Com implementar la Directiva 2024/2881
12/05/2026
Resultat de la sessió del grup de treball
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va organitzar el divendres 24 d’abril de 2026, al Pati Manning de Barcelona, la jornada tècnica “Com implementar la Directiva (UE) 2024/2881”, en el marc del Grup de treball de mobilitat sostenible, qualitat acústica i de l’aire. La sessió va reunir personal tècnic municipal, responsables supramunicipals i experts per analitzar les implicacions pràctiques de la nova Directiva europea de qualitat de l’aire i identificar els principals reptes, necessitats i oportunitats per al món local.
Un nou marc europeu més exigent, amb impacte directe a l’escala local
La jornada va començar amb la ponència de Xavier Querol (IDAEA‑CSIC), que va contextualitzar la Directiva (UE) 2024/2881 des d’una mirada científica i de gestió pública. La nova norma fixa valors límit molt més estrictes per al 2030, amb l’objectiu d’assolir els valors guia de l’OMS abans del 2050, en un context en què la contaminació atmosfèrica continua sent una causa rellevant de mortalitat prematura.
L’anàlisi va posar el focus en els contaminants clau —NO₂, PM₂,₅, PM₁₀, ozó troposfèric i benzo[a]pirè— i va remarcar que l’escenari de business as usual no serà suficient per complir els nous límits, especialment en àrees urbanes i metropolitanes. Es va subratllar la necessitat d’aplicar mesures més contundents en mobilitat, regulació de la biomassa i control dels precursors de l’ozó, així com d’assumir que és preferible avançar en polítiques transformadores que no pas recórrer a moratòries que només en retardin l’aplicació.
El Pla de qualitat de l’aire de Catalunya, horitzó 2027
A continuació, Isabel Hernández (Generalitat de Catalunya – DGQACC) va presentar el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027 (PQAH27), aprovat pel Decret 132/2024, destacant que es tracta no només d’un document tècnic, sinó d’una norma legal amb responsabilitats polítiques, socials i econòmiques. El Pla, d’abast nacional, incorpora nous contaminants com les partícules fines (PM₂,₅), el benzo[a]pirè i l’amoníac, i estableix un marc homogeni per a les Zones de Baixes Emissions i els Plans de Desplaçament d’Empresa.
La ponència va remarcar que, sense mesures addicionals, moltes estacions superarien els nous límits de la Directiva el 2030, i va apuntar reptes clau com la necessitat de documents més sintètics i pedagògics, l’ús de la salut com a argument central, la priorització de mesures segons criteris d’efectivitat, viabilitat i proporcionalitat i l’elaboració de fulls de ruta per a les zones que preveuen incompliments futurs.
L’escala metropolitana: PMQA 2030
Ana Romero (Àrea Metropolitana de Barcelona) va presentar el Programa Metropolità de Qualitat de l’Aire 2030 (PMQA 2030), alineat amb el PQAH27 i la Directiva europea. Les dades exposades evidencien la dimensió del repte: si s’apliquessin els límits del 2030 amb dades recents, el 100% de la població metropolitana quedaria exposada a nivells excessius de PM₂,₅, el 93,7% a PM₁₀ i el 88,6% a NO₂.
El PMQA 2030, aprovat inicialment el febrer de 2026, inclou 53 accions estructurades en vuit àmbits sectorials, amb vocació de ser un instrument d’acció real i suport tècnic als ajuntaments, i incorpora un sistema de seguiment biennal i un procés participatiu amb municipis, experts i representants polítics.
Els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire: experiència municipal
La darrera ponència va anar a càrrec de Maria Llorens (Diputació de Barcelona), que va exposar la metodologia i l’experiència acumulada en la redacció de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire, amb més de 100 municipis implicats des de 2011. Es va destacar que aquests plans permeten una diagnosi detallada del territori, ajuden a prioritzar mesures i han d’incloure accions realistes, pressupostades, amb responsables i indicadors de seguiment, especialment en els àmbits de la mobilitat, que concentren la major part de les actuacions.
Debat i resultats de la sessió: necessitats del món local
La jornada va concloure amb una dinàmica participativa que va permetre identificar reptes i necessitats compartides pels municipis. Entre les principals conclusions, destaquen:
- La necessitat de plans més executables, amb menys accions però més clares, calendaritzades i amb responsables definits.
- La importància de disposar de dades en alta resolució, eines d’anàlisi accessibles i indicadors de població exposada.
- El reforç de la transversalitat dins dels ajuntaments i d’una coordinació supramunicipal més estreta.
- La demanda d’una normativa més exigent i obligatòria, que doni cobertura legal als governs locals.
- El paper clau de la comunicació i la pedagogia, posant l’accent en els beneficis per a la salut i l’estalvi sanitari associat a les polítiques de qualitat de l’aire.
En conjunt, la jornada va posar de manifest que la Directiva (UE) 2024/2881 suposa un canvi de paradigma que interpel·la directament els municipis, però també una oportunitat per reforçar polítiques públiques orientades a la salut, la sostenibilitat i la qualitat de vida de la ciutadania, amb el suport de la Xarxa i dels ens supramunicipals.
Enllaç a la documentació de la sessió (exclusiva per a membres de la Xarxa)
