Com afecten les subvencions dels ens locals a les associacions d’àmbit esportiu? - Esports

• Constitució espanyola.
• Estatut d’Autonomia de Catalunya.
• Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació.
• Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions.
• Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme
• Llei 11/2023, de 27 de desembre, de foment de l’associacionisme.
• Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el Text únic de la Llei de l'esport
• Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.
• Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
• Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya

L’article 3 de la Llei 11/2023 defineix tres conceptes, tot senyalant que, als efectes del que disposa aquesta Llei, s'entén per:

• Associacionisme: el fenomen social per mitjà del qual les persones decideixen associar-se voluntàriament per assolir uns objectius comuns, sense ànim de lucre i basats en l'enfortiment comunitari i el respecte als drets humans, mitjançant la participació democràtica i el compromís (apartat a, article 3)
• Foment de l'associacionisme: la protecció i promoció per part de les administracions públiques de l'activitat de les associacions, federacions i confederacions –i, en els casos que determina aquesta Llei, de les plataformes ciutadanes i els grups socials, les fundacions i la resta d'entitats sense ànim de lucre–, basada en l'enfortiment comunitari i amb respecte als drets humans, per mitjà de la participació i el compromís de llurs membres, i la promoció per part de les administracions públiques de la creació d'associacions amb la finalitat de vehicular els anhels dels ciutadans compromesos amb l'enfortiment comunitari, i també el suport a les plataformes ciutadanes i els grups socials que comparteixen els mateixos principis i valors que les associacions i el reconeixement d'aquestes entitats (apartat b, article 3)
• Enfortiment comunitari: el benefici col·lectiu obtingut per mitjà de les accions, els programes i els projectes de les associacions -i, en els casos que determina aquesta Llei, de les fundacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials- que persegueixen aquest objectiu i que tenen les condicions per a generar sinergies i aconseguir transformacions útils i valuoses per a la societat en l'àmbit social, la salut, el suport familiar, l'associacionisme educatiu, l'oci i el lleure, la cultura, l'esport, (...), la igualtat de gènere i el respecte a la identitat i orientació sexuals, la joventut, la gent gran, el millorament de les condicions socioeconòmiques i la cohesió social, (...) per a assegurar i assolir els objectius d'aquesta Llei (apartat c, article 3)

Per què son conceptes clau? Perquè la pròpia Llei 11/2023 assenyala que són les associacions que tenen finalitats d’enfortiment comunitari, les destinatàries prioritàries de les mesures de foment i estableix la preferència per les accions que impactin sobre les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari.

Tal com es destaca al preàmbul de la Llei, s’ha delimitat clarament els subjectes que podran ser destinataris de les mesures de foment, establint que les associacions seran les destinatàries preferents, així com també s’ha permès que determinades entitats sense ànim de lucre que no tinguin la forma jurídica d’associació també puguin ésser destinatàries, sempre i quan no sigui en detriment del foment de les associacions i sempre que aquestes entitats tinguin finalitats d’enfortiment comunitari i no lucratives i que comparteixin els principis, els valors i el model de governança de l’associacionisme de base.

Així, els destinataris de les mesures de foment que estableix la Llei són les associacions i, en els casos que es determinen i amb compliment dels requisits i les condicions que s’estableixen, les fundacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials (article 2.2 i 3).

Per contextualitzar quin seria, per tant, els destinataris, sobretot en l’àmbit esportiu, hem de tenir present les següents definicions que es troben recollides en diferent normativa aplicable:

• Les associacions es defineixen com entitats sense ànim de lucre, constituïdes mitjançant acord per tres o més persones, que es comprometen a posar en comú coneixement, mitjans i activitats per a complir una finalitat d'interès general o particular, per mitjà de la posada en comú de recursos personals o patrimonials, i es doten d’estatuts que regeixen el seu funcionament (article 5 de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació).

En l’àmbit esportiu, cal senyalar que les associacions esportives o clubs esportius, són entitats privades amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre (article 5 del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el Text únic de la Llei de l'esport).

• Les fundacions són organitzacions constituïdes sense ànim de lucre que, per voluntat de llurs creadors, tenen afectat de forma duradora el seu patrimoni a la realització de finalitats d'interès general (articles 2 i 3 de la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions).

En l’àmbit esportiu, podem trobar fundacions esportives que tinguin el seu patrimoni destinat per a la realització de finalitats d’interès general que es concretin en l’àmbit de l’activitat física i l’esport (article 10 del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el Text únic de la Llei de l'esport).

• Les plataformes ciutadanes són agrupacions de persones, sense personalitat jurídica, que no estan inscrites en cap registre oficial de la Generalitat i que comparteixen els valors i principis de l'associacionisme (apartat d, article 3 de la Llei 11/2023).
• Els grups socials són les agrupacions de persones de l'àmbit local, arrelades al territori de Catalunya, sense personalitat jurídica, que no estan inscrites en cap registre oficial de la Generalitat i que, des de la proximitat, volen generar canvis a escala local (apartat e, article 3 de la Llei 11/2023).
• Entitats sense ànim de lucre que no tenen la forma jurídica d'associació: al Preàmbul de la Llei es senyala que també puguin ésser destinatàries de les mesures de foment, sempre que no sigui en detriment del foment de les associacions i sempre que aquestes entitats tinguin finalitats d'enfortiment comunitari i no lucratives i que comparteixin els principis, els valors i el model de governança de l'associacionisme de base. (apartat b, article 3 de la Llei 11/2023)
• Federacions: Es preveu de forma expressa que les administracions públiques han de reconèixer, d'una manera específica, les federacions i confederacions, i també les plataformes de coordinació, atès que representen un sector o àmbit específic i tenen la capacitat d'ésser interlocutors i desenvolupar projectes conjuntament amb les associacions (article 8.2 de la Llei 11/2023). A més, també es menciona les federacions al llarg de la Llei a l’apartat b, article 3; 6.3, 17.9 i disposició final tercera.

En l’àmbit esportiu, podem trobar les federacions esportives que són entitats privades d'interès públic i social dedicades a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts dins l'àmbit de Catalunya, constituïdes bàsicament per associacions o clubs esportius, agrupacions esportives i altres entitats privades sense afany de lucre que entre llurs finalitats socials inclouen el foment i la pràctica de l'activitat física i esportiva i constituïdes també, si escau, per esportistes, tècnics, jutges o àrbitres o altres representants de persones físiques (article 17 del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el Text únic de la Llei de l'esport).

Per a ésser destinatàries de les mesures de foment que estableix aquesta Llei, les entitats a les que fa referència l’article 2.2. han de complir els requisits generals següents i declarar-ne responsablement el seu compliment (article 5.1):

1. Tenir finalitats d'enfortiment comunitari (apartat c, article 3).
2. Regir-se pels principis i valors de l'associacionisme que es recullen a l’article 5.1.b) com, per exemple, transparència, funcionament democràtic, gestió sostenible ambientalment, foment del treball en xarxa, garantiment de la perspectiva de gènere, inclusivitat, compromís amb l'entorn local o immediat i l'arrelament en aquest entorn, foment de la normalització lingüística de la llengua catalana, etc.
3. Complir, amb relació a llur missió, els requisits organitzatius i de govern que es recullen a l’article 5.1.c), com per exemple, adhesió dels membres lliure i voluntària, presa de decisions de forma transparent i democràtica, llur activitat principal no ha d'ésser la prestació de serveis a canvi d'una remuneració, les persones que formen part de llurs òrgans de govern poden ésser contractades o retribuïdes per la mateixa entitat o per altres organitzacions que hi prestin serveis i que, per tant, hi estiguin vinculades, han d'incloure criteris d'ètica i equitat i els aspectes salarials, etc.
4. Establir i comunicar els mecanismes específics per a retre comptes de llur activitat i gestió.

Les fundacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials, a més de complir amb els requisits enunciats (article 5.1) també han de complir els requisits i condicions específiques que estableix la Llei (article 5.2).

Concretament, el capítol III es refereix a les fundacions, als articles 27 a 29, establint-se els requisits específics en l’article 28:

a) No estar vinculades a organitzacions amb ànim de lucre o a les administracions públiques ni ésser-ne dependents o tenir-hi l'origen.

b) Actuar en els àmbits que estableix l'article 5 de la Llei 25/2015.

I el capítol IV es centra en les Plataformes ciutadanes i grups socials, als articles 30 a 32, recollint-se els requisits específics en l’article 31:

a) Fomentar i impulsar explícitament la participació de les persones vinculades a les plataformes ciutadanes o els grups socials, a fi de fer-les partícips de les decisions dels diversos àmbits d'actuació, en un marc de funcionament democràtic.

b) Actuar en algun dels àmbits que estableix l'article 5 de la Llei 25/2015.

Les principals novetats contingudes a la Llei 11/2023, de 27 de desembre, de foment de l’associacionisme es recullen al capítol II, relatiu al foment de les associacions.

Entre les mesures que les administracions públiques han d'impulsar destaquen:

• L’aprovació de plans d'acció de foment de l'associacionisme o instruments de planificació estratègica anàlegs que han de definir i prioritzar les actuacions principals que s'han de dur a terme, i designar un responsable perquè presti suport i assessorament a les associacions per a constituir-se i per a accedir a les subvencions i gestionar-les (article 6 i 7).
• Les mesures de reconeixement de les associacions: reconeixement institucional, reconeixement en l'àmbit educatiu i en l'àmbit professional (articles 8 a 10).
• L’aplicació de mesures d'impuls de la participació, que inclouen, entre altres, la constitució d'espais de participació estable de les associacions (com els consells de participació) i la potenciació de les eines i els mecanismes existents garantir la participació efectiva de les associacions en la tramitació dels projectes normatius que les afectin (articles 11 a 13).
• L’establiment de mesures de suport a les associacions, com l'assessorament i el suport tècnic, el suport econòmic i finançament públic, el foment del treball en xarxa, la facilitació de l’ús i la gestió d’espais i locals, les accions formatives o el foment de l’ocupació, entre d’altres (articles 14 a 23).
• L’adopció de mesures de promoció de l'associacionisme i sensibilització per conscienciar la ciutadania sobre la rellevància de les associacions i llurs valors, amb especial èmfasi en l'accés als mitjans de comunicació, en la promoció entre els infants i adolescents i en mesures concretes per als àmbits educatiu i universitari (articles 24 a 26).
• El foment de les fundacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials d’enfortiment comunitari, i les condicions específiques que han de complir per a ser destinatàries de les mesures que s’estableixen en aquesta norma (articles 27 a 32).
• L’establiment de mesures per garantir el desplegament eficient i eficaç d'aquesta llei, d'una manera coordinada i eficient. Posa l'èmfasi en la creació d'un sistema que garanteixi la interconnexió i interoperabilitat entre els diversos registres i censos d'entitats sense ànim de lucre la titularitat dels quals sigui de l'Administració de la Generalitat, que funcioni i operi amb els principis de finestreta única i que faciliti i simplifiqui la relació de les entitats amb l'Administració (articles 33 i 34).
• La creació de l'Agència Catalana de Foment de l'Associacionisme i, dins d'aquesta agència, l'Observatori de l'Associacionisme (article 35).

Els plans d’acció o instruments de planificació estratègica anàlegs són els instruments mitjançant els quals les administracions públiques han de promoure les mesures de suport i foment de les associacions (preferentment), definint i prioritzant les actuacions principals que s'han de dur a terme durant llur període de vigència, els objectius i els indicadors d'avaluació (article 6). Expressament es refereix als municipis que tinguin o hagin de tenir un pla de subvencions aprovat, ja que han d’impulsar, en l’exercici de llurs competències, mesures de suport i foment de les associacions, mitjançant dits plans d’acció (article 6.4)

Així, entre les mesures a preveure destaquen les que fomentin el reconeixement, el creixement i la implantació territorial i social de les associacions, n'impulsin la participació en els afers públics relacionats amb llur missió, els ofereixin assessorament i suport tècnic, material i econòmic, i sensibilitzin la població.

A més, i com a mesura de suport als plans d'acció per al foment de les associacions, la llei estableix que les administracions públiques que elaborin i executin plans d'acció per al foment de l'associacionisme han de designar un responsable perquè presti suport i assessorament a les associacions per a constituir-se i per a accedir a les subvencions i gestionar-les (article 7).

Per al desenvolupament dels plans d’acció als municipis, la Disposició final segona de la llei estableix que el Govern ha de garantir als ens locals els mitjans econòmics suficients per a desplegar aquesta llei, especialment pel que fa a les actuacions en els municipis que tinguin o hagin de tenir un pla de subvencions aprovat, als quals el Govern ha de donar suport financer.

Les administracions públiques han d’aplicar mesures de suport per a les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari fonamentades en els principis d'igualtat, concurrència, equitat, simplificació administrativa, desburocratització, empoderament, coordinació interadministrativa, proximitat i subsidiarietat (article 14.1).

En aquest sentit, les principals mesures de suport que poden aplicar les administracions públiques a les associacions que tenen finalitats d’enfortiment comunitari són:

1. L'assessorament i suport tècnic (article 15).  
2. La simplificació administrativa dels processos (article 16).
3. El suport econòmic i finançament públic (article 17).
4. El foment del treball en xarxa entre les associacions i entre les associacions i la resta d'agents que pot consistir, entre d’altres, en la convocatòria de línies de subvenció que fomentin el treball en xarxa i col·laboratiu entre les associacions (article 18).
5. La facilitació de l'ús i la gestió d'espais i locals per a l'acció associativa (article 19).
6. Les accions formatives i de suport a la formació per a les persones vinculades a les associacions, priorització de la formació de base associativa, formació en els valors de l'associacionisme i formació en consciència lingüística vinculada a la cohesió social (article 20).
7.  El foment de l'ocupació de qualitat en el sector (article 21).
8. El garantiment del dret al temps i el dret a la cura de les persones que s’hi impliquin, amb l’objectiu de contribuir a millorar la gestió del temps de les associacions i a valorar el temps que aquestes persones hi dediquen (article 22).
1. L'impuls del sistema de finestreta única (Disposició addicional segona).
10. El suport al creixement de les associacions tant pel que fa a les persones que s'hi impliquen com als territoris on duen a terme llur activitat (apartat e, article 6.2.).
11. Les altres mesures que donin suport a les associacions.

Finalment, altres mesures a destacar es recullen a les Disposicions Finals de la Llei:

• En relació al pressupost, es preveu que els òrgans i les administracions competents han d'analitzar la supressió de taxes o les exempcions i bonificacions que corresponguin en atenció a les finalitats de les entitats i llur caràcter no lucratiu i, si escau, promoure-les (Disposició Final Segona).
• El Govern ha de presentar (sense establir termini) un projecte de llei del mecenatge que, en l'àmbit de les seves competències, reguli els aspectes següents:

1. Els incentius fiscals per al mecenatge a favor de les associacions.
2. Els tipus de mecenatge aplicables a les associacions.
3. Els requisits que han de complir les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari per a ésser destinatàries del mecenatge i els procediments que han de seguir per a ésser-ne. (Disposició Final Tercera)

Segons s’estableix al preàmbul, la Llei 11/2023 estableix una sèrie de mesures que regulen novetats significatives pel que fa als programes de suport econòmic a les associacions, les quals incideixen en les futures convocatòries de subvencions o ajuts de les administracions públiques i en milloren els aspectes necessaris, amb la finalitat de que aquests programes siguin efectius i aconsegueixin llurs finalitats.

En aquesta línia, i com a principal novetat pel que respecta a l’atorgament de subvencions, la Llei preveu el abonament avançat d’una part de l’import de la subvenció, establint que:

• Les administracions públiques han d'abonar com a mínim el 50% de l'import de les subvencions en el moment d'atorgar-les, amb independència de l'administració emissora, la durada, l'àmbit o la figura jurídica de la subvenció (article 17.5).

A més, en relació a l’abonament avançat dels imports, cal tenir present el que disposa l’apartat d) de l’article 17.7, relatiu a les obligacions que han de complir les administracions públiques en la tramitació dels procediments de concessió d'ajuts o subvencions en règim de concurrència pública destinats a les associacions:

• Establir, d'una manera general i si la disponibilitat pressupostària ho permet, el pagament de bestretes de l'import atorgat.

Entre la resta de mesures de suport previstes al mateix article 17, i que les administracions públiques han d’aplicar, es troben:

• Convocar regularment programes d'ajuts i subvencions per a oferir suport econòmic a les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari, respectant els principis de publicitat, transparència, prevenció del frau, concurrència, objectivitat, igualtat i no-discriminació, eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l'administració atorgant, eficiència en l'assignació i la utilització dels recursos públics i desburocratització.
• Garantir que la gestió de les associacions relacionada amb els programes d'ajuts i subvencions no els comporti costos en concepte de recursos humans o de temps superiors als imports que els atorguen, tenint en compte no només el cost del projecte pel qual s'atorga l'ajut o la subvenció, sinó també els costos de personal i béns associats.
• Garantir que les entitats amb ànim de lucre no puguin participar en aquests programes.
• Millorar els instruments de finançament públic de les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari, respectant els principis a què fa referència l'apartat 1 de l’article 17 i aplicant els principis de corresponsabilitat, proporcionalitat, simplificació administrativa i avaluació de l'impacte de l'acció subvencionada.

Igualment, i per mitjà dels plans d'acció, les administracions públiques han de promoure, entre altres mecanismes de finançament públic:

• Les subvencions pluriennals, els concerts, els contractes programa o els convenis pluriennals, en els casos que sigui possible.
• Vetllar per reduir les càrregues de treball de les associacions en la gestió i justificació del finançament rebut.
• Garantir un finançament estable de les activitats que duen a terme.

Finalment, s’estableix la possibilitat d’aplicació d’altres mesures, com són:

• Els municipis que disposen d'un sistema de pagament amb moneda local poden atorgar els ajuts amb aquest instrument financer per a fomentar l'economia social i solidària.
• Les administracions públiques, d'acord amb la normativa aplicable en cada cas, poden fer servir el conveni com a instrument per a acordar el finançament estructural de les associacions o de llurs projectes.

Els procediments de concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva de les administracions públiques destinats a les associacions han de complir els requisits següents (article 17.6):

1. Permetre l'accés universal i simplificat als ajuts.
2. Utilitzar un llenguatge proper i entenedor que faciliti l'accés als procediments.
3. Potenciar l'ús dels mitjans electrònics simplificats per mitjà d'aplicacions corporatives que funcionin com a finestreta única, real i efectiva de totes les administracions del territori de Catalunya.
4. Impulsar, en funció de la disponibilitat pressupostària de cada exercici, programes que posin en pràctica els projectes d'intervenció de les associacions i els projectes de millora interna, amb l'objectiu d'enfortir les associacions i llurs processos i empoderar les persones que hi estan vinculades.
5. Establir terminis justos i raonables en les diverses fases dels procediments i respectar els terminis mínims que estableix la normativa en matèria de subvencions.
6. Facilitar, sempre que sigui possible, la planificació estratègica de les associacions amb programes d'ajuts pluriennals i interdepartamentals.
7. Adaptar, sempre que sigui possible, els calendaris de publicació, tramitació, atorgament i pagament dels ajuts als cicles d'actuació i programació de les associacions.
8. Fonamentar els procediments de control i justificació en la corresponsabilitat de les parts.

Les administracions públiques, en la tramitació dels procediments de concessió d’ajuts o subvencions en règim de concurrència pública destinats a les associacions, han de complir les obligacions següents (article 17.7):

1. Acordar i fer públics els models de les bases reguladores dels procediments abans d'iniciar-los i unificar els criteris entre administracions.
2. Publicar les convocatòries d'ajuts o subvencions anticipadament i amb la màxima antelació possible, d'acord amb el que estableix la disposició addicional tercera.
3. Permetre, d'una manera universal i efectiva, la reformulació de les sol·licituds, sens perjudici que per la seva naturalesa no sigui necessària.
4. Establir, d'una manera general i si la disponibilitat pressupostària ho permet, el pagament de bestretes de l'import atorgat.
5. Preveure mecanismes de flexibilització en cas que el pagament de les bestretes no s'hagi fet amb prou antelació, d'acord amb el principi de proporcionalitat, sense exigir la justificació dels ajuts o les subvencions abans de l'ingrés efectiu de les bestretes dels imports atorgats per a cada concepte.
6. Prioritzar i fomentar mecanismes simplificats d'acreditació de la justificació que permetin a les administracions de disposar de la informació justificativa mínima necessària i aplicar els principis de proporcionalitat, corresponsabilitat i confiança mútua.
7. Prioritzar i fomentar mecanismes de control i avaluació de les subvencions o els ajuts sobre la base del resultat i impacte de l'activitat o el projecte, que complementin o substitueixin, si escau, els controls dels documents acreditatius del compte justificatiu, d'acord amb el que estableixin els òrgans de control competents de les administracions públiques convocants.
8. Establir instruments de control i fiscalització dels ajuts i les sancions corresponents en cas de mal ús dels recursos públics.

Juntament amb les mesures de suport econòmic i finançament públic, les diferents administracions públiques, segons el cas, poden o han d’aplicar les mesures següents: 

1. Assessorament i suport tècnic (article 15)

• El Govern ha de prestar assessorament i suport tècnic per a millorar o facilitar-los la gestió i execució de llurs projectes i programes.
• Els municipis que tinguin o hagin de tenir un pla de subvencions aprovat han de prestar l'assessorament i suport tècnic necessaris, mitjançant la figura del tècnic responsable que s’estableix a l'article 7 i d’acord amb els principis que estableix l'article 14.1.
• El Govern, les diputacions i els consells comarcals han de donar suport econòmic i tècnic als municipis per a prestar assessorament i suport tècnic a les associacions de llur àmbit territorial.

L'abast i la intensitat de l'assessorament i suport tècnic que han de prestar les administracions públiques estan subjectes a la disponibilitat pressupostària de cada exercici.

2. Simplificació administrativa (article 16)

Les mesures que ha d’aplicar el Govern de la Generalitat per a assolir la simplificació administrativa són:

• Iniciar un procés de revisió exhaustiva de la normativa aplicable a les associacions en l'exercici de llurs activitats i ha d'avaluar la necessitat de modificar-la per a simplificar-ne i desburocratitzar-ne els tràmits i millorar-ne els procediments.
• Facilitar la transformació digital de les associacions, atenent llurs especificitats, amb l'objectiu de simplificar llur gestió interna i interrelació amb l'Administració, i ha de posar una atenció especial en les associacions formades per col·lectius sense accés a les tecnologies de la informació i la comunicació o que puguin tenir dificultats per a accedir-hi.
• Impulsar programes de formació dels treballadors públics per tal que participin en la interlocució amb les associacions i les altres entitats sense ànim de lucre de base voluntària que tenen finalitats d'enfortiment comunitari.
• Establir el sistema de finestreta única per a les relacions de les administracions públiques amb les associacions.

3. Foment del treball en xarxa (article 18)

Les administracions públiques han de:

• Fomentar el treball en xarxa entre les associacions i entre les associacions i la resta d'agents.
• Impulsar mesures per a fomentar les iniciatives que ofereixin el suport de les empreses a les associacions.
• Desenvolupar programes que fomentin la interrelació entre les empreses i les associacions.
• Fomentar, a escala comunitària i juntament amb la resta d'agents implicats, la col·laboració publicoprivada.
• Fomentar el treball en xarxa per mitjà dels equipaments cívics i comunitaris públics oberts a la població que viu a Catalunya

4. Facilitació de l'ús i la gestió d'espais i locals (article 19)

A.- Mesures que han de dur a terme les administracions públiques per tal de facilitar a les associacions que tenen finalitats d’enfortiment comunitari l’ús i la gestió dels espais públics:

• Promoure accions per a garantir la disponibilitat i el dret d'ús dels espais públics i del medi natural necessaris per a dur a terme llur activitat associativa.
• Permetre la justificació de les despeses derivades de l'ús d'aquests espais en les subvencions, els contractes programa, els convenis i els altres mecanismes de finançament que tinguin aquesta finalitat.
• En la planificació de la construcció o remodelació d'equipaments públics, han de tenir en compte la possibilitat d'incloure-hi espais específics per a l'ús comunitari i de facilitar-hi l'accés segregat als espais comuns.
• En funció de llur disponibilitat pressupostària, han de vetllar per la protecció del patrimoni material, i han d'oferir els mitjans i recursos necessaris per a comprar, conservar i reparar els immobles, amb l'objectiu d'adequar-los a llurs necessitats i a la normativa en matèria d'accessibilitat i seguretat.
• Fomentar la gestió comunitària de béns públics, reconèixer i promoure les experiències ciutadanes d'ús comunitari dels espais públics susceptibles d'ésser cedits per a l'ús i la gestió comunitaris (article 19.7).

A més, concretament, pel que respecta als ajuntaments, han de:

• Garantir la cessió o l'ús dels espais dels equipaments municipals, tenint en compte llur disponibilitat patrimonial i la disponibilitat dels espais i atenent les finalitats d'enfortiment comunitari de les associacions i el benefici col·lectiu.

B.- Mesures que poden dur a terme les administracions públiques per tal de facilitar l’ús i gestió d’espais i locals:

a) El desenvolupament de programes que fomentin la diversificació de l'ús d'instal·lacions públiques i privades, amb la finalitat que les associacions hi puguin accedir durant els períodes en què no s'utilitzen per a llur activitat principal o ordinària.

b) La convocatòria de línies de subvencions i ajuts o l'adopció de les mesures de facilitació econòmica i administrativa requerides a fi de garantir la cessió, el lloguer o la compra d'espais per a l'activitat associativa, i també el manteniment o l'adaptació a les normes d'accessibilitat de locals.

c) L'adopció de mesures tributàries que fomentin la cessió o l'ús dels espais de titularitat privada per a l'activitat associativa.

d) L'impuls de la rehabilitació o promoció d'equipaments públics per a fomentar-hi els possibles usos associatius, i també la facilitació de les relacions entre les diverses associacions.

De conformitat amb la Llei 11/2023, en relació a allò previst, en matèria d'assistència, als articles 36 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i els articles 28 i 30 del Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, les diputacions i els consells comarcals han de donar suport als municipis per:

• Impulsar els plans d'acció local o instruments de planificació estratègica anàlegs i de les mesures de foment que preveuen (article 6.6).
• Prestar assessorament i suport tècnic i econòmic a les associacions de llur àmbit territorial (article 15.3)
• Prestar suport tècnic i econòmic per a posar en pràctica les accions de suport a la formació (article 20.5).

Tot i que de conformitat amb la Disposició Final Cinquena aquesta llei va entrar en vigor el 18 de gener de 2024, és a dir, als vint dies d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (29.12.2023), la pròpia norma preveu uns terminis d’aplicació diferents per a la implementació  d’algunes de les mesures previstes a la llei:

Entrada en vigor: 6 mesos a partir de la entrada en vigor de la llei
Mesura	Contingut	Disposició
Taula de coordinació interadministrativa	El Govern ha de constituir, una taula de coordinació interadministrativa, com un espai formal de cooperació  administrativa entre el Govern i les administracions locals que coordini les polítiques públiques de suport a l'associacionisme i els recursos que es posen a disposició de les entitats.	Disposició addicional Quarta
Entrada en vigor: 1 any a partir de la entrada en vigor de la llei
Mesura	Contingut	Disposició
Informe per a la revisió normativa	El Govern, d'acord amb el que estableixen els articles 16.1 i 17, ha d'elaborar, un informe que revisi la normativa aplicable a les associacions i l'ha de presentar al Ple del Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya perquè el valori.	Disposició addicional Primera
Reconeixement de la pràctica associativa en l'ocupació pública	El Govern ha d'avaluar, el reconeixement com a mèrit de la pràctica associativa en els processos de provisió de llocs de treball i selecció de personal de les administracions públiques.	Disposició addicional Cinquena
Interconnexió i interoperabilitat registrals	El Govern, d'acord amb el que estableix l'article 34.1, ha de promoure la implementació d'un sistema que garanteixi la interconnexió i interoperabilitat registrals.	Disposició addicional Vuitena
Desplegament reglamentari	El Govern ha de dictar un reglament d'homogeneïtzació de la documentació i els tràmits de les convocatòries de subvencions a què fa referència aquesta llei.	Disposició final Primera
Entrada en vigor: 2 any a partir de la entrada en vigor de la llei
Mesura	Contingut	Disposició
Posada en marxa de la finestreta única	El Govern ha d'impulsar la creació d'una finestreta única de totes les administracions públiques que actuen a Catalunya i que convoquen subvencions perquè les associacions les hi sol·licitin.	Disposició addicional Segona
Calendari de les convocatòries públiques d'ajuts i subvencions	El Govern ha d'elaborar un pla de treball interdepartamental per a avançar progressivament els calendaris de publicació de les convocatòries públiques d'ajuts i subvencions dels departaments, que ha de preveure les actuacions necessàries per a aconseguir que, les convocatòries d'ajuts i subvencions en règim de concurrència competitiva dels departaments de la Generalitat es publiquin, majoritàriament, amb una antelació mínima de dos mesos respecte a la data d'inici del període subvencionable.	Disposició addicional Tercera
Criteris dels models de les bases reguladores	Les administracions públiques han d'unificar, els criteris amb relació als models de les bases reguladores a què fa referència l'article 17.7.a.	Disposició addicional Sisena
Projecte de llei de subvencions	El Govern, en l'àmbit de les seves competències, un projecte de llei de subvencions en què, entre altres mesures, simplifiqui els processos i unifiqui els criteris de publicació, adjudicació, justificació i pagament de les subvencions de les administracions públiques.	Disposició addicional Setena