Lliurem l’Estudi històric del castell de Pera a l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall
20/07/2026
El treball té l'objectiu d’aprofundir en el coneixement de la història d’aquest monument per a la seva futura restauració.
La corporació ha lliurat a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall l’estudi històric del castell de Pera. Aquest treball respon a l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la història d’aquest monument, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), per a la seva futura restauració. La Diputació de Barcelona, a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), s’ha fet càrrec de la direcció i del finançament de l’estudi, que ha tingut un cost de 7.000 €.
La recerca ha posat de manifest que la notícia més antiga del castell de Pera data de l’any 976, quan aquest era una de les fortaleses del terme de Llacera (posteriorment de Pera), tot i que no n’era el centre administratiu. Al llarg dels segles XI i XII, el castell va esdevenir el centre d’organització territorial d’aquell terme, sota domini de la família Amat.
Al llarg dels segles XI i XII, i segons el testament de Ramon Amat (1126), senyor del castell, la fortalesa es va estendre des de la mola de roca, al costat sud i on hi hauria una primera construcció, cap la plataforma més àmplia situada al nord, amb la construcció de la capella castral i altres estructures de tipus defensiu i residencial.
Arbert de Pera, fill de Ramon Amat, va ser la primera persona que prengué el cognom Pera. Al segle XIII les famílies Coaner, primer, i Vernet, després, esdevindrien els senyors del castell. En aquest darrer període la fortalesa es va ampliar amb la construcció d’una aula i la torre a l’extrem nord-oest, que va ser anomenada com a torre de Vernet. Posteriorment, va ser comprat per la família Marquès i, a la segona meitat del segle XIV, va passar a mans de la Cartoixa de Vallparadís de Terrassa durant catorze anys, per acabar en mans d’una de les branques de la família Sentmenat.
El 1448 es té constància de la realització d’obres al castell, i la darrera notícia que aquest encara estava en funcionament és del 1503. El 1644 es trobava en estat de ruïna i tan sols en restava dempeus la capella, que va mantenir-se durant algun temps més. En aquest sentit, el 21 de maig de 1736 la imatge de la Mare de Déu del castell ja s’havia traslladat a l’església sufragània de Sant Feliu de Vallcàrcara de la parròquia de Llorenç Savall.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 8 “Treball digne i creixement econòmic” i 11 “Ciutats i comunitats sostenibles”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
