ODS 13 - Salut pública

Efectes dels canvis de temperatura en la salut

Segons dades de l'Organització meteorològica mundial (WMO) els episodis climàtics extrems que han produït més mortalitat en els darrers anys a Europa són les onades de calor (3 dies consecutius amb temperatures superiors als valors extrems històrics). Entre els anys 1970-2012 es van produir 1.352 desastres associats a episodis climàtics extrems. Les onades de calor representaven tant sols el 17 % d’aquests però van provocar el 94 % de les morts per desastres climàtics, amb un total d'unes 141.000 morts.

El darrer informe sobre el canvi climàtic de l’IPCC (2022) en què s’examinen els impactes i riscos del canvi climàtic per a la natura i les persones de tot el món, alerta que el planeta haurà d’afrontar perills climàtics inevitables en les properes dècades com a conseqüència de l’escalfament global d’1,5 ºC (el límit que es va proposar al 2015) i si l’escalfament arriba als 2 ºC en algunes regions serà impossible el desenvolupament, atesa la pèrdua de biodiversitat irrevocable. Segons el darrer butlletí climàtic del WMO (2022), hi ha un 93% de probabilitat que almenys un any entre 2022 i 2026 es converteixi en el més càlid mai registrat.

La temperatura ha pujat gairebé 2 ºC a Catalunya en només 70 anys. El 2019 va ser el segon any més calorós de tots els temps i va marcar el final de la dècada més calorosa (2010-2019).

Quan la temperatura màxima puja 1ºC, la mortalitat augmenta un 3,3% (ISGlobal)

En dies amb temperatures altes el nombre de defuncions augmenta, no per conseqüència directa del cop de calor, sinó perquè la calor pot empitjorar els símptomes i desencadenar episodis fatals en persones que pateixen determinades patologies. El risc de mortalitat incrementa principalment per trastorns mentals i del sistema nerviós, malalties cardiovasculars, respiratòries i causes externes [Basagaña, Xavier et al. “Heat Waves and Cause-specific Mortality at all Ages.” Epidemiology 22]

Les persones grans són les més vulnerables, sobretot amb malalties cròniques. Entre les persones de més de 60 anys el risc de mortalitat augmenta un 20% durant una onada de calor, i fins al 40% en les persones d’entre 80 i 90 anys. Les persones treballadores i amb tasques a l’exterior també tenen més risc de patir un accident de treball en dies extremadament calorosos. Malgrat són pocs casos al nostre territori, el risc de mortalitat infantil augmenta un 25% en dies de calor extrema i hi ha risc de parts prematurs quan es produeix un episodi de calor extrema.

L’augment de temperatures, especialment les hivernals, també accentua la gravetat de les malalties al·lèrgiques com l'asma, la rinitis, les conjuntivitis al·lèrgiques o alguna dermatitis, per l’avançament de la floració d'algunes espècies i l’allargament de la seva estació pol·línica, que fa que els pacients que pateixen pol·linosi s’exposin durant un període de temps més llarg.

A Catalunya es produeixen unes 300 morts anuals durant l’estiu com a conseqüència de la calor. El 40% d’aquestes defuncions s’observen en episodis puntuals d’altes temperatures, sense que s’arribin a activar els senyals d’alerta i les mesures per a protegir la població. A les grans ciutats els efectes s’agreugen a conseqüència del fenomen conegut com a illa de calor urbana: una zona amb temperatures més elevades que les zones rurals que l’envolten.

S’estima que el nombre de defuncions relacionades amb la calor a Catalunya es pot multiplicar per 8 el 2050, amb 2.500 morts anuals (Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya).

Projeccions de morts relacionades amb la calor a Catalunya per als anys 2025 i 2050. Increment del risc de mortalitat (i interval de confiança al 95 %) en períodes d’onada de calor segons la causa de defunció. Font: Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, a partir de les projeccions de població de l’IDESCAT

Efectes dels desastres naturals per fenòmens meteorològics extrems en la salut

Els desastres meteorològics s’han multiplicat per 5 en els darrers 50 anys segons l’Organització Meteorològica Mundial (WMO). Entre el 1970 i el 2019, al món hi va haver més d’11.000 esdeveniments catastròfics (sequeres, pluges torrencials, inundacions i incendis forestals) que van causar la mort de més de 2 milions de persones. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut només el 2011 es van registrar 332 desastres naturals a 101 països, que van ser la causa de més de 30.770 morts.

Segons el darrer informe sobre el canvi climàtic de l’IPCC (2022), la sequera causada per l’augment de les temperatures i les inundacions a conseqüència de la pujada del nivell del mar pel desglaç afavorit per l’escalfament global, són els impactes del canvi climàtic que més afectaran la conca mediterrània.

Els principals efectes directes sobre la salut individual i a curt termini són les lesions físiques (fractures, ofegaments, cremades,…), els trastorns mentals provocats per les pèrdues humanes i materials i les morts. Els efectes indirectes i de més llarg termini per a la salut són els derivats de l'impacte en el medi i els recursos naturals, com l’escassetat d'aigua potable, la pèrdua de qualitat del sòl per al conreu i la producció d’aliments posant en risc la seguretat alimentària, la destrucció d’habitatges i infraestructures bàsiques,... S'estima que per al 2100 el canvi climàtic haurà ampliat les zones afectades per sequeres, amb el risc d’augmentar les malalties de transmissió hídrica, altres malalties transmissibles i el desplaçament de poblacions amb els conseqüents impactes en la salut física i mental. D’altra banda, els episodis de pluges i inundacions també poden propiciar la cria i reproducció de vectors transmissors de malalties.

Efectes de la salubritat de l’aigua i els aliments en la salut: malalties de transmissió hídrica i alimentària

El canvi climàtic repercuteix en les reserves d’aigua i en la seva qualitat, augmentant el risc de contaminació. Els nivells extrems de precipitació (tant per defecte com per excés) poden intensificar la càrrega microbiològica i la contaminació química de l'aigua, amb el conseqüent augment de malalties de transmissió hídrica, com les febres tifoidees, còlera, disenteria,...

L’augment de la temperatura de l’aigua dels rius i llacs també pot tenir efectes perjudicials per a la salut humana, ja que afavoreix el creixement de determinats cianobacteris amb capacitat de produir hepatotoxicitat, neurotoxicitat i dermatoxicitat en les persones.

L’aigua del mar més càlida també genera desequilibris ecològics perjudicials per a la salut humana: l'augment de la presència de meduses i cianobacteris i el major risc de toxinfecció alimentària per marisc i peixos d'escull. La incidència d’algunes malalties, com la vibriosi transmesa pel consum de mol·luscs, pot incrementar per l'augment de la temperatura superficial de l'aigua i els canvis de la salinitat.

Els canvis en les temperatures i la qualitat de l'aigua també poden afectar la producció agrícola i augmentar el risc de malalties de transmissió alimentària. S’ha observat un augment d’un 5-10% de casos de salmonel·losi i gastroenteritis causada per Campylobacter per cada grau d’increment de temperatura mitjana.

La seguretat alimentària es pot veure afectada per la influència del clima en la productivitat agrícola (sequeres, salinització dels sòls, destrucció dels cultius per fenòmens climàtics extrems, increment de plagues…), i per afavorir-se la contaminació per virus, bacteris o fongs, causants de malalties de transmissió alimentària, per la millora de les seves condicions de proliferació.

El darrer informe sobre el canvi climàtic de l’IPCC (2022) apunta dades poc esperançadores per a la producció d’aliments si continua creixent el ritme d’escalfament global a causa del canvi climàtic. En els darrers cinquanta anys les pèrdues dels cultius europeus a causa de la sequera s’han triplicat. A tot el món també s’han observat caigudes de producció de fins al 5 % en els 3 cultius principals (blat de moro, blat i arròs). A la regió mediterrània s’espera un descens de fins al 17 % de productivitat i a escala mundial s’estima que prop del 10 % de la superfície cultivable no es podrà dedicar a l’agricultura. A més, les persones que treballen al camp podrien estar sotmeses a 250 dies de molta calor a l’any.

Efectes de l’increment de vectors transmissors d’agents infecciosos per a la salut

Les variacions climàtiques, especialment de temperatura, humitat i precipitació, influeixen en la capacitat de supervivència i reproducció d’artròpodes que actuen de vectors de microorganismes patògens per a les persones: paràsits, bacteris i virus. A excepció de la malària, la majoria de les malalties transmeses pels artròpodes que afecten als humans són d’origen víric (arbovirosis) i son causades per mosquits i paparres, principalment.

Les principals malalties de transmissió vectorial amb casos al nostre territori són transmeses per mosquits (paludisme o malària, zika, dengue, febre per virus chikungunya, febre groga, febre del Nil Occidental) i per paparres (borreliosi o malaltia de Lyme, febre hemorràgica de Crimea-Congo, febre botonosa mediterrània).

Al nostre territori, com a la resta de regions temperades, la presència dels mosquits és estacional, amb la seva màxima activitat i el conseqüent risc de malalties associades a l’estiu. Però l’augment de temperatura, un dels efectes principals del canvi climàtic, accelera la maduració de les larves de mosquit i el desenvolupament de la fase adulta. Així mateix, el període en què es desenvolupa el cicle vital dels mosquits (estiu) es veu ampliat amb el canvi climàtic: l’estació de temperatures càlides comença abans (al maig) i finalitza més tard (a l’octubre), incrementant-se així el període de temps en què els adults poden transmetre les arbovirosis. D’altra banda, l'augment de la pluviositat podria augmentar els vivers d'artròpodes i afavorir la creació d'ecosistemes òptims per als rosegadors, que actuen d’hostes intermediaris en la transmissió de vectors.

Les variacions climàtiques, per tant, influeixen sobre la distribució temporal i espacial tant dels vectors com dels hostes i reservoris. En aquest sentit, l'escalfament global accelera la transmissibilitat de les malalties infeccioses transmeses per artròpodes.

Efectes de la pèrdua de biodiversitat en la salut

En concret es calcula que a causa del canvi climàtic, i la reducció d'hàbitats que aquest suposa, s'extingeixen unes 30.000 espècies a l'any al planeta i s'estima que per a finals d'aquest segle el canvi climàtic serà la causa principal de la pèrdua de biodiversitat.

L’Informe Planeta Vivo 2020, que registra les tendències en el temps de 10.000 poblacions de mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos a tot el món en relació amb el 1970, conclou que en els darrers 50 anys les poblacions d'espècies de vertebrats al món han disminuït un 68%. La conservació de la biodiversitat té una importància cabdal per a la salut humana i la seva pèrdua impacta en aspectes rellevants com:

La qualitat de l’aire (concentració de CO₂): durant les darreres dues dècades els boscos han estat uns gran aliats per frenar el canvi climàtic. S’estima que han segrestat de mitjana el 30% del CO₂ emès per l’activitat humana, però aquest efecte s’està reduint amb la pèrdua de massa forestal. El ritme amb què els boscos de Catalunya capturen CO₂ disminueix un 17% en 25 anys (CREAF 2020) i, limitats per la manca d’aigua i altres nutrients, podrien passar a emetre’n més del que absorbeixen, incrementant el risc de patologies associades a una qualitat de l’aire insuficient.

La qualitat de l’aigua: la pèrdua contínua de superfície forestal i la destrucció de les conques hidrològiques redueix la disponibilitat i la qualitat d’aigua per a ús domèstic i agrícola.

La seguretat alimentària: la diversitat en els cultius és clau per a garantir la seguretat alimentària. Actualment el 90% dels aliments deriven de només 20 espècies de cultius, mentre unes 50.000 espècies de cultius s'extingeixen cada any. D’altra banda, les dietes equilibrades requereixen la disponibilitat d’una àmplia varietat d’aliments.

Les malalties vectorials: una diversitat més gran de la flora i la fauna frena la propagació de certes malalties infeccioses transmeses per vectors.

Un altre vincle important del manteniment de la biodiversitat amb la salut humana és la generació de medicaments. La flora ha estat i continua sent la base de la medicina, així com els fongs o bacteris, origen de les principals famílies d’antibiòtics.

Efectes de les radiacions ultraviolades en la salut

L'esgotament de l'ozó estratosfèric (O₃, contaminant en superfície i protector en alçada) a conseqüència de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) ha incrementat l'exposició de les persones a la radiació solar, especialment la ultraviolada que té efectes nocius per a la salut.

L'exposició intensa a les radiacions ultraviolades provoca efectes a curt termini en la pell: cremades, dermatitis, taques i arrugues, pèrdua d'elasticitat i acceleració de l'envelliment prematur i irreversible de la pell. També causa insolacions, conjuntivitis i altres patologies oculars i altres alteracions del benestar (cicle de son-vigília, trastorns d’estat d’ànim,...).

A llarg termini, el principal risc per a la salut de l'exposició prolongada i intensa a les radiacions ultraviolades és el càncer de pell. Les conseqüències són especialment greus en els infants i adolescents, que tenen un major risc de cremades, ja que la seva pell és molt més sensible. S'estima que més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies, especialment durant la infantesa i l'adolescència.

Cal destacar que l’exposició moderada a les radiacions solars té efectes beneficiosos per a la salut, com la prevenció del raquitisme i l’osteoporosi, la reducció de la hipertensió i les cardiopaties isquèmiques o la tuberculosi, la síntesi de vitamina D... (s’està observant un dèficit d’aquesta vitamina en la població general en els últims anys, possiblement a causa de la pandèmia de la covid19 i les restriccions inicials de sortir a l’exterior)...

Un exemple d’estratègia per a la reducció del canvi climàtic, per l’emissió de GEH, i del seu efecte en la salut humana és la implementació de les zones de baixes emissions (ZBE) als municipis de més de 20.000 habitants a partir del 2025. L’àrea metropolitana de Barcelona ha estat pionera a l’Estat a l’hora implementar la zona de baixes emissions i l’informe de seguiment de l’impacte des de la implantació l’1 de gener del 2020 conclou que la mesura ha evitat al voltant de 125 morts anuals, un 0,8% de la mortalitat total, respecte als valors del 2017. A més, s’han reduït en un 5% els nous casos d’asma infantil (110 casos anuals) i en un 1% els nous casos de càncer de pulmó (15 casos anuals).

Un altre exemple de mesura d’adaptació de les poblacions al canvi climàtic, en aquest cas a les altes temperatures, per reduir els efectes directes sobre la salut de les persones, és la creació de refugis climàtics i la naturalització d'espais urbans. Els espais verds amb vegetació moderada poden tenir 2 o 3 °C menys durant el dia, i fins a 5 °C en les hores sense radiació. L’estiu del 2021, l'AMB va activar la Xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) en diferents equipaments i espais públics de les ciutats metropolitanes (espais interiors amb climatització: biblioteques, centres cívics i altres equipaments i la resta exteriors, als grans parcs urbans) que poden proporcionar condicions de confort tèrmic a la població, especialment la més vulnerable, en episodis de temperatures extremes. Amb la cobertura actual de la XMRC, un 46,23% de la població metropolitana (Barcelona al marge, que en té de propis) tindrà un refugi climàtic a menys de 10 minuts a peu des de casa seva.

Per tal de fer efectives aquestes polítiques, estratègies i plans d’actuació, des de la perspectiva de la prevenció dels efectes del canvi climàtic en la salut de les persones, és necessari millorar l’educació, la conscienciació i la capacitat humana i institucional en relació amb la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest, la reducció dels efectes i l’alerta primerenca (fita 13.3), per garantir que la població té coneixement dels riscos directes i indirectes associats a aquests efectes i les mesures per a fer-hi front.

Un estudi amb participació de la UAB (2020) basat en una enquesta a la població general de diferents països (458 persones), per avaluar quins són els coneixements dels efectes del canvi climàtic sobre l'aparició de malalties infeccioses, posa de manifest que gairebé la meitat de la població (el 48,9%) ignora la relació entre canvi climàtic i malalties infeccioses.

En la línia de poder oferir la informació necessària, és clau la disponibilitat de dades per avaluar la intensitat dels efectes del canvi climàtic a les poblacions i el possible risc per a la salut humana: serveis de vigilància de la qualitat de l’aire, del clima i la meteorologia, dels nivells de pol·len i al·lergògens, com ara:

Qualitat de l’aire – contaminants:

• Servei de Vigilància i Control de l'Aire: avaluació de la qualitat de l’aire a partir de les mesures de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA)
• Episodis ambientals de contaminació atmosfèrica: Avisos preventius d’alta contaminació
• Aire metropolità (AMB): Visor i alertes per contaminació atmosfèrica
• Agencia Estatal de Meteorología (AEMET): Redes de vigilancia de la calidad del aire

Clima i meteorologia:

• Agencia Estatal de Meteorología (AEMET): Vigilància climàtica
• Servei Meteorològic de Catalunya: Serveis i dades climàtiques

Mortalitat atribuïble a la temperatura:

• MoMoTemp (ISCIII): Vigilància de la mortalitat diària atribuïble a la temperatura

Nivells d’al·lergògens:

• Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) - Punt d’informació aerobiològica (PIA): Previsió dels nivells de pol·len i al·lergògens

Aquesta informació, entre altra, ha de permetre als governs locals i supralocals prendre decisions per a protegir la salut i comunicar a la població les mesures preventives per reduir l’exposició i el risc per a la salut de les condicions climàtiques adverses, així com dissenyar accions de formació i sensibilització entorn als riscos climàtics per a la salut en el marc dels programes d’educació per a la salut.

Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.

Concretament, els indicadors més directament associats a les fites de l’ODS13 (fita 13.1):

• Mortalitat: Principals causes de defunció – veure causes associades al canvi climàtic
• Morbiditat: Principals causes de morbiditat – veure causes associades al canvi climàtic

MOMOTemp és un sistema de vigilància de la mortalitat diària associada a la temperatura, que s'ha implementat al Centre Nacional d'Epidemiologia, amb l'objectiu de contribuir al Pla nacional d'accions preventives contra els efectes de l'excés de temperatures sobre la salut del Ministeri de Sanitat.

• Vulnerabilitat a les onades de calor i/o a l’augment de temperatura
• Vulnerabilitat a la pujada del nivell del mar
• Vulnerabilitat a tempestes i pluges torrencials
• Vulnerabilitat a sequeres i disponibilitat d’aigua
• Vulnerabilitat de la biodiversitat
• Vulnerabilitat dels boscos (incendis,...)

Proporcionen dades a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 13:

• Nombre de persones mortes, desaparegudes i afectades directament atribuït a desastres per cada 100.000 persones (fita 13.1)
• Emissions totals de gasos d'efecte d'hivernacle per any (fita 13.1)
• Intensitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'energia consumida(fita 13.2)
• Desviació mitjana de la temperatura a la superfície terrestre (fita 13.3)

Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 13:

• Nombre de morts, desapareguts, ferits, reubicats o evacuats degut a desastres per cada 100.000 persones (fita 13.1)
• Proporció de governs locals que adopten i apliquen estratègies locals de reducció del risc de desastres en consonància amb les estratègies nacionals de reducció del risc de desastres (fita 13.1)
• Grau en què l’educació per a la ciutadania mundial i l’educació per al desenvolupament sostenible s’incorporen en les polítiques d’educació, els plans d’estudi, la formació del professorat i l’avaluació dels estudiants (fita 13.3)

Diputació de Barcelona:

• Salut i medi ambient
• Entorn Urbà i Salut - Diputació de Barcelona
• Medi ambient i contaminació atmosfèrica
• Adaptació al canvi climàtic

Generalitat de Catalunya:

• Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya
• Programa de Salut Pública i canvi climàtic
• Ciència ciutadana per investigar i controlar mosquits transmissors de malalties

Observatorio de Salud y Cambio Climático

• Cambio climático y salud