14/10/2026 15:38 h
Comunicació
La innovació tecnològica aplicada a la comunicació pública local
L'Espai Francesca Bonnemaison de Barceloa ha acollit, aquest dimecres 14 d'octubre, la IV Jornada de Comunicació Municipal, amb l’assistència de més de 260 professionals de la comunicació local de la província de Barcelona. Sota el títol de la "Innovació en la comunicació pública local", la trobada ha servit per reflexionar sobre els nous reptes del sector i compartir experiències innovadores en l'àmbit de la comunicació pública.
La jornada, organitzada anualment per la Diputació de Barcelona, la Xarxa Audiovisual Local (XAL), el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Col·legi Oficial del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, ha posat el focus en la necessitat d'adaptar les estratègies de comunicació pública a un entorn en transformació constant, marcat per l'aparició de noves tecnologies, l'extensió de la intel·ligència artificial i l'evolució dels hàbits de consum informatiu de la ciutadania.
La benvinguda ha comptat amb la vicepresidenta sisena i diputada delegada de Relacions Internacionals i Agenda 2030 de la Diputació de Barcelona, M. Eugènia Gay; el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros; el degà del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, Miquel Campmany; i la consellera delegada de la Xarxa Audiovisual Local, Núria de José.
Com comunicar els municipis del futur
La sessió inaugural, sota el títol "Hack municipis: com comunicar de forma efectiva el 2027", ha anat a càrrec de Berta Segura, directora de l’agència DMentes, i Francesca Tur, CEO de Tendencias TV, que han analitzat les tendències que transformaran la comunicació institucional i les noves formes de connectar amb les audiències. Per a Segura, "en un ecosistema saturat d'informació, el gran repte dels ajuntaments ja no és comunicar més, sinó generar confiança a través d'una comunicació útil, clara i propera: El municipi ha de convertir-se en un espai de confiança”. Francesca Tur ha destacat que “la innovació en comunicació no consisteix a ser a tot arreu, sinó a entendre on és la ciutadania i connectar-hi amb continguts que tinguin sentit en cada context”.
Noves tendències i formats per generar impacte
A la primera sessió, el coordinador de la Càtedra Futurs de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Bertran Salvador, ha exposat exemples i experiències europees orientades a millorar l'impacte de la comunicació pública local a través de nous formats i narratives. Així, ha posat en valor el fet que “les administracions han de ser presents als espais on s'informa la ciutadania, però adaptant els seus continguts als llenguatges i dinàmiques pròpies de cada plataforma”.
La intel·ligència artificial entra a les administracions
La jornada ha dedicat una part central a l'aplicació de la intel·ligència artificial en l'àmbit públic. La taula rodona "Comunicació pública augmentada: casos reals d'IA a les administracions", moderada per Patrícia Ventura, doctora en Comunicació i consultora especialista en IA, ha permès conèixer experiències impulsades des de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el sector especialitzat en dades i comunicació digital. Ventura ha dit que “la intel·ligència artificial pot fer més àgil la comunicació pública, però el seu valor dependrà sempre dels criteris, la supervisió i la responsabilitat de les persones que la utilitzen”. Paral·lelament, Maria Cortés, responsable de continguts de xarxes socials a la Generalitat de Catalunya, ha indicat que “la IA ens ajuda a dedicar menys temps a tasques repetitives i més a millorar la qualitat, l'accessibilitat i la personalització dels continguts públics”. Roger Montoliu, gestor de xarxes socials a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, ha remarcat el fet que “les noves tecnologies només aporten valor quan s'integren en una estratègia de comunicació basada en les dades i orientada a les necessitats reals de la ciutadania”. Per últim, Eli Vivas, CEO d’Story Data, ha recalcat que “la IA obre noves maneres d'accedir i interpretar la informació pública, fent-la més comprensible, verificable i útil per a la ciutadania”.
Posteriorment, Carlos Ortet, vicedegà d'Innovació del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya i CEO de Zoopa, ha aprofundit en les tendències en màrqueting i publicitat aplicades a la comunicació municipal en la seva conferència "La IA a peu de carrer". Per a Ortet, “les properes preguntes sobre els municipis no es faran a un cercador, sinó a un assistent d'intel·ligència artificial; per això cal garantir que la informació pública sigui visible, fiable i estructurada”.
La darrera sessió de la jornada ha servit per compartir iniciatives impulsades des de diversos ajuntaments de la província de Barcelona. Moderada per Carme Defez, periodista de la Xarxa, la taula rodona ha comptat amb representants dels ajuntaments de Manlleu, Viladecans i Mataró, que han exposat projectes i estratègies innovadores desenvolupades en els seus respectius municipis. Georgina Pérez, cap del Gabinet d'Alcaldia i Comunicació de l'Ajuntament de Manlleu, ha dit que “en una situació de crisi, comunicar bé no és un complement de la gestió d'emergència: és una part essencial de la resposta institucional”. Des de Viladecans, Adela Artero, directora del Servei d’Estratègia 2030, Innovació i Xarxes Institucionals, ha explicat que “la innovació és efectiva quan deixa de ser un projecte puntual i es converteix en una manera habitual de treballar a tota l'organització”. Elisabet Solsona, responsable de Comunicació de l'àmbit de Seguretat i Protecció Civil de l'Ajuntament de Mataró, ha conclós dient que “comunicar la seguretat és també explicar el servei públic i apropar-lo a la ciutadania amb nous canals, nous llenguatges i una relació més directa”.
Un espai de referència per als professionals de la comunicació local
La Jornada de Comunicació Municipal s'ha consolidat com un espai de trobada per als professionals de la comunicació pública local, amb l'objectiu de compartir coneixement, generar debat i identificar noves eines i metodologies per afrontar els reptes actuals de la comunicació institucional. En aquesta ocasió, la innovació, la transformació digital i la intel·ligència artificial han centrat les reflexions i els debats de la jornada.
La quarta edició ha donat continuïtat a les línies de treball que la Diputació de Barcelona impulsa en l'àmbit de la comunicació local, especialment en qüestions vinculades a la transformació digital, la lluita contra la desinformació i l'adaptació dels serveis públics als nous entorns comunicatius.
La Diputació segueix apostant per iniciatives recents que reforcin les capacitats dels governs locals per prevenir, detectar i respondre a la desinformació de manera coordinada i planificada i l'impacte de les noves tecnologies en la comunicació pública.
Aquesta jornada respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 9 "Indústria, innovació i infraestructures", número 16 "Pau, Justícia i Institucions Sòlides" i número 18 "Cultura i Drets Lingüístics". Els ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
