Càpsula Salut2030

Aigua i salut

L’aigua és font de vida i l’accés a l’aigua potable i al sanejament és essencial per a la salut

La protecció de la salut inclou la vigilància i el control sanitari de les aigües per evitar riscos per a la salut

L'aigua és un component essencial per a les funcions vitals del cos humà. Entre el 50% i el 75% de la nostra massa corporal és aigua. El cervell humà conté fins un 80% d'aigua i els músculs fins un 75%.

L’Agenda 2030, a través de l’ODS 6, constitueix un bon compromís per a garantir l’accés universal a l’aigua potable i millorar el cicle de gestió de l’aigua perquè sigui sostenible i enfocat a la millora de la salut pública.

L’ODS 6 “Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones” es focalitza en aconseguir l'accés universal i equitatiu a l'aigua potable a un preu assequible per a tothom (fita 6.1); aconseguir l'accés equitatiu a serveis de sanejament i higiene adequats per a tothom (fita 6.2); millorar la qualitat de l'aigua mitjançant la reducció de la contaminació i l’augment del reciclatge i la reutilització en condicions de seguretat (fita 6.3); augmentar l’eficient utilització dels recursos hídrics i fer front a l'escassetat d'aigua (fita 6.4); dur a terme una gestió integrada dels recursos hídrics (fita 6.5) i protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l'aigua, inclosos boscos, muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs (fita 6.6).

Els indicadors

En aquest marc d’impacte dels efectes relacionats amb l’aigua en la salut pública, des de la Diputació de Barcelona proposem 10 conjunts d’indicadors per a mesurar possibles riscos per a la salut derivats de la falta o qualitat deficient de l’aigua a la província de Barcelona i el grau d’assoliment de l’ODS 6:

Els reptes que tenim

L’aigua és un bé imprescindible per a la vida i la salut, especialment en els infants, les dones en situació d’alletament, les persones grans i les que pateixen malalties amb febres i diarrees.

L'accés a l'aigua de qualitat és un determinant bàsic per a la vida i la salut de les poblacions.

S'han aconseguit grans avenços pel que fa a l'augment de l'accés a l'aigua neta i el sanejament i la reducció de malalties, però l'ús i la gestió de l'aigua, així com la prevenció de la seva contaminació, han de seguir essent una prioritat per a tots els governs.

I el context climàtic i demogràfic en què vivim intensifica la necessitat d’invertir esforços per fer front als nombrosos factors de risc per a la salut derivats de la disponibilitat i la qualitat de les aigües de consum humà. L'augment de l'escassetat d'aigua, el creixement de la població, els canvis demogràfics i la urbanització ja suposen a hores d’ara un desafiament per als sistemes d'abastament d'aigua.

Les noves solucions per a disposar d’aigua de consum sense dependre de la climatologia són, cada vegada més, indispensables per a garantir l’accés a l’aigua potable a les poblacions. La dessalinització és una d’aquestes tecnologies, implantada a Catalunya amb dues dessalinitzadores al sistema Ter-Llobregat. I la reutilització de les aigües residuals és una altra estratègia en creixement. A Catalunya, l’ACA preveu triplicar el volum d’aigua regenerada en 5 anys, en aquest cas no per a aigua de consum humà però sí per a usos municipals, industrials, agrícoles, lúdics i ambientals. Per tant, si bé no és una font d’aigua de boca, pot tenir múltiples beneficis per a la salut, com ara l’augment de la producció d’aliments de proximitat per la seva utilitat per al reg de les terres de cultiu.

A nivell agrícola, més enllà de l’ús d’aigua regenerada, també està emergint l’agricultura hidropònica, que es basa en l’ús substrats minerals en lloc de sòl agrícola, fet que permet estalviar aigua i fertilitzants i obtenir uns cultius d’alta qualitat mitjançant el control de les dosis de nutrients. Aquest tipus de cultius es poden desenvolupar en condicions desfavorables, com és el cas de les ciutats, on l’aigua i l’espai són escassos, fet que suposa un gran avantatge respecte a l’agricultura mitjançant reg convencional. És el cas de REGREEN, un projecte pilot d’hort urbà amb reg amb aigua regenerada, que pretén contribuir a l’economia circular a l’àrea metropolitana de Barcelona, donant una segona vida a l’aigua per combatre l’escassetat hídrica i obtenint productes alimentaris de proximitat.

El canvi climàtic comportarà més fluctuacions en la quantitat d'aigua de pluja recollida que faran insuficients els sistemes tradicionals de captació d’aigua i necessàries les fonts alternatives, com ara les aigües residuals. La gestió de tots els recursos hídrics, per tant, haurà d’evolucionar per garantir l'abastament i la qualitat de l’aigua a tota la població. I a nivell local cal seguir actuant en el marc de les competències municipals, en la gestió de les infraestructures de gestió local i, sobretot, en termes de sensibilització de la població de la necessitat de fer un ús racional i sostenible de l’aigua, per la importància que té per a la salut.

Font: Agència Catalana de l’Aigua (ACA) / Delimitació de l’àmbit d’actuació municipal (elaboració pròpia)

De les quatre fases del cicle urbà de l’aigua (abastament en alta, abastament o subministrament en baixa, sanejament en baixa i sanejament en alta), són competència exclusiva dels ens locals les dues del mig, a través de les quals es distribueix l’aigua als punts de consum i es gestiona l’abocament a clavegueram i la canalització de les aigües pluvials. Les fases inicial i final que inclouen la captació i la potabilització, així com el tractament de les aigües residuals són competència compartida entre la Generalitat i els ens locals.

Per tant, els municipis, com a gestors del seu servei d'abastament d'aigua són responsables d'assegurar que l'aigua subministrada a la població sigui apta pel consum en el punt de lliurament al consumidor. La Diputació de Barcelona presta suport material als ajuntaments de menys de 5.000 habitants per exercir aquesta competència obligatòria de Salut Pública.

Els ajuntaments també s’encarreguen, com a responsables del sanejament, del manteniment de les xarxes de clavegueram i de la gestió de l’evacuació de les aigües pluvials i residuals. Això també inclou l’establiment d’unes tarifes assequibles per a la prestació d’aquests serveis a la població, així com les tasques de sensibilització ciutadana per a un bon ús de l’aigua, imprescindible per a una bona salut i, per tant, un bé a valorar i preservar.

En aquest marc de relació de la gestió de l’aigua amb la salut, a nivell local cal actuar coordinadament des dels àmbits municipals del medi ambient i de la salut pública (tant des de la promoció com de la protecció de la salut), per enfocar les estratègies de gestió de l’aigua i de la seva qualitat amb una doble finalitat: garantir la bona salut de la població i, alhora, preservar l’aigua com a bé escàs que és i protegir els ecosistemes relacionats.

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia

Ha arribat el moment de centrar esforços en l’estalvi en el consum d’aigua, en la creació de xarxes eficients i en l’aplicació de noves tècniques d’aprofitament dels recursos hídrics per a poder satisfer les necessitats de consum humà de l’aigua.

L’aigua és font de vida. L’aigua és un bé escàs

Preservem-la!

 


Més informació: Espai web Càpsula Salut2030