Publicitat als equipaments esportius municipals: regulació i bones pràctiques - Deportes

• Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal
• Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals
• Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques
• Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme
• Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys
• Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural
• Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya

La publicitat es pot definir com  «tota forma de comunicació, realitzada per una persona física o jurídica, pública o privada, en l’exercici d’una activitat comercial, industrial, artesanal o professional, amb la finalitat de promoure, de forma directa o indirecta, la contractació de bens mobles o immobles, serveis, drets i obligacions» (article 2 de la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat [LGP]).

L'LGP es centra fonamentalment en els continguts publicitaris, establint les disposicions generals i definicions o tipus de publicitat il·lícita, els acords per a la contractació i contractes publicitaris, la difusió publicitària així com els organismes d’autodisciplina en aquesta matèria o el règim sancionador aplicable. En canvi, aquesta norma no fa cap referència als aspectes tècnics de la publicitat, com ara la forma i condicions de difusió dels missatges publicitaris.

Des de la perspectiva del màrqueting, els mitjans de difusió publicitària son aquells que tenen la capacitat de transmetre al públic el missatge que la publicitat vol traslladar en relació a les informacions, activitats, bens, productes  i serveis que duen a terme, fabriquen, volen donar a conèixer o comercialitzar.

Aquests mitjans es poden classificar en: publicitat estàtica, publicitat mòbil, publicitat sonora i publicitat mitjançant projeccions.

Concretament, en relació a la difusió del missatge publicitari mitjançant cartells o tanques publicitàries (publicitat estàtica), que és la més habitual en equipaments esportius, la normativa de caràcter general no fa cap referència a aspectes tècnics com són els relatius als procediments o tràmits per a la seva autorització, els requisits de seguretat necessaris per a exhibir la publicitat a través d’aquests suports o l’impacte de l’activitat publicitària en els llocs on es vulgui exposar, entre d’altres. Aquest tipus d’aspectes (emplaçament, autoritzacions, etc) es regulen principalment per altres normes sectorials que afecta als ens locals (per exemple, la normativa urbanística o les ordenances municipals)

Els ens locals, com a responsables de la gestió i supervisió dels equipaments esportius municipals, han de garantir que tots els missatges publicitaris que s’hi difonen compleixin la normativa vigent en matèria de publicitat.

En aquest sentit, cal tenir en compte especialment el que disposen dues normes estatals bàsiques:

- Llei 34/1988, de 11 de novembre, general de publicitat (LGP)

- Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial (LCD)

D’acord amb aquesta normativa, i a efectes de prevenir continguts inadequats o il·lícits, en el moment de valorar els missatges publicitaris dels equipaments esportius, cal vetllar pels següents aspectes:

• Respecte a la dignitat de les persones i als drets constitucionals.
  Queden estrictament prohibits anuncis que presentin les dones de forma vexatòria o discriminatòria, així com qualsevol missatge que promogui violència, discriminació o estereotips sexistes, racistes, homofòbics, transfòbics o discriminatori per raons de discapacitat o edat. Igualment, s’ha d’excloure qualsevol publicitat que fomenti la prostitució (art. 3 LGP).
• Protecció dels menors.
  No es pot difondre publicitat adreçada a menors que aprofiti la seva inexperiència o credulitat, ni aquella que els inciti directament a la compra de béns o serveis. (art. 3 LGP).
• Prohibició de la publicitat subliminal.
  No és admissible cap missatge que utilitzi tècniques que actuïn sobre els destinataris sense que aquests en siguin conscients (art. 4 LGP).
• Compliment de la normativa sectorial específica.
  S’han d’evitar anuncis sobre productes, béns o activitats sotmesos a regulacions especials —com els mèdics, farmacèutics o les begudes alcohòliques d’acord amb el detall de l’article 5 LGP— quan aquests incompleixin les restriccions establertes legalment.
• Prevenció de la publicitat enganyosa, deslleial o agressiva.
  • Es considera publicitat enganyosa qualsevol missatge que contingui informació falsa o que, tot i ser veraç, pugui induir a error pel seu contingut o forma de presentació, alterant el comportament econòmic dels destinataris (art. 5 LCD)
  • També és deslleial l’omissió d’informació essencial que impedeixi al consumidor prendre una decisió informada (art. 7 LCD)
  • Igualment, són contràries a la normativa les pràctiques agressives, de pressió o intimidació, així com les actuacions de denigració comercial (art.18 LCD)

Pel que respecta a Catalunya, la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya estableix que qualsevol missatge comercial ha de respectar principis tan bàsics com la veracitat, l’autenticitat i l’objectivitat, i que no pot generar confusió ni crear falses expectatives entre els destinataris (articles 126-1.2 i 211-3.1).

A més, reconeix el dret de les organitzacions de persones consumidores a exigir la rectificació pública de qualsevol publicitat enganyosa o il·lícita (article 127-5.h), un mecanisme essencial per garantir la transparència.

La norma també posa especial èmfasi en la protecció de les persones vulnerables, especialment aquelles que poden patir trastorns alimentaris com l’anorèxia o la bulímia. Aquesta protecció abasta tota mena de missatges comercials, independentment del canal a través del qual es difonguin (article 122.1-6).

En la mateixa línia, la Llei tipifica com a infracció qualsevol publicitat que provoqui confusió, engany o que amaguin dades essencials sobre el producte o servei que s’ofereix (article 331-2.h).

En conclusió, els ens locals han de garantir que tota la publicitat present als equipaments esportius respecti la legalitat, protegeixi especialment els col·lectius vulnerables i asseguri un entorn comunicatiu lliure de discriminació, engany o pràctiques comercials inadequades. La revisió periòdica d’aquests continguts i la coordinació amb els anunciants són elements essencials per assegurar el compliment de la normativa.

Els equipaments esportius municipals són espais que van més enllà de promoure l’activitat física. La pràctica esportiva contribueix també a la millora de la salut mental i és un vehicle per transmetre valors essencials per a la societat, com la igualtat o la inclusió, entre d’altres.

Per aquest motiu, els poders públics tenen l’obligació de  desenvolupar polítiques públiques que estimulin, facilitin i garanteixin la seva pràctica en entorns que assegurin les millors condicions de seguretat i salut (art. 2 Llei 39/2022).

En relació al contingut publicitari i amb la finalitat de protegir la salut pública i els drets de les persones (especialment en el cas dels menors), en els últims anys s’ha establert una regulació restrictiva sobre la publicitat de determinats productes i serveis, com les begudes alcohòliques o el tabac.

La regulació vigent té com a objectius principals protegir els menors, i des de la perspectiva esportiva i en el cas dels equipaments esportius, es pretén fomentar entorns esportius saludables i evitar que activitats de risc social s’associïn a la pràctica esportiva.

• En l’àmbit esportiu, i pel que fa a la normativa estatal, la Llei de l’esport estatal vigent (Llei 39/2022, de 30 de desembre) no fa cap menció expressa a la publicitat de begudes alcohòliques o tabac en l’àmbit esportiu.
  L’anterior Llei 10/1990, de 15 d’octubre, sí que abordava aquesta qüestió: el seu article 70.3 establia que els equipaments esportius s’havien d’ajustar a la normativa de la Comunitat Europea sobre l’ús i la publicitat d’alcohol i tabac. Aquesta previsió, però, ha desaparegut en la legislació vigent.
  Malgrat això, la Llei de l’esport estatal insta a les administracions a promoure i facilitar comportaments saludables, especialment, a les persones menors d’edat. I, per tant, d’aquesta orientació general, es pot inferir indirectament, que la publicitat d’alcohol o tabac en l’àmbit esportiu seria contrària als principis que inspira la norma.
  Pel que fa a la normativa catalana, aquesta tampoc inclou al Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport a Catalunya, cap referència específica a la publicitat de begudes alcohòliques o de tabac en l’àmbit esportiu.
  No obstant això, la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives —d’aplicació supletòria en l’àmbit esportiu— estableix que:
  «La publicitat dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives s’ha d’ajustar als principis de veracitat i suficiència i no contenir informacions que incitin, directament o indirectament, al consum de begudes alcohòliques, especialment si són dispensades d’una manera il·limitada o incontrolada, o al consum de tabac o de qualsevol altra droga o substància estupefaent.»
  Aquesta previsió normativa sí que introdueix, per tant, un límit explícit en matèria de publicitat d’alcohol i tabac en activitats recreatives i equipaments oberts al públic.
• Des de la perspectiva de la salut pública, la normativa estatal i la catalana regulen la publicitat de productes del tabac i de les begudes alcohòliques d’acord amb el detall següent:
  En l’àmbit estatal, la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries davant el tabaquisme regula, entre d’altres aspectes, la publicitat, la promoció i el patrocini dels productes del tabac amb la finalitat de protegir al salut de la població. Aquesta llei prohibeix tota forma de publicitat i promoció del tabac, en totes els mitjans i suports, i preveu que es seu incompliment constitueix una infracció mot greu (articles 9 i 19).
  A Catalunya, la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència (modificada per la Llei 10/1991) prohibeix la publicitat de begudes alcohòliques de més de vint-i-tres graus centesimals i de tabac en les platges, els càmpings, els balnearis, els centres recreatius, els centres de lleure i esbarjo per a menors, les piscines, els parcs aquàtics i els centres i els estadis esportius (articles 19 i 25).
  Cal destacar que, tant a nivell estatal com a Catalunya, hi ha diverses normes en tràmit que incideixen directament en aquestes matèries. Caldrà veure, però, si finalment incorporen previsions específiques en relació amb la regulació publicitària i en quins termes ho fan:

   

  • Projecte de llei de prevenció del consum d’alcohol i els seus efectes en persones menors d’edat (normativa estatal): En data 11 de març de 2025 es va aprovar pel Consell de Ministres el projecte de llei de prevenció del consum d’alcohol i els seus efectes en les persones menors d’edat. Aquesta iniciativa legislativa pretén protegir la salut dels menors d’edat i reduir el consum d’alcohol de la població general, i afectarà a tres àmbits concrets: la prevenció en el consum, la seva regulació i les limitacions relatives a la publicitat.
    En l’actualitat es troba en tramitació a la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats, per a la presentació d’esmenes, i per tant, serà necessari esperar a la seva aprovació definitiva per concretar les mesures, però, en relació a la limitació de la publicitat el projecte actualment preveu en relació a la limitació a la publicitat:
    • Es prohibeix la publicitat de begudes alcohòliques a la via pública en un radi de 150 metres de centres educatius, sanitaris, de serveis socials, parcs i espais d'oci infantil.
    • Es prohibeix qualsevol forma directa, indirecta o encoberta de publicitat de begudes alcohòliques o productes que simulin ser-ho que es dirigeixi a menors d'edat.
    • No es podran vincular les begudes alcohòliques amb la millora del rendiment físic, l'èxit social o sexual.
    • Sí que permet la publicitat de begudes fermentades per sota del 0,5% d'alcohol.
  • Avantprojecte de llei pel qual es modifica la Llei 28/2005, de mesures sanitàries davant el tabaquisme: L’avantprojecte té com a objectiu reforçar la protecció de la salut de la població i adaptar la normativa als canvis en els patrons de consum i en el mercat de productes del tabac i productes relacionats, i preveu modificar de forma substancial el règim aplicable a la publicitat, promoció i patrocini de productes del tabac.

En aquest sentit, estableix la prohibició de tota forma de publicitat, directa o indirecta, ja sigui a través de mitjans impresos, audiovisuals, digitals, xarxes socials, o mitjançant distribució de mostres o descomptes. I en específic, prohibeix la publicitat en equipaments, instal·lacions i mobiliari situats en espais d'ús públic, el que inclou rètols, cartells, mobiliari urbà o d'hostaleria que incorpori logotips, imatges o referències a marques de productes del tabac o productes relacionats.

També queda prohibit el patrocini d' activitats, esdeveniments o continguts per part d'empreses del sector, així com l'aparició de marques vinculades a aquests productes en publicacions, festivals, activitats culturals o esportives, tant presencials com en entorns digitals, i reforça l'obligació dels responsables d'espais on estigui prohibit el consum de productes del tabac o productes relacionats de col·locar senyalització visible que informi d'aquesta prohibició, conforme a les condicions que s'estableixin reglamentàriament.

• Avantprojecte de Llei de l’esport a Catalunya: en data 19 de novembre de 2019, i mitjançant Acord de la Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, s’acorda integrar en una única tramitació dues proposicions de llei iniciades l’any 2018 (Proposició de  Llei de l'esport de Catalunya i  la Proposició de llei de l’esport i l’activitat física de Catalunya - BOPC 474).

La Proposició de llei de l’esport i l’activitat física de Catalunya, respecte del patrocini esportiu, destacava que (...) El patrocini esportiu exclourà i serà incompatible amb la publicitat de begudes alcohòliques, tabac i totes aquelles que puguin generar un tracte discriminatori, degradant o sexista respecte les persones, en les instal·lacions i activitats esportives  (art.104).

Al març de 2025 el Govern reprèn la tasca d’actualització normativa de la llei de l’esport, i ha aprovat la memòria  preliminar de l’avantprojecte.

La regulació dels jocs i les apostes presenta una gran complexitat, atès que es tracta d’una activitat econòmica que té una presència cada vegada més visible en l’àmbit esportiu, a través de la publicitat i els patrocinis esportius.

Per aquest motiu, la normativa busca equilibrar l’exercici d’aquesta activitat amb la protecció de la ciutadania (especialment les persones menors d’edat), el foment d’un ús responsable i la prevenció de les addicions.  

• A nivell estatal, la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, regula la publicitat  del joc especialment, pel que fa a la protecció de la joventut i de la infància. Entre d’altres mesures, preveu que serà necessari disposar de títols habilitants per autoritzar l' activitat publicitària (art. 7).

El Reial decret 958/2020, de 3 de novembre, de comunicacions comercials de les activitats de joc, que desenvolupa el previst a la Llei 13/2011, estableix les condicions sota es poden desenvolupar activitats de publicitat, patrocini, promoció o qualsevol altra forma de comunicació comercial.

• Pel que respecta a Catalunya, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya declara que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de "casinos, jocs i apostes, amb exclusió de les Apostes mútues esportivo-benèfiques" (art.9.32). En desenvolupament d’aquesta competència, la Llei 15/1984, de 20 de març, del joc i en particular, el Decret 27/2014, de 4 de març, pel qual s'aprova el Reglament d'apostes tenen per objecte regular en el territori de Catalunya les apostes sobre esdeveniments esportius, de competició o d'un altre caràcter determinats prèviament.

En relació a la publicitat d’aquesta activitat, estableix l’obligatorietat d’obtenir autorització de la unitat directiva competent en matèria de jocs i apostes per a la divulgació o l'anunci de les apostes en qualsevol tipus de mitjà de comunicació i en qualsevol format (incloent espais esportius), i també per al patrocini d’activitats o entitats, ja siguin de tipus esportiu o no (art. 28.2, apartats a i d).

La competència municipal per a regular la publicitat en equipaments esportius es basa en la potestat reglamentària i d’autoorganització dels ens local. Aquests tenen la potestat de dictar ordenances i sotmetre les activitats dels ciutadans a l’obtenció de llicències amb caràcter previ, i altres actes de control preventiu (articles 4 i 84 Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local -LBRL. i article 7 del Reglament de serveis de les corporacions locals).

Aquestes competències genèriques es relacionen amb les competències en matèria de disciplina urbanística, gestió del domini públic local, protecció del medi ambient urbà i salubritat pública que s’atribueixen als municipis (apartats a, b i j de l’art. 25.2 LBRL)

En aquest sentit, i pel que respecta a la instal·lació de publicitat en instal·lacions o edificis que siguin de domini públic, en absència de normativa específica, han de ser els ajuntaments els que regulin, mitjançant ordenances o plans d’ordenació urbanística, aquesta activitat, amb la finalitat de garantir tant que les instal·lacions publicitàries compleixen els requisits de seguretat que són exigibles com supervisar l’impacte de l’activitat publicitària en el paisatge urbà.

Així mateix, els ens locals de Catalunya tenen, en tot cas, competències pròpies sobre la regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i als locals de concurrència pública, així com la regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. (article 84.2, apartats e) i k) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya [EAC]).

Els cartells o les tanques publicitàries que s’ubiquen en els equipaments esportius fan necessari tenir en compte el règim d’utilització dels bens de domini públic, i en conseqüència la normativa de patrimoni que ho regula. 

Els diferents règims d’ús dels béns de domini públic (ús comú, general o especial, ús privatiu, i també ús normal i ús anormal) es regulen a la normativa següent: article 79 de la LBRL, articles 84 a 86 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques  i articles 74 a 91 del Reglament de béns de les entitats locals.

Concretament, l’article 84 de la llei 33/2003 assenyala que ningú podrà ocupar o utilitzar béns de domini públic sense títol que ho autoritzi, atorgat per l’autoritat competent. I en el seu apartat tercer, precisa que les concessions i autoritzacions sobre béns de domini públic es regiran en primer terme, per la legislació especial reguladora d’aquelles, i en defecte o insuficiència de normes especials, per les disposicions d’aquesta llei.

En definitiva, de conformitat amb la  normativa aplicable, els ens locals, a través de les respectives Ordenances reguladores, podran sotmetre els actes d’instal·lació d’elements publicitaris emplaçats en bens de domini municipal a l’obtenció amb caràcter previ d’una llicència, així com al pagament (si escau) del preu que es pugui fixar en les corresponents ordenances fiscals.

El TRLRHL atorga a les entitats locals la potestat d'establir taxes o preus públics per a la prestació de serveis o la realització d'activitats de competència de l'entitat local.

En aquest sentit, es podrà establir una taxa, entre d’altres supòsits, per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local (article 20.1 TRLRHL). I en particular, per la utilització de columnes, cartells i altres instal·lacions locals anàlogues per a l’exhibició d’anuncis, segons s’estableix específicament a l’article 20.4.x) del TRLRHL.

Respecte a la determinació de l’import de les taxes, aquest es fixarà prenent com a referència el valor de mercat corresponent o el de la utilitat derivada d’aquella (articles 24 i 25 del TRLHL, i articles 19 i 20 de la LTPP).

 

Cal senyalar que per a la determinació de la quantia de les taxes, podran tenir-se en compte, quan ho permetin les característiques del tribut, criteris genèrics de capacitat econòmica de les persones que hauran de satisfer-les (article 24.4 del TRLHL i article 8 de la LTPP).

L’establiment de les taxes es produeix per via de les ordenances fiscals (article 7.1.e, en relació amb la disposició addicional quarta de la LGT), i la tramitació a seguir per l’aprovació de l’ordenança fiscal es realitzarà de conformitat amb el que disposen l’article 17 del TRLRHL i l’article 133 de la LPACAP.

Per saber-ne més pots consultar: https://www.diba.cat/esports/taxes-i-preus-publics-ambit-esportiu

Des del punt de vista esportiu, un dels instruments que tenen els ajuntaments al seu abast per a establir aquesta regulació és el reglament d’utilització de les instal·lacions i equipaments esportius, previst al Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC).

De conformitat amb el PIEC, els equipaments que donin serveis esportius han de disposar d’un reglament d’ús que reguli, entre d’altres aspectes, les condicions d’ús dels equipaments, respectant les previsions contingudes a la normativa vigent.

Així, pot concretar els criteris d’accés, el règim econòmic, els horaris, la distribució dels espais esportius entre les diferents entitats municipals i si escau, pot incorporar criteris relatius a la instal·lació de publicitat per part d’empreses o de les entitats esportives,  decidir quins espais són aptes per ubicar la publicitat i sotmetre els actes d’instal·lació d’elements publicitaris emplaçats en bens de domini municipal a l’obtenció amb caràcter previ d’una llicència, així com al pagament (si escau) del preu que es pugui fixar en les corresponents ordenances fiscals.

Es tracta, per tant, d’una eina essencial que permet a l’Ajuntament concretar aquells aspectes que sovint la normativa estatal o autonòmica no defineix amb prou detall. El reglament possibilita establir, entre d’altres, quins suports publicitaris són permesos, els criteris de seguretat que han de complir, la seva estètica i coherència amb la imatge institucional, així com la promoció de valors com el fair play o els hàbits de vida saludables.

Així mateix, permet regular els procediments i requisits d’autorització, remetre a ordenances municipals específiques, i reduir potencials conflictes amb clubs, entitats, patrocinadors o empreses anunciants, atès que dota aquesta activitat de major seguretat jurídica i evita decisions discrecionals.

Finalment, el reglament també pot reiterar determinades prohibicions legals, contribuint a reforçar i donar visibilitat a la posició de l’Ajuntament davant situacions especialment sensibles, com ara la publicitat d’alcohol o tabac, o qualsevol forma de comunicació discriminatòria.

La gestió dels espais publicitaris en equipaments de titularitat municipal pot articular-se a la pràctica a través de diversos models. Amb independència del model seleccionat, és necessari que la regulació dels espais publicitaris consti expressament en l’instrument jurídic aplicable (ordenança, reglament d’ús, plec de clàusules, conveni o autorització).

És important que quedin degudament definits quin tipus de model s’utilitza juntament amb aspectes com els criteris d’autorització, el cobrament de taxes, la formalització, la supervisió, etc...

D’acord amb el principi d’autonomia local i amb el marc normatiu aplicable en matèria de contractació, serveis públics i publicitat, les vies de gestió possibles són les següents:

• Gestió directa per part de l’ajuntament:

L’Ajuntament pot assumir directament la gestió de la publicitat i regular-la mitjançant les ordenances corresponents i establir els criteris d’autorització, taxes, formalització, supervisió del contingut, etc..D’aquesta forma l’Ajuntament controla la publicitat i prioritza continguts publicitaris, per exemple, coherents amb els seus valors i polítiques públiques.

• Gestió per part de les entitats usuàries de l’equipament:

En equipaments on operen entitats esportives, clubs, etc l’ajuntament pot habilitar, mitjançant reglament que aquestes organitzacions gestionin parcialment o totalment els espais publicitaris vinculats a la seva activitat. Aquesta delegació ha de constar expressament i s’ha de sotmetre a les condicions i límits establerts per l’ajuntament, que manté en tot cas la potestat de supervisió, control i, si escau, revocació de l’autorització per raons d’interès públic o incompliment de la normativa aplicable.

Aquest model és especialment habitual en equipaments esportius, on els clubs poden captar patrocinadors o anuncis vinculats a la seva activitat. Tot i així, l’ajuntament acostuma a mantenir un paper de supervisió per garantir el compliment de la normativa i la coherència amb els valors municipals.

• Gestió per part del concessionari del servei o adjudicatari d’un contracte de serveis:

Quan l’equipament es gestiona mitjançant una concessió de servei pública o contracte de serveis, els plecs poden atribuir al concessionari o adjudicatari la facultat d’explotar comercialment els espais publicitaris com a activitat accessòria. Aquesta atribució forma part del règim econòmic de la concessió o contracte i ha d’estar prevista expressament en els plecs de clàusules administratives particulars i en el plec tècnic.

L’explotació publicitària per part del concessionari o adjudicatari resta sotmesa a:

• la normativa de publicitat i consum aplicable,
• l’obligació de sotmetre els continguts a autorització municipal prèvia,
• les condicions econòmiques i límits establerts al contracte, i
• el respecte als principis de neutralitat institucional, interès públic i adequació a la finalitat del servei.
• Necessitat de regulació expressa i límits comuns

Tant el plec de clàusules administratives com el plec de prescripcions tècniques poden incorporar normes sobre:

• Quins espais són publicitaris i quins no
• Quin tipus de publicitat està permesa o prohibida
• Normes de convivència amb campanyes municipals
• Condicions estètiques o de format
• Procediment d’autorització prèvia
• Règim econòmic de l’explotació publicitària (ingressos íntegres o compartits amb l’ajuntament, segons el plec)
• Mesures per garantir el compliment de la normativa de publicitat

Aquestes regulacions es consideren compatibles amb la legislació de contractació pública, sempre que respectin els límits de la concessió i no restringeixin injustificadament la competència.