Què són les comunitat energètica?
Les comunitats energètiques (CE) són agrupacions de ciutadania, pimes i/o ens locals que participen de manera activa i organitzada a la transició energètica a través de la creació de projectes energètics renovables i de proximitat.
Actuen localment i comparteixen i gestionen diferents recursos energètics: autoconsums compartits d’energia renovable, millores d’eficiència energètica, mobilitat sostenible, compres agrupades, etc.
Les tipologies de comunitats energètiques
Les comunitats energètiques estan formades per ciutadania, pimes i/o ens locals. Actualment, conviu una definició jurídica i una de més àmplia. Per tal de promoure aquesta transició energètica tindrem en compte les dues realitats:
Les comunitats energètiques locals (CEL) són una forma d’organització a través d'un ens jurídic (cooperativa, associació, societat limitada...) que decideix com produir, gestionar i utilitzar energia per a obtenir un benefici ambiental, social i econòmic.
L’objectiu d’una comunitat energètica és impulsar la transició energètica des de la ciutadania organitzada.
Les actuacions que es poden desenvolupar des d’una comunitat energètica local són diverses i depenen del grau d’expertesa i maduració de la comunitat energètica. Habitualment, les primeres actuacions d’una CEL són compartir energia fotovoltaica entre els participants i fer compres col·lectives. Més endavant es van afegint altres actuacions com les següents:
- Generar energia elèctrica o tèrmica renovable (fotovoltaica, eòlica, biogàs, biomassa, hidràulica, etc.).
- Compartir l’energia renovable generada, habitualment fotovoltaica.
- Oferir mobilitat sostenible: compra o compartició de vehicles elèctrics, punts de càrrega o bicicletes.
- Compres col·lectives o agregades com ara d’energia, pèl·lets, bateries o bicicletes.
- Millorar l’eficiència i l’estalvi d’energètic: auditories, millora d’edificis i ús de l’energia
- Accedir a ajudes.
- Capacitar i formar: compartir coneixements de caràcter energètic i dinamització de l’agrupació, punts d’atenció a la ciutadania, etc.
- Persones individuals
- Ens locals
- Petites i mitjanes empreses (pimes)
- Entitats del tercer sector com associacions o fundacions
En són exemple: comunitats de veïns, petit comerç, associació de famílies d’alumnat (AFA), cooperatives agràries, agrupacions empresarials o comercials, ajuntaments, etc.
La comunitat energètica es pot organitzar com associació, cooperativa, societat limitada o altres fórmules jurídiques que permetin una participació oberta i voluntària.
Per tal d’establir quina organització és la més adequada cal tenir en compte els objectius, les activitats que es volen desenvolupar i les persones, pimes o entitats participants.
Hi ha avantatges socials, ambientals i econòmics:
- Generació i consum d’energia renovable i de proximitat
- Disminució de la despesa energètica
- Reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
- Major resiliència i disminució de la dependència energètica
- Millora de la gestió energètica, monitoratge i digitalització
- Democratització energètica, creació de xarxes i noves oportunitats
Actualment, hi ha dues fórmules legals que permeten crear una comunitat energètica local: les comunitats ciutadanes d’energia (CCE) i les comunitats d’energies renovables (CER).
Comunitat d’energies renovables (CER):
-
Es basa en la participació oberta i voluntària, que ha de ser autònoma i estar efectivament controlada per socis o membres situats en les proximitats dels projectes d’energies renovables. A més, aquest projecte ha de ser propietat de l’entitat jurídica esmentada i han d’haver estat desenvolupats per aquesta.
- Els socis o membres han de ser persones físiques, pimes o autoritats locals.
- La seva finalitat primordial ha de ser proporcionar beneficis ambientals, econòmics o socials als socis o membres o a les zones locals on opera, en lloc de guanys financers.
- Legislació vinculada:
- Directiva UE 2018/2001, foment d’ús d’energia procedent de fonts renovables, Art. 22.
- Reial decret – Llei 23/2020, mesures en matèria d’energia i altres àmbits de reactivació econòmica, modificant els articles de la Llei 24/2013 del sector elèctric, Art. 6 (j).
- Decret Llei 24/2021 acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i aplicades. Llei 16/2017, del canvi climàtic, Art. 19.
Comunitat ciutadana d’energia (CCE)
- Es basa en la participació voluntària i oberta, i el control efectiu de la comunitat l’exerceixen els socis o membres, que han de ser persones físiques, autoritats locals o petites empreses.
- L’objectiu principal consisteix a oferir beneficis ambientals, econòmics o socials als membres o socis o a la localitat on desenvolupa la seva activitat, més que generar una rendibilitat financera.
- Participa en la generació, inclosa la procedent de fonts renovables, la distribució, el subministrament, el consum, l'agregació, l'emmagatzematge d'energia, la prestació de serveis d'eficiència energètica o la prestació de serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics o d'altres serveis energètics als membres o socis.
- Legislació vinculada:
- Directiva UE 2019/944, normes comunes pel mercat interior d’electricitat, Art. 16.
- Reial decret – Llei 23/2020, mesures en matèria d’energia i altres àmbits de reactivació econòmica, modificant els articles de la Llei 24/2013 del sector elèctric, Art. 6 (k).
- Decret Llei 24/2021 acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i aplicades. Llei 16/2017, del canvi climàtic, Art. 19.
Les actuacions que es poden desenvolupar des d’una comunitat energètica local són diverses i depenen del grau d’expertesa i maduració de la comunitat energètica. Habitualment, les primeres actuacions d’una CEL són compartir energia fotovoltaica entre els participants i fer compres col·lectives. Més endavant es van afegint altres actuacions com les següents:
- Generar energia elèctrica o tèrmica renovable (fotovoltaica, eòlica, biogàs, biomassa, hidràulica, etc.).
- Compartir l’energia renovable generada, habitualment fotovoltaica.
- Oferir mobilitat sostenible: compra o compartició de vehicles elèctrics, punts de càrrega o bicicletes.
- Compres col·lectives o agregades com ara d’energia, pèl·lets, bateries o bicicletes.
- Millorar l’eficiència i l’estalvi d’energètic: auditories, millora d’edificis i ús de l’energia
- Accedir a ajudes.
- Capacitar i formar: compartir coneixements de caràcter energètic i dinamització de l’agrupació, punts d’atenció a la ciutadania, etc.
- Persones individuals
- Ens locals
- Petites i mitjanes empreses (pimes)
- Entitats del tercer sector com associacions o fundacions
En són exemple: comunitats de veïns, petit comerç, associació de famílies d’alumnat (AFA), cooperatives agràries, agrupacions empresarials o comercials, ajuntaments, etc.
La comunitat energètica es pot organitzar com associació, cooperativa, societat limitada o altres fórmules jurídiques que permetin una participació oberta i voluntària.
Per tal d’establir quina organització és la més adequada cal tenir en compte els objectius, les activitats que es volen desenvolupar i les persones, pimes o entitats participants.
Hi ha avantatges socials, ambientals i econòmics:
- Generació i consum d’energia renovable i de proximitat
- Disminució de la despesa energètica
- Reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
- Major resiliència i disminució de la dependència energètica
- Millora de la gestió energètica, monitoratge i digitalització
- Democratització energètica, creació de xarxes i noves oportunitats
Actualment, hi ha dues fórmules legals que permeten crear una comunitat energètica local: les comunitats ciutadanes d’energia (CCE) i les comunitats d’energies renovables (CER).
Comunitat d’energies renovables (CER):
-
Es basa en la participació oberta i voluntària, que ha de ser autònoma i estar efectivament controlada per socis o membres situats en les proximitats dels projectes d’energies renovables. A més, aquest projecte ha de ser propietat de l’entitat jurídica esmentada i han d’haver estat desenvolupats per aquesta.
- Els socis o membres han de ser persones físiques, pimes o autoritats locals.
- La seva finalitat primordial ha de ser proporcionar beneficis ambientals, econòmics o socials als socis o membres o a les zones locals on opera, en lloc de guanys financers.
- Legislació vinculada:
- Directiva UE 2018/2001, foment d’ús d’energia procedent de fonts renovables, Art. 22.
- Reial decret – Llei 23/2020, mesures en matèria d’energia i altres àmbits de reactivació econòmica, modificant els articles de la Llei 24/2013 del sector elèctric, Art. 6 (j).
- Decret Llei 24/2021 acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i aplicades. Llei 16/2017, del canvi climàtic, Art. 19.
Comunitat ciutadana d’energia (CCE)
- Es basa en la participació voluntària i oberta, i el control efectiu de la comunitat l’exerceixen els socis o membres, que han de ser persones físiques, autoritats locals o petites empreses.
- L’objectiu principal consisteix a oferir beneficis ambientals, econòmics o socials als membres o socis o a la localitat on desenvolupa la seva activitat, més que generar una rendibilitat financera.
- Participa en la generació, inclosa la procedent de fonts renovables, la distribució, el subministrament, el consum, l'agregació, l'emmagatzematge d'energia, la prestació de serveis d'eficiència energètica o la prestació de serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics o d'altres serveis energètics als membres o socis.
- Legislació vinculada:
- Directiva UE 2019/944, normes comunes pel mercat interior d’electricitat, Art. 16.
- Reial decret – Llei 23/2020, mesures en matèria d’energia i altres àmbits de reactivació econòmica, modificant els articles de la Llei 24/2013 del sector elèctric, Art. 6 (k).
- Decret Llei 24/2021 acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i aplicades. Llei 16/2017, del canvi climàtic, Art. 19.
Aquesta tipologia de comunitat energètica està liderada per un ens local, que normalment és un ajuntament. L’energia es comparteix a través d’instal·lacions fotovoltaiques des dels edificis municipals cap a la ciutadania, les pimes i altres equipaments del municipi.
Les comunitats energètiques municipals (CEM) faciliten l’accés a l’energia renovable a la ciutadania, pimes i especialment a les llars que no disposen de prou recursos per tenir instal·lacions pròpies.
Aquest model va néixer de la mà de Diputació de Girona i promou que els ens locals tinguin un paper actiu a la transició energètica.
Una CEM permet compartir l’energia fotovoltaica generada en equipaments municipals, a través d’un autoconsum col·lectiu, amb persones particulars o pimes.
La distància per poder compartir energia ha de ser inferior a 2 km de les instal·lacions fotovoltaiques en cobertes i de 0,5 km de les instal·lacions fotovoltaiques en terra.
Aquest model el lidera l’ens local i té com a objectiu promoure l’ús d’energia renovable.
La participació d’aquest model està associada a unes bases de participació en què l’ens local estableix els criteris de priorització, segons la realitat del municipi.
Es parteix del punt que pot participar qualsevol persona particular o una pime que estigui a una distància inferior o igual als 2 km de la instal·lació fotovoltaica.
La priorització acostuma a incorporar factors com la vulnerabilitat, les llars de nuclis antics protegits que no poden instal·lar plaques fotovoltaiques, els habitatges plurifamiliars o bé els comerços petits en locals sense coberta pròpia.
L’ens local, que habitualment és un ajuntament, és el propietari de la instal·lació i la posa a disposició de la població a través d’una ordenança. Aquesta permet la cessió de la totalitat la instal·lació fotovoltaica o bé en paquets de 0,5 o 1 kWp.
L’elecció dels participants es regula a través de les bases de participació i un concurs. Les persones participants segons l’ordenança poden sol·licitar un o diversos paquets segons les seves necessitats energètiques.
Les persones seleccionades formen part d’un acord de repartiment que els permet accedir a l’energia mitjançant una quota.
- Promou l’accés a l’energia renovable.
- Permet la rotació de participants.
- Ofereix la possibilitat de vincular el projecte amb l’acció envers la pobresa energètica.
- Disposa d’un procediment administratiu, habitual en els ajuntaments, similar, per exemple a la cessió d’horts municipals.
- Apropar el consum compartit a aquella ciutadania que per raons diverses no hi participa.
- Les instal·lacions són propietat municipal i permeten que l’ajuntament ho pugui gestionar.
- Facilita la participació de llars que, malgrat que no estiguin situació de vulnerabilitat, no disposin de prou recursos per poder fer una instal·lació pròpia.
Aquest model no és realment una comunitat energètica, es tracta d’un autoconsum col·lectiu d’energia fotovoltaica.
El terme “comunitat energètica municipal (CEM)” s’empra d’aquesta manera perquè un dels seus objectius principals és apropar la ciutadania a fer un canvi de relació amb l’energia. A més, igual que amb les comunitats energètiques amb entitat jurídica, es vol promoure que tingui un rol més actiu i participatiu.
Una CEM permet compartir l’energia fotovoltaica generada en equipaments municipals, a través d’un autoconsum col·lectiu, amb persones particulars o pimes.
La distància per poder compartir energia ha de ser inferior a 2 km de les instal·lacions fotovoltaiques en cobertes i de 0,5 km de les instal·lacions fotovoltaiques en terra.
Aquest model el lidera l’ens local i té com a objectiu promoure l’ús d’energia renovable.
La participació d’aquest model està associada a unes bases de participació en què l’ens local estableix els criteris de priorització, segons la realitat del municipi.
Es parteix del punt que pot participar qualsevol persona particular o una pime que estigui a una distància inferior o igual als 2 km de la instal·lació fotovoltaica.
La priorització acostuma a incorporar factors com la vulnerabilitat, les llars de nuclis antics protegits que no poden instal·lar plaques fotovoltaiques, els habitatges plurifamiliars o bé els comerços petits en locals sense coberta pròpia.
L’ens local, que habitualment és un ajuntament, és el propietari de la instal·lació i la posa a disposició de la població a través d’una ordenança. Aquesta permet la cessió de la totalitat la instal·lació fotovoltaica o bé en paquets de 0,5 o 1 kWp.
L’elecció dels participants es regula a través de les bases de participació i un concurs. Les persones participants segons l’ordenança poden sol·licitar un o diversos paquets segons les seves necessitats energètiques.
Les persones seleccionades formen part d’un acord de repartiment que els permet accedir a l’energia mitjançant una quota.
- Promou l’accés a l’energia renovable.
- Permet la rotació de participants.
- Ofereix la possibilitat de vincular el projecte amb l’acció envers la pobresa energètica.
- Disposa d’un procediment administratiu, habitual en els ajuntaments, similar, per exemple a la cessió d’horts municipals.
- Apropar el consum compartit a aquella ciutadania que per raons diverses no hi participa.
- Les instal·lacions són propietat municipal i permeten que l’ajuntament ho pugui gestionar.
- Facilita la participació de llars que, malgrat que no estiguin situació de vulnerabilitat, no disposin de prou recursos per poder fer una instal·lació pròpia.
Aquest model no és realment una comunitat energètica, es tracta d’un autoconsum col·lectiu d’energia fotovoltaica.
El terme “comunitat energètica municipal (CEM)” s’empra d’aquesta manera perquè un dels seus objectius principals és apropar la ciutadania a fer un canvi de relació amb l’energia. A més, igual que amb les comunitats energètiques amb entitat jurídica, es vol promoure que tingui un rol més actiu i participatiu.
Oficina d’Impuls a les Comunitats Energètiques
Edifici Bogatell
Carrer Zamora, 73
Barcelona