Adaptació
En el context de l’emergència climàtica, Municipis pel clima / Adaptació permet visualitzar les principals amenaces climàtiques que pateixen els municipis de la província de Barcelona i les vulnerabilitats que presenten.
Amb aquesta informació, la Diputació de Barcelona dissenya polítiques i projectes per incrementar la resiliència dels pobles i les ciutats en el marc d’una política àmplia d’adaptació al canvi climàtic.
Quins són els principals riscos pels municipis davant del canvi climàtic ?
Les gràfiques següents representen els riscos potencials dels municipis de la província de Barcelona per a cadascuna de les variables indicades: calor, sequera, tempestes, boscos, territori i nivell del mar.
Onades de calor
L’increment de la temperatura mitjana és un dels impactes més evidents del canvi climàtic, amb onades de calor diürnes i nocturnes que impacten sobre la salut de la ciutadania i sobre l’activitat dels municipis. La Diputació de Barcelona promou projectes d’adaptació per fer-hi front com ara Adaptaclima 2030 i Life eCOadapt50.
Episodis de calor a la província de Barcelona (2000-2025)
Font: Dades d'estacions meteorològiques automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya
El nombre dies tòrrids i nits tropicals s’ha incrementat en un 65 % en només 25 anys
Sequera
La sequera mediterrània, que és estructural, s’agreuja amb l’emergència climàtica. La Diputació de Barcelona fa un enfocament integral a la gestió del cicle de l'aigua, orientat a una millor adaptació al canvi climàtic i a la resiliència dels municipis i els ecosistemes, i ha creat l’Oficina d’assessorament per a la gestió municipal de l’aigua.
Estat dels embassaments a la província de Barcelona (2000-2026)
Font: Agència Catalana de l'Aigua (ACA)
Des de 2021 els municipis de Barcelona han sumat, en conjunt, 955 episodis intensos de sequera, en els estats d‘emergència, excepcionalitat o alerta
Tempestes
Les pertorbacions de l'atmosfera amb precipitacions intenses i vent, normalment associades a una borrasca, s’han incrementat amb el canvi climàtic. En són bons exemples el temporal Glòria o la DANA de València de 2024. L’adaptació a fenòmens climàtics extrems passa per actuacions en l’urbanisme i per la millora de la gestió dels sistemes naturals aquàtics.
Tempestes i pluges intenses a la província de Barcelona (2000-2025)
Font: Dades d'estacions meteorològiques automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya
El nombre dies amb pluges extremes (50 mm/dia) s’ha incrementat en un 40 % en els darrers 25 anys
Decaïment forestal
El decaïment forestal es defineix pel deteriorament o la mort d'un gran nombre d'arbres en un bosc. És el resultat de la interacció de diversos agents, generalment en un context d'estrès climàtic i de sequera. Aquest fenomen repercuteix en un augment del risc d’incendi, la minva de biodiversitat, la vulnerabilitat a les plagues el descens de la qualitat ambiental.
Estat dels boscos de la província de Barcelona (2012-2024)
Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. DeBosCat
En els darrers 15 anys més de 120.000 hectàrees de boscos de la província s’han vist afectades per decaïment
Transformació territorial
L’impacte del canvi climàtic i la dinàmica històrica de canvi en els usos del sòl —de l’agrícola a l’urbà, i del forestal al de vegetació baixa— genera paisatges més secs i un risc elevat d’erosió a causa dels episodis de pluges torrencials. Tot plegat es tradueix em un descens dels serveis ecosistèmics i obliga a repensar la gestió forestal, agrícola i urbana per adaptar-se a un territori canviant.
Canvis en els usos del sòl a la província de Barcelona (1956-1987-2022)
Font: Mapa de Cobertes del Sòl de 1956, 1987 i 2022. Diputació de Barcelona. CREAF. ICGC.
En els darrers 70 anys el sòl urbà en la província s’ha multiplicat per 5, mentre que la superfície agrícola s’ha reduït d’un 50 %
Elevació del nivell del mar
La regressió de la costa s'accelera a causa del canvi climàtic. L’elevació del nivell del mar i la intensitat de les tempestes en són factors clau. L’impacte es tradueix en pèrdua de sorra i platges, afectació als ecosistemes litorals i amenaces a les infraestructures i les activitats humanes. Només en el Barcelonès Nord, s’han perdut 30.100 m² de superfície de platges.
Nivell mitjà del mar a la província de Barcelona (2000-2024)
Font: Puertos del Estado. Dades del mareògraf 2 de Barcelona
Des de l’any 2000, el nivell del mar mesurat en els municipis litorals s’ha elevat 15 cm
Descobreix la vulnerabilitat del teu municipi
En els mapes següents pots consultar les dades relatives als riscos i la vulnerabilitat de tots els municipis de la província, per a cadascuna de les variables: calor, sequera, tempestes, boscos, territori i nivell del mar, calculades a partir de la metodologia “Avaluació simplificada de Vulnerabilitat dels Impactes del Canvi Climàtic” (ASVICC) elaborada per la Gerència de Serveis d’Acció Climàtica. Si cliques en un municipi del mapa, podràs consultar el seu perfil climàtic amb dades específiques sobre cada una de les variables.
Amenaça
Exposició
Vulnerabilitat
Risc climàtic: Contingència o perill al qual està exposat un sistema, amb un cert grau d’incertesa, a causa d’un factor climàtic. És un terme de probabilitat d’impacte, de futur. Per exemple, el risc de patir danys per una inundació catastròfica.
Impacte climàtic: Efecte produït per algun factor climàtic. És un terme de certesa, que es percep un cop ha succeït. Per exemple, els danys causats per una inundació catastròfica.
D’acord amb l’IPCC, els diferents components del risc climàtic venen determinats per tres factors: l’amenaça, la vulnerabilitat i l’exposició:
Amenaça climàtica: és la possibilitat d’ocurrència d’un fenomen climàtic que pot arribar a causar impactes sobre la salut, o danys sobre béns, infraestructures, mitjans de subsistència, prestació de serveis, ecosistemes i recursos naturals. Per exemple una amenaça d’inundació a causa de pluges torrencials.
Exposició: presència de persones, mitjans de subsistència, espècies o ecosistemes, serveis i recursos ambientals, infraestructures, o actius econòmics, socials o culturals en espais que es poden veure afectats negativament per una amenaça climàtica. Per exemple, una inundació pot causar un gran impacte greu en una ciutat, però lleu si es produeix al mig del mar.
Vulnerabilitat: sensibilitat o propensió d’un sistema a ser afectat negativament per una amenaça concreta. Per tant, està vinculat a l’amenaça i també a l’exposició. Per exemple, davant d’una inundació, una zona boscosa pot ser menys sensible que una zona de conreus.
Altres termes relacionats:
Resiliència o capacitat adaptativa: és el potencial del sistema per afrontar una pertorbació, per moderar-ne els danys i per reaccionar per reorganitzar-se. Per exemple, una ciutat pot ser més resilient davant un episodi de pluges torrencials si el seu urbanisme està preparat adequadament per suportar-les i per refer-se’n dels impactes.
Calor
Dades de temperatures màximes i mínimes de les estacions meteorològiques de la província. Es considera que el fenomen ha tingut lloc, quan com a mínim una estació meteorològica de la província, n’ha registrat el valor durant el dia corresponent.
Sequera
Percentatge d’aigua emmagatzemada als embassaments de Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall, Sant Ponç i Foix, a partir del càlcul entre el volum d’aigua disponible i la seva capacitat. Dades de l’ACA corresponents al dia 1 dels mesos de gener, abril, juliol i octubre. Els colors de la llegenda i les gràfiques corresponen a la categorització semafòrica establerta per l’ACA al seu portal.
Tempestes
Dades de precipitació acumulada diària registrades del portal de dades obertes de Catalunya per les estacions meteorològiques de la província. Es considera que el fenomen ha tingut lloc quan com a mínim una estació meteorològica de la província de Barcelona n’ha registrat el valor durant el dia corresponent.
Boscos
En l’àmbit forestal, l’anàlisi combina dades d’incendis forestals i dades de decaïment forestal. Les dades relatives als incendis són les del web del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i les de decaïment forestal provenen del projecte DeBosCat.
Territori
Els usos del sòl s’han agrupat en cinc categories: agrícola, forestal, artificial o urbà, vegetació natural baixa i altres categories (aigües marines i continentals, sorrals i platges i zones humides). Les dades provenen de l’estudi “Anàlisi dels canvis recents a les cobertes i els usos del sòl a la demarcació de Barcelona: efectes sobre les funcions territorials i els serveis ecosistèmics” encarregat per la Diputació de Barcelona al CREAF.
Nivell del mar
Dades del visor Portus de Puertos del Estado. Corresponen a valors de mitjana mensual del nivell del mar registrats pel mareògraf 2 del port de Barcelona.
Els riscos i la vulnerabilitat dels municipis que es presenten en els mapes s’han determinat amb la metodologia de càlcul “Avaluació simplificada de Vulnerabilitat dels Impactes del Canvi Climàtic” (ASVICC) elaborada per la Gerència de Serveis d’Acció Climàtica i dissenyada per a l’elaboració dels Plans Comarcals d’Adaptació al Canvi Climàtic (PCACC, del 2020 al 2025) i dels plans locals d’adaptació dels municipis que els han redactat. L’ASVICC és una eina per recopilar les dades del municipi, amb l’objectiu de fer una primera avaluació de les principals vulnerabilitats davant els efectes del canvi climàtic.
Les dades recopilades per avaluar la vulnerabilitat són de dos tipus:
- Dades específiques que facilitades pels ajuntaments
- Dades de fonts oficials: IDESCAT, Servei Meteorològic de Catalunya, etc.
Els resultats finals han estat calculats en funció dels valors d'exposició, sensibilitat i capacitat d’adaptació per a cadascun dels riscos següents:
- Onades de calor/ Augment de temperatura
- Sequeres i disponibilitat d'aigua
- Tempestes i pluges torrencials
- Efectes sobre els boscos
- Canvis paisatgístics i de biodiversitat
- Pujada del nivell de mar
La valoració i jerarquització dels riscos potencials dels plans locals del Barcelonès s’ha realitzat seguint la metodologia definida per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A cada Pla local d’adaptació al canvi climàtic s’inclouen els riscos als quals cada municipi és particularment vulnerable.
Gerència de Serveis d'Acció Climàtica
Edifici Bogatell · Carrer Zamora, 73 · Barcelona
gs.media@diba.cat - 93 402 24 85
