Càmera obscura

La càmera obscura va ser un dels dispositius ancestrals de la fotografia. En una capsa tancada, un petit orifici al centre d’un dels seus costats deixava entrar la llum. A l’interior, el feix lumínic projecta la imatge exterior al costat oposat a l’orifici segons el principi de propagació rectilínia de la llum. A causa de la geometria, la imatge es forma invertida de manera vertical i horitzontal, però de manera efímera, atès que no es podia retenir.

L’orifici podia anar equipat amb una lent per millorar la nitidesa de la imatge. A partir d’aquest fonament es van anar desenvolupant millores tècniques que van donar pas als sofisticats aparells fotogràfics d’avui dia. Coneguda des de fa segles amb funcions científiques, la cambra obscura va ser utilitzada per dibuixants i pintors com Leonardo da Vinci, Caravaggio o Vermeer, fins que a mitjan segle XIX es va descobrir la manera de fixar la imatge projectada en un suport sensible a la llum, donant lloc a la invenció de la fotografia moderna.