Inici

Mitigació

Adaptació

Adaptació

En el context de l’emergència climàtica, Municipis pel clima / Adaptació permet visualitzar les principals amenaces climàtiques que pateixen els municipis de la província de Barcelona i les vulnerabilitats que presenten.

Amb aquesta informació, la Diputació de Barcelona dissenya polítiques i projectes per incrementar la resiliència dels pobles i les ciutats en el marc d’una política àmplia d’adaptació al canvi climàtic.

Quins són els principals riscos pels municipis davant del canvi climàtic ?

Les gràfiques següents representen els riscos potencials dels municipis de la província de Barcelona per a cadascuna de les variables indicades: calor, sequera, tempestes, boscos, territori i nivell del mar.

Icona onades de calor

Onades de calor

L’increment de la temperatura mitjana és un dels impactes més evidents del canvi climàtic, amb onades de calor diürnes i nocturnes que impacten sobre la salut de la ciutadania i sobre l’activitat dels municipis. La Diputació de Barcelona promou projectes d’adaptació per fer-hi front com ara Adaptaclima 2030 i Life eCOadapt50.

Episodis de calor a la província de Barcelona (2000-2025)

Font: Dades d'estacions meteorològiques automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya

Gràfic amb la comparativa d'onades de calor

El nombre dies tòrrids i nits tropicals s’ha incrementat en un 65 % en només 25 anys

Icona de sequera

Sequera

La sequera mediterrània, que és estructural, s’agreuja amb l’emergència climàtica. La Diputació de Barcelona fa un enfocament integral a la gestió del cicle de l'aigua, orientat a una millor adaptació al canvi climàtic i a la resiliència dels municipis i els ecosistemes, i ha creat l’Oficina d’assessorament per a la gestió municipal de l’aigua.

Estat dels embassaments a la província de Barcelona (2000-2026)

Font: Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

Des de 2021 els municipis de Barcelona han sumat, en conjunt, 955 episodis intensos de sequera, en els estats d‘emergència, excepcionalitat o alerta

Icona de tempestes

Tempestes

Les pertorbacions de l'atmosfera amb precipitacions intenses i vent, normalment associades a una borrasca, s’han incrementat amb el canvi climàtic. En són bons exemples el temporal Glòria o la DANA de València de 2024. L’adaptació a fenòmens climàtics extrems passa per actuacions en l’urbanisme i per la millora de la gestió dels sistemes naturals aquàtics.

Tempestes i pluges intenses a la província de Barcelona (2000-2025)

Font: Dades d'estacions meteorològiques automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya

El nombre dies amb pluges extremes (50 mm/dia) s’ha incrementat en un 40 % en els darrers 25 anys 

Icona del decaiment dels boscos

Decaïment forestal

El decaïment forestal es defineix pel deteriorament o la mort d'un gran nombre d'arbres en un bosc. És el resultat de la interacció de diversos agents, generalment en un context d'estrès climàtic i de sequera. Aquest fenomen repercuteix en un augment del risc d’incendi, la minva de biodiversitat, la vulnerabilitat a les plagues el descens de la qualitat ambiental.

Estat dels boscos de la província de Barcelona (2012-2024)

Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. DeBosCat

En els darrers 15 anys més de 120.000 hectàrees de boscos de la província s’han vist afectades per decaïment

Icona de la pèrdua de paisatge

Transformació territorial

L’impacte del canvi climàtic i la dinàmica històrica de canvi en els usos del sòl  —de l’agrícola a l’urbà, i del  forestal al de vegetació baixa— genera paisatges més secs i un risc elevat d’erosió a causa dels episodis de pluges torrencials. Tot plegat es tradueix em un descens dels serveis ecosistèmics i obliga a repensar la gestió forestal, agrícola i urbana per adaptar-se a un territori canviant.

Canvis en els usos del sòl a la província de Barcelona (1956-1987-2022)

Font: Mapa de Cobertes del Sòl de 1956, 1987 i 2022. Diputació de Barcelona. CREAF. ICGC.

En els darrers 70 anys el sòl urbà en la província s’ha multiplicat per 5, mentre que la superfície agrícola s’ha reduït d’un 50 %

Icona de la regressió del nivell del mar

Elevació del nivell del mar

La regressió de la costa s'accelera a causa del canvi climàtic. L’elevació del nivell del mar i la intensitat de les tempestes en són factors clau. L’impacte es tradueix en pèrdua de sorra i platges, afectació als ecosistemes litorals i amenaces a les infraestructures i les activitats humanes. Només en el Barcelonès Nord, s’han perdut 30.100 m² de superfície de platges.

Nivell mitjà del mar a la província de Barcelona (2000-2024)

Font: Puertos del Estado. Dades del mareògraf 2 de Barcelona

Il·lustració que mostra la comparativa relativa a la regressió del nivell del mar

Des de l’any 2000, el nivell del mar mesurat en els municipis litorals s’ha elevat 15 cm

Descobreix la vulnerabilitat del teu municipi

En els mapes següents pots consultar les dades relatives als riscos i la vulnerabilitat de tots els municipis de la província, per a cadascuna de les variables: calor, sequera, tempestes, boscos, territori i nivell del mar, calculades a partir de la metodologia “Avaluació simplificada de Vulnerabilitat dels Impactes del Canvi Climàtic” (ASVICC) elaborada per la Gerència de Serveis d’Acció Climàtica. Si cliques en un municipi del mapa, podràs consultar el seu perfil climàtic amb dades específiques sobre cada una de les variables.

Volver arriba

Gerència de Serveis de Medi Ambient
Edifici Bogatell · Carrer Zamora, 73 · Barcelona
gs.media@diba.cat - 93 402 24 85