Les bonificacions de l’IBI, una palanca clau per accelerar l’autoconsum solar als municipis
07/04/2026
Mà de persona agafant un exemplar d'una pila d’exemplars col·locats sobre una taula
Les bonificacions fiscals a l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) s’han consolidat com una de les eines més eficaces que tenen els ajuntaments per impulsar la transició energètica a escala local. Així ho posa de manifest l’Estudi d’avaluació d’impacte de les bonificacions de l’IBI per promoure instal·lacions fotovoltaiques solars, impulsat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i que analitza de manera exhaustiva els efectes econòmics, recaptatoris i socials d’aquest mecanisme fiscal.
L’estudi s’emmarca en un context en què els governs locals juguen un paper decisiu en la lluita contra el canvi climàtic. Tot i que les seves competències són limitades, els municipis disposen d’instruments normatius i fiscals que poden influir directament en les decisions d’inversió de la ciutadania. Entre aquests, destaca la possibilitat de bonificar fins a un 50 % de l’IBI als habitatges que incorporen sistemes d’autoconsum fotovoltaic, una mesura pensada per reduir el període de retorn de la inversió i incentivar l’adopció de l’energia solar.
Una de les conclusions és que els municipis que han aplicat aquest incentiu fiscal han registrat, de mitjana, un increment del 30 % en el nombre d’instal·lacions d’autoconsum solar respecte als municipis que no disposen d’aquesta mesura. Aquest diferencial evidencia que la política fiscal local no només acompanya, sinó que accelera de manera efectiva el desplegament de les energies renovables.
Des del punt de vista econòmic, la recerca constata un destacat efecte palanca de la bonificació. Per cada euro que els ajuntaments deixen d’ingressar en concepte d’IBI el primer any, s’han mobilitzat aproximadament deu euros d’inversió privada en instal·lacions fotovoltaiques. Si es considera que el període de bonificació acostuma a estendre’s diversos anys, el balanç acumulat continua sent favorable, amb una clara relació positiva entre el cost fiscal assumit pels consistoris i els beneficis energètics i ambientals generats.
Pel que fa a l’impacte recaptatori, l’estudi conclou que la mesura ha tingut un cost assumible per als ajuntaments. Més de 250 municipis de la província han incorporat en algun moment bonificacions a l’IBI per a instal·lacions solars, amb un volum global de recursos bonificats que supera els 40 milions d’euros. Aquest esforç s’ha concentrat especialment en els darrers anys, coincidint amb l’augment del preu de l’energia i amb una major sensibilització ciutadana envers la producció d’energia neta, local i distribuïda.
Ara bé, l’estudi també posa sobre la taula algunes limitacions rellevants en termes d’equitat social. En la seva configuració actual, les bonificacions de l’IBI tendeixen a afavorir en major mesura les llars amb rendes més altes i els habitatges unifamiliars, que són els que acostumen a disposar de més capacitat d’inversió inicial i de millors condicions tècniques per instal·lar sistemes fotovoltaics. Aquest biaix pot generar un repartiment desigual dels beneficis de la política fiscal, i deixar al marge una part important de la població que viu en habitatges plurifamiliars o amb menys recursos econòmics. Per aquest motiu, l’estudi apunta la necessitat d’evolucionar el disseny de les bonificacions i complementar-les amb altres instruments de suport, com ajuts directes, finançament específic o mecanismes col·lectius d’autoconsum. L’objectiu és reforçar una transició energètica local no només més ràpida, sinó també més justa i inclusiva, que garanteixi que els beneficis de l’energia solar arribin al conjunt de la ciutadania. En conjunt, l’avaluació conclou que les bonificacions de l’IBI constitueixen una política pública local efectiva i estratègica per avançar cap a un model energètic més sostenible. A més d’accelerar el desplegament de l’energia fotovoltaica, contribueixen a mobilitzar inversió privada, reduir emissions i enfortir el paper dels ajuntaments com a actors clau de la transició energètica al territori.
Per saber més sobre la línia de treball d'aquesta publicació.
També podeu veure l'enregistrament de la presentació de l'estudi a l'Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat el 12 de març de 2006:
