Actualitat literària - Bibliotecas

16/10/2026

L'escriptora Isabel Allende ha guanyat el Premi Planeta 2026 amb la novel.la La hora antes del alba, segona part de La casa de los espíritus, dotat amb un milió d'euros. Narra el retorn a casa d’una jove embarassada després d’haver estat torturada per la dictadura xilena, una història que s’entrellaça amb la seva pròpia biografia. 

El finalista del premi ha estat Sergio Hernández, amb un guardó dotat amb 200.000 euros per La añoranza. Una història que comença a la Barcelona de 1959 i que, en paraules de l’escriptor, «és un viatge transformador que permetrà a la seva protagonista descobrir-se a si mateixa".

08/10/2026

Anne Carson ha estat guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2026. L’escriptora canadenca rep el guardó, segons el jurat: “Per la seva obra audaç i inventiva que, en un diàleg lúdic amb la tradició clàssica, ha creat noves formes per a la literatura contemporània.”

Carson va néixer el 1950 a Toronto (Canadà). El 1981 va publicar la seva tesi doctoral en estudis clàssics, titulada Odi et Amo Ergo Sum. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat l’escriptura de poesia amb la traducció i la docència en diverses universitats.

Bona part de la seva obra literària se situa en la intersecció entre l’obsessió del filòleg per les paraules i el desig del poeta de trobar nous significats. Ella mateixa ha definit l’etimologia de les paraules com el punt de partida de tota la seva obra.

L’acadèmia sueca destaca que en la seva obra constantment hi ha veus diferents que dialoguen i es contraposen. “És a través d’aquestes constel·lacions literàries, sovint inesperades, que Carson ha trencat amb la poesia lírica lligada al jo narratiu i ha inspirat noves formes de literatura contemporània. Aquest mètode d’escriptura condueix a obres lúdiques i iròniques que es mouen no només entre la poesia clàssica i la moderna, sinó també entre diferents gèneres i formes d’art”.

Entre els seus títols més destacats hi ha "La bellesa del marit", un assaig poètic que narra la història d'un matrimoni que s'enfonsa i "Decreació", on manté un diàleg amb la filòsofa francesa Simone Weill. És també autora de "Norma equivocada", el seu últim llibre publicat.

Va rebre el 2020 el premi Princesa d'Astúries de les Lletres.

15/07/2026

Nascut el 1935 a Barcelona, va començar estudis de Dret, però els va abandonar per implicar-se en la lluita antifranquista, fet que el va portar a la presó. Va destacar molt jove en el món literari: amb només 23 anys va guanyar el Premi Biblioteca Breve amb la novel·la “Las afueras” (1958), una obra que s’allunyava del realisme social dominant de l’època.

La seva obra més reconeguda és la tetralogia “Antagonía”, formada pels volums "Recuento", '"Los verdes de mayo hasta el mar", "La cólera de Aquiles" i "Teoría del conocimiento"  considerada un dels grans assoliments de la literatura espanyola contemporània.

Luis Goytisolo és autor d'una dilatada obra, entre la qual destaquen títols com "Las mismas palabras" (1963), "Ojos, círculos, búhos" (1971), "Devoraciones" (1976), "Fábulas" (1981), "Estela del fuego que se aleja" (1984), "Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza" (1985), "La paradoja del ave migratoria" (1987), "Estatua con palomas"' (1992), "Mzungo" (1996), "Placer licuante" (1997), "Escalera hacia el cielo" (1999), "Diario de 360 grados" (2000), "Liberación' (2003), "Oído atento a los pájaros" (2006), "El lago en las pupilas" (2012) i "Coincidencias" (2017). L'any 2019 va publicar l'obra "Chispas".

A més, va ser autor del llibre "El sueño de San Luis" (2015), del qual va donar el manuscrit a la Biblioteca Nacional d'Espanya. El 2016 va publicar "El atasco y demás fábulas", una recopilació d'apunts, reflexions i aforismes escrits al llarg de quaranta anys.

A més de la literatura, va col·laborar en diaris com El País, ABC i Diario 16, i va participar en la creació de documentals i sèries per a Televisió Espanyola, entre les quals Índico i Mediterráneo.

L’any 1995 va ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) ocupant el seient C, i posteriorment va formar part dels seus òrgans de govern.

Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2013), el Premi Nacional de Narrativa (1993), el Premi de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Internacional Carlos Fuentes (2018). És considerat una de les figures més importants de la literatura espanyola de la segona meitat del segle XX i inicis del XXI.

Amb la seva desaparició es tanca una destacada nissaga literària formada pels germans José Agustín, Juan i Luis Goytisolo.

18/06/2026

Els premis, convocats aquest any amb el lema "Combat la distopia. Tria la llibreria", han valorat les obres que destaquen per la seva "qualitat literària independentment del ressò que hagin tingut públicament" i per "reivindicar l'ofici de llibreter i el seu paper de prescriptor".

L’escriptor Ferran Garcia ha guanyat el Premi Llibreter 2026 de Literatura Catalana amb “Sau” (Males Herbes). Tina Vallès i la il·lustradora Mercè Galí per “Cartes imprevistes” (Animallibres), en la categoria infantil i juvenil de literatura catalana. “El gegant de ferro” de Ted Hughes, amb il·lustracions de Chris Mould el premi infantil i juvenil d’unes altres literatures. El racó de pensar (Litera Llibres), de Pieter van den Heuvel el premi d’Àlbum Il·lustrat. Marina Garcés, per “La passió dels estranys”, el premi en la categoria d’assaig, pensament i altres narratives. Per últim, Rita Bullwinkel per “Cop de llum” (Segona Perifèria/Sexto Piso) en la categoria d’altres literatures.

10/06/2026

L’escriptor britànic Julian Barnes ha rebut el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2026. El jurat del premi ha destacat especialment la qualitat de la seva narrativa, caracteritzada per l’humor, la ironia i una mirada lúcida i humana sobre la societat. Barnes combina memòria, imaginació i reflexió sobre la identitat i l’amor. La seva obra mescla realitat i ficció en textos que ell mateix defineix com a “híbrids”, i que han captivat milions de lectors arreu del món.

Barnes, nascut a Leicester fa 80 anys, és autor d’obres molt conegudes com El lloro de Flaubert, Inglaterra, Inglaterra, Arthur & George i El sentit d’un final, novel·la amb què va guanyar el prestigiós premi Booker l’any 2011. També va formar part de la denominada generació Granta, un grup d’escriptors britànics molt influents dels anys vuitanta, juntament amb autors com Salman Rushdie, Martin Amis o Kazuo Ishiguro.

El seu últim llibre, Despedidas, publicat el 2026, serà la seva darrera novel·la. Barnes prefereix retirar-se abans de repetir-se com a escriptor. La novel·la parla de dos antics enamorats que intenten recuperar una relació del passat, tema relacionat amb la memòria i el pas del temps.