Quin és l'IVA aplicable als serveis esportius municipals - Esports

• Constitució espanyola. (CE)
• Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributaria (LGT)
• Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit. (LIVA)
• Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL)

La principal norma de referència dins l’àmbit tributari és la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributaria (d’ara endavant, LGT).

La LGT desenvolupa el concepte i finalitats dels tributs (art. 2.1):

«Els tributs són els ingressos públics que consisteixen en prestacions pecuniàries exigides per una Administració pública com a conseqüència de la realització del supòsit de fet a què la llei vincula el deure de contribuir, amb la finalitat primordial d'obtenir els ingressos necessaris per al sosteniment de les despeses públiques.

Els tributs, a més de ser mitjans per obtenir els recursos necessaris per al sosteniment de les despeses públiques, podran servir com a instruments de la política econòmica general i atendre la realització dels principis i fins continguts a la Constitució.»

Aquesta norma classifica els tributs en (art. 2.2):   

1. TAXES: són els tributs el fet imposable dels quals consisteix en la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic, la prestació de serveis o la realització d'activitats en règim de dret públic que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particular a l'obligat tributari, quan els serveis o activitats no siguin de sol·licitud o recepció voluntària per als obligats tributaris o no es prestin o realitzin pel sector privat. Per exemple, les terrasses dels bars que ocupen l’espai públic, una llicència d’obres, un gual, la renovació del DNI, etc.

2. CONTRIBUCIONS ESPECIALS: són els tributs el fet imposable dels quals consisteix en l'obtenció per l'obligat tributari d'un benefici o d'un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment o l'ampliació de serveis públics. Per exemple, l’asfaltat d’un carrer o la construcció d’una plaça.

3. IMPOSTOS: són els tributs exigits sense contraprestació el fet imposable dels quals està constituït per negocis, actes o fets que posen de manifest la capacitat econòmica del contribuent. Per exemple, l’impost de l’IVA, de l’IRPF o l’impost de societats.

Pel que fa a l’IVA, es defineix el fet imposable de l’impost com:  

«Estaran subjectes a l'impost els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats en l'àmbit espacial de l'impost per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat empresarial o professional, fins i tot si s'efectuen en favor dels mateixos socis, associats, membres o partícips de les entitats que les realitzin.» (art. 4.U LIVA).

Per exemple, la compra venda de material esportiu, una entrada per un esdeveniment esportiu professional, etc.

Quan procedeixi l’aplicació de l’IVA en els serveis esportius el tipus impositiu aplicable serà:

• Tipus general: 21% (art. 90.U LIVA).
• Tipus reduït: 10 % per als espectacles esportius de caràcter aficionat (91.U.2.8è LIVA)

Els impostos, a les diferents normes que els regulen, estableixen supòsits en els que, tot i donar-se els elements que suposen el compliment del fet imposable, per raó de la persona o entitat, o bé per raó de l’actuació, queden exclosos de la seva aplicació.

En el cas de l’IVA, l’article 7 LIVA, recull un conjunt de supòsits de no subjecció a l’impost, entre els que trobem:

«8è A) Els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats directament per les administracions públiques, així com les entitats a què es refereixen els apartats C) i D) d'aquest nombre, sense contraprestació o mitjançant contraprestació de naturalesa tributària.

B) A aquests efectes es consideraran Administracions Públiques:

a) L'Administració General de l'Estat, les administracions de les comunitats autònomes i les entitats que integren l'Administració local.

b) Les Entitats Gestores i els Serveis Comuns de la Seguretat Social.

c) Els organismes autònoms, les universitats públiques i les agències estatals.

d) Qualsevol entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, dependent de les anteriors que, amb independència funcional o amb una autonomia reconeguda especial per la Llei tinguin atribuïdes funcions de regulació o control de caràcter extern sobre un determinat sector o activitat.

No tenen la consideració d’administracions públiques les entitats públiques empresarials estatals i els organismes assimilats dependents de les comunitats autònomes i entitats locals.»

És a dir, per una banda, l’IVA NO s’aplica (no subjecte) quan es donin els següents requisits:

1. L’administració presti serveis a la ciutadania de forma directa, sense recórrer als contractes administratius (personal propi).
2. Els serveis prestats per l’administració no tenen cap contraprestació o bé la contraprestació té caràcter tributari  (com per exemple, els serveis que tinguin establerta una taxa per a la seva prestació, com poden ser cases de banys, piscines, instal·lacions esportives i altres serveis anàlegs).

Per altre banda,  l’IVA s’aplicarà (subjecte) quan es donin alguns dels següents requisits:

1.  L’administració presti serveis a la ciutadania de forma indirecta recorrent als contractes administratius (com per exemple, els preus privats o tarifes que percebi el contractista o concessionari que presti els serveis estarà subjecta a IVA).
2. Els serveis prestats per l’administració disposen de contraprestació de caràcter no tributari (com per exemple, els serveis que presti l’administració de forma directa i que tinguin establerta un preu públic, com poden ser, la realització de programes esportius, cursets, per cessió d’ús i/o lloguer d’espais esportius -pistes de tennis, pàdel, etc,- si també hi ha una empresa privada al municipi que presta aquest servei).

Quadre-resum:

Tipus de contraprestacions	Naturalesa	Tractament de l’IVA
Taxa	Tributària	No subjecte
Preu públic	No tributària	Subjecte(*)
Tarifa
Preu privat

 

^{(*) Sempre que no estigui exempt (20.U.13è LIVA)}

Podeu consultar més informació sobre les característiques de les taxes i preus públics al següent enllaç: Coneixes com s’apliquen les taxes i els preus públics en l’àmbit esportiu? T’expliquem la normativa que ho regula, que es troba al capítol de Preguntes freqüents del nostre web)

Les exempcions són aquells casos en que, tot i realitzar-se el fet imposable, la llei eximeix del compliment de l’obligació principal, és a dir, l’obligació de pagament (art. 22 LGT).

A diferència de la no subjecció en la que s’exclou de qualsevol obligació tributària, l’exempció únicament eximeix del deure de pagament. Per tant, quan operi la exempció, l’obligat tributari haurà de complir els deures formals del tribut, previstos de forma genèrica a l’article 29.1 de la LGT:

Són obligacions tributàries formals les que, sense tenir caràcter pecuniari, són imposades per la normativa tributària o duanera als obligats tributaris, deutors o no del tribut, i el compliment dels quals està relacionat amb el desenvolupament d'actuacions o procediments tributaris o duaners.

En relació amb les exempcions de l’IVA l’article 20.U.13è LIVA disposa:

U. Estaran exemptes d'aquest impost les operacions següents:

«13è. Els serveis prestats a persones físiques que practiquin l'esport o l'educació física, sigui quina sigui la persona o entitat al càrrec de la qual es realitzi la prestació, sempre que aquests serveis estiguin directament relacionats amb aquestes pràctiques i siguin prestats per les persones o entitats següents:

a) Entitats de dret públic.

b) Federacions esportives.

c) Comitè Olímpic Espanyol.

d) Comitè Paralímpic Espanyol.

e) Entitats o establiments esportius privats de caràcter social.

L’exempció no s’estén als espectacles esportius.»

L’aplicació de l’exempció de l’article 20.U.13è de la LIVA està condicionada a la concurrència de determinats requisits (consulta vinculant de la AEAT V2184-09):

• Requisits objectius:

a. Que es tracti de prestacions de servei (no resulta d’aplicació a les entregues de béns).

b. Que siguin prestacions de servei que estiguin directament relacionades amb la pràctica esportiva o l’educació física per una persona física.

Per tant, l’exempció no resulta d’aplicació a aquells serveis que no estiguin directament relacionats amb la pràctica esportiva (per exemple, espectacles esportius, activitats de lleure, etc), o que només de forma indirecta o mediata contribueixin a la mateixa (per exemple, serveis de bar).  

• Requisits subjectius:

a. El prestador del serveis esportius ha de ser alguna de les següents entitats:

1. Entitats de dret públic.
2. Federacions esportives.
3. Entitats o establiments esportius privats qualificades de caràcter social a efectes del que preveu l’article 20.tres de la LIVA.

b. El destinatari material i efectiu de la prestació del servei ha de ser una persona física que practiqui esport o educació física, amb independència del fet de que el servei es presti a càrrec de la persona que porta a terme aquesta pràctica o a càrrec d’un tercer.

A aquests efectes, resulta irrellevant que la persona física que practiqui esport o educació física sigui o no membre o soci de l’entitat que presta els serveis o que estigui o no afiliada a l’entitat consultant.

Amb l’anterior redacció de la LIVA, l’article 91.U.2.8é recollia que aplicaven el tipus reduït d’IVA (llavors, un 7%) als serveis prestats a persones físiques que practiquin esport o educació física, amb independència de la persona o entitat que realitzi la prestació, sempre que tals serveis estiguessin directament relacionats amb la pràctica esportiva i no resultes aplicable l’exempció de l’article 20.U.13é LIVA.

Seguidament la consulta vinculant de l’AEAT  V2184-09 de 28 de setembre de 2009 exposa que la sentència de 25 de febrer de 1999 assumpte C-349/96 del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees als efectes de definir els criteris per decidir, en matèria d’IVA, si una operació que esta composada per varis elements ha de considerar-se com una prestació única o com dues o més prestacions diferents que han d’apreciar-se separadament.

Un cop analitzada la sentència es conclou, que es considera directament relacionat amb l’esport ,i per tant, exempt d’IVA (sempre i quan concorrin els supòsits de caràcter subjectiu -requisits subjectius-) els següents serveis:

• Organització de classes de gimnàstica aeròbica, dansa... per esportistes en edat no escolar.
• Organització de campus esportius en els municipis de la consultant en èpoques de vacances per a esportistes en edat escolar.
• Organització de campus esportius fora dels municipis de la consultant en èpoques de vacances per a esportistes en edat escolar. L’exempció només aplica a la part de la quota relacionada amb la participació als campus, sense incloure el transport, l’allotjament i la manutenció per a esportistes en edat escolar.
• Cursos per àrbitres i entrenadors esportius.
• Quota anual cobrada als esportistes per a l’ús d‘instal·lacions esportives

A més, i segons les resolucions de la Direcció General de l’Agència Tributaria també es poden considerar exemptes, sempre i quan compleixen els requisits subjectius, per exemple, les següents activitats esportives:

• Cursos de salt en paracaigudes en tàndem (V0878-11);
• Classes d’escacs (V2841-21);
• Escalada, descens de barrancs (V2735-21);
• Classes de funky, gimnàstica, ioga, pilates, taitxí y txi-kung (V2215-20);
• Cursos de defensa personal (V2709-18);
• Carreres de fons i marxa (V1546-09);
• Activitats aquàtiques (V3226-13);
• Natació (V1658-19).