Com garantir els drets de les persones LGBTI+ - Deportes

• Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal
• Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals
• Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques
• Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme
• Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys
• Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural
• Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya

La igualtat i la no-discriminació és un principi jurídic universal proclamat en diferents textos internacionals sobre drets humans i, a més, reconegut com un dret fonamental en el nostre ordenament jurídic.

L’article 2 de la Declaració universal dels drets humans estableix que totes les persones tenen dret al gaudi de tots els drets i llibertats que s’hi proclamen, sense distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.

En l’àmbit europeu, el principi d’igualtat està recollit en els articles 20 i 21 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, que estableix que totes les persones són iguals davant la llei, i es prohibeix qualsevol discriminació, inclosa l’exercida per raó de sexe, orientació sexual o característiques genètiques.

En l’àmbit nacional, l'article 14 de la Constitució espanyola proclama el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. I aquest reconeixement es vincula a l'article 10 de la mateixa Constitució, que estableix la dignitat de la persona i el lliure desenvolupament de la personalitat com a fonaments de l'ordre polític i de la pau social.

A més, l'article 9.2 de la Constitució estableix l'obligació dels poders públics de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives, i també de remoure els obstacles que impedeixin la plenitud o la dificultin.

A més de la normativa estatal i autonòmica en matèria d’igualtat, a Catalunya ha estat en vigor durant més de 10 anys, la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Aquesta Llei tenia com a finalitat establir les condicions per les quals es respectessin els drets d’aquest col·lectiu, tant els reals com els efectius; facilitar-los la participació i la representació en tots els àmbits de la vida social, i contribuir a superar els estereotips que afecten negativament la percepció social d’aquestes persones.

Concretament, en l’àmbit esportiu, aquesta norma va introduir obligacions de formació i sensibilització a càrrec de les administracions públiques adreçades als professionals de l’esport; el respecte a la diversitat pel que fa a l'orientació sexual, la identitat de gènere o l'expressió de gènere en les activitats esportives escolars, i la incorporació d’activitats per a la no-discriminació per raons d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere en els àmbits de la cultura, el temps lliure i l'esport.

La Llei 11/2014 ha estat ampliada, actualitzada i derogada per la Llei 13/2025, de 29 de desembre, dels drets de les persones LGBTI i l’erradicació de l’LGBTI-fòbia, que va entrar en vigor el 20 de gener de 2026, i que configura el nou marc jurídic a Catalunya.

La vinculació dels poders públics als drets i les llibertats que recull el capítol segon del títol primer de la Constitució espanyola (en endavant, CE), entre d’altres el dret a la igualtat, determina la necessitat d’adoptar un conjunt de mesures normatives de rang legal que garanteixin el compliment d’aquest dret (art 53.1 de la CE).

En aquest sentit, trobem normes aprovades tant a escala estatal com autonòmica que tenen com a finalitat garantir i reforçar els drets del col·lectiu LGBTI davant de qualsevol actuació discriminatòria.

Així mateix, en l’àmbit local, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local (en endavant, LBRL) habilita el Ple de la Diputació de Barcelona per aprovar disposicions generals d’àmbit reglamentari (ordenances) que adaptin les disposicions de les normes legals a la realitat local.

A. Normativa estatal

En matèria esportiva, cal destacar el contingut de les normes següents:

Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’esport

En el preàmbul d’aquesta Llei s’estableix que en la cerca de la igualtat real i efectiva de totes les persones que practiquen esport no s’obliden els drets de les persones LGBTI, atenent dos criteris essencials: en primer lloc, eliminar qualsevol classe de discriminació i la protecció que s’atribueix a la Llei 19/2007; i, en segon lloc, garantir que la pràctica esportiva es pugui dur a terme de forma segura amb ple respecte al principi d’igualtat constitucional, amb independència de la seva orientació o identitat sexual.

De la mateixa manera, el preàmbul i l’article 4 de la Llei 39/2022 disposen que l’Administració General de l’Estat, de forma coordinada amb la resta d’administracions, ha de promoure l’aprovació de polítiques públiques dirigides específicament a la lluita contra la violència envers les dones i les persones que integren el col·lectiu LGBTI a l’esport i contra els estereotips sexistes o de qualsevol altra natura.

Tots els programes públics de desenvolupament esportiu han d’incorporar la consideració del principi d’igualtat real i efectiva en el disseny i l’execució. Amb aquesta finalitat, en el marc de les seves competències, correspon al Consell Superior d'Esports vetllar per la pràctica esportiva en condicions d’igualtat i impulsar aquesta pràctica a partir del doble eix de la lluita contra la discriminació de les dones, de les persones LGBTI i els estereotips sexuals. Així mateix, se li atorguen competències en l’àmbit de la formació, la creació de protocols, estudis, guies, etc. que permetin desenvolupar polítiques públiques contra l’LGBTI-fòbia en l’esport.

De forma específica, les administracions públiques competents han de vetllar perquè la indumentària esportiva no perpetuï o reprodueixi estereotips sexistes o de qualsevol altra naturalesa.  

D’altra banda, l’article 7 preveu una protecció especial en el cas de la pràctica esportiva dels menors d’edat, en el sentit que els poders públics i les entitats esportives han de garantir l’accés de la infància i l’adolescència LGBTI a la pràctica esportiva en un marc de protecció i seguretat que garanteixi el lliure desenvolupament de la personalitat i el benestar psicològic i emocional, a més de preservar el dret a la intimitat, en especial de la infància i l’adolescència transsexual i intersexual.

En l’àmbit de les instal·lacions esportives, l’article 124 preveu que la Conferència Sectorial de l’Esport ha d’arbitrar instruments per, entre d’altres, crear protocols de prevenció i actuació davant l’LGTB-fòbia, els estereotips sexistes i altres formes de discriminació en les instal·lacions esportives. En aquest sentit, ha de promoure campanyes de prevenció per visibilitzar la discriminació de les persones LGBTI en l’àmbit de l’esport, així com oferir els recursos disponibles perquè qui pateixi o presenciï conductes lesives o discriminatòries sàpiga on ha d’acudir per denunciar els fets i rebre protecció.

Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGBTI

L’objectiu d’aquesta Llei és desenvolupar i garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals erradicant les situacions de discriminació per assegurar que es pugui viure amb plena llibertat l’orientació sexual, la identitat sexual, l’expressió de gènere, les característiques sexuals i la diversitat familiar.  

Aquesta Llei defineix les polítiques públiques que han de garantir aquests drets i pretén remoure els obstacles que impedeixin exercir plenament la ciutadania.

L’article 12 de la Llei recull la necessitat que les administracions continuïn impartint formació inicial i continuada al personal al seu servei en matèria de diversitat d'orientació i identitat sexual, expressió de gènere i característiques sexuals; diversitat familiar, i igualtat i no-discriminació de les persones LGBTI. Amb aquesta formació es garanteix una adequada sensibilització i una correcta actuació, amb una atenció especial al personal que presta serveis en els àmbits de la joventut, la gent gran i l'esport.

Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han d’incloure coneixements sobre igualtat de tracte i no-discriminació de les persones LGBTI als programes de les proves selectives d'accés a l'ocupació pública i a la formació continuada.

L’article 26 estableix que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, i en el marc del que preveu la Llei 19/2007 que s’exposarà a continuació, han de promoure que la pràctica esportiva i l’activitat física es duguin a terme amb ple respecte al principi d’igualtat de tracte i no-discriminació per orientació sexual, identitat sexual, expressió de gènere i característiques sexuals, per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a l’esport mitjançant l’adopció de les mesures següents:  

1. Fomentar el respecte a l’orientació sexual, identitat sexual, expressió de gènere i característiques sexuals de les persones LGBTI en les normes reguladores de competicions esportives.
2. Fomentar l’adopció per part dels clubs, agrupacions i federacions esportives de compromisos de respecte a la diversitat en matèria d’orientació sexual, identitat sexual, expressió de gènere i característiques sexuals, així com condemnar els actes d’LGBTI-fòbia en els seus estatuts, codis ètics i declaracions públiques.
3. Preveure i erradicar els actes d’LGBTI-fòbia en el marc de les competicions i els esdeveniments esportius, tant si estan adreçats a esportistes, personal tècnic, personal que porti a terme tasques d’arbitratge, acompanyament com al públic en general.
4. Adoptar plans d’actuació i campanyes de sensibilització.
5. Oferir formació adient a totes les persones i professionals involucrats en l’activitat física i l’esport federat i no federat (personal tècnic, professionals, àrbitres, etc.) per dotar-los d’eines de sensibilització, prevenció, etc.

S’atribueix al Consell Superior d'Esports, en l’exercici de les seves competències, la promoció dels valors d’inclusió i respecte a la diversitat en matèria d’orientació sexual, identitat, expressió de gènere i característiques sexuals en l’àmbit de l’esport.

En la pràctica de l’esport i en esdeveniments i competicions esportives federades caldrà atenir-se a la normativa específica aplicable, que de manera justificada i proporcionada tingui per objecte evitar avantatges competitius que puguin ser contraris al principi d’igualtat.

Juntament amb l’article 26, l’article 62 es refereix a les mesures que han d’adoptar les administracions públiques per garantir el dret de rebre protecció integral de manera immediata, real i efectiva a les persones que pateixen o estan en risc de patir qualsevol tipus de violència o discriminació.

A aquests efectes, les administracions públiques i les persones ocupadores o prestadores de béns i serveis públics, en l'àmbit de les seves competències, han d'adoptar mètodes o instruments suficients per a la prevenció i detecció d'aquestes situacions, i han d'articular mesures adequades per al cessament immediat.

En la protecció davant de la discriminació i la violència per LGBTI-fòbia podrà intervenir l'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, amb les competències i funcions establertes a la Llei 15/2022, de 12 juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació.

D’acord amb l’article 63 d’aquesta Llei, quan una autoritat pública, en l'exercici de les seves competències, tingui coneixement d'un supòsit de discriminació per raó de les causes que preveu la llei, si és competent, ha d'incoar el procediment administratiu corresponent, en què es poden acordar les mesures necessàries per investigar les circumstàncies del cas i adoptar les mesures oportunes i proporcionades per eliminar-les o, si no és competent, comunicar aquests fets de forma immediata a l'administració competent, d'acord amb el que estableixen les lleis administratives.

Amb el consentiment exprés de les parts, l'Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació podrà actuar com a òrgan de mediació o conciliació en els termes previstos a la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació.

Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport

L’àmbit objectiu d’aplicació d’aquesta Llei són les competicions esportives oficials d’àmbit estatal organitzades per entitats esportives, en el marc de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'esport (anterior Llei estatal de l’esport) o les organitzades o autoritzades per les federacions esportives espanyoles.

La Llei 19/2007 preveu un conjunt de mesures per evitar actuacions, declaracions i conductes relacionades, entre d’altres, amb l’orientació sexual de les persones. En aquest sentit, es consideren infraccions de caràcter greu (article 35) els comportaments i actes de menyspreu o desconsideració a una persona o grup de persones en relació amb el seu origen racial o ètnic, religió, conviccions, discapacitat, edat, sexe o orientació sexual, així com qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

A més, la disposició final vuitena de la Llei 4/2023 ha introduït una nova lletra (f) a l’apartat 1 de l’article 1 de la Llei 19/2007, en el sentit d’eliminar l’LGBTI-fòbia, la discriminació per raó d’orientació i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals, així com de garantir el principi d’igualtat de tracte a l’esport.

L’article 2.2 defineix com a actes racistes, xenòfobs o intolerants en l’esport els  actes on públicament o amb la intenció d’una àmplia difusió, i amb ocasió del desenvolupament d’una prova, competició, espectacle esportiu, etc., una persona física o jurídica emeti declaracions on amenaci, insulti, etc. una persona o grup de persones per raó, entre d’altres, de la seva orientació, identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals. També tenen la mateixa consideració les actuacions que suposin assetjar en un recinte esportiu o en el seu entorn amb motiu de la celebració d’un esdeveniment esportiu, així com qualsevol declaració, gest, insult, càntic, pancartes, símbols, etc. que s’hi produeixi, o que suposin facilitar els mitjans tècnics, econòmics, materials, etc. que promoguin comportaments LGBTI-fòbics.

B. Normativa catalana

Llei 13/2025, de 29 de desembre, dels drets de les persones LGBTI i l’erradicació de l’LGBTI-fòbia

La nova Llei 13/2025 té per objecte:  

• Garantir el dret a la igualtat de tracte i la no no-discriminació per raó de l'orientació sexual, la identitat de gènere, l'expressió de gènere o les característiques sexuals, 
• Fer efectiu el dret a la lliure autodeterminació de la identitat i expressió de gènere
• Garantir el respecte a la diversitat en les característiques sexuals de les persones, en tots els àmbits de la vida.

El mes La Generalitat de Catalunya el mes de gener de 2024, va iniciar la tramitació de l’avantprojecte de la nova llei “trans” amb la finalitat d’avançar en drets socials per al col·lectiu (per exemple, reconèixer el dret a la identitat de gènere i la seva lliure expressió com a dret humà fonamental, fixar el principi de despatologització de les persones trans, abordar el tractament administratiu de la identitat de gènere amb l’obligació de nomenar i tractar les persones amb el nom i identitat manifestada, etc). Aquest avantprojecte va quedar aturat a la fase de sol·licitud de dictàmens, i no va ser aprovat definitivament, ja que finalment es va incorporar el text dins la llei 13/2025.

D’acord amb els principis orientadors que preveu la Llei l’actuació dels poders públics envers les persones LGBTI ha d’ajustar-se a un seguit de criteris que garanteixin la igualtat, la no discriminació i el respecte a la diversitat. En aquest marc, els poders públics han de (art. 8):

• Vetllar per protegir la integritat, la dignitat i la llibertat de les persones LGBTI, d’acord amb els drets fonamentals i els drets humans universals;
• Complir amb diligència deguda les obligacions de sensibilització, prevenció, investigació, atenció, protecció, recuperació, reparació i sanció de la discriminació i la violència LGBTI-fòbiques, i garantir la no-repetició i la remoció de les estructures i pràctiques socials que les originen i les perpetuen.
• Considerar en totes les intervencions el caràcter estructural i la naturalesa multicausal i multidimensional de l'LGBTI-fòbia, especialment pel que fa a la sensibilització del conjunt de la societat, la prevenció i la detecció de la discriminació i la violència, l'atenció i la recuperació de les víctimes i la garantia del dret a la reparació;
• Aplicar la perspectiva LGBTI de manera transversal en totes les actuacions, en tots els nivells i en totes les etapes de les polítiques públiques;
• Introduir les accions positives que siguin necessàries per a corregir les desigualtats i discriminacions;
• Impulsar la participació, la no invisibilització i la representació de les persones LGBTI, i també la realitat i les necessitats específiques d’aquestes persones, tant en l’àmbit públic com en el privat.

Tant la Generalitat com els ens locals han de garantir el compliment de la Llei 13/2025 i promoure les condicions per a fer-la plenament efectiva (art. 15.1 de la Llei 13/2025).

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir el dret a la no-discriminació per raó de l'orientació sexual, la identitat de gènere, l'expressió de gènere o les característiques sexuals de les persones en tots els àmbits de la vida, amb una atenció prioritària als col·lectius en situació d'especial vulnerabilitat (art. 15.2 de la Llei 13/2025 ).

A més, les institucions, les administracions públiques i el Síndic de Greuges han de vetllar pel dret de tota persona a no ser discriminada per raó de la seva orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals, o el tipus de família a què pertanyi, i han d'adoptar les mesures necessàries per a posar en valor la diversitat afectivosexual i familiar, i contribuir a la visibilitat, la igualtat, la no-discriminació i la participació de les persones LGBTI en tots els àmbits de la vida (art. 15.3 de la Llei 13/2025 ).

Pel que fa a l’àmbit esportiu, expressament, la Llei 13/2025 preveu el següent (art. 61 de la Llei 13/2025):

• El Govern, per mitjà del departament competent en matèria d'esports, i també les entitats i els agents de l'àmbit de l'esport, han de promoure que la pràctica esportiva, l'activitat física i els esdeveniments esportius es duguin a terme respectant el principi d'igualtat d'oportunitats, i han de vetllar, de manera transversal, per l'erradicació en l'àmbit esportiu de qualsevol tipus de discriminació per raó d'orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals.
• També es preveu l'ampliació de les funcions de l'Observatori Català de l'Esport, i la recollida de les bones pràctiques de sensibilització dels clubs, les agrupacions i les federacions esportives.
• Estableix la formació en perspectiva de gènere i en perspectiva LGBTI de les persones que fan tasques de preparació i entrenament en l'àmbit de l'esport.
• Aquesta formació, que ha de tenir caràcter obligatori, ha de proporcionar eines per a identificar, prevenir i actuar davant de situacions de discriminació o violència LGBTI-fòbiques, i també per a promoure entorns segurs, inclusius i respectuosos per a totes les persones. Les administracions públiques han de garantir l'elaboració, l'aplicació correcta i l'avaluació periòdica de protocols específics i mecanismes d'actuació que assegurin la igualtat de tracte i no-discriminació en aquest àmbit.
• El Govern, les entitats i els agents de l’àmbit de l’esport, han de garantir que les persones trans o intersexuals, especialment les menors d’edat, puguin participar en les activitats esportives que es desenvolupin o s’organitzin a Catalunya.
• El Govern, per mitjà del departament competent en matèria d'esports, ha de vetllar perquè totes les persones puguin fer ús de totes les instal·lacions esportives sense cap tipus de discriminació.

A banda d’aquesta previsió específica per a l’àmbit esportiu, hi ha altres preceptes de la Llei que tenen també incidència en la gestió d’espais esportius:  

• Dret d’admissió

L’article 14 de la Llei 13/2025 regula el dret d’admissió als establiments i espais oberts al públic. I, així, estableix que l'exercici del dret d'admissió en cap cas no pot comportar discriminació per raó d'orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals.

La prohibició de discriminació abasta tant les condicions d'accés com la permanència en els establiments, i l'ús i el gaudi dels serveis que s'hi presten. Els criteris i les limitacions de les condicions, tant d'accés com de permanència, han de ser exposats per mitjà de rètols visibles col·locats als llocs d'accés i per altres mitjans que es determinin per reglament.

Així mateix, els titulars d'establiments i espais oberts al públic i els organitzadors d'espectacles i activitats recreatives estan obligats a impedir-hi l'accés o expulsar-ne, amb l'auxili, si cal, de la força pública, les persones següents:

a) Les que violentin amb paraules o fets altres persones per raó de l'orientació sexual, la identitat de gènere, l'expressió de gènere o les característiques sexuals.

b) Les que duguin i exhibeixin públicament símbols, indumentària o objectes que incitin a la discriminació o a la violència LGBTI-fòbiques.

• Banderes i símbols del col·lectiu LGBTI

En relació amb la sensibilització, visibilització i promoció institucional, l’article 17 de la Llei 13/2025 preveu la possibilitat de poder fer ús de la bandera del col·lectiu LGBTI, o de qualsevol altre símbol, distintiu o ensenya específics dels col·lectius que hi pertanyen, en edificis i espais públics, especialment amb motiu dels dies commemoratius relacionats amb la història dels col·lectius LGBTI i amb la lluita pels drets de les persones LGBTI, fins i tot coincidint amb període electoral, atès que la bandera LGBTI no és un símbol partidista.

• Lavabos sense gènere marcat

Així mateix, i pel que fa a la visibilització i sensibilització, els equipaments i les instal·lacions de les administracions públiques han de ser espais inclusius i han de disposar de lavabos sense gènere marcat (art 17.8 de la Llei 13/2025).

• Diligència deguda

La Llei 13/2025, estableix l’obligació dels poders públics d’adoptar mesures legislatives i de qualsevol altre tipus per a actuar amb l'agilitat i l'eficiència necessàries i assegurar-se que les autoritats, el personal, els agents, les entitats públiques i els altres actors que actuen en nom d'aquests poders públics es comportaran d'acord amb aquesta obligació, amb vista a prevenir, investigar, perseguir, sancionar i reparar adequadament els actes de violència i de discriminació per LGBTI-fòbia i protegir-ne les víctimes i les organitzacions que en defensen els drets.

Per contra, la manca de  diligència deguda, quantitativa o qualitativa, en l'abordatge de la discriminació i la violència LGBTI-fòbiques, si és coneguda o promoguda per les administracions o esdevé un patró de discriminació reiterat i estructural, constitueix una manifestació de violència institucional (art. 7.f de la Llei 13/2025).

Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el text únic de la Llei de l’esport

El Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el text únic de la Llei de l’esport (normativa catalana) no preveu una regulació específica en aquesta matèria.

Tanmateix, cal tenir present que el Govern de la Generalitat va iniciar el procés d’elaboració d’una nova llei de l’esport i l’activitat física, amb la finalitat d’actualitzar i adaptar el marc jurídic vigent a les necessitats emergents del sistema esportiu català i als nous models de gestió, participació i control públic.

En el marc d’aquest procés, el Govern de la Generalitat va obrir al març de 2025, una consulta pública perquè la ciutadania i el conjunt del sector esportiu puguin participar en la definició de l’avantprojecte de llei.

Paral·lelament, s’ha reactivat la Taula de l’Esport i de l’Activitat Física de Catalunya com a òrgan transversal d’assessorament i participació, amb la missió de contribuir a la redacció de la nova llei i garantir que aquesta reflecteixi de manera adequada la pluralitat i complexitat del sistema esportiu català.

En l’àmbit esportiu, els municipis tenen competència en relació amb la promoció de l’esport i de les instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure (art. 25.2.l de l’LBRL) i en el desenvolupament d’actuacions per promoure la igualtat entre homes i dones, així com per erradicar la violència de gènere (art. 25.2.o de l’LBRL).

Aquesta atribució permet al municipi dictar ordenances i reglaments per al desenvolupament d’actuacions en l’exercici d’aquestes competències.

Pel que fa a la garantia dels drets del col·lectiu LGBTI, es tracta d’una matèria amb singularitat pròpia que es pot encabir a l’article 25.2.o. Els municipis poden regular-ho per garantir un llenguatge més inclusiu en instal·lacions esportives adaptades al col·lectiu LGBTI, i promoure activitats esportives i educatives que conscienciïn la població de la importància de respectar i fer respectar els drets dels altres, amb especial èmfasi als col·lectius minoritaris i en risc d’exclusió social.

Així mateix, des d’un punt de vista orgànic, l’article 20.3 de l’LBRL reconeix la potestat dels municipis per crear òrgans complementaris per mitjà dels reglaments orgànics. Aquesta atribució permetria, per exemple, constituir comissions d’estudi i consulta en l’àmbit LGBTI (òrgans col·legiats de composició heterogènia on es veuen representades les diferents realitats polítiques de la corporació).

Més enllà de les ordenances com a disposicions generals d’àmbit reglamentari, d’acord amb l’article 25.2.a el municipi té reconegudes competències en matèria urbanística. Això permet adaptar l’entramat urbà a les diferents polítiques de gènere i aconseguir àrees esportives dins l’entorn municipal més inclusives i respectuoses amb el conjunt de la ciutadania.

Davant d’aquest marc genèric, la Llei 13/2025, de 29 de desembre, reforça les competències dels ens locals en l’àmbit de la planificació, la transversalitat de la perspectiva LGBTI, la capacitació del personal públic, el suport a les entitats i la incorporació de la igualtat en els instruments de contractació i subvencions.

Igualment, consolida la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI com a estructura clau de coordinació institucional i de garantia d’accés als serveis d’informació, atenció i acompanyament en el territori.

La Llei 13/2025, de 29 de desembre, reconeix als ens locals, dins l’àmbit territorial respectiu, i en l’exercici de les competències que els atribueix l’ordenament jurídic, les funcions en matèria de polítiques LGBTI següents (art. 21):

a) Estudiar i detectar les mancances dels serveis públics i les necessitats de les persones LGBTI, per a complir les finalitats d'aquesta Llei dins el seu àmbit territorial, amb la col·laboració de les entitats LGBTI.

b) Sensibilitzar la població sobre les causes de la discriminació i la violència LGBTI-fòbiques, en el marc de la normativa vigent; impulsar actuacions i campanyes de prevenció, i posar a disposició de la població els serveis d'atenció necessaris per a les persones que en són víctimes.

c) Atendre, informar i orientar les persones LGBTI sobre programes i recursos que els facilitin l'exercici efectiu de llurs drets, i sensibilitzar el conjunt de la població en termes de drets humans, incloent-hi el dret a la igualtat de tracte i no-discriminació.

d) Crear i adequar els mecanismes necessaris per a integrar la transversalitat de la perspectiva LGBTI en les actuacions polítiques dels ens locals.

e) Establir les condicions de formació i capacitació del personal al servei dels ens locals en drets LGBTI i en igualtat de tracte i no-discriminació.

f) Elaborar, aprovar, executar i avaluar les mesures per a garantir la igualtat de les persones LGBTI que són personal al servei dels ens locals.

g) Dissenyar, aprovar, executar i avaluar plans LGBTI en l'àmbit territorial corresponent, amb actuacions per als diferents àmbits sectorials.

h) Fomentar la presència de persones LGBTI en els òrgans de participació i en els espais de presa de decisions.

i) Donar suport als col·lectius i a les entitats de defensa dels drets de les persones LGBTI, i impulsar-ne la participació en el disseny, l'aplicació, el desenvolupament i l'avaluació de les polítiques locals LGBTI.

En l’actual Llei 13/2025, es manté la Xarxa de Servei d’Atenció Integral LGBTI+ (art. 24 a 26), que va ser creada a partir de la Llei 11/2014.

Aquesta Xarxa està integrada per diversos serveis d’atenció integral LGBTI i pels punts d’informació LGBTI i és un instrument del qual disposen els ens locals per tal de garantir els drets de les persones LGBTI+ i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.  

El Govern de la Generalitat de Catalunya desplegarà aquesta Xarxa de forma coordinada amb els ens locals.

En municipis de més de 20.000 habitants i consells comarcals, els serveis d’atenció integral LGBTI són un servei de referència, atenció i acompanyament a persones LGBTI i les seves famílies, i tenen la funció d’impulsar les polítiques públiques LGBTI.

En municipis de menys de 20.000 habitants, en coordinació amb els consells comarcals, s’han d’establir els punts d’informació LGBTI.

El govern de la Generalitat ha de dotar els ens locals d’un finançament específic per tal de garantir la sostenibilitat de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI+.

La distribució d’aquest finançament entre els ens locals s’ha de fer d’acord amb criteris objectius, basats en principis d’equitat territorial i de capacitat pressupostària (art. 26.2 de la Llei 13/2025).

És important ressaltar el paper dels poders públics en el foment de la participació de les entitats defensores dels drets de les persones LGBTI.

Concretament han de dur a terme accions destinades a (art. 28.1 de la Llei 13/2025):  

• dinamitzar el teixit associatiu LGBTI,
• promoure la creació de xarxes,
• reconèixer i incorporar a l’agenda política les aportacions de les entitats i els col·lectius LGBTI,
• impulsar la participació del moviment LGBTI en els òrgans consultius, tant en l’àmbit autonòmic com en el local

Així mateix, les administracions públiques hauran de donar suport als projectes de les entitats LGBTI, com són la incorporació de línies específiques per a la promoció i defensa dels drets humans LGBTI en les convocatòries públiques de subvencions (art. 28.2 de la Llei 13/2025).

La Llei 13/2025 preveu diversos instruments administratius per a promoure la igualtat en quatre àmbits concrets:

1. Contractació del sector públic: en relació amb la contractació del sector públic, les administracions públiques que tenen la consideració de poders adjudicadors, han d’incloure clàusules socials en els contractes que liciten amb l’objectiu de promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats per a les persones LGBTI en l’àmbit laboral (art. 29.1 de la Llei 13/2025).

Concretament, han d’incloure condicions d’execució dels treballs objecte del contracte per les quals l'adjudicatari hagi d'adoptar mesures per a promoure la igualtat de les persones LGBTI, i incloure en els plecs de clàusules administratives condicions especials d'execució o criteris d'adjudicació destinats a la promoció de la igualtat de tracte i no-discriminació per raó de l'orientació sexual, la identitat de gènere, l'expressió de gènere o les característiques sexuals, sempre que hi hagi una vinculació amb l'objecte del contracte (art. 29.2b de la Llei 13/2025).

2. Ajuts públics: pel que fa als ajuts públics, les bases reguladores de subvencions, beques i qualsevol altre tipus d’ajut, han d’incorporar la perspectiva LGBTI (art. 30.1 de la Llei 13/2025), i establir mecanismes d’avaluació i seguiment per tal d’assegurar el compliment efectiu de les mesures que es valoren en l’oferta de subvencions (art. 30.2 de la Llei 13/2025).


3. Documentació i dades (tractament administratiu): les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han d'adoptar les mesures administratives necessàries per a assegurar que les persones siguin tractades d'acord amb la identitat de gènere manifestada i que se'n respecti la dignitat i la privacitat, tot i no tenir modificada en la documentació oficial la menció registral relativa al sexe i, si escau, al nom. Han d’actualitzar arxius i bases de dades per respectar la identitat de gènere de les persones trans i intersexuals. També han d’incorporar l’opció «no-binari» en els seus formularis sempre que la recollida d'aquesta dada sigui imprescindible per a la finalitat del tràmit.


4. Formació en matèria d’igualtat i no discriminació i drets LGBTI: les administracions públiques han de proporcionar a tot el seu personal, tant funcionari com laboral, una sensibilització i formació bàsica en igualtat de tracte i no-discriminació i en drets LGBTI. Aquesta formació té caràcter obligatori (art. 18.1 de la Llei 13/2025).

Les administracions públiques també han de garantir la formació especialitzada i continuada en polítiques d’igualtat dels professionals que facin tasques de prevenció, detecció, atenció, assistència i recuperació, especialment en els àmbits següents : salut, educació, món laboral, serveis socials, esport i lleure, comunicació, justícia, incloent-hi el personal dels registres civils i dels centres penitenciaris, cossos de seguretat i emergències. La formació en aquests àmbits també té caràcter obligatori (art. 18.2 de la Llei 13/2025).

A més, els professionals anteriors tenen el deure de comunicar als cossos i forces de seguretat, a l’òrgan competent en matèria sancionadora o als serveis d’atenció integral LGBTI, si tenen coneixement d’una situació de risc o una sospita fonamentada de discriminació o violència per raó d'orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals (art. 19.1 de la Llei 13/2025).

Així mateix, l’administració de la Generalitat ha de facilitar programes de captació i formació específica al personal tècnic i als membres electes dels ens locals per garantir que compleixen llurs funcions amb relació al que estableix aquesta norma (art. 18.7 de la Llei 13/2025).

Per tal de fer efectius els drets del col·lectiu LGBTI i garantir-ne la protecció davant la violència i la intolerància, tant la normativa estatal com la legislació aplicable a Catalunya estableixen el règim d’infraccions i sancions.

A. Normativa estatal

La Llei 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport tipifiquen les infraccions i determinen el règim sancionador d’aplicació general en l’àmbit esportiu. L’article 32 d’aquesta norma estableix que el règim disciplinari esportiu serà aplicable a les persones vinculades a una federació esportiva mitjançant una llicència federativa estatal o autonòmica que habiliti per participar en les competicions estatals així com en clubs i societats anònimes esportives les persones que hi desenvolupin la seva activitat.

Així mateix, en l’exercici de l’actuació sancionadora de l’Administració seran d’aplicació els principis de legalitat; d’irretroactivitat de disposicions sancionadores desfavorables; de tipicitat; de responsabilitat; de proporcionalitat; de prescripció i el de no concurrència de sancions a l’àmbit administratiu i jurisdiccional (previstos a l’article 25 i següents de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic).  

Als articles 34 i 35 es detallen aquelles conductes constitutives d’infraccions molt greus i greus, respectivament, com són, entre d’altres, la participació activa en actes violents, racistes, xenòfobs o intolerants o que fomentin aquest tipus de comportaments a l'esport.

En el cas dels clubs i societats anònimes esportives que participin en competicions professionals, són conductes constitutives d’infracció tant la facilitació de mitjans tècnics, econòmics, materials, informàtics o tecnològics que donin suport a l’actuació de les persones o grups que promoguin la violència o les conductes racistes, xenòfobes i intolerants, com l’omissió del deure d’evitar la realització d’actes o comportaments racistes, xenòfobs, intolerants i contraris als drets fonamentals.

El règim sancionador queda establert a l’article 36, amb sancions que poden consistir, entre d’altres, en la inhabilitació per ocupar un càrrec en l’organització, la suspensió o privació de llicència, sancions pecuniàries o tancament d’un recinte esportiu, o la pèrdua de la condició de soci, punts o classificació.

B. Normativa catalana

La Llei 13/2025, de 29 de desembre, defineix l'LGBTI-fòbia com qualsevol forma de prejudici, actitud hostil o odi envers les persones que tenen una orientació sexual, una identitat de gènere, una expressió de gènere o unes característiques sexuals no normatives, és a dir, pel fet de ser o de ser percebudes com a homosexuals (homofòbia) –ja siguin lesbianes (lesbofòbia) o gais (gaifòbia)–, bisexuals (bifòbia), trans (transfòbia) o intersexuals (interfòbia o intersexfòbia), que atempta contra la dignitat i els drets humans d'aquestes persones i els genera un entorn molest, ofensiu, intimidatori o degradant.

L'LGBTI-fòbia, segons reconeix l’article 7, es manifesta en diversos àmbits, entre els quals es troba l’àmbit esportiu.

En l'àmbit esportiu, aquesta LGBTI-fòbia es produeix en les activitats i els espais tant de l'esport amateur com del professional, sigui en entrenaments, competicions (federatives, lligues universitàries, de caràcter popular o altres) o en la interacció entre persones de l'entorn esportiu.

En aquest àmbit, la discriminació es manifesta en forma de:

• exclusió, assetjament, violència verbal o física, manca d'oportunitats i dificultats per a la participació i la visibilitat de les persones LGBTI.
• barreres institucionals o normatives que impedeixen la inclusió plena de les persones LGBTI al món de l'esport, així com la falta de protecció i sancions contra les actituds i els discursos LGBTI-fòbics en aquests entorns.
• restriccions en l'accés a espais esportius, la invisibilització de les persones LGBTI als mitjans de comunicació esportius i la manca de protocols efectius per a combatre la violència LGBTI-fòbica en l'àmbit esportiu (art. 7.i de la Llei 13/2025 ).

L’article 75 de la Llei 13/2025, de 29 de desembre, disposa que la tutela judicial i administrativa davant les conculcacions del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació de les persones LGBTI ha de comprendre, segons el cas, l'adopció de totes les mesures necessàries destinades al cessament immediat de la discriminació, l'adopció de mesures cautelars per a prevenir violacions imminents o ulteriors, la indemnització dels danys i perjudicis causats, el restabliment de la persona perjudicada en el ple exercici dels seus drets i l'establiment de garanties de no-repetició.

En relació amb la legitimació per a la defensa del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació de les persones LGBTI, cal puntualitzar que tenen la condició de persones interessades en el procediment administratiu les associacions i organitzacions representatives de la defensa dels drets humans i totes les persones físiques o jurídiques que tenen reconegut legalment aquest dret, sempre que disposin del consentiment de les persones afectades. Aquest consentiment no és preceptiu si les persones afectades són una pluralitat indeterminada o de difícil determinació (art. 76).

El règim específic d’infraccions administratives i sancions en l’àmbit dels drets de les persones LGBTI queda establert als articles 82 al 95 d’aquesta norma.

Les infraccions (art. 89) es qualifiquen de lleus, greus i molt greus, sempre que no siguin constitutives de delicte o d’infracció laboral, i no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment legal corresponent.

Pel que fa a les sancions, l’article 90 estableix que les infraccions que tipifica la Llei es sancionen amb les multes següents: les infraccions lleus, amb una multa d’entre 300 i 10.000 euros; les infraccions greus, amb una multa d’entre 10.001 i 40.000 euros, i les molt greus, amb una multa d’entre 40.001 i 500.000 euros.

En el cas que una discriminació es produeixi pel funcionament d'una administració pública o pel personal contractat en l'exercici de les seves funcions o en mitjans de comunicació públics, incloent-hi les plataformes virtuals, la persona o el grup responsables han de fer una manifestació pública de desgreuge, en el mateix espai o per mitjà dels mateixos canals, per a reparar el dany a la dignitat de la persona objecte de la discriminació.

Les sancions que imposa la Llei tenen l’objectiu de prevenir, dissuadir, reparar i corregir els perjudicis que hagi causat o pugui causar la discriminació, i s’han de graduar mantenint la proporció adequada amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció.

 

De conformitat amb l’article 18.2 de la Llei 13/2025, les administracions públiques han de garantir la formació especialitzada i continuada en polítiques d’igualtat dels professionals que facin tasques de prevenció, detecció, atenció, assistència i recuperació, especialment en els àmbits de la salut, l’educació, món laboral, serveis socials, esport i lleure, comunicació, justícia, cossos de seguretat i emergències.

En cas que aquests professionals tinguin coneixement d’una situació de risc o una sospita fonamentada de discriminació o violència per raó d'orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals, tenen el deure de comunicar-ho als cossos i forces de seguretat, a l'òrgan competent en matèria sancionadora i reparadora dels danys a les víctimes de discriminació o als serveis d'atenció integral LGBTI (art. 19.1 de la Llei 13/2025).

El departament competent de la Generalitat de Catalunya, elaborarà i mantindrà actualitzat un protocol específic sobre el deure d’intervenció dels professionals que tinguin el deure d’intervenció d’una situació de risc o discriminació o violència (art. 19.2 de la Llei 13/2025).