26/05/2026 16:12 h.
Sant Cugat del Vallès organitza un cicle de quatre sessions participatives sobre memòria democràtica
Una iniciativa vinculada a la redacció del Pla local de memòria històrica
El cicle Àgora Memòria, organitzat per la Regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Sant Cugat i amb el suport de la Diputació de Barcelona, es va estructurar en quatre sessions centrades en diferents àmbits de la memòria: la transmissió educativa i intergeneracional; les memòries de les migracions; la prevenció dels discursos d’odi, i la relació entre memòria i espai públic.
El cicle va tenir un caràcter participatiu i va comptar amb la implicació d’experts, entitats i ciutadans. Les aportacions recollides es tindran en compte en la redacció del Pla local de memòria històrica de Sant Cugat.
El cicle es va tancar el 20 de maig al Museu del Monestir amb la sessió «Memòria i espai públic», que va analitzar com les commemoracions, els elements memorials i les intervencions urbanes influeixen en la percepció de la memòria col·lectiva.
A la sessió, conduïda per Marta Simó Sánchez, hi van participar Kathrin Golda-Pongratz, doctora en Arquitectura i Urbanisme i professora de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès; José Fernando Mota, historiador i membre del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat, i Eva Virgili, directora de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat.
També hi van intervenir Maria Campillo, professora de la Universitat de Barcelona; Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya; Pedro Barbado, director de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona; Miquel Anduig, del Grup d’Estudis Locals, i Miquel Suzama, arquitecte.
Durant la sessió es va reflexionar sobre el paper del nomenclàtor, les polítiques urbanístiques i la construcció de la identitat de ciutat, i sobre els processos de selecció de la memòria col·lectiva, que comporten la visibilització d’uns episodis històrics i la invisibilització d’altres, com els conflictes socials o el passat industrial en el cas de Sant Cugat del Vallès.
També es va posar de manifest la necessitat d’incorporar memòries plurals a l’espai públic i de concebre’l com un àmbit compartit de convivència i tolerància que reflecteixi la diversitat social i cultural.
El debat va destacar el valor del patrimoni com a eina per interpretar el passat i prevenir la desmemòria, especialment entre les noves generacions. Així mateix, es va abordar la gestió del patrimoni incòmode, en relació amb els elements vinculats al franquisme, tot plantejant actuacions de ressignificació o retirada d’acord amb el marc de la Llei de memòria democràtica.
La sessió es va cloure remarcant la importància de continuar treballant per una memòria col·lectiva plural, crítica i inclusiva, construïda de manera participativa, i la idea que les decisions sobre l’espai públic tenen un impacte directe en la configuració dels relats compartits.