Natàlia Izard
l·lustradora
Nascuda a Barcelona l’any 1962, Natàlia Izard va descobrir ben aviat la seva vinculació amb l’art. Durant la infància va viure a Veneçuela, on va tenir el primer contacte amb la creació artística en un taller que fomentava l’experimentació i la descoberta personal.
De retorn a Barcelona, va créixer entre els darrers anys del franquisme, una educació progressista i l’experiència escolta, factors que van contribuir a forjar una mirada crítica i inquieta.
Va cursar els estudis secundaris a l’Institut Maragall i, paral·lelament, estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja. Més endavant es va llicenciar a la universitat i va iniciar la seva trajectòria professional com a traductora audiovisual a TV3.
L’any 1987 es va traslladar als Estats Units per continuar la seva formació a la Universitat de Nova York, ciutat on també va treballar per a editorials com MacMillan i Scholastic. La seva dedicació a la traducció audiovisual es va concretar en una intensa activitat investigadora. A Nova York va desenvolupar una primera recerca sobre traducció cinematogràfica, publicada posteriorment amb el títol La traducció cinematogràfica (Centre d’Investigació de la Comunicació, Generalitat de Catalunya, 1992).
Va tornar a Barcelona per continuar la seva tasca acadèmica a la Universitat Pompeu Fabra, on es va doctorar l’any 1999. La seva recerca es va difondre mitjançant diverses publicacions especialitzades i congressos universitaris de Catalunya i de l’Estat espanyol, contribuint a l’estudi i la consolidació de la traducció audiovisual com a àmbit de coneixement.
L’any 1991 va participar en projectes vinculats a l’Olimpíada Cultural i va accedir a la docència com a professora de secundària. Tot i dedicar-se a l’ensenyament de l’anglès, mai no es va desvincular de la seva vocació artística, que va continuar alimentant al llarg dels anys.
En la seva etapa més recent ha reprès de manera decidida el camí de la il·lustració, formant-se en aquesta especialitat a l’Escola de la Dona sota el mestratge d’Ignasi Blanch. La seva obra recull una trajectòria vital marcada per la curiositat, els viatges i una mirada oberta al món.
Quan no dibuixa, dedica el seu temps a viatjar, tocar la trompeta i cultivar el sentit de l’humor, una qualitat que considera imprescindible tant en l’art com en la vida.
