Actualitat literària - Bibliotecas

15/07/2026

Nascut el 1935 a Barcelona, va començar estudis de Dret, però els va abandonar per implicar-se en la lluita antifranquista, fet que el va portar a la presó. Va destacar molt jove en el món literari: amb només 23 anys va guanyar el Premi Biblioteca Breve amb la novel·la “Las afueras” (1958), una obra que s’allunyava del realisme social dominant de l’època.

La seva obra més reconeguda és la tetralogia “Antagonía”, formada pels volums "Recuento", '"Los verdes de mayo hasta el mar", "La cólera de Aquiles" i "Teoría del conocimiento"  considerada un dels grans assoliments de la literatura espanyola contemporània.

Luis Goytisolo és autor d'una dilatada obra, entre la qual destaquen títols com "Las mismas palabras" (1963), "Ojos, círculos, búhos" (1971), "Devoraciones" (1976), "Fábulas" (1981), "Estela del fuego que se aleja" (1984), "Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza" (1985), "La paradoja del ave migratoria" (1987), "Estatua con palomas"' (1992), "Mzungo" (1996), "Placer licuante" (1997), "Escalera hacia el cielo" (1999), "Diario de 360 grados" (2000), "Liberación' (2003), "Oído atento a los pájaros" (2006), "El lago en las pupilas" (2012) i "Coincidencias" (2017). L'any 2019 va publicar l'obra "Chispas".

A més, va ser autor del llibre "El sueño de San Luis" (2015), del qual va donar el manuscrit a la Biblioteca Nacional d'Espanya. El 2016 va publicar "El atasco y demás fábulas", una recopilació d'apunts, reflexions i aforismes escrits al llarg de quaranta anys.

A més de la literatura, va col·laborar en diaris com El País, ABC i Diario 16, i va participar en la creació de documentals i sèries per a Televisió Espanyola, entre les quals Índico i Mediterráneo.

L’any 1995 va ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) ocupant el seient C, i posteriorment va formar part dels seus òrgans de govern.

Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2013), el Premi Nacional de Narrativa (1993), el Premi de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Internacional Carlos Fuentes (2018). És considerat una de les figures més importants de la literatura espanyola de la segona meitat del segle XX i inicis del XXI.

Amb la seva desaparició es tanca una destacada nissaga literària formada pels germans José Agustín, Juan i Luis Goytisolo.

18/06/2026

Els premis, convocats aquest any amb el lema "Combat la distopia. Tria la llibreria", han valorat les obres que destaquen per la seva "qualitat literària independentment del ressò que hagin tingut públicament" i per "reivindicar l'ofici de llibreter i el seu paper de prescriptor".

L’escriptor Ferran Garcia ha guanyat el Premi Llibreter 2026 de Literatura Catalana amb “Sau” (Males Herbes). Tina Vallès i la il·lustradora Mercè Galí per “Cartes imprevistes” (Animallibres), en la categoria infantil i juvenil de literatura catalana. “El gegant de ferro” de Ted Hughes, amb il·lustracions de Chris Mould el premi infantil i juvenil d’unes altres literatures. El racó de pensar (Litera Llibres), de Pieter van den Heuvel el premi d’Àlbum Il·lustrat. Marina Garcés, per “La passió dels estranys”, el premi en la categoria d’assaig, pensament i altres narratives. Per últim, Rita Bullwinkel per “Cop de llum” (Segona Perifèria/Sexto Piso) en la categoria d’altres literatures.

10/06/2026

L’escriptor britànic Julian Barnes ha rebut el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2026. El jurat del premi ha destacat especialment la qualitat de la seva narrativa, caracteritzada per l’humor, la ironia i una mirada lúcida i humana sobre la societat. Barnes combina memòria, imaginació i reflexió sobre la identitat i l’amor. La seva obra mescla realitat i ficció en textos que ell mateix defineix com a “híbrids”, i que han captivat milions de lectors arreu del món.

Barnes, nascut a Leicester fa 80 anys, és autor d’obres molt conegudes com El lloro de Flaubert, Inglaterra, Inglaterra, Arthur & George i El sentit d’un final, novel·la amb què va guanyar el prestigiós premi Booker l’any 2011. També va formar part de la denominada generació Granta, un grup d’escriptors britànics molt influents dels anys vuitanta, juntament amb autors com Salman Rushdie, Martin Amis o Kazuo Ishiguro.

El seu últim llibre, Despedidas, publicat el 2026, serà la seva darrera novel·la. Barnes prefereix retirar-se abans de repetir-se com a escriptor. La novel·la parla de dos antics enamorats que intenten recuperar una relació del passat, tema relacionat amb la memòria i el pas del temps.

24/03/2026

El poeta, professor i crític d'art Antoni Marí ha mort a Barcelona als 81 anys. Nascut a Eivissa, durant anys va ser catedràtic de Teoria de l'Art a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i va combinar, des del seu debut el 1979 a Quaderns Crema, l'expressió literària en vers i en prosa. Durant anys també va exercir de crític d'art.

Entre els seus assajos més destacats figura "L'home de geni" (1984 i 1997), "Formes de l'individualisme", Premi Crítica Serra d'Or 1994 i "La voluntat expressiva", Premi Nacional 2002.

En narrativa, va obtenir un ampli reconeixement amb les obres "El vas de plata" (1991 i 2017, premis Ciutat de Barcelona i Serra d'Or), "El camí de Vincennes", premis Prudenci Bertrana i Serra d'Or, 1996 i "Llibre d'Absències" (2012).

També va dirigir la col·lecció de poesia de l'editorial Tusquets i la col·lecció "Ull de Vidre" en català.

El seu últim llibre, publicat per l'editorial La Breu i escrit després de passar una temporada a l'hospital, va ser "Quatre costats", un poema narratiu dividit en quatre parts, en què l'escriptor passava revista d'algunes persones decisives i moments epifànics en la seva vida mentre s'hi infiltren escriptors com Herman Melville, Josep Pla i J.W. Goethe, pintors com Kazimir Malèvitx, filòsofs com Friedrich Hegel i Hannah Arendt i poetes com T.S. Eliot.

20/03/2026

Biel Mesquida és el nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El jurat li ha atorgat el guardó “per ser un creador verbal que ha desenvolupat tots els gèneres (la poesia, el conte, la novel·la, l’obra teatral, l’article periodístic i la crítica literària) i perquè ho ha fet, sempre, en llengua catalana.” El veredicte també destaca la seva tasca d’activista i director de diverses iniciatives culturals, valorant les seves obres com “monuments barrocs que encimanen passió i duen les lliçons mesquidianes al seu apogeu: “la bona literatura genera llegiguera i escriguera”. I la que ens proposa Biel Mesquida és, segons el jurat, bona literatura.”

Mesquida va néixer el 1947, va estudiar a Barcelona, on es va llicenciar en Biologia i Ciències de la Informació. L’any 1973 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana amb L’adolescent de sal, que no es va poder publicar fins dos anys després, ja que la censura considerava que atacava tots els pilars i dogmes del règim: la família, l’Església, les institucions. A la mateixa època també va escriure El bell país on els homes desitgen els homes, que no va publicar fins deu anys després i que és considerat una fita en la poesia catalana pel seu tractament de l’homosexualitat masculina, la transgressió i l’erotisme. Des de llavors, ha cultivat indistintament tant la prosa, amb novel·les com Llefre de tu; narrativa breu, com Acrollam, Trèmolo o Encarnacions, poesia, com The blazing library o Carpe Momentum i, fins i tot teatre, amb Els missatgers no arriben mai. La seva obra ha estat reconeguda amb el premi de la Crítica de la Narrativa Catalana i el Ciutat de Barcelona per Excelsior o el temps escrit, el premi Ciutat de Palma–Llorenç Villalonga per Vertígens, i el Premi Nacional de Literatura amb Els detalls del món. També ha estat guardonat, entre d’altres, amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Quima Jaume de Cadaqués i el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.