Seminari en línia: L'urbanisme com a aliat de la infraestructura verda
08/04/2026
Resultats dels seminaris tècnics
L’urbanisme com a motor de naturalització urbana centra el seminari tècnic sobre infraestructura verda
Els dies 19 i 20 de març de 2026, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i l’AMB van reunir més d’un centenar de professionals en el seminari L’urbanisme com a aliat de la infraestructura verda urbana, una doble jornada que va posar el focus en el paper creixent de l’urbanisme com a instrument clau per construir ciutats més resilients, saludables i adaptades al canvi climàtic. El debat va evidenciar la necessitat urgent de superar els models urbans basats en l’asfalt i les infraestructures grises i avançar cap a entorns capaços de reconnectar amb la natura i restablir els cicles ecològics.
La primera sessió va obrir amb la ponència de Míriam García (LANDLAB), que va alertar sobre la superació de diversos límits planetaris i va defensar un urbanisme regeneratiu com a resposta a la crisi ecològica. García va remarcar que les ciutats han de funcionar com a sistemes vius i que la planificació ha d’incorporar escenaris de futur, solucions basades en la natura i gestió activa del cicle de l’aigua, com els SUDS, per reduir l’efecte illa de calor, incrementar la biodiversitat i garantir la resiliència urbana.
La mirada metropolitana va ser protagonista amb la intervenció de Jacob Cirera, que va presentar el nou Pla Director Urbanístic Metropolità. El PDUM situa la infraestructura verda com a eix vertebrador del model territorial i proposa incrementar en 1.840 hectàrees el sòl no urbanitzable. El pla ordena la metròpoli a partir de tres superestructures —espais oberts, estructura blava i estructura verda urbana— i estableix condicions tècniques d’obligat compliment, com el 20% mínim de permeabilitat i el substrat continu en sòl urbà, per garantir la funcionalitat ecològica i la capacitat d’infiltració. Cirera va destacar també els 90 àmbits de restauració detectats i la necessitat de reforçar la cooperació entre municipis per evitar la fragmentació ecològica.
El cas de Terrassa va oferir un exemple tangible d’aquesta nova manera d’entendre l’espai urbà. Anna Crispi va exposar l’ambiciós projecte de renaturalització de les rieres de Palau i les Arenes, històricament concebudes com a canals de formigó i avui replantejades com a corredors verds que trenquen barreres físiques i socials. El projecte combina criteris d’hidràulica, biodiversitat, mobilitat i inclusió social, i aposta per una gestió transversal dins l’administració que integri urbanisme, transició ecològica, protecció civil i participació ciutadana.
La segona jornada va centrar-se en la mirada estratègica, encapçalada per l’arquitecte i urbanista Xavier Matilla, que va reivindicar l’urbanisme tàctic com a eina d’aprenentatge col·lectiu i d’activació del canvi. A través dels Eixos Verds de Barcelona i l’experiència de les Superilles, Matilla va demostrar com la reducció del trànsit i la reconfiguració del carrer poden transformar la qualitat ambiental, disminuir el soroll, augmentar l’ús de la bicicleta i generar nous espais de vida. Va defensar que l’èxit de la vegetació depèn d’intervenir també en el subsol —amb rases contínues i sistemes d’infiltració— i va remarcar el paper pedagògic del vector salut, especialment quan les intervencions es vinculen a la protecció d’infants i a la millora del benestar quotidià.
Sant Cugat del Vallès va mostrar com aquesta mirada pot abastar tota l’estructura urbana amb el nou Pla d’Infraestructura Verda Urbana i Periurbana, presentat per Sara Miralles i Helena Bech. El municipi ha concebut el verd com una xarxa de “venes i artèries” que connecten Collserola, els cursos fluvials i el conjunt del teixit urbà, integrant-hi tant els parcs públics com el verd privat. El pla incorpora SUDS, una gestió activa de la biodiversitat i la identificació d’àrees crítiques com Ca n’Ametller, on el futur creixement haurà de garantir la continuïtat ecològica.
El seminari va cloure amb el cas de Cornellà Natura, presentat per Virgínia Vallvé, un dels exemples més consolidats de transformació urbana basada en la infraestructura verda. L’Eix Verd i Cívic, amb 3,6 km de longitud, ha convertit una antiga via de trànsit intens en un corredor cívic i ecològic que connecta parcs, equipaments i barris, incrementant en més de 7.200 m² la superfície verda i multiplicant l’espai per a vianants i la mobilitat ciclista. Vallvé va subratllar la importància d’haver activat aquest canvi a través de l’urbanisme tàctic i d’una comunicació pedagògica constant que ha contribuït a generar acceptació social i orgull de ciutat.
Les dues jornades van deixar un missatge clar: la infraestructura verda ja no pot ser vista com un element accessori, sinó com un pilar fonamental de la governança urbana. El futur de les ciutats dependrà de la capacitat per rescatar espai públic del vehicle privat, gestionar el conflicte amb valentia política, treballar de manera interdisciplinària i entendre la natura no com un decorat, sinó com el sistema que sosté la vida urbana. Les experiències compartides confirmen que aquest canvi és possible, mesurable i, sobretot, urgent.
Podeu consultar tota la documentació en detall i enregistrament de les dues sessions a la web del cicle de seminaris tècnics sobre infraestructura verda.
