El dret humà a l'aigua i la garantia del mínim vital
19/10/2026
© ClickerHappy
El Parlament acaba d’aprovar la incorporació del dret humà a l’aigua al marc legislatiu català, i la implantació d'un mínim vital d’aigua, de 60 a 100 litres diaris per persona i dia, que s’aplicarà de forma universal, amb cost reduït, i bonificat al 100 % per a les llars vulnerables
Aquestes novetats legislatives reforcen la consideració de l’aigua com un servei essencial i demanen adaptar els instruments de gestió i el marc regulador dels serveis municipals. El canvi normatiu incorpora noves obligacions en matèria d’accés a l’aigua, protecció de les persones vulnerables, transparència i participació ciutadana en la gestió dels serveis d’abastament i sanejament. El dret humà a l’aigua i al sanejament és el reconeixement que tota persona té dret a disposar d'aigua suficient, segura, acceptable, accessible i assequible per a l'ús personal i domèstic, així com a accedir a serveis de sanejament segurs, higiènics i dignes, reconegut per l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 2010.
La incorporació del dret humà a l’aigua al marc legislatiu, s’ha concretat per mitjà d’una disposició addicional que actualitza el Decret legislatiu 3/2003 del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, en el marc de l’aprovació de la Llei 11/2026 de Mesures Fiscals, Financeres i Administratives del Sector Públic.
Entre els canvis més rellevants destaca l’obligació de garantir a tota la població un mínim vital d’aigua a un preu assequible. Caldrà establir una tarifa social per a les persones en situació de vulnerabilitat, que ha de cobrir íntegrament el mínim vital i altres costos d’accés al servei, com ara el lloguer del comptador o els drets d’alta. La llei també reforça la protecció de les persones en risc d’exclusió residencial, i complementa les garanties ja previstes per la LLEI 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
Per fer efectius aquests drets, els ens locals i les entitats prestadores han de disposar de protocols per identificar les situacions de dificultat econòmica i establir els mecanismes de coordinació necessaris. Alhora, la norma impulsa una gestió més transparent, amb més accés a la informació i una participació activa de la ciutadania. L’adaptació al nou marc normatiu fa necessari revisar les tarifes i altres instruments de governança, especialment els reglaments del servei.
Per integrar aquestes novetats a les tarifes i els reglaments dels serveis d’abastament d’aigua o sol·licitar estudis d’accés a l’aigua del municipi, els ens locals poden sol·licitar suport a través del Catàleg de serveis 2027 en els recursos de Gestió sostenible de l’abastament d'aigua o de l'Assessorament per a la gestió municipal de l'aigua.
La Diputació de Barcelona també disposa de nous models i instruments de suport: compta amb una calculadora de tarifes que permet cercar l’estructura tarifària més adient, publicarà en breu una guia de criteris per a la revisió de tarifes amb un enfocament clarament social i ambiental, i està ultimant un model de reglament del servei que incorporarà les noves obligacions en matèria de protecció al dret humà a l’aigua.
