Càpsula Salut2030
Pobresa i salut
La disponibilitat d’ingressos i recursos és un determinant clau de la salut de les persones
L’equitat en salut inclou la reducció de les desigualtats socials en l’accés als serveis de salut
L’Agenda 2030, a través de l’ODS 1, constitueix un bon compromís per a reduir els nivells de pobresa, un important determinant social de la salut, i per a considerar les necessitats de salut en les intervencions per a reduir les desigualtats que es facin als diferents grups de la població.
L’ODS 1 “Erradicar la pobresa a tot el món i en totes les seves formes” es centra en erradicar la pobresa en totes les seves formes, inclosa la pobresa extrema (fita 1.1) i, concretament, reduir com a mínim a la meitat la proporció de persones de totes les edats que viuen situació de pobresa (fita 1.2); assegurar un nivell de vida bàsic i mesures de protecció social per a totes les persones, especialment les més pobres i vulnerables (fita 1.3); garantir la igualtat de drets i l'accés als recursos econòmics i naturals, així com a la tecnologia, la propietat i els serveis bàsics i financers (fita 1.4) i oferir suport a les persones afectades per conflictes i desastres climàtics, econòmics, socials i ambientals (fita 1.5).
Els indicadors
En aquest marc de relació del nivell de pobresa amb la salut de la població, des de la Diputació de Barcelona presentem 8 sistemes d’indicadors que permeten mesurar el risc de pobresa com a determinant social de la salut de la població de la província de Barcelona i el grau d’assoliment de l’ODS 1:
Els reptes que tenim
La desigualtat creixent és un problema estructural global que afecta a totes les societats i constitueix un determinant clau de la salut. És clau reduir els factors que generen pobresa a la població per revertir, així, en una millora de la salut pública.
Aquest és un dels grans reptes del nou Pla de salut 2021-2025, justificat pel fet que la bretxa social i la desigualtat a Catalunya persisteixen, s’han agreujat amb la pandèmia de la COVID-19 i han posat de manifest que la manca d’acció en aquest context té un cost social molt elevat. En aquest sentit, entre els 11 indicadors de context que pretenen reflectir les característiques principals de la població catalana, com a base per al disseny d’intervencions dirigides a reduir les desigualtats en salut, es calculen 3 indicadors relacionats amb la pobresa: la població en risc de pobresa o d’exclusió social, la població que no pot mantenir la llar escalfada adequadament i la desigualtat de la distribució de la renda.
Paral·lelament, i com a evidència de la importància de reduir les desigualtats socials per a garantir un desenvolupament sostenible, un dels 10 reptes prioritaris plantejats pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de l’any 2021 és l’exclusió social, atès l’increment de la taxa de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya, agreujat per la pandèmia de la COVID-19.
La pobresa va més enllà de la manca d’ingressos i recursos econòmics. Entre les seves manifestacions s’inclouen la fam i la malnutrició, l’accés limitat a l’educació, a l’habitatge digne, als serveis de salut, a les activitats culturals, esportives i recreatives que promouen estils de vida saludables..., la discriminació i l’exclusió socials i la manca de participació en la presa de decisions.
Més enllà dels efectes de la pobresa en la morbiditat, la mortalitat i la qualitat de la vida de les persones, la manca d’estabilitat econòmica, les dificultats per accedir i mantenir un habitatge i els obstacles per conciliar la vida familiar i laboral també influeixen de forma important en la planificació familiar. En aquest escenari és necessari que les polítiques vagin encaminades a garantir que la decisió de tenir o no tenir fills no estigui condicionada pel determinants socials.
En aquest marc, el món local té un paper important per incidir en els factors de privació de la població, perquè amb la garantia del confort a les llars dels pobles i ciutats, la construcció d’espais verds i equipaments de qualitat a tots els barris independentment del perfil social, la facilitació de serveis d’educació, esport, cultura, l’obertura d’establiments amb productes frescos,... i els ajuts per a assegurar que tothom tingui accés a una alimentació saludable i a l’atenció sanitària que necessita, les condicions de vida de les persones milloraran i, en definitiva, guanyaran salut.
IMPACTES DELS FACTORS DE PRIVACIÓ FRUIT DE LA MANCA DE RECURSOS EN LA SALUT
Font: Diputació de Barcelona. Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social. Elaboració pròpia.
Una eina molt útil són els plans locals de salut, que tenen en compte el perfil de la població, entre altres determinants de la salut, a l’hora de dissenyar polítiques i intervencions de promoció i protecció de la salut al municipi. Paral·lelament, les polítiques locals centrades en la família i el desenvolupament són imprescindibles per garantir l’equitat en les primeres etapes de la vida i un bon estat de salut futur.
La salut és un dret per a tothom i la condició social no ha de privar l’accés a entorns i condicions de vida saludables.
Sense exclusió social guanyem salut.
