Quan la ciutadania decideix què investiga la ciència
Quan pensem en un projecte científic, acostumem a imaginar investigadors i investigadores que defineixen les preguntes, dissenyen l'estudi i recullen les dades. Però què passaria si una part d'aquest procés la liderés la ciutadania?
Amb aquesta idea neix el protocol MonitorAire NO₂, desenvolupat per ISGlobal i la Diputació de Barcelona perquè els municipis puguin impulsar projectes de ciència ciutadana sobre qualitat de l'aire.
Per fer-ho, el protocol utilitza tubs de difusió passiva que permeten mesurar el diòxid de nitrogen (NO₂), un dels principals contaminants associats al trànsit urbà.
El protocol s'ha posat a prova en una primera implementació al municipi de Vic. En aquesta experiència, les persones participants no només van instal·lar els tubs. Abans de començar, van identificar les seves inquietuds sobre la qualitat de l'aire i van construir conjuntament les preguntes de recerca. Van sorgir qüestions com si les zones verdes poden influir en la contaminació, si els carrers oberts acumulen menys NO₂ o quin impacte té el trànsit prop de les escoles. A partir d'aquestes preguntes, van decidir on col·locar els tubs per obtenir dades que ajudessin a respondre-les.
Aquesta és la principal aportació del protocol MonitorAire NO₂: entendre que les dades són només una part de la recerca. Tan important com mesurar és decidir què es vol conèixer, com es recullen les dades i com s'interpreten els resultats. Per això, el protocol transforma una campanya de mesura en un procés de recerca col·laboratiu, on les dades es generen conjuntament per donar resposta a les preguntes que el mateix municipi considera rellevants.
Celia Santos Tapia
Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
Boletín: EspaiS@lut
Número de boletín: #164 - Setembre 2026