ODS 7 - Salut pública

Les onades de fred i calor tenen un impacte en la mortalitat comparable en xifres encara que el patró de mortalitat és una mica diferent. Les morts diàries durant una onada de fred són lleugerament més elevades però les onades de calor són més prolongades.

L’efecte de la calor extrema en la salut és més immediat que el de les baixes temperatures. En dies amb temperatures altes el nombre de defuncions augmenta, ja que la calor pot empitjorar els símptomes i desencadenar episodis fatals en persones que pateixen determinades patologies. Les causes de mortalitat durant períodes d’onada de calor són principalment per problemes mentals i del sistema nerviós, encara que també s’hi han associat malalties cardiovasculars, respiratòries, del ronyó i del sistema urinari.

Els canvis previstos en les variables climàtiques de temperatura poden implicar l’aparició de noves malalties, apart d’accentuar les ja identificades, i un increment afegit de la mortalitat. Es preveu que siguin especialment vulnerables a aquest risc els territoris més urbans, amb més població vulnerable des del punt de vista de la salut (gent gran, infants, etc.). D’altra banda, les característiques del sistema sanitari i de la infraestructura urbana poden representar una major o menor capacitat adaptativa al risc. Aquesta afectació pot tenir associada un increment en la despesa global del sistema sanitari públic i de la despesa privada de les persones especialment sensibles i més vulnerables, així com la saturació puntual dels serveis sanitaris.

En aquest context climàtic, la crisi econòmica que es deriva de la pandèmia (tal com va passar amb la crisi econòmica de l’any 2007) està generant una reducció dels ingressos de moltes persones per fer front a la despesa energètica de la llar que, combinada amb l’increment del preu dels subministraments bàsics, augmenta el risc de les llars de no poder accedir a l’energia necessària o obliga a reduir-ne extremadament el consum, per sota dels nivells mínims de confort necessaris per a la salut i el benestar de les persones.

El ja conegut i estès concepte de pobresa energètica és la dificultat o la incapacitat de mantenir la llar amb unes condicions adequades de temperatura (18ºC a l'hivern i 25ºC a l'estiu, segons l’Organització Mundial de la Salut) a un preu just. A més, es considera que aquelles llars que han d'invertir més del 10% de la seva renda per a donar resposta a les seves factures energètiques són susceptibles de trobar-se en situació de pobresa energètica (Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis Socials).

Els factors determinants de la pobresa energètica són, d’una banda, el preu de l’energia, però també les circumstàncies socio-econòmiques de les llars (dimensió de les unitats familiars, nivell d’estudis i necessitats energètiques, renda familiar,...), l’estat de salut de les persones que hi viuen (amb necessitats de confort tèrmic variables); les condicions de l’habitatge (tipus d’energia utilitzada, aïllament de l’edifici,...); l’eficiència energètica dels equips (sistemes d’escalfament, de refrigeració i de cocció utilitzats); les característiques geogràfiques i climàtiques del lloc de residència i el context econòmic i social del municipi, que pot oferir ajudes i millores a la situació de les seves llars.

Entre els impactes de la falta d’assequibilitat de l’energia en la salut de les persones, destaquen l’increment de mortalitat associada a les condicions climàtiques extremes (a l’hivern per baixes temperatures o a l’estiu per onades de calor); l’augment de patologies fruit del baix confort tèrmic o de la mala combustió dels sistemes d’escalfament o de cocció (sobretot respiratòries i reumatoides); els dèficits nutricionals per falta d’energia per cuinar; les toxiinfeccions alimentàries associades a la contaminació bacteriana derivada de no poder refrigerar els aliments; els trastorns mentals (d’ansietat, estrès o depressió) derivats de la incapacitat per fer front a les despeses o trastorns del comportament com dèficits d’atenció o de rendiment professional o escolar derivats del confort tèrmic deficient a la llar.

El confort tèrmic per a la calefacció i refrigeració de la llar i l’ús de la cuina és clau per a una bona salut, fet que posa de manifest la necessitat de garantir l'accés a una energia assequible i fiable a totes les llars.

Un altre concepte que relaciona l’accés a l’energia amb la salut és la dependència energètica, la situació en què es troben totes aquelles persones que requereixen dispositius amb connexió elèctrica a casa seva per qüestions de salut (per a teràpies respiratòries, diàlisi, etc...). En aquestes persones, un tall de subministrament elèctric podria posar en risc la seva salut ja que per llei se'ls ha de garantir aquest servei de forma ininterrompuda.

Més enllà de satisfer les necessitats energètiques a les llars a través de sistemes segurs i eficients, els mitjans de transport sostenibles també tenen un impacte important en la salut de les persones. Les mesures d'estalvi d'energia en els desplaçaments -els viatges actius, com anar en bicicleta i caminar- poden ajudar a millorar la salut i el benestar reduint les taxes de diabetis, malalties del cor, demència i alguns càncers; a l’hora que milloren el benestar emocional i la salut mental ja que un estil de vida actiu disminueix l'estrès, l'ansietat i la depressió. Més enllà, l’estalvi energètic en el transport pot contribuir als esforços per reduir les morts i les lesions per accidents de trànsit.

L’energia neta, el transport i les infraestructures sostenibles fomenten el benestar físic de les persones i un envelliment saludable. En definitiva, l’accés a l’energia és clau per al benestar de les persones i les fonts d’energia netes són indispensables per a garantir una bona salut.

MOMOTemp és un sistema de vigilància de la mortalitat diària associada a la temperatura, que s'ha implementat al Centre Nacional d'Epidemiologia, amb l'objectiu de contribuir al Pla nacional d'accions preventives contra els efectes de l'excés de temperatures sobre la salut del Ministeri de Sanitat.

Aquest indicador forma part de l’INDI_MHAB (diba.cat) (Indicadors Municipals d’Habitatge de la província de Barcelona) de l’Observatori Local d’Habitatge de la Diputació de Barcelona, un visor interactiu que ofereix dades municipals d’habitatge.

El percentatge del cost de l’energia de les llars respecte la Renda familiar bruta dona informació de la capacitat de les llars de cobrir les necessitats energètiques i, per tant, de viure en les condicions de confort necessàries per a una bona salut.

És un dels 3 indicadors de base municipal que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania, a través de la plataforma VISOR2030, per mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 7 als municipis i comarques de la província.

El VISOR 2030 és un sistema d’indicadors multidimensional (econòmics, socials i ambientals) per facilitar la localització, alineació i monitoratge de l’Agenda 2030 i dels ODS. Es presenten les taules de dades i les visualitzacions dels resultats de cada indicador en gràfics de comptaquilòmetres i evolutius. També s’ofereix un índex sintètic que permet mesurar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 7, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 3 indicadors.

Trobareu propostes i recomanacions d'intervenció per promoure la vida saludable als municipis des del punt de vista energètic en aquestes fitxes de la Guia en línia Entorn urbà i salut de la Diputació de Barcelona:

• Pobresa energètica
• Intercanvis energètics no controlats
• Energia renovable
• Edificis d'habitatges sostenibles i ecoeficients
• Accentuació d’onades de calor