Accions locals d'adaptació al canvi climàtic - Red de ciudades y pueblos hacia la sostenibilidad

Sessions en línia, el 19 i 20 de març de 2026. Amb el suport tècnic d'EIDOS.

Documentació relacionada amb el seminari tècnic en línia "L'urbanisme com a aliat de la infraestructura verda urbana"

• Renaturalització i canvi climàtic. Com impulsar el disseny adaptatiu a les ciutats. Míriam García García, Landlab.
• L’aproximació de la Infraestructura Verda Metropolitana des del PDUM. Jacob Cirera, AMB.
• L’impuls de la Infraestructura Verda Urbana en el POUM de Terrassa. Anna Crispi, Ajuntament de Terrassa.
• Eixos verds i urbanisme tàctic. Xavier Matilla.
• Pla d'Infraestructura Verda Urbana i Periurbana local de Sant Cugat del Vallès. Sara Miralles i Helena Bech, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
• Implantació d’un eix verd del projecte Cornellà Natura. Virgínia Vallvé, Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

 

Videos de les sessions

L'urbanisme com a aliat de la infraestructura verda (part I)

19 de març de 2026

 

 

L'urbanisme com a aliat de la infraestructura verda (part II)

20 de març de 2026

 

 

Sessions en línia, el 8 i el 15 de maig de 2025.

Documentació relacionada del seminari tècnic en línia "Impulsant ciutats verdes: oportunitats de finançament per a la naturalització municipal"

• Decàleg amb les idees clau del seminari. Elaborat per Anthesis 
   
• Eines i mapa de finançament per la conservació publicoprivada de la natura. Anabel Cepas i Anna Subirana, Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN).
• El finançament d’actuacions d’adaptació al canvi climàtic mitjançant el programa Adaptaclima 2030 de la Diputació de Barcelona. Carles Castell, Diputació de Barcelona.
• Experiència municipal en el finançament de la naturalització: Arenys de Mar. Jordi Simó, Ajuntament d’Arenys de Mar.
• Els fons climàtics de la Generalitat de Catalunya. Leo Bejarano, Oficina Catalana de Canvi Climàtic.
• Finançament i innovació R+S: conceptes, eines i casos d’èxit. Lina Solarte, Parc de Recerca Universitat Autònoma de Barcelona.
• Ajuts en l’àmbit fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua. Sandra Ruiz, Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Vídeos de les sessions:

Impulsant ciutats verdes: oportunitats de finançament per a la naturalització municipal (part I)
8 de maig de 2025

Impulsant ciutats verdes: oportunitats de finançament per a la naturalització municipal (part II)
15 de maig de 2025

Sessions en línia, el 13 i el 19 de juny de 2025.

Documentació relacionada del seminari tècnic en línia "Seguiment, manteniment i avaluació de les accions d'adaptació i naturalització"

• Decàleg amb les idees clau del seminari. Elaborat per Anthesis. 
• El repte d’avaluar l'efecte dels canvis ambientals en la biodiversitat: l'exemple dels indicadors d’ocells comuns. Marc Anton, Institut Català d’Ornitologia.
• La renaturalització de les platges com a eina de resiliència. Alex Noheda, Ajuntament de Cubelles.
• L’arbrat urbà sota pressió: monitoratge per predir i gestionar els efectes del canvi climàtic. Mariona Ferrandiz, CREAF. Replantegem.
• Seguiment i manteniment dels refugis climàtics de Barcelona. Irma Ventayol, Ajuntament de Barcelona.
• Seguiment de la Xarxa de Refugis Climàtics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Minerva Campos, Àrea Metropolitana de Barcelona.
• Projecte de restauració fluvial dels rius Mèder i Gurri al nucli urbà de Vic (Riberes de Vic). Jordi Bassols, Ajuntament de Vic.

Vídeos del seminari
Podreu trobar el minutatge de totes les ponències a la descripció del vídeo.

13 de juny:

 

19 de juny:

Sessions en línia, el 21 i el 28 de novembre de 2025.

Documentació relacionada del seminari tècnic en línia "La implicació de la ciutadania en els projectes de naturalització":

• Obertura de la ciència ciutadana amb ciutadania no experta. Diana Escobar, Oficina de Ciència Ciutadana
• El qui, el què i el com de la ciència ciutadana. Carles Flaquer, Museu de Ciències Naturals de Granollers
• Ciència ciutadana a l’AMB: Vigilants de la calor. Elena Lacort i Noemí Guinovart, Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitan
• Ciència ciutadana a l’AMB: Observatori Metropolità de papallones. Pau Guzmán, coordinador tècnic i de comunicació del mBM
• Ciència ciutadana per a la salut pública. Projecte MonitorAire NO2. Josep Torrentó, Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona
• La importància de la participació en els projectes de planificació urbana. Fernando Pindado, expert en participació ciutadana i acció comunitària
• Estratègies de participació i comunicació en el projecte Sant Boi Respira + Verd. Antoni Xavier Fernández, Ajuntament de Sant Boi
• Article de la Diana Escobar: Showcasing citizen science to promote changes and engagement in your community

 

Vídeos de les sessions:

La implicació de la ciutadania en els projectes de naturalització (part I)
21 de novembre de 2025

La implicació de la ciutadania en els projectes de naturalització (part II)
28 de novembre de 2025

Sessions en línia, 14 i 28 de juny de 2024.

Decàleg resum de les dues sessions. Elaborat per Anthesis.

1.1 Sessió del 14 de juny de 2024. L’impacte de la calor i les solucions bioclimàtiques com a resposta:

 Onades de calor i implicacions per a la salut: com afrontar-les. Elisa Gallo, ISGlobal.

 Percepcions i estratègies d’adaptació a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes. Elena Lacort, Àrea Metropolitana de Barcelona.

 Itinerari climàtic a Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat). Mireya Plaza, Ajuntament de Cornellà.


Vídeo complet de la sessió
 

 

1.2 Sessió del 28 de juny de 2024. L’impacte de la calor i les solucions bioclimàtiques com a resposta:

 El pla operatiu d’actuació enfront de la calor: monitoratge dels efectes sobre la salut de les persones. Jacobo Mendioroz, Agència de Salut Pública de Catalunya.

 Presentació “Guia para la elaboración de políticas municipales y planes locales de actuación ante altas temperaturas”. Ana Barroso, Red de Ciudades por el Clima.

 Actuacions de naturalització per fer front a la calor. Montse Hernández, Ajuntament de Saragossa.

 Recursos per a implementar solucions bioclimàtiques al nostre municipi. Núria Parpal i Sílvia Escolano, Diputació de Barcelona.

 Increment del verd per reduir l’efecte illa de calor i fomentar la biodiversitat a Santa Coloma de Cervelló. Georgina Saumell, Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.

Vídeo complet de la sessió
 

 

Sessió en línia, 27 de setembre de 2024.

Decàleg resum de la sessió. Elaborat per Anthesis.

Seminari "Comunicar la importància de la naturalització: com identificar i transmetre un valor afegit".

 Ciència i creativitat, dos claus per comunicar la renaturalització urbana. Anna Ramon, del CREAF.

 El valor afegit de la naturalització de les basses urbanes. Sergi Garcia, de Galanthus Natura.

 La comunicació en la gestió de la biodiversitat dels parcs i platges metropolitans. Aida Girona, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

 Comunicar la naturalització: l’experiència de l'Ajuntament de Barcelona. Coloma Rull, de l’Ajuntament de Barcelona.

 La implicació de la ciutadania en el projecte URBAN-NAT Lleida. Esther Fanlo, de l’Ajuntament de Lleida.

 Comunicació i participació en actuacions de naturalització a Vic. Marc Arenas i Jordi Bassols, Ajuntament de Vic.

 Re-Natura Mataró. Karen Martínez, Ajuntament de Mataró.

Vídeo de la sessió:
 

 

Altres enllaços amb informació

Informe de l'Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya.

Prismàtic: plataforma de coneixement d’accés obert dissenyada per ajudar a la presa de decisions durant la planificació i gestió del patrimoni natural i la biodiversitat (CREAF)

Pòsters AMB:

Pòster "Els ocells dels parcs metropolitans"   
Pòster "Els jardins de papallones"   
Pòster "Els llacs naturalitzats"   
Pòster “Els prats florits”   
Pòster "Les dunes metropolitanes"   

Atles de Biodiversitat de BCN

Els beneficis dels arbres a la ciutat (Genially, Ajuntament de Vic)

Els criteris de poda de l'arbrat (Genially, Ajuntament de Vic).

Web Mataró Re-Natura (Ajuntament de Mataró)

Sessió en línia, del 8 i 14 de novembre de 2024.

Decàleg resum de les dues sessions. Elaborat per Anthesis.

Seminari "Experiències sobre casos d’èxit de naturalització a ciutats i pobles espanyols"

 La governança en la planificació territorial d’Euskadi i les solucions locals, Iñigo Urrutikoetxea, IHOBE, Govern Basc.
 Bosque Metropolitano de Madrid. Francisco Mesonero, Aldayjover Paisaje.
 Infraestructures verdes i naturalització de centres educatius, Miguel Ángel Piñera, Ajuntament de Cieza (Múrcia).
 La renaturalizació del riu Guadarrama a Collado Villalba. Guillermo Tardío y Carlos Alonso, Ayuntamiento de Collado Villalba (Madrid)
 Cornellà Natura: Transformar la ciutat per naturalitzar-la, Virgínia Vallvé Cádiz, cap de l'Àrea d'Estudis i Actuacions Ambientals, Ajuntament de Cornellà.
 Projecte BRERA: “Benestar, Restauració, Resiliència i Adaptació”, Mayka Martínez, coordinadora del projecte BRERA, Ajuntament de Soria. 
 El Parc Fluvial de Pamplona/Iruña com a base per a la naturalització urbana, Javier Arbuniés, tècnic de medi ambient, Ajuntament de Pamplona.

Vídeos de les sessions:

"Experiències sobre casos d’èxit de naturalització a ciutats i pobles espanyols" (part I)
8 de novembre

"Experiències sobre casos d’èxit de naturalització a ciutats i pobles espanyols" (part II)
14 ​​​de novembre 

1. Refugis climàtics. 

Organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Amb el suport d'Anthesis La Vola

Sessió en línia, 11 i 12 de novembre del 2021

 Localització, avaluació i adequació d’entorns escolars en espais de refugi climàtic. Mireia Gascón, investigadora d'ISGlobal.

 Entorns d’oportunitat: Espais de confort per al refugi climàtic. Sílvia Escolano Colom. Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona

 Catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona

 Refugis climàtics a la ciutat de Barcelona: impuls i evolució de la xarxa. Andoni González, tècnic del Departament de Resiliència Urbana de l’Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona

 Xarxa de Refugis Climàtics de Barcelona  

 Refugis climàtics a les Escoles 

 Visió general del projecte Refugis Climàtics

 Seguiment i avaluació dels espais de refugi climàtic de Barcelona. Gemma Conde, tècnica de l’Àrea de Medi Ambient i Eficiència Energètica de Barcelona Regional

 Notícia de Nova York

 Cooling centers a California

 Desenvolupament d’illes i recorreguts de frescor a París. Julie Roussel, responsable del projecte d’adaptació al canvi climàtic de l’Ajuntament de París

 Web Parcours et îlots de fraîcheur à Paris

 Mapa Parcours et îlots de fraîcheur à Paris

 Notícia "París s'adapta al canvi climàtic"

 Impuls de la xarxa metropolitana de refugis climàtics. Brenda Saavedra, tècnica del Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’Àrea d’Ecologia de l’AMB

 Web de Refugis climàtic de l'AMB

 Criteris bioclimàtics per millorar la qualitat dels espais verds urbans

 L’Hospitalet de Llobregat i el projecte de refugis de proximitat. Blanca Atienza, directora de Serveis d’Espai Públic, Urbanisme i Sostenibilitat de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

 Habilitació de refugis climàtics a Viladecans. Evarist Almudéver, tècnic de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Viladecans

 

 Relat del seminari i decàleg "Què cal tenir en compte a l’hora d’implantar refugis climàtics?"

 

 Enregistrament de les dues parts de la sessió

 

2. La gestió del litoral davant el canvi climàtic

Organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Amb el suport d'Anthesis La Vola

Sessió en línia, 24 i 25 de febrer del 2022

 Suport a accions locals d'adaptació del litoral al canvi climàtic. Núria Parpal, cap de la Secció de Planificació Ambiental Local de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona

 Projecte SCORE

 Presentació de l’informe Un litoral al límit: 10 recomanacions per a una gestió integral del litoral. Dr. Carles Ibáñez, conseller del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, cap de l’Àrea de Canvi Climàtic d’EURECAT i director científic del Centre en Resiliència Climàtica

 Informe complet: Un litoral al límit i Resum executiu

 Adaptació de la gestió integral de les platges als fenòmens meteorològics extraordinaris dels darrers anys. Daniel Palacios, cap del Servei de Platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

 Gestió coordinada del litoral: el Pacte de Coma-ruga i la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible. Bárbara Peris, regidora de Platges, Turisme i Cohesió Territorial de l’Ajuntament del Vendrell

 Declaració d'intencions: Taula de municipis per un Litoral Sostenible

 Presentació del projecte “Costes pel canvi”: com donar a conèixer a la societat les conclusions d’un estudi científic sobre l’estat de les costes de les Illes Balears. Jinámar Tomás Ribot, tècnica del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears

 Projecte Costes pel canvi

 

 

 Estratègia i actuacions per a la protecció de la costa.  Diego Fernández, cap de la Demarcació de Costes de Catalunya de la Direcció General de la Costa i el Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

 Sanejament en municipis costaners: reptes davant del canvi climàtic. Maria Indurain, tècnica de la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

 Projecte LIFE  Baetulo

 Projecte Bingo

 Aliances amb entitats ambientals per a la protecció de l’entorn marí i el litoral. Rosa Busqué, cap de Projectes de Serveis Territorials de l’Ajuntament de Mataró

 Web Posidonia 2021

 Prova pilot de replantació de posidònia en el marc del Projecte Alguer de Mataró

 Estratègia del litoral i treball en xarxa amb equipaments. El cas del Centre de la Platja de l’Ajuntament de Barcelona. Eduard Moreno, tècnic del Departament de Programes i Equipaments de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Noemí Fuster, equip de coordinació de l’equipament del Centre de la Platja. 

 Centre de la Platja de Barcelona

 Taula rodona amb entitats i responsables d’equipaments ambientals sobre el seu paper en la gestió del litoral. Amb participació de: 

 Anèl·lides, serveis ambientals marins

 El Centre d’Estudis del Mar de Sitges

 L'Aula Ambiental de Sant Adrià de Besòs

 L'Escola del Mar de Badalona

 SUBMON, conservació, estudi i divulgació del medi marí.

 Relat del seminari i decàleg "Què cal tenir en compte des dels governs locals per desenvolupar accions d’adaptació en el litoral?"

 Enregistrament de les dues parts de la sessió

 

3. Finançament de l'adaptació

Organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Amb el suport d'Anthesis La Vola

Sessió en línia, 26 i 27 de maig del 2022

Mecanismes per actuar

 L’adaptació al canvi climàtic en el món local i les necessitats de finançament. Marc Sanglas, director de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.

 Com definir l'estratègia internacional de les administracions públiques. Viviana Pérez, tècnica de projectes de l'Àrea de Planificació Estratègica. Consell Comarcal del Maresme.

 Impuls a la renaturalització i resiliència urbana. Actuacions de la Fundación Biodiversidad. Silvia Fernández-Campa, coordinadora de l’Àrea de Renaturalització i Resiliència Urbana de la Fundación Biodiversidad.

 Metodologies econòmiques per a l’adaptació al canvi climàtic en àrees urbanes. Patricia B. Llopis, especialista de desenvolupament urbà del Banc Europeu d’Inversions (EIB).

 

El cost de no actuar i avaluació econòmica de les accions

 Plans Locals d’Adaptació al Canvi Climàtic: cost d’actuar i no actuar, avaluació econòmica i accions.

 Elena Veza tècnica del Servei d’Emergència climàtica i educació ambiental de l’AMB

Tània Da Silva, directora de Projectes de l’Àrea de Sostenibilitat de l’Institut Cerdà

 Laura Noguera, tècnica del Departament de Planificació Estratègica de MCRIT

Casos pràctics d’actuacions d’adaptació al canvi climàtic.

 Accions de Pla local d'adaptació al canvi climàtic de Molins de Rei. Alfonso Javier Garcia, cap Negociat d’Instal·lacions. Ajuntament Molins de Rei

 Accions d'adaptació. Laura Carbó, tècnica de medi ambient. Ajuntament de Vilafranca del Penedès

 Creació d'un refugi bioclimàtic a Mollet del Vallès. Maria Busquets, tècnica de promoció ambiental i medi ambient. Àlex March, cap de Biodiversitat i Espais Verd. Ajuntament de Mollet del Vallès

 Els sistemes d’alerta: una mesura de baix cost i alt impacte per reduir la vulnerabilitat. El Projecte BAETULO a Badalona. Montse Martínez, responsable de R+D+i en la direcció de Canvi Climàtic i Resiliència. Aquatec.

 Assegurança ètica, gestió de riscos i oferta asseguradora: conceptes, definició, ei-nes de gestió i cobertures en el mercat assegurador actual. Javier Gómez, soci d’Arç Cooperativa.

 Relat del seminari i decàleg "Finançament per l'adaptació"  a partir pàgina 38

 Enregistrament de les dues parts de la sessió

 

4. Cobertes verdes i productives com a estratègia per a l'adaptació al canvi climàtic 

Organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Amb el suport d'Anthesis La Vola

Sessions en línia, 6 i 7 d'octubre del 2022

Consideracions tècniques pel desenvolupament de cobertes verdes

 El potencial de les cobertes verdes com a mesura d’adaptació i mitigació al canvi climàtic en zones urbanes. Gara Villabla Méndez, professora del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental, i investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA), de la UAB.

 Renaturalització comestibles dels terrats i cobertes de les ciutats, situació actual i estratègies de futur. Joan Rieradevall Pons, soci promotor de Tectum Garden Spin-of ICTA-UAB.

 L’impacte del verd en el clima urbà. Experiències i exemples. Blanca Arellano Ramos, directora del Màster de Planificació Urbana i Sostenibilitat de la UPC, i professora de l’ETSAB-UPC.

 Aspectes imprescindibles per a la construcció d’una coberta verda. Elisabeth Contreras Quesada, vicepresidenta d’ASESCUVE i consultora tècnica a ZinCo Cubiertas Ecológicas. 

 

L’impuls de cobertes verdes en els contextos urbans

 Concurs de Cobertes Verdes a Barcelona. Tomeu Antich Garcia, tècnic de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida de l'Ajuntament de Barcelona

 Potencial de les Cobertes verdes al territori metropolità. Minerva Campos Sánchez, tècnica del Servei d’emergència climàtica i educació ambiental a l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona.  

 Cobertes biosolars: procés, aspectes tècnics i beneficis. Elena Lacort Maza, tècnica del Servei d’emergència climàtica i educació ambiental a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

 Coberta Biosolar de l’Edifici l’Olivera a Sant Boi de Llobregat. Josep Escarrà Vila, cap de la Unitat de Medi Urbà i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

 Coberta Biosolar Didàctica a l’Escola Bressol Fàbregas a Sant Feliu de Llobregat. Jordi Pedrol Martínez, enginyer i tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament Sant Feliu de Llobregat.

 Manteniment de Cobertes verdes. Aspectes a tenir en compte des del disseny fins a la gestió. Sergio Carratalá Lamarca, fundador i director de l'Estudi MataAlta
 

 Relat del seminari, decàleg i fitxes de les visites tècniques  a partir pàgina 62

 Enregistrament de les dues parts de la sessió

 

5. Justícia climàtica i social

Organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Amb el suport d'Anthesis La Vola

Sessions en línia, 1 i 2 de desembre del 2022

La perspectiva de la justícia  social en l’adaptació al canvi climàtic

 Eines per incorporar la justícia climàtica a les polítiques locals d’adaptació al canvi climàtic.  Mar Satorras i Elena Domene. Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).

 Autosuficiència d’energia, aliments i aigua com a mesura per facilitar la justícia climàtica. Susana Toboso Chavero,  investigadora postdoctoral a l’ICTA-UAB.

 Los factores de injustícia en la sostenibilitat urbana. Filka Sekulova, investigadora post doctoral al UOC (Universitat Oberta de Catalunya), i membre del Laboratori de Justícia Ambiental Urbana de l’ICTA/UAB.

 Construcció participativa d'escenaris de futur per una transició justa i democràtica. Rubèn Suriñach Padilla, coordinador del projecte ‘Futurs imPOSSIBLES’ de la Xarxa d'Economia Solidària.

 

El paper de l’educació per una ciutadania global

 Abordatge de la justícia climàtica des de l’educació per a la ciutadania global. Lali Carrilo, cap de la Secció de Suport Municipal i Estratègies de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona.

 Vídeo Educació per al Desenvolupament. Diputació de Barcelona

 Programa Utopies a Sant Joan Despí

 Fitxa del projecte Primary. Vulneracions de drets i desforestació del bosc tropical primari

  Perfil de Mike Anane. Ciutats pels drets humans.

 Un futur sense cafè (bo)

 Fem Eco

 Campanya sobre la roba Les vides que vestim 

 Per un món millor. ACTUEM! Ajuntament de Granollers:

  El projecte educatiu i de sensibilització ‘Escoles for Future’. Anna Asbert, tècnica de Desenvolupament Comunitari de l’Ajuntament de Cardedeu i Carolina Pasqual, tècnica de projectes de l’Assemblea de cooperació per la Pau (ACPP Catalunya).

 Dia Mundial de les Persones Refugiades a Cardedeu

 

 Relat del seminari i decàleg "Justícia climàtica i social"  a partir pàgina 95

 Enregistrament de les dues parts de la sessió

 

Síntesi de resultats 

Organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Amb el suport d'Anthesis La Vola

 Resum del cicle i principals idees clau

 Relats de tots els seminaris del cicle