What are energy communities?
Energy communities (EC) are groups of citizens, SMEs and/or local entities that participate in an active and organized way in the energy transition through the creation of renewable and local energy projects.
They act locally and share and manage different energy resources: shared self-consumption of renewable energy, energy efficiency improvements, sustainable mobility, group purchases, etc.
Types of energy communities
Energy communities are made up of citizens, SMEs and/or local entities. Currently, a legal definition and a broader one coexist. In order to promote this energy transition, we will take into account both realities:
Local energy communities are a form of organization through a legal entity (cooperative, association, limited company...) that decides how to produce, manage and use energy to obtain an environmental, social and economic benefit.
The objective of an energy community is to promote the energy transition from organized citizenship.
Les actuacions que es poden desenvolupar des d’una comunitat energètica local són diverses i depenen del grau d’expertesa i maduració de la comunitat energètica. Habitualment, les primeres actuacions d’una CEL són compartir energia fotovoltaica entre els participants i fer compres col·lectives. Més endavant es van afegint altres actuacions com les següents:
- Generar energia elèctrica o tèrmica renovable (fotovoltaica, eòlica, biogàs, biomassa, hidràulica, etc.).
- Compartir l’energia renovable generada, habitualment fotovoltaica.
- Oferir mobilitat sostenible: compra o compartició de vehicles elèctrics, punts de càrrega o bicicletes.
- Compres col·lectives o agregades com ara d’energia, pèl·lets, bateries o bicicletes.
- Millorar l’eficiència i l’estalvi d’energètic: auditories, millora d’edificis i ús de l’energia
- Accedir a ajudes.
- Capacitar i formar: compartir coneixements de caràcter energètic i dinamització de l’agrupació, punts d’atenció a la ciutadania, etc.
- Persones individuals
- Ens locals
- Petites i mitjanes empreses (pimes)
- Entitats del tercer sector com associacions o fundacions
En són exemple: comunitats de veïns, petit comerç, associació de famílies d’alumnat (AFA), cooperatives agràries, agrupacions empresarials o comercials, ajuntaments, etc.
La comunitat energètica es pot organitzar com associació, cooperativa, societat limitada o altres fórmules jurídiques que permetin una participació oberta i voluntària.
Per tal d’establir quina organització és la més adequada cal tenir en compte els objectius, les activitats que es volen desenvolupar i les persones, pimes o entitats participants.
Hi ha avantatges socials, ambientals i econòmics:
- Generació i consum d’energia renovable i de proximitat
- Disminució de la despesa energètica
- Reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
- Major resiliència i disminució de la dependència energètica
- Millora de la gestió energètica, monitoratge i digitalització
- Democratització energètica, creació de xarxes i noves oportunitats
Actualment, hi ha dues fórmules legals que permeten crear una comunitat energètica local: les comunitats ciutadanes d’energia (CCE) i les comunitats d’energies renovables (CER).
Comunitat d’energies renovables (CER):
-
Es basa en la participació oberta i voluntària, que ha de ser autònoma i estar efectivament controlada per socis o membres situats en les proximitats dels projectes d’energies renovables. A més, aquest projecte ha de ser propietat de l’entitat jurídica esmentada i han d’haver estat desenvolupats per aquesta.
- Els socis o membres han de ser persones físiques, pimes o autoritats locals.
- La seva finalitat primordial ha de ser proporcionar beneficis ambientals, econòmics o socials als socis o membres o a les zones locals on opera, en lloc de guanys financers.
- Legislació vinculada:
- Directiva UE 2018/2001, foment d’ús d’energia procedent de fonts renovables, Art. 22.
- Reial decret – Llei 23/2020, mesures en matèria d’energia i altres àmbits de reactivació econòmica, modificant els articles de la Llei 24/2013 del sector elèctric, Art. 6 (j).
- Decret Llei 24/2021 acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i aplicades. Llei 16/2017, del canvi climàtic, Art. 19.
Comunitat ciutadana d’energia (CCE)
- Es basa en la participació voluntària i oberta, i el control efectiu de la comunitat l’exerceixen els socis o membres, que han de ser persones físiques, autoritats locals o petites empreses.
- L’objectiu principal consisteix a oferir beneficis ambientals, econòmics o socials als membres o socis o a la localitat on desenvolupa la seva activitat, més que generar una rendibilitat financera.
- Participa en la generació, inclosa la procedent de fonts renovables, la distribució, el subministrament, el consum, l'agregació, l'emmagatzematge d'energia, la prestació de serveis d'eficiència energètica o la prestació de serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics o d'altres serveis energètics als membres o socis.
- Legislació vinculada:
- Directiva UE 2019/944, normes comunes pel mercat interior d’electricitat, Art. 16.
- Reial decret – Llei 23/2020, mesures en matèria d’energia i altres àmbits de reactivació econòmica, modificant els articles de la Llei 24/2013 del sector elèctric, Art. 6 (k).
- Decret Llei 24/2021 acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i aplicades. Llei 16/2017, del canvi climàtic, Art. 19.
Les actuacions que es poden desenvolupar des d’una comunitat energètica local són diverses i depenen del grau d’expertesa i maduració de la comunitat energètica. Habitualment, les primeres actuacions d’una CEL són compartir energia fotovoltaica entre els participants i fer compres col·lectives. Més endavant es van afegint altres actuacions com les següents:
- Generar energia elèctrica o tèrmica renovable (fotovoltaica, eòlica, biogàs, biomassa, hidràulica, etc.).
- Compartir l’energia renovable generada, habitualment fotovoltaica.
- Oferir mobilitat sostenible: compra o compartició de vehicles elèctrics, punts de càrrega o bicicletes.
- Compres col·lectives o agregades com ara d’energia, pèl·lets, bateries o bicicletes.
- Millorar l’eficiència i l’estalvi d’energètic: auditories, millora d’edificis i ús de l’energia
- Accedir a ajudes.
- Capacitar i formar: compartir coneixements de caràcter energètic i dinamització de l’agrupació, punts d’atenció a la ciutadania, etc.
- Persones individuals
- Ens locals
- Petites i mitjanes empreses (pimes)
- Entitats del tercer sector com associacions o fundacions
En són exemple: comunitats de veïns, petit comerç, associació de famílies d’alumnat (AFA), cooperatives agràries, agrupacions empresarials o comercials, ajuntaments, etc.
La comunitat energètica es pot organitzar com associació, cooperativa, societat limitada o altres fórmules jurídiques que permetin una participació oberta i voluntària.
Per tal d’establir quina organització és la més adequada cal tenir en compte els objectius, les activitats que es volen desenvolupar i les persones, pimes o entitats participants.
Hi ha avantatges socials, ambientals i econòmics:
- Generació i consum d’energia renovable i de proximitat
- Disminució de la despesa energètica
- Reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
- Major resiliència i disminució de la dependència energètica
- Millora de la gestió energètica, monitoratge i digitalització
- Democratització energètica, creació de xarxes i noves oportunitats
Actualment, hi ha dues fórmules legals que permeten crear una comunitat energètica local: les comunitats ciutadanes d’energia (CCE) i les comunitats d’energies renovables (CER).
Comunitat d’energies renovables (CER):
-
Es basa en la participació oberta i voluntària, que ha de ser autònoma i estar efectivament controlada per socis o membres situats en les proximitats dels projectes d’energies renovables. A més, aquest projecte ha de ser propietat de l’entitat jurídica esmentada i han d’haver estat desenvolupats per aquesta.
- Els socis o membres han de ser persones físiques, pimes o autoritats locals.
- La seva finalitat primordial ha de ser proporcionar beneficis ambientals, econòmics o socials als socis o membres o a les zones locals on opera, en lloc de guanys financers.
- Legislació vinculada:
- Directiva UE 2018/2001, foment d’ús d’energia procedent de fonts renovables, Art. 22.
- Reial decret – Llei 23/2020, mesures en matèria d’energia i altres àmbits de reactivació econòmica, modificant els articles de la Llei 24/2013 del sector elèctric, Art. 6 (j).
- Decret Llei 24/2021 acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i aplicades. Llei 16/2017, del canvi climàtic, Art. 19.
Comunitat ciutadana d’energia (CCE)
- Es basa en la participació voluntària i oberta, i el control efectiu de la comunitat l’exerceixen els socis o membres, que han de ser persones físiques, autoritats locals o petites empreses.
- L’objectiu principal consisteix a oferir beneficis ambientals, econòmics o socials als membres o socis o a la localitat on desenvolupa la seva activitat, més que generar una rendibilitat financera.
- Participa en la generació, inclosa la procedent de fonts renovables, la distribució, el subministrament, el consum, l'agregació, l'emmagatzematge d'energia, la prestació de serveis d'eficiència energètica o la prestació de serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics o d'altres serveis energètics als membres o socis.
- Legislació vinculada:
- Directiva UE 2019/944, normes comunes pel mercat interior d’electricitat, Art. 16.
- Reial decret – Llei 23/2020, mesures en matèria d’energia i altres àmbits de reactivació econòmica, modificant els articles de la Llei 24/2013 del sector elèctric, Art. 6 (k).
- Decret Llei 24/2021 acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i aplicades. Llei 16/2017, del canvi climàtic, Art. 19.
This type of energy community is led by a local entity, which is usually a city council. The energy is shared through photovoltaic installations from municipal buildings to citizens, SMEs and other facilities in the municipality.
Municipal energy communities facilitate access to renewable energy for citizens, SMEs and especially households that do not have enough resources to have their own facilities.
This model was born from the Girona Provincial Council and promotes that local entities play an active role in the energy transition.
Una CEM permet compartir l’energia fotovoltaica generada en equipaments municipals, a través d’un autoconsum col·lectiu, amb persones particulars o pimes.
La distància per poder compartir energia ha de ser inferior a 2 km de les instal·lacions fotovoltaiques en cobertes i de 0,5 km de les instal·lacions fotovoltaiques en terra.
Aquest model el lidera l’ens local i té com a objectiu promoure l’ús d’energia renovable.
La participació d’aquest model està associada a unes bases de participació en què l’ens local estableix els criteris de priorització, segons la realitat del municipi.
Es parteix del punt que pot participar qualsevol persona particular o una pime que estigui a una distància inferior o igual als 2 km de la instal·lació fotovoltaica.
La priorització acostuma a incorporar factors com la vulnerabilitat, les llars de nuclis antics protegits que no poden instal·lar plaques fotovoltaiques, els habitatges plurifamiliars o bé els comerços petits en locals sense coberta pròpia.
L’ens local, que habitualment és un ajuntament, és el propietari de la instal·lació i la posa a disposició de la població a través d’una ordenança. Aquesta permet la cessió de la totalitat la instal·lació fotovoltaica o bé en paquets de 0,5 o 1 kWp.
L’elecció dels participants es regula a través de les bases de participació i un concurs. Les persones participants segons l’ordenança poden sol·licitar un o diversos paquets segons les seves necessitats energètiques.
Les persones seleccionades formen part d’un acord de repartiment que els permet accedir a l’energia mitjançant una quota.
- Promou l’accés a l’energia renovable.
- Permet la rotació de participants.
- Ofereix la possibilitat de vincular el projecte amb l’acció envers la pobresa energètica.
- Disposa d’un procediment administratiu, habitual en els ajuntaments, similar, per exemple a la cessió d’horts municipals.
- Apropar el consum compartit a aquella ciutadania que per raons diverses no hi participa.
- Les instal·lacions són propietat municipal i permeten que l’ajuntament ho pugui gestionar.
- Facilita la participació de llars que, malgrat que no estiguin situació de vulnerabilitat, no disposin de prou recursos per poder fer una instal·lació pròpia.
Aquest model no és realment una comunitat energètica, es tracta d’un autoconsum col·lectiu d’energia fotovoltaica.
El terme “comunitat energètica municipal (CEM)” s’empra d’aquesta manera perquè un dels seus objectius principals és apropar la ciutadania a fer un canvi de relació amb l’energia. A més, igual que amb les comunitats energètiques amb entitat jurídica, es vol promoure que tingui un rol més actiu i participatiu.
Una CEM permet compartir l’energia fotovoltaica generada en equipaments municipals, a través d’un autoconsum col·lectiu, amb persones particulars o pimes.
La distància per poder compartir energia ha de ser inferior a 2 km de les instal·lacions fotovoltaiques en cobertes i de 0,5 km de les instal·lacions fotovoltaiques en terra.
Aquest model el lidera l’ens local i té com a objectiu promoure l’ús d’energia renovable.
La participació d’aquest model està associada a unes bases de participació en què l’ens local estableix els criteris de priorització, segons la realitat del municipi.
Es parteix del punt que pot participar qualsevol persona particular o una pime que estigui a una distància inferior o igual als 2 km de la instal·lació fotovoltaica.
La priorització acostuma a incorporar factors com la vulnerabilitat, les llars de nuclis antics protegits que no poden instal·lar plaques fotovoltaiques, els habitatges plurifamiliars o bé els comerços petits en locals sense coberta pròpia.
L’ens local, que habitualment és un ajuntament, és el propietari de la instal·lació i la posa a disposició de la població a través d’una ordenança. Aquesta permet la cessió de la totalitat la instal·lació fotovoltaica o bé en paquets de 0,5 o 1 kWp.
L’elecció dels participants es regula a través de les bases de participació i un concurs. Les persones participants segons l’ordenança poden sol·licitar un o diversos paquets segons les seves necessitats energètiques.
Les persones seleccionades formen part d’un acord de repartiment que els permet accedir a l’energia mitjançant una quota.
- Promou l’accés a l’energia renovable.
- Permet la rotació de participants.
- Ofereix la possibilitat de vincular el projecte amb l’acció envers la pobresa energètica.
- Disposa d’un procediment administratiu, habitual en els ajuntaments, similar, per exemple a la cessió d’horts municipals.
- Apropar el consum compartit a aquella ciutadania que per raons diverses no hi participa.
- Les instal·lacions són propietat municipal i permeten que l’ajuntament ho pugui gestionar.
- Facilita la participació de llars que, malgrat que no estiguin situació de vulnerabilitat, no disposin de prou recursos per poder fer una instal·lació pròpia.
Aquest model no és realment una comunitat energètica, es tracta d’un autoconsum col·lectiu d’energia fotovoltaica.
El terme “comunitat energètica municipal (CEM)” s’empra d’aquesta manera perquè un dels seus objectius principals és apropar la ciutadania a fer un canvi de relació amb l’energia. A més, igual que amb les comunitats energètiques amb entitat jurídica, es vol promoure que tingui un rol més actiu i participatiu.
Energy Communities Promotion Office
Carrer Comte Urgell, 187
Edifici del Rellotge, 2nd floor
08036 Barcelona
