ODS 2 - Salut pública

A Catalunya, la crisi econòmica dels darrers anys i les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19 han augmentat i agreujat les situacions de dificultat d’accés als aliments. Les dades del Banc dels Aliments de Barcelona ho evidencien, ja que el 2021 es van repartir 23.130 tones d’aliments (8.000 de les quals de producte fresc, pel foment de dietes saludables), una xifra rècord, un 19,5% superior a l’any anterior.

Les conclusions de l’informe 2021 de l’Observatori de la Creu Roja Impacte de la COVID-19 en l’alimentació de la llar elaborat a partir d’enquestes a 1.012 persones ateses dins el Programa d’Ajuda Humanitària de la Creu Roja a Catalunya, revelen que el 66,36% pateix algun grau d’inseguretat alimentària i en el 12,7% dels casos arriben a la inseguretat alimentària severa, afectant la qualitat i la quantitat dels aliments consumits. Un 50% reconeix que, per manca de recursos, a la seva llar han deixat de tenir una alimentació saludable alguna vegada; un 25% que alguna vegada un adult de la família ha patit gana però no ha menjat i un 15,2% que un menor de 18 anys ha deixat algun cop d’esmorzar, dinar o sopar.

Un estudi recent (2022) de la Universitat de Barcelona sobre la inseguretat alimentària a Espanya abans de la COVID-19 i durant la pandèmia, a partir d’una enquesta a 1.350 llars de totes les comunitats autònomes, evidencia la mateixa falta d’accés a una alimentació sana i sostenible. L’informe Alimentant un futur sostenible revela que amb la crisi de la COVID-19 el nombre de llars que experimenten inseguretat alimentària ha passat de l'11,9 al 13,3%, i gairebé dos milions i mig de persones han hagut de reduir la ingesta d'aliments per manca de recursos.

Les malalties de transmissió alimentària (MTA) continuen sent un problema de salut pública. Anualment, a Catalunya es continua notificant brots i casos amb una tendència descendent en el període entre 2004 i 2007 i una certa estabilització a partir d’aquest moment.

La letalitat declarada per brots de toxiinfecció alimentària és baixa, amb només nou defuncions registrades entre el 1996 i el 2018, en gran part atribuïdes a l’autoconsum de bolets tòxics. Totes les baules de la cadena alimentària tenen un paper i una responsabilitat per garantir la seguretat alimentària a través de pràctiques higièniques adequades, des de la producció primària al consumidor, passant per la manipulació i la comercialització, que redueixin la presència de perills en els aliments i, per tant, les malalties de transmissió alimentària.

La gestió del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris requereix el control de les condicions higièniques i sanitàries dels establiments alimentaris de competència municipal (comerç minorista i restauració) i el foment les pràctiques correctes d'higiene en la manipulació. El mapa de risc sanitari dels establiments alimentaris classificats de la província de Barcelona, elaborat a partir del Protocol per a la classificació dels establiments alimentaris en funció del risc sanitari de la Diputació de Barcelona, reflecteix que hi ha un 44% d’establiments amb risc baix, un 41% amb risc mitjà i un 15% amb risc alt (del 71,2% d’establiments classificats el 2020), en funció del qual s’estableix la freqüència de control.

Posar fi a la malnutrició (fita 2.2) és un repte de salut pública d’escala mundial, ja que l’alimentació és un dels principals condicionants per assolir un estat de salut òptim i gaudir d’una bona qualitat de vida. El terme “malnutrició” es refereix al dèficit, excés i desequilibris en la ingesta de nutrients i calories, que causa problemes de desnutrició (emaciació, retard de creixement i baix pes), deficiències de vitamines o minerals, sobrepès, obesitat i malalties no transmissibles relacionades amb l’alimentació (diabetis, malalties cardiovasculars, alguns càncers o malalties mentals, ja que una alimentació saludable té un paper protector enfront de la demència).

Al món 1900 milions de persones adultes tenen sobrepès o obesitat, mentre 462 milions tenen baix pes (Malnutrition - World Health Organization 2021) i hi ha centenars de milions d’infants que no s’alimenten de forma adequada. Entre els menors de 5 anys, 150 milions pateixen desnutrició, xifra que va a la baixa (lentament), mentre que més de 40 milions tenen sobrepès o obesitat, amb una tendència creixent exponencial. L’Obesitat infantil i adolescent (5-19 anys) al món s’ha multiplicat per deu des de 1975 (Obesity and overweight – WHO 2021).

Al nostre territori, com a molts països desenvolupats, el model d’alimentació de la població ha anat canviant. El consum actual de sal, sucre i aliments ultra processats, en molts casos per dificultats econòmiques i impossibilitat d’accedir a aliments frescos i nutritius, està tres vegades per sobre del que l’OMS recomana. Aquest canvi en els patrons d’alimentació, juntament amb el sedentarisme, ha portat a l’elevada prevalença de l’excés de pes, superior a la de la desnutrició per subalimentació, amb importants repercussions en la salut.

L’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que es realitza des de la Diputació de Barcelona als alumnes de 4t d’ESO analitza la prevalença del sobrepès i l’obesitat entre la població adolescent de 14 a 17 anys de la província, juntament amb la percepció del propi cos i els hàbits alimentaris. Els resultats agregats fins al 2018 dels municipis participants es troben recollits en l’Informe de resultats 2018 i s’evidencien diferències significatives en els nivells de sobrepès i obesitat en funció del sexe, el lloc d’origen o la grandària del municipi. S’observa una prevalença més elevada de sobrepès i obesitat en els nois, en el col·lectiu d’immigrants de primera generació i en els municipis més grans. Pel que fa a la percepció del propi cos, en canvi, són les noies que declaren més insatisfacció, independentment del pes real.

L’Enquesta inclou també els nivells d’adherència a la dieta mediterrània com a patró de dieta saludable, que ajuda a controlar l’obesitat i a reduir els nivells del colesterol i el sucre en sang i la pressió arterial, i evidencia diferències entre segments de la població, en funció del sexe, lloc d’origen, nivell d’estudis dels progenitors i regió geogràfica.

Pel que fa a la població adulta, l'Enquesta Europea de Salut a Espanya de l'any 2020 mostra que un 71,2% de dones i un 63,9% d'homes de 15 anys i més consumeixen fruita diàriament. Un 52,0% de dones i un 41,0% d'homes de 15 anys i més consumeixen verdures, amanides i hortalisses diàriament i només l'1,5% de dones i l'1,9% d’homes declaren no consumir mai fruita fresca.

En el període pandèmic també s’ha observat un augment dels trastorns de la conducta alimentària de la població adolescent de Catalunya, amb un increment d’un 25% de l’anorèxia nerviosa i la bulímia, especialment en les noies.

Un Índex de Massa Corporal (IMC) elevat i les dietes pobres en nutrients i amb excés de sal, sucre i greixos constitueixen importants factors de risc cardiovascular, accidents cerebrovasculars, càncer o diabetis, entre altres malalties. Entre els objectius pel 2030 hi ha la reducció d’un terç (respecte el 2015) de la mortalitat per malalties no transmissibles i les malalties de l’aparell circulatori i els tumors, que segueixen sent les principals causes de mortalitat a Catalunya, així com al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona (2019).

Segons els resultats de l’ESCA 2020, prop del 8,0% de la població catalana de 15 anys i més pateix diabetis, amb una prevalença més elevada en els grups de més edat, en les classes socials menys afavorides i en les persones amb un nivell d’estudis baix.

Al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona hi ha hagut un increment en la taxa de mortalitat per diabetis en els darrers 5 anys.

El consum de fruites i hortalisses fresques, llegums i fruits secs, la prioritat del peix blanc i blau davant de les carns i l’oli d’oliva verge extra enlloc d’altres greixos vegetals formen part de les pautes per a la prevenció i tractament d’aquestes malalties no transmissibles, així com per a la millora del funcionament general del cos i el benestar i la qualitat de vida de totes les persones. Més enllà de les causes de mortalitat, els hàbits alimentaris condicionen l’aparició d’altres patologies que també cal tenir en compte, com és el cas de la salut bucal, entre altres.

Paral·lelament als problemes de malnutrició, la prevalença de les al·lèrgies alimentàries ha anat en augment en les últimes dècades i un de cada deu infants en pateix alguna en els països desenvolupats, segons l'Organització Mundial de l'Al·lèrgia (WAO).

L‘Autoritat Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA) estableix que al voltant del 75% de les reaccions al·lèrgiques en els infants són causats per l'ou, el cacauet, la llet de vaca, el peix i les nous. I en els adults al voltant del 50% són de fruites de la família de les rosàcies (pomes, peres, cireres, gerds, maduixes i ametlles), les verdures de la família de les apiàcies (api, pastanagues i herbes aromàtiques) i diversos fruits secs. Aquestes dades es refereixen a la resposta immunològica de l’organisme a determinats aliments i no a les intoleràncies alimentàries per deficiències enzimàtiques que dificulten la digestió de determinats aliments. La intolerància a la lactosa és de les més freqüents, per deficiència de l’enzim de la lactasa, que dificulta la digestió de productes lactis provocant dolors, distensió abdominal o diarrea.

Entre les al·lèrgies alimentàries destaca la celiaquia, la reacció per predisposició genètica a la ingesta del gluten, proteïna present en molts cereals, que provoca lesions al budell prim afectant l’absorció dels nutrients dels aliments. Aquesta malaltia afecta aproximadament 1 de cada 100 persones i actualment es considera que es tracta de la malaltia crònica intestinal més freqüent en el món occidental.

El binomi alimentació i salut és àmpliament conegut, així com la relació entre medi ambient i salut, però no ho és tant el doble impacte entre seguretat alimentària i canvi climàtic.

L’any 2050, el món haurà d’alimentar 9.700 milions de persones. L’actual sistema alimentari és complex, desigual i insostenible per a respondre a aquest horitzó.

El sector de l’alimentació representa al voltant del 30% del consum total d’energia al món i un 22% del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest impacte és fruit de la nostra selecció d’aliments. Els productes de temporada i de proximitat, dels productors d’aliments de petita escala (fita 2.3), no necessiten un transport tan llarg i poden ser més saludables perquè són més frescos i conserven millor el sabor i el contingut en vitamines i minerals. Beneficien la nostra salut en primer lloc, però també són menys perjudicials per al medi ambient. El sistema alimentari actual (la producció, el transport, el processament, l’envasat, l’emmagatzematge, la venda al detall, el consum, la pèrdua i el malbaratament) té un doble impacte: en la salut humana i en la salut planetària.

En sentit contrari el canvi climàtic també està afectant la seguretat alimentària a través de l'augment de les temperatures, el canvi de patrons de les precipitacions i una major freqüència d'alguns esdeveniments molt extrems. Els sistemes de conreu i pastura i la producció de fruites i verdures, un component clau de les dietes saludables, son molt vulnerables al canvi climàtic. D’aquí la importància d’apostar per sistemes de producció d’aliments sostenibles (fita 2.4), tenint en compte els usos adequats de la terra, els usos de l’aigua i els fluxos d’energia al camp i a la granja.

La recuperació i la conservació de les varietats locals als cultius i a les granges (fita 2.5) també és clau per a un sistema alimentari sostenible. La pèrdua de la diversitat genètica d’espècies i races autòctones de plantes i animals de consum humà posa en perill el subministrament d'aliments. Per exemple, el sector de l’horta a Catalunya ha experimentat una davallada important des del 2005. Actualment, la superfície destinada als cultius d’horta no supera l’1,2% de la superfície agrícola a Catalunya i el consum d’hortalisses és molt superior a la capacitat de producció del sector.

El manteniment del les varietats tradicionals i les races autòctones són claus per a la resiliència del nostre sistema alimentari.

Hi poden participar els responsables de la gestió dels serveis municipals dels ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants (49 ens participants el 2020).

Dels 47 indicadors analitzats, els més directament associats amb l’ODS 2 (fita 2.2):

• Percentatge d'establiments alimentaris inspeccionats conformes pel que fa a instal·lacions
• Percentatge d'establiments alimentaris inspeccionats conformes pel que fa a pràctiques de manipulació
• Percentatge d'establiments alimentaris inspeccionats que disposen d'autocontrol
• Percentatge d'establiments alimentaris classificats conformes pel que fa a instal·lacions
• Percentatge d'establiments alimentaris classificats conformes pel que fa a pràctiques de manipulació
• Percentatge d'establiments alimentaris classificats que disposen d'autocontrol
• Nombre de brots de TIA sobre 100.000 habitants
• Percentatge d'establiments alimentaris classificats com a risc sanitari baix
• Percentatge d'establiments alimentaris classificats com a risc sanitari mitjà
• Percentatge d'establiments alimentaris classificats com a risc sanitari alt

Concretament, l’indicador actualment disponible per a l’ODS 2 (fita 2.2):

• Prevalença de la malnutrició entre els infants menors de 5 anys, desglossada per tipus emaciació i sobrepès

Proporcionen dades a nivell de Catalunya i en algun cas estan desagregades per província. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 2:

• Taxa d'obesitat segons l'índex de massa corporal (IMC) (fita 2.1)
• Prevalença de la malnutrició (pes per a l'alçada, desviació típica +2 o -2 de la mitjana dels patrons de creixement infantil de l'OMS) entre els nens menors de 5 anys, desglossada per tipus (pes insuficient i sobrepès) (fita 2.2)
• Ingressos de factors agrícoles per unitat de treball anual (UTA) (fita 2.2)
• Suport governamental a la investigació i el desenvolupament agrícola (fita 2.3)
• Superfície dedicada a agricultura ecològica (fita 2.4)

Recull d’indicadors bàsics de salut que faciliten dades de mortalitat, morbiditat , d’estils de vida i d’ús de recursos i serveis útils per a una primera aproximació al diagnòstic comunitari. Les dades es presenten per ABS, sense desagregació municipal, però aporten informació d’interès d’un context molt ajustat al municipi.

Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 2 (fita 2.2):

• Població de 18-74 anys amb excés de pes 2018 (%)
• Població de 18-74 anys amb sobrepès 2018 (%)
• Població de 18-74 anys amb obesitat 2018 (%)
• Població de 0-14 anys atesa a atenció primària per obesitat 2018 (%)
• Població de 15 anys i més atesa a atenció primària per diabetis no insulinodependent 2018 (%)

Diputació de Barcelona (Salut Pública):

• Recursos de seguretat alimentària
• Centre de documentació i recursos en salut pública (seguretat alimentària)
• Recursos d’Alimentació saludable

Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat:

• Grup de treball de polítiques alimentàries sostenibles
• Sostenible: Especial Alimentació sostenible

Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT):

• Recursos per a la promoció de l’Alimentació saludable
• Any internacional de les fruites i verdures (AIFV)

Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA):

• Informació i recursos de seguretat alimentària
• Ajuntament de Sant Boi de Llobregat: Exemple de compromís de ciutat amb l'alimentació saludable i sostenible

Ajuntament de Barcelona i Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB):

• Estratègia d’Alimentació Sostenible 2030
• Agròpolis: espai publicocomunitari amb l’objectiu de col·laborar per transformar el sistema alimentari de Barcelona des dels valors de la sobirania alimentària i l’agroecologia

Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai):

• Exposició “Menja, actua, impacta”

Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà: espai d’intercanvi de les ciutats amb l’objectiu d’impulsar sistemes agroalimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per assegurar menjar saludable i accessible a totes les persones i amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari, preservar la biodiversitat i, a la vegada, mitigar els efectes de la crisi climàtica.