Estructures no permanents desmuntables - Esports

• Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i activitats recreatives.
• Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.
• Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic.
• Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC).
• Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria.
• Llei 50/1980, de 8 d’octubre, del contracte d’assegurança.
• UNE EN 14960-1:2019 Equips de joc Inflables. Requisits de seguretat i mètodes d’assaig.
• UNE EN 14960-3:2021.
• Norma UNE-EN ISO 25649 (1 a 7) Articles d’esbarjo flotants per utilitzar sobre i a l’aigua.

L’article 3.2 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i activitats recreatives, estableix que  «(...) Un catàleg, que el Govern ha d'aprovar per decret, ha de definir els diversos tipus d'espectacles, activitats, establiments oberts al públic i espais regulats per aquesta llei, tenint en compte les característiques que han de tenir, l'aforament, el caràcter obert o tancat, fix o desmuntable, la titularitat pública o privada dels espais utilitzats i altres factors (...).»

Per la seva part, l’apartat VI de l’Annex I del Decret 112/2010, defineix el tipus d’establiments i espais oberts al públic com aquells locals, instal·lacions o recintes dedicats a realitzar-hi espectacles públics o activitats recreatives.

Dins aquest apartat, el punt b) defineix els establiments oberts al públic no permanents desmuntables, com els locals o «les construccions conformats per estructures desmuntables o per instal·lacions fixes portàtils, constituïdes per mòduls o elements metàl·lics, de fusta o qualsevol altre material que permeti operacions de muntatge, desmuntatge o trasllat, amb caràcter itinerant o sense. Poden ser coberts totalment o parcialment, i oberts o tancats.»

I d’acord amb l’article 2.1 del propi Decret, resten sotmesos a aquest reglament (que desenvolupa el contingut de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives) «els espectacles públics, les activitats recreatives, els establiments i els espais oberts al públic, inclosos en el catàleg que s’incorpora a l’annex I, amb independència del caràcter públic o privat de les persones organitzadores, de la titularitat pública o privada de l’establiment o de l’espai obert al públic en què es desenvolupen, de llur finalitat lucrativa o no i de llur caràcter esporàdic o habitual.»

Per la seva part, l’article 2.2 del Decret 112/2010 senyala que les previsions contingudes en aquesta norma seran d’aplicació supletòria a les activitats esportives.

Atenent al contingut de la normativa esmentada, es pot senyalar que les estructures no permanents desmuntables no són, en sentit estricte, establiments oberts al públic ni construccions pròpiament dites, donat que es caracteritzen per què poden ser objecte de muntatge, desmuntatge o trasllat, amb caràcter itinerant o sense.

No obstant això, cal senyalar que l’article 41.2 de la Llei 11/2009, que fa referència als requeriments de seguretat, estableix que «[...] S'han d'establir per reglament les condicions tècniques que han de complir les estructures no permanents desmuntables. En absència de normativa específica, se'ls ha d'aplicar, per analogia, la normativa que regula les instal·lacions permanents no desmuntables.»

Per tant, es pot concloure que, en defecte d’una normativa específica sobre aquest tipus de producte, es pot considerar l’aplicació per analogia de la normativa reguladora dels espectacles públics i activitats recreatives.

A més a més del que hem exposat a les normes abans ressenyades, també hem de fer referència a les normes tècniques UNE. Aquestes normes marquen estàndards tècnics creats pels Comitès Tècnics de Normalització, que solen estar formats per AENOR, fabricants, consumidors i usuaris, administració, col·legis, etc.

De conformitat amb l’article 8.3 de la Llei d’Indústria, les normes UNE no són d’obligat compliment, llevat que una llei, un reglament, una ordenança o altra normativa legal vigent ho estableixi de forma expressa.

En aquest àmbit, resulta convenient prendre-les en consideració, atenent a que l’activitat de normalització pretén unificar criteris respecte a determinades matèries i es possibilita la utilització d'un llenguatge comú en un camp d'activitat concret (art. 8.5 de la Llei d’indústria).

Així doncs, i en matèria d’equips de joc inflables, cal fer esment a les normes UNE 14960-1:2019 (part 1) Equips de joc Inflables. Requisits de seguretat i mètodes d’assaig, i UNE EN 14960-3:2021 (part 3) Equips de joc inflables. Requisits de seguretat i mètodes d’assaig addicionals per a jocs inflables articulats.

Els seus respectius articles 1 defineixen l’Objecte i camp d’aplicació, senyalant que es tracta de documents aplicables «als equips de joc inflables destinats a ser utilitzats per nens de catorze anys o menys, a títol individual o col·lectiu. Les activitats principals d’aquests equips de joc inflables són botar i lliscar, i  no resultaran d’aplicació a equips de jocs i lleure inflables per a l'aigua, o a altres tipus de joguines inflables l'activitat principal dels quals no sigui botar o lliscar.

Pel que respecta als elements inflables aquàtics, la Norma UNE-EN ISO 25649 (parts 1 a 7), estableix els requeriments tècnics específics relatius als «Articles d’esbarjo flotants per utilitzar sobre i a l’aigua.

Les parts 1 a 5 d’aquesta norma han estat actualitzades a juliol de 2025, anul·lant i substituint les anteriors normes: UNE-EN ISO 25649 (parts 1 a 5) de l’any 2018.

En concret, la UNE-EN ISO 25649-1:2025 estableix la classificació, materials, requisits i mètodes d’assaig generals, en relació a la seguretat i funcionament d’aquests elements. 

Aquest document és aplicable en relació amb la Norma UNE-EN ISO 25649-2:2025, que especifica la informació per al consumidor i també, amb les parts corresponents de la norma UNE-EN ISO 25649-3:2025 i norma UNE-EN ISO 25649-7:2018, que posteriorment es modificarà per la PNE-EN ISO 25649-7 (relatives als requisits de seguretat i mètodes d’assaig complementaris específics per a equips de classe A i E, respectivament).

De conformitat amb l’article 8.3 de la Llei d’Indústria, les normes UNE no són d’obligat compliment, llevat que una llei, un reglament, una ordenança o altra normativa legal vigent ho estableixi de forma expressa. En el cas dels inflables aquàtics no existeix constància de que s’hagi produït cap trasllat de la normativa UNE-EN ISO 25649 a cap llei o reglament, amb la qual cosa, el seu contingut és de compliment voluntari.

Segons la normativa europea, per poder comercialitzar un producte en un país de la Unió Europea (UE), els fabricants han de garantir que els seus productes siguin conformes a la legislació de la UE. Cal tenir present que molts productes han de portar el marcatge CE (no és obligatori per a tots els productes), que demostra que el fabricant ha avaluat el producte i es considera que compleix els requisits de seguretat, sanitat i protecció del medi ambient exigits per la normativa europea (Reglament (CE) Núm. 765/2008 del Parlament Europeu i del Consell de 9 de juliol de 2008 pel que s’estableixen els requisits d’acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes i pel que es deroga el reglament (CEE) núm. 339/93).

Per donar compliment a aquests requeriments, els fabricants tenen l'obligació (entre d’altres) d’identificar els requisits aplicables al seu producte, a escala de la UE i al país on vulguin vendre'l, verificar si el producte necessita un marcatge CE, elaborar tota la documentació tècnica necessària i redactar la declaració UE de conformitat.

Per la seva part, i segons la legislació aplicable a Catalunya en relació als requeriments de seguretat, l’article 41.2 de la Llei 11/2009 fa referència a que:

«[...] S'han d'establir per reglament les condicions tècniques que han de complir les estructures no permanents desmuntables. En absència de normativa específica, se'ls ha d'aplicar, per analogia, la normativa que regula les instal·lacions permanents no desmuntables.»

En aquest sentit, la Disposició Transitòria Tercera d’aquesta mateixa llei, precisa que:

«[...] Mentre no es regulin les estructures desmuntables, d'acord amb el que estableix aquesta llei, per a posar-les en funcionament cal presentar, davant l'ajuntament corresponent, les certificacions tècniques específiques corresponents als muntatges i a les instal·lacions, que els tècnics dels propietaris han d'efectuar en el lloc d'emplaçament. En aquestes certificacions s'ha de fer constar que el conjunt de les instal·lacions funcionen correctament, i els tècnics municipals n'han de verificar la seguretat exterior i global.»

Finalment, l’article 39 del Reglament (Decret 112/2010), relatiu a les condicions de les estructures no permanents desmuntables senyala que:

1. «Les estructures no permanents desmuntables destinades a la realització d’espectacles públics o d’activitats recreatives han de complir les condicions de seguretat i higiene necessàries per a les persones espectadores o usuàries, artistes i la resta de personal que executa l’espectacle públic o l’activitat recreativa.»

2. «Amb aquesta finalitat, les estructures no permanents desmuntables s’han d’adequar a les normes particulars que, si s’escau, disposin els reglaments especials i se’ls aplica la normativa que regula les instal·lacions permanents no desmuntables, d’acord amb el que disposa l’article 41 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol.»

[...]

4. «En el cas de les instal·lacions de les fires d’atraccions, les persones responsables han de presentar al personal tècnic municipal o a l’entitat col·laboradora de l’Administració que exerceixin el control inicial els manuals d’instruccions i les certificacions tècniques específiques corresponents als muntatges i instal·lacions efectuades en el lloc de l’emplaçament pel personal tècnic de les persones titulars d’aquestes atraccions, en les quals s’ha de fer constar que el conjunt de l’atracció funciona correctament. A més, el personal tècnic municipal o les entitats de control han de verificar la seguretat exterior i global d’aquestes instal·lacions.

I pel que respecta a la regulació continguda a les Normes UNE, que són de compliment voluntari, sempre i quan, no sigui recollit el seu contingut a un norma legal vigent, cal fer esment a l’article 7.1.3 de la norma UNE 14960-1:2019 (part 1) preveu la realització d’una inspecció i certificació anual dels materials inflables. Aquesta inspecció ha d’incloure totes les peces de l’inflable i els accessoris que puguin afectar al funcionament segur de l’equip.

Per la seva part, en relació als elements inflables aquàtics, els requisits de seguretat s’estableixen a la Norma UNE-EN ISO 25649 (Parts 1-5)

De l’exposat, es pot concloure que una instal·lació no permanent desmuntable ha de complir amb els requisits tècnics i de seguretat establerts a la normativa vigent esmentada, per tal d’assegurar les condicions de seguretat i higiene necessàries per a les persones espectadores o usuàries.

Per aquest motiu, i amb caràcter previ a l’atorgament de l’oportuna llicència, cal realitzar un control inicial favorable dels serveis tècnics municipals o d’una entitat col·laboradora de l’Administració, que hagi inspeccionat el seu muntatge i comprovat el seu funcionament, per la qual cosa, les persones responsables de la instal·lació  han de presentar els manuals d’instruccions i les certificacions tècniques específiques corresponents als muntatges i instal·lacions.

L’article 41.1 de la Llei 11/2009  indica que els  espectacles públics o activitats recreatives que es duen a terme en establiments oberts al públic de caràcter no permanent desmuntable requereixen, a més de la conformitat dels titulars del sòl afectats, l'obtenció prèvia de la llicència municipal corresponent.

De la mateixa manera, l’article 42 estableix que les activitats recreatives de caràcter extraordinari han d’obtenir prèviament l’autorització municipal corresponent.

Per la seva part, l’article 39.3 del Decret 112/2010, estableix que «no es pot atorgar llicència a les estructures no permanents desmuntables (*) si no compten amb el control inicial favorable dels serveis tècnics municipals o d’una entitat col·laboradora de l’Administració per al control d’establiments i espectacles que hagi inspeccionat el seu muntatge i comprovat el seu funcionament.»

_{(*) Ni la Llei 11/2009 ni el Decret 112/2010 defineixen què s’entén per estructura no permanent desmuntable, a efectes de determinar la necessitat del control inicial favorable per a l’obtenció de la oportuna llicència, que s’esmenta en aquest article.}

_{No obstant, l’apartat VI. b) de l’Annex I d’aquest decret sí que inclou una definició dels establiments oberts al públic no permanents desmuntables: «(...) locals o les construccions conformats per estructures desmuntables o per instal·lacions fixes portàtils, constituïdes per mòduls o elements metàl·lics, de fusta o qualsevol altre material que permeti operacions de muntatge, desmuntatge o trasllat, amb caràcter itinerant o sense. Poden ser coberts totalment o parcialment, i oberts o tancats.»}

_{Per tant, en defecte d’una definició específica del concepte “estructures no permanents desmuntables”, es podria considerar l’aplicació per analogia de la definició d’“establiments oberts al públic no permanents desmuntables” contemplada en la normativa reguladora dels espectacles públics i activitats recreatives (Llei 11/2009 i Decret 112/2010).}

En relació amb les autoritzacions per a la instal·lació d’aquestes estructures, també caldria tenir present si existeixen ordenances reguladores en la matèria, que facin referència als requisits per a l’atorgament de les autoritzacions o llicències municipals que siguin necessàries i a les que fa referència la normativa exposada.

Pel que respecta al control inicial favorable al que fa referència l’article 39.3 del Decret 112/2010, per a l’obtenció de la llicència municipal i a l’establert a la norma UNE 14960-1:2019 (part 1) respecte a la realització d’una inspecció i certificació anual dels materials inflables, senyalar que l’Associació Espanyola de Jocs Inflables ha elaborat un Manual de Bones Pràctiques on recull expressament la necessitat de revisió i certificació per part de personal tècnic.

En definitiva, la seva instal·lació restaria sotmesa a l’obtenció de l’oportuna llicència o autorització prèvia per a la celebració de la pròpia activitat, en els termes establerts a la Llei 11/2009, el Decret 112/2010, les ordenances reguladores dels ens locals (cas de existir) i amb caràcter voluntari a les normes UNE14960-1:2019 (part 1) i UNE-EN ISO 25649-2025 (en relació als inflables aquàtics).

En relació a la instal·lació d’un inflable aquàtic dins dels vasos de les piscines municipals, s’ha d’assenyalar l’article 12 del Decret 95/2000 pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic. Aquest article preveu que: «(...) amb la finalitat de prevenir accidents, es prohibeix la utilització de trampolins, palanques i tobogans en les àrees on es permeti simultàniament el bany. L’ús d’aquests elements es restringeix a aquelles piscines o zones de les mateixes acotades i reservades per a aquesta finalitat, i és subjecta a limitació horària. També es prohibeix l’ús de material que dificulti la vigilància i la visibilitat de la zona de bany. En les zones i durant els horaris en què es permeti l’ús d’aquests elements s’han d’extremar les mesures de vigilància.»

Tot i que la norma només fa esment a la utilització de trampolins, palanques i tobogans, sense referir-se específicament als inflables aquàtics, si aquests elements dificulten la vigilància i la visibilitat de la zona de bany, el seu ús no estaria permès.

Els articles 6.2.k) i 23 apartats 2 i 3 de la Llei 11/2009 estableixen l’obligatorietat dels titulars i organitzadors d’un esdeveniment de disposar d’un contracte d’assegurança que cobreixi la responsabilitat civil en què puguin incórrer, com a conseqüència del funcionament d’una activitat recreativa.

Aquesta assegurança protegeix el risc d’indemnitzar a un tercer els danys i perjudicis causats per a una contingència prevista en el contracte i causada com a conseqüència d’una acció o omissió culposa o negligent. La seva regulació es troba a l’article 73 de la  Llei 50/1980, de 8 d’octubre, del contracte d’assegurança.

L'atorgament de les llicències i les autoritzacions establertes per la Llei 11/2009 es condiciona al fet que les persones sol·licitants subscriguin els contractes d'assegurança, que s'han de mantenir vigents mentre es dugui a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa. La manca d'assegurança comporta la suspensió immediata de l'espectacle públic o l'activitat recreativa.

Igualment s’estableix en els articles 75.2.b) i 77 del Decret 112/2010, mentre que a l’article 78.2 es determina l’àmbit de cobertura d’aquesta assegurança:  respondre dels danys personals i materials i dels perjudicis consecutius ocasionats a les persones usuàries o assistents i a les terceres persones i als seus béns, sempre que aquests danys i perjudicis hagin estat produïts com a conseqüència de la gestió i explotació de l’establiment o de la realització de l’espectacle o activitat recreativa.

Per la seva part, l’article 80, apartats 3 a 6, detalla quines han de ser les quanties mínimes de l’assegurança, que es determinen en funció de l'aforament autoritzat dels establiments oberts al públic, instal·lacions o espais oberts al públic, tenint en compte també els coeficients correctors que poden aplicar-se per raó de les característiques i circumstàncies dels establiments oberts al públic, dels espectacles i de les activitats recreatives:

a) Fins a 100 persones d'aforament autoritzat: 300.000 € de capital assegurat.

b) Fins a 150 persones d'aforament autoritzat: 400.000 € de capital assegurat.

c) Fins a 300 persones d'aforament autoritzat: 600.000 € de capital assegurat.

d) Fins a 500 persones d'aforament autoritzat: 750.000 € de capital assegurat.

e) Fins a 1.000 persones d'aforament autoritzat: 900.000 € de capital assegurat.

f) Fins a 1.500 persones d'aforament autoritzat: 1.200.000 € de capital assegurat.

g) Fins a 2.500 persones d'aforament autoritzat: 1.600.000 € de capital assegurat.

h) Fins a 5.000 persones d'aforament autoritzat: 2.000.000 € de capital assegurat.

i) Quan l'aforament autoritzat sigui superior a l'esmentat a l'apartat h) s'ha d'incrementar la quantitat mínima de capital assegurat en 60.000 € per cada 1.000 persones o fracció d'aforament autoritzat superior a les 5.000, fins arribar als 6.000.000 €.

D’altra part, cal fer referència a la responsabilitat patrimonial de l’administració, que podria resultar exigible en cas de danys causats com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, amb exclusió dels casos de força major, i previ procediment de determinació de la seva existència.

La responsabilitat de les administracions públiques es regula a l’article 106.2 de la Constitució espanyola, així com els articles 32 a 35 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, els articles 61, 65, 67, 81 i 91 (entre d’altres) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, els articles 81 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i l’article 174 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Considerant les  conseqüències econòmiques que se’n poden derivar per les entitats locals per la instal·lació i utilització d’estructures no permanents desmuntables (siguin terrestres o aquàtiques), aquesta responsabilitat patrimonial pot ser objecte de contractació pública, juntament amb la responsabilitat civil, derivada d’actes o omissions de caràcter culpós o negligent.

En definitiva, de la normativa analitzada es desprèn que cal disposar d’una assegurança que cobreixi les responsabilitats derivades de la realització d’un espectacle públic o activitat recreativa.

L’article 13.1 del Decret 95/2005 pel qual s’aprova el Pla director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC), estableix que tots els equipaments que donin serveis esportius han de disposar d’un reglament d’utilització de la instal·lació que ha d’estar a l’abast dels usuaris en el panell informatiu i que, com a mínim,  ha de regular els aspectes continguts a l’apartat 3.4.1 de la memòria del PIEC.

Segons l’apartat 3.4.1 de la memòria del PIEC, aquests Reglaments han de regular, com a mínim les condicions d’ús de les instal·lacions amb les limitacions que corresponguin per edat, si escau.

De l’exposat, les normes d’ús d’una instal·lació es defineixen com la concreció i adaptació del Reglament d’ús i les normes generals a l’especificitat d’aquesta instal·lació i els seus espais. En aquest sentit, les normes d’ús regulen les relacions entre els usuaris i el gestor de la instal·lació i/o equipament, i per tant, estan destinades a l’usuari individual, detallant obligacions i recomanacions.

Han d’incloure en el seu contingut especificacions de caràcter general, com les condicions d’accés a la instal·lació, però també els drets i deures dels usuaris i  la normativa específica de la concreta instal·lació, de conformitat amb el que estableix la legislació vigent. Igualment, poden incorporar altres recomanacions o consells, però sense contemplar cap tipus de sanció.

Les normes d’ús han d’exposar-se en un lloc visible de la instal·lació, amb la finalitat de garantir el coneixement d’aquestes normes per part dels usuaris i, en el cas que aquests siguin menors, per part dels pares o tutors.