La implicació de la ciutadania en els projectes de naturalització
12/12/2025
Resultats dels seminaris
El passat 21 i 28 de novembre es va celebrar el tercer seminari de l’any del Cicle de seminaris tècnics d’adaptació i naturalització de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. En aquesta ocasió, es va tractar de quines maneres la implicació ciutadana pot ajudar a assolir un nou model de ciutat.
El seminari va tenir en compte visions i agents diversos (administració pública, entitats naturalistes, especialistes en ciència ciutadana, etc.) que van donar una perspectiva àmplia de la temàtica.
Un primer bloc va ser destinat a com la ciència ciutadana pot esdevenir una eina perquè la ciutadania conegui el territori i se’n senti part, a la vegada que aporta informació per a incorporar en la planificació estratègica i ambiental.
En aquest sentit, Diana Escobar va exposar els fonaments bàsics i va mostrar les diverses maneres com l’Ajuntament de Barcelona treballa i promociona la ciència ciutadana a la ciutat i la connecta amb els centres de recerca.
Amb les bases i conceptes marc ja ben assentats, es van explicar diversos exemples de projectes de ciència ciutadana en els que intervenen administracions públiques. És el cas, entre d’altres, del projecte MonitorAire No2, a través del qual es monitoritza aquest contaminant als municipis, a través d’una aplicació de ciència ciutadana. Josep Torrentó, del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, explicava com aquesta iniciativa permet sensibilitzar la població sobre els efectes que té en la salut, la qualitat de vida i el medi ambient.
Un altre exemple és el projecte “Vigilants de la calor” de l ’Institut Metròpoli, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i IMPETUS (UE) que co-investiga la temperatura i el confort tèrmic que hi ha a les llars de famílies amb nens i nenes de barris vulnerables durant períodes càlids.
A més, l’AMB, El CREAF, Excel·lència Severo Ochoa i Institut Metropoli també impulsen l’Observatori Metropolità de Papallones, una iniciativa per conèixer la diversitat de papallones diürnes metropolitanes que estudia la gestió de parcs, platges i espais fluvials.
Per últim, el Museu de Ciències Naturals de Granollers (Carles Flaquer) fa anys que té un equip de recerca de biodiversitat i bioindicadors amb diversos programes de ciència ciutadana que monitoritzen espècies de fauna com la papallona catalana, el ratpenat o diversos petits mamífers.
Un segon bloc es va dedicar a conèixer de quina manera la participació ciutadana pot servir per millorar els projectes de naturalització.
Per començar, l’expert en participació ciutadana i acció comunitària Fernando Pindado va compartir les seves idees sobre els fonaments de la participació, la democràcia i com resulta bàsic compartir coneixement en l’era de la post veritat i les fake news; així com promoure el diàleg i les propostes col·lectives.
Després, es va aprofundir en una experiència municipal inspiradora, el projecte “Sant Boi respira +verd”, que ha estat possible, en gran part, gràcies a les subvencions de la Fundación Biodiversidad. Antoni Xavier Fernández va exemplificar com una gestió amb actitud pedagògica, propera i permeable pot convertir un projecte d’infraestructura verda finançat externament en una proposta compartida i legitimada per la comunitat, essent un model per a la recerca de la corresponsabilitat en la cura del medi ambient urbà.
Amb aquesta sessió s’acaba la programació d’enguany, però seguirà amb noves activitats l’any vinent.
Aquests seminaris tècnics estan coorganitzats per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona i tenen el suport tècnic d’EIDOS.
Podeu consultar els vídeos i la documentació dels seminaris
Sessió 21 de novembre:
Sessió 2: 28 de novembre
Foto portada: Shutterstock.com
