Notes jurídiques

 

 

Notes jurídiques sobre la gestió de persones al món local:

En aquest espai de Notes Jurídiques podeu trobar els informes elaborats pel Servei d’Assistència Jurídica en Recursos Humans SAJRH sobre temes d'interès i de plena actualitat vinculats a la gestió de les persones al servei dels Ajuntaments i entitats locals.

 

 

Nota breu 2 - Jornada ordinària Administració Local: La Resolució de 14 d’abril de 2026, de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, per la qual es dicten Instruccions sobre la jornada i els horaris de treball del personal al servei de l’Administració General de l’Estat i dels seus organismes públics,  publicada https://www.boe.es/boe/dias/2026/04/15/pdfs/BOE-A-2026-8287.pdf  no resulta d'aplicació directe  a l'administració local, tal i com expressament ho ha previst;

Però,  sí resultarà d'aplicació indirecte  per derivada a la negociació col·lectiva, bé sigui pel personal funcionari  tal i com ho preveu l'article 94 de la LRBRL https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=850616 : La jornada de treball dels funcionaris de l’Administració local és en còmput anual la mateixa que es fixa per als funcionaris de l’Administració civil de l’Estat.  Se’ls apliquen les mateixes normes sobre equivalència i reducció de jornada; o bé sigui, perquè incidirà directament en la determinació de la jornada ordinària en seu de negociació col·lectiva atenent la combinació del seu caràcter supletori tal i com ho preveu expressament  l'apartat DOS de la  DA 144 de la Llei pressupostos generals per l’ Estat 2018 (versió donada 2022)  https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2018-9268  l'apartat Uno diu: A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la jornada de treball general en el sector públic es computarà en quantia anual i suposarà una mitjana setmanal de trenta-set hores i mitja, sense perjudici de les jornades especials existents o que, si escau, s’estableixin;  i en l'apartat Dos diu:  No obstant l’anterior, cada Administració pública podrà establir en els seus calendaris laborals, amb negociació col·lectiva prèvia, altres jornades ordinàries de treball diferents de l’establerta amb caràcter general. El que s’ha indicat no podrà afectar el compliment per cada Administració de l’objectiu que la temporalitat en l’ocupació pública no superi el 8 % de les places de naturalesa estructural en cadascun dels seus àmbits. D’acord amb la normativa aplicable a les entitats locals, i en relació amb el que preveu aquest apartat, la regulació estatal de jornada i horari tindrà caràcter supletori mentre aquestes entitats no aprovin una regulació pròpia de la seva jornada i horari de treball, amb acord previ de negociació col·lectiva.

En definitiva, la Resolució  de 14 d’abril de 2026 no és d’aplicació directe i automàtica  als Ens Locals, però sí que ho podrà ser per derivada en seu de negociació col·lectiva, per la qual cosa es reforça que  sigui a través de la negociació col·lectiva local comuna (MGMC) la que fixi la jornada ordinària adoptant, en el seu cas, de referència, la implantada pel personal funcionari de l’administració general de l’Estat (actualment, també en fase de negociació en mesa de funcionaris de la Generalitat de Catalunya) i, fixi també la/les jornades especials,  i  molt especialment la determinació de la seva aplicació i dels  seus efectes a les diferents jornades establertes (com són les jornades a temps parcial)  i de les  especificitats que responguin als diferents serveis.

Nota breu 1 - Retribucions funcionaris en pràctiques: Les recents sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 4801/2025, de 8 de gener de 2026, i núm. 2/2026, de 24 de març de 2026, que s’adjunten, venen a confirmar i reforçar la doctrina ja exposada a la Nota Jurídica núm. 8.
En concret, la Sala reitera que l’article 104 bis del Text únic de la funció pública de Catalunya constitueix règim específic i complet en matèria de determinació del règim retributiu dels funcionaris en pràctiques, desplaçant l’aplicació supletòria del Reial decret 456/1986 en aquest àmbit.
Així mateix, s’afirma de manera concordant amb el tenor literal de l’article 104 bis que el dret d’opció per al manteniment de les retribucions del lloc d’origen resta condicionat a l’existència d’una vinculació prèvia amb la mateixa Administració convocant del procés selectiu, de manera que, en absència d’aquesta vinculació prèvia, no resulta procedent el reconeixement d’aquest dret.

Nota breu 2 - Jornada ordinària Administració Local: La Resolució de 14 d’abril de 2026, de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, per la qual es dicten Instruccions sobre la jornada i els horaris de treball del personal al servei de l’Administració General de l’Estat i dels seus organismes públics,  publicada https://www.boe.es/boe/dias/2026/04/15/pdfs/BOE-A-2026-8287.pdf  no resulta d'aplicació directe  a l'administració local, tal i com expressament ho ha previst;

Però,  sí resultarà d'aplicació indirecte  per derivada a la negociació col·lectiva, bé sigui pel personal funcionari  tal i com ho preveu l'article 94 de la LRBRL https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=850616 : La jornada de treball dels funcionaris de l’Administració local és en còmput anual la mateixa que es fixa per als funcionaris de l’Administració civil de l’Estat.  Se’ls apliquen les mateixes normes sobre equivalència i reducció de jornada; o bé sigui, perquè incidirà directament en la determinació de la jornada ordinària en seu de negociació col·lectiva atenent la combinació del seu caràcter supletori tal i com ho preveu expressament  l'apartat DOS de la  DA 144 de la Llei pressupostos generals per l’ Estat 2018 (versió donada 2022)  https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2018-9268  l'apartat Uno diu: A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la jornada de treball general en el sector públic es computarà en quantia anual i suposarà una mitjana setmanal de trenta-set hores i mitja, sense perjudici de les jornades especials existents o que, si escau, s’estableixin;  i en l'apartat Dos diu:  No obstant l’anterior, cada Administració pública podrà establir en els seus calendaris laborals, amb negociació col·lectiva prèvia, altres jornades ordinàries de treball diferents de l’establerta amb caràcter general. El que s’ha indicat no podrà afectar el compliment per cada Administració de l’objectiu que la temporalitat en l’ocupació pública no superi el 8 % de les places de naturalesa estructural en cadascun dels seus àmbits. D’acord amb la normativa aplicable a les entitats locals, i en relació amb el que preveu aquest apartat, la regulació estatal de jornada i horari tindrà caràcter supletori mentre aquestes entitats no aprovin una regulació pròpia de la seva jornada i horari de treball, amb acord previ de negociació col·lectiva.

En definitiva, la Resolució  de 14 d’abril de 2026 no és d’aplicació directe i automàtica  als Ens Locals, però sí que ho podrà ser per derivada en seu de negociació col·lectiva, per la qual cosa es reforça que  sigui a través de la negociació col·lectiva local comuna (MGMC) la que fixi la jornada ordinària adoptant, en el seu cas, de referència, la implantada pel personal funcionari de l’administració general de l’Estat (actualment, també en fase de negociació en mesa de funcionaris de la Generalitat de Catalunya) i, fixi també la/les jornades especials,  i  molt especialment la determinació de la seva aplicació i dels  seus efectes a les diferents jornades establertes (com són les jornades a temps parcial)  i de les  especificitats que responguin als diferents serveis.

Nota breu 1 - Retribucions funcionaris en pràctiques: Les recents sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 4801/2025, de 8 de gener de 2026, i núm. 2/2026, de 24 de març de 2026, que s’adjunten, venen a confirmar i reforçar la doctrina ja exposada a la Nota Jurídica núm. 8.
En concret, la Sala reitera que l’article 104 bis del Text únic de la funció pública de Catalunya constitueix règim específic i complet en matèria de determinació del règim retributiu dels funcionaris en pràctiques, desplaçant l’aplicació supletòria del Reial decret 456/1986 en aquest àmbit.
Així mateix, s’afirma de manera concordant amb el tenor literal de l’article 104 bis que el dret d’opció per al manteniment de les retribucions del lloc d’origen resta condicionat a l’existència d’una vinculació prèvia amb la mateixa Administració convocant del procés selectiu, de manera que, en absència d’aquesta vinculació prèvia, no resulta procedent el reconeixement d’aquest dret.

 

icona contacte

Podeu adreçar les consultes jurídiques a la bústia del Servei d'Assistència Jurídica en Recursos Humans:

s.sajrh@diba.cat.