícules fines en suspensió (PM₂,₅) fins els nivells recomanats a les noves pautes de l’OMS; 114.000 morts més que amb els nivells de referència anteriors, segons un estudi publicat a The Lancet Planetary Health (2021). A la conurbació de Barcelona, una reducció dels nivells de contaminació fins als nous llindars evitaria, cada any, 659 morts prematures a la ciutat i incrementaria l'esperança de vida de la ciutadania en 52 dies (Salut i medi - Àrea Metropolitana de Barcelona).

La vigilància de les concentracions de contaminants en l’aire és de particular rellevància per a la salut pública.

L’exposició al gas diòxid de nitrogen (NO2) a curt termini pot provocar irritació dels ulls i afectar el sistema respiratori. Les exposicions a llarg termini es relacionen amb un increment dels símptomes de bronquitis en infants asmàtics.

Els efectes per a la salut de les partícules PM10 i PM2,5 poden ser un desenvolupament pulmonar més lent, bronquitis, asma agreujada i malalties respiratòries cròniques en els infants, i en els adults la cardiopatia isquèmica, l’accident cerebrovascular i el càncer de pulmó. Les partícules més fines (PM₂,₅) són les més perilloses per a la salut, perquè penetren fins a l’interior del sistema circulatori i arriben al torrent sanguini, podent afectar altres òrgans. També hi ha evidència d’altres efectes com la diabetis, les afeccions neurodegeneratives i resultats adversos relacionats amb l’embaràs com el baix pes en néixer, el part prematur i el naixement de nounats petits per a la seva edat gestacional. El 2013, la contaminació de l'aire lliure i les partícules van ser classificades com a cancerígenes per l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) de l'OMS.

Font: Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

D'altra banda, un augment del CO₂ atmosfèric afavoreix l'activitat biològica de les plantes i la fotosíntesi, observant-se un increment de la intensitat de la floració i, per tant, un augment de pol·len a l'atmosfera i de les reaccions al·lèrgiques.

La càrrega de malaltia atribuïble a la contaminació atmosfèrica es situa a l’alçada d’altres riscos importants per a la salut, com la dieta poc saludable i el tabaquisme (ISGlobal)

És imprescindible, per tant, reduir l'impacte ambiental negatiu per càpita de les ciutats, amb especial atenció a la qualitat de l'aire, així com a la gestió dels residus municipals i d’altre tipus (fita 11.6).

La circulació dels vehicles de motor privats és una de les principals responsables de la pol·lució i del soroll ambiental de les nostres ciutats i les polítiques de transport estan incorporant l’objectiu de la descarbonització de mobilitat, en favor d’una mobilitat verda, col·lectiva i compartida.

El transport actiu, a banda de contribuir a reduir les emissions de CO₂, té nombrosos beneficis per a la salut i efectes demostrats de reducció de la mortalitat prematura.

Un estudi de la Universitat Estatal de Colorado i l’ISGlobal (2021), va estimar per primera vegada els beneficis per a la salut d'un canvi generalitzat cap a l'ús de la bicicleta per al transport urbà en 17 països dels cinc continents. Els resultats mostren que podrien evitar-se fins a 205.424 morts prematures a l'any si els 17 països inclosos en l'estudi aconseguissin nivells elevats d'ús urbà de la bicicleta per a l'any 2050.

Potenciar l’ús de la bicicleta en 17 països podria evitar fins 205.000 morts prematures cada any

La població no farà el salt a la bicicleta i als mitjans de transport actius fins que no siguin segurs, quan hi hagi una xarxa de carrils bici segurs tant per a ciclistes com per a vianants, que permetin a la població desplaçar-se de porta a porta. Això comporta afegir infraestructura ciclista a les carreteres interurbanes existents i carrers arterials, pacificar petits carrers residencials; implantar sistemes de bicicletes compartides en les grans ciutats; facilitar opcions de transport públic que permeti combinacions amb els viatges amb bicicleta; reduir zones d’aparcament al centre de les ciutats; reduir les limitacions de velocitat a les ciutats,...

El Pla de seguretat viària 2021-2023 presenta objectius específics per a la protecció dels col·lectius més vulnerables. Concretament s’ha fixat com a objectiu reduir un 6% els motoristes i ciclistes víctimes mortals i ferits greus i un 12% les víctimes mortals per atropellament.

L’any 2021 hi va haver 31 víctimes mortals en zones urbanes a la província de Barcelona, un 34% menys que al 2019, però malgrat aquesta davallada, els col·lectius vulnerables (motoristes, ciclistes i vianants) suposen el 70% de les víctimes mortals en zona urbana.

En aquesta línia, cal proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a totes les persones, i millorar la seguretat viària, en particular mitjançant l'ampliació del transport públic, amb especial atenció a les necessitats de les persones en situació vulnerable, dones, nenes, nens, persones amb discapacitat i persones grans (fita 11.2).

La salut és alhora un indicador i un requisit per al desenvolupament sostenible. Els desastres naturals, les epidèmies i el canvi climàtic posen en relleu la relació de les persones amb el seu entorn, sobretot a les ciutats, i la necessitat de reduir de forma significativa el nombre de morts causades per desastres, amb especial protecció de les persones pobres i en situacions de vulnerabilitat (fita 11.5).

Cada vegada és més evident la necessitat d'entorns urbans resilients que puguin protegir i fomentar la salut tant de la població com del planeta.

L’Agenda 2030, a través de l’ODS 11, constitueix un bon compromís per a garantir entorns urbans saludables i sostenibles.

L’ODS 11 “Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles” es focalitza en assegurar l’accés a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, i millorar els barris marginals (fita 11.1) i a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a tothom (fita 11.2); fomentar la urbanització inclusiva, sostenible i participativa (fita 11.3); protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món (fita 11.4); reduir la mortalitat i les pèrdues per desastres ambientals (fita 11.5) i l'impacte ambiental de les ciutats, en relació amb la qualitat de l'aire, el soroll o la gestió dels residus municipals (fita 11.6); proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a dones, infants, persones grans i amb discapacitat (fita 11.7).

Els indicadors

En aquest marc de relació entre salut i sostenibilitat en la planificació de les ciutats i comunitats, presentem 11 conjunts d’indicadors disponibles per a mesurar possibles riscos per a la salut associats als entorns urbans de la província de Barcelona i el grau d’assoliment de l’ODS 11:

Els reptes que tenim

S’espera que el 68% de la població mundial viurà a les ciutats el 2050, davant del 56% del 2021. Davant d’aquest escenari imminent, per afrontar els reptes que planteja aquesta urbanització sense precedents, cal actuar i posar la salut i el benestar en el centre del disseny urbà.

7 de cada 10 persones viuran en entorns urbans d'aquí a 30 anys

La salut no és només una qüestió de responsabilitat individual d’adoptar hàbits i estils de vida saludables. Cal una responsabilitat col·lectiva, dels governs de tots nivells, a través de polítiques i estratègies que adaptin l’entorn en què vivim a les necessitats de les persones.

El nou Pla de salut 2021-2025 i els plans de salut territorials reconeixen la salut com el resultat de la relació entre les persones i l’entorn físic i social i incorporen una estratègia d’entorns saludables per millorar la capacitat de les regions sanitàries per fer front als reptes emergents de salut pública, els problemes del medi ambient i els determinants socials de la salut en el marc dels ODS.

Les polítiques municipals de salut pública, a través dels plans locals de salut, per exemple, s’han de relacionar i coordinar amb els processos de planificació estratègica urbana i territorial dels municipis, per evidenciar l'impacte que té l'habitatge, l'edificació i l'urbanisme sobre la salut, i fer propostes per avançar en la promoció d'entorns més saludables i sostenibles, tot garantint l'equitat en salut.

En aquest sentit, els plans locals de salut tenen un clar encaix amb les Agendes Urbanes Locals, que són el procés de planificació estratègica urbana i territorial dels municipis basada en la Nova Agenda Urbana, que reafirma el compromís mundial amb el desenvolupament urbà sostenible i contribueix a la implementació i la localització de l'Agenda 2030, especialment l’ODS 11, per aconseguir que els pobles i ciutats siguin espais de convivència amables, acollidors, saludables i sostenibles.

Com poden les ciutats i pobles aconseguir fer un salt endavant irreversible cap a l’urbanisme saludable, inclusiu, resilient i sostenible?

Cal tenir en compte l’estat i les necessitats de salut de la població a l’hora de definir els criteris de planejament:

Font: ISGlobal. Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut

L'Informe mundial de les ciutats 2022 anima a adoptar el concepte de "la ciutat dels 15 minuts", que promou que les necessitats quotidianes estiguin a l'abast d'un trajecte de 15 minuts a tots els barris.

Mitjançant la creació de barris transitables i compactes, i la integració d'infraestructures verdes, és un model que també pot aportar múltiples beneficis per a la salut, l'equitat i l'adaptació al canvi climàtic.

Ciutat 15 min

Font: Word cities report 2022

El futur que volem inclou ciutats i pobles amb oportunitats per a tothom, accés a serveis bàsics, energia, habitatge, transport i entorns saludables; indrets acollidors que garanteixin qualitat de vida a les persones que hi viuen