En un entorn molt globalitzat, persones, insectes i virus, recorrem distàncies enormes en poc temps amb tot tipus de mitjans de transport, podent viatjar entre regions mundials amb gran facilitat. Malauradament això comporta que hi hagi un important risc d’introducció de les anomenades arbovirosis; és a dir les malalties infeccioses causades per virus i transmeses per artròpodes, principalment mosquits però també d’altres com les paparres.

Per tot això, des del 2014, existeix el Protocol de vigilància d’arbovirosis de Catalunya del Departament de Salut de la Generalitat en què d’altres institucions com la Diputació de Barcelona també hi participen i on s’actua per disminuir al màxim el risc de que es produeixi un brot epidèmic. Virus com els que causen el dengue, Zika o Chikungunya i que no es troben a Catalunya, poden arribar portats per persones que tornen de països endèmics contagiats per la picada d’un mosquit, i es poden transmetre aquí per un mosquit local competent, en picar a aquesta persona infectada i posteriorment a una altra.

L’Aedes albopictus, el mosquit tigre, és vector de les malalties esmentades i molt freqüent a la major part de Catalunya on ja hi és a més de 720 municipis. Per altre part, el mosquit comú Culex pipiens és vector del conegut virus del Nil occidental (VNO) que circula de forma autòctona a Europa i que a Catalunya s’ha trobat en els darrers anys en humans, cavalls, aus i en mosquits i que al sud de l’Estat és present al menys des de 2010.

En els darrers anys, hem vist com de manera clara, les inspeccions entomològiques que es fan a la demarcació de Barcelona augmenten, arribant ja al centenar. Ara fa deu anys, el 2014, eren només cinc, és a dir, s’han multiplicat per vint. Que cal esperar doncs per aquest 2025? És aquesta una resposta difícil però de la que tenim algunes pistes.

El 2024 va ser un any amb un clar increment de casos autòctons; pel que fa al dengue, a França hi va haver 83, a Itàlia 213 i a l’Estat 8, tots ells a Catalunya. El VNO va tenir-ne a tot Europa i en humans, 1.436 i a l’Estat 138 amb 10 morts; a Catalunya van ser dos, sense cap mort. Tot plegat resulta en un augment d’arbovirosis de transmissió autòctona. El nombre de persones que viatgen a països on aquestes malalties són autòctones és difícil de comptabilitzar però des de la COVID 19, no deixa d’augmentar. Tampoc podem conèixer hores d’ara si en els països de destinació hi haurà aquest estiu epidèmies com les que per dengue va haver el 2022 a Cuba o el 2024 a l’Argentina. Per últim, les condicions pel desenvolupament dels mosquits vectors per enguany no semblen empitjorar, més aviat al contrari ja que les temperatures són adequades i a més la sequera queda ja oblidada, portant un segon any de pluges a la primavera que a data d’avui tot indica que seguiran sent abundoses.

Així doncs, tot sembla indicar que aquest 2025 hi haurà molta feina a fer per part del Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat (SCM) que, amb el suport de la Diputació de Barcelona, és el responsable de fer les inspeccions entomològiques a la demarcació de Barcelona, llevat de la ciutat que compta amb el seu propi servei. El SCM du a terme les inspeccions entomològiques a les zones de residència de les persones afectades per arbovirosis, consistents en la detecció de focus de cria de mosquits, recollida i anàlisi de mostres de femelles de mosquits per la detecció dels diferents virus i control de les poblacions de mosquits si és necessari. Totes les anàlisis per a detecció de virus en les mostres obtingudes són dutes a terme pel laboratori de referència a Catalunya de l’IRTA - CReSA.

Caldrà estar amatents davant la situació d’aquesta propera campanya anual, donat que es donen les condicions per a una important arribada de casos; per tot plegat ja està enllestida la campanya que, com marca el protocol, s’inicià el 2 de juny i es mantindrà fins la finalització de l’activitat dels vectors, habitualment al mes de novembre.

Carles Aranda
Servei de Control de Mosquits. Consell Comarcal del Baix Llobregat