14/11/2025 10:14 h.
Dades sintètiques: la nova frontera de la gestió pública local
Les administracions locals cada cop treballen amb més dades: padrons, tràmits, expedients, mobilitat, consum energètic, incidències ciutadanes… Les dades són el combustible invisible de la gestió pública moderna. Però alhora, també són un camp minat de limitacions legals, riscos de privacitat i dependència tecnològica.
Com podem innovar, analitzar i compartir informació sense comprometre la confidencialitat de les persones?
Una de les respostes més prometedores arriba de la mà de la ciència de dades: les dades sintètiques.
Què són les dades sintètiques?
Les dades sintètiques són dades creades artificialment per ordinadors, no extretes directament de la realitat, però amb les mateixes característiques i patrons estadístics que les originals.
Imagina un registre d’expedients de l’Ajuntament amb camps com edat, gènere, barri, tipus de tràmit o temps de resolució. Un model pot aprendre els patrons reals d’aquestes dades i generar un conjunt fictici que conserva la coherència i les relacions entre variables, però sense incloure cap dada real d’un ciutadà.
És com tenir un “doble digital” de la informació municipal: útil per analitzar, experimentar i compartir, sense riscos de privacitat.
Per a què poden servir en un ajuntament?
Les possibilitats són enormes. Alguns exemples pràctics:
- Proves de sistemes i aplicacions: provar portals de tramitació, CRM ciutadans o quadres de comandament sense usar dades reals.
- Anàlisi i avaluació de polítiques públiques: treballar amb conjunts de dades sintètiques que reprodueixen tendències reals per estudiar, per exemple, la demanda de serveis o els patrons de mobilitat.
- Dades obertes segures: publicar conjunts de dades “anònims” sense risc de reidentificació, fomentant la transparència i la reutilització.
- Formació i innovació: permetre que tècnics municipals, universitats o empreses locals puguin fer proves o desenvolupar algoritmes sense tocar dades sensibles.
En definitiva, les dades sintètiques poden ajudar a connectar innovació i privacitat, dues paraules que sovint semblen incompatibles en el món públic.
Com es generen?
Tot comença amb les dades reals, que serveixen per ensenyar a un model estadístic o d’intel·ligència artificial quins patrons i relacions existeixen.
Un cop entrenat, aquest model pot generar tants “casos ficticis” com calgui, mantenint la mateixa estructura i distribució.
Hi ha diverses tècniques: des de models estadístics clàssics fins a xarxes neuronals avançades com les GANs (Generative Adversarial Networks) o els autoencoders variacionals.
El repte principal és aconseguir un equilibri entre realisme i seguretat: que les dades sintètiques siguin útils per analitzar i provar, però sense cap rastre d’informació real.
Avantatges per a l’administració local
- Privacitat garantida: cap dada real s’exposa. Compliment automàtic del RGPD.
- Compartició segura: diferents serveis o administracions poden col·laborar sense intercanviar dades personals.
- Innovació i proves: permet desenvolupar nous projectes o aplicacions sense bloquejos legals.
- Eficiència: s’eviten processos complexos d’anonimització o d’autoritzacions de dades.
- Transparència responsable: possibilita publicar dades obertes de qualitat sense posar en risc la privacitat ciutadana.
Els reptes que cal tenir en compte
Tot i el seu potencial, les dades sintètiques no són una vareta màgica. Si no es generen amb rigor, poden perdre fidelitat (no reproduir bé la realitat) o fins i tot distorsionar decisions públiques si s’utilitzen per planificar o predir.
A més, cal establir protocols clars d’avaluació, perquè un conjunt sintètic no només ha de “semblar real”, sinó ser útil per a l’objectiu que es persegueix.
La clau està en combinar coneixement tècnic i sensibilitat pública: entendre tant la tecnologia com les implicacions ètiques i de confiança ciutadana.
Mirant cap al futur
En un moment en què la transformació digital dels ajuntaments és una prioritat, les dades sintètiques poden esdevenir una eina clau per impulsar l’Administració basada en dades.
Imagina una ciutat que pugui compartir informació amb altres municipis per millorar serveis, entrenar models predictius o avaluar polítiques públiques —tot sense vulnerar la privacitat de cap ciutadà.
Això ja no és ciència-ficció: és una realitat tecnològica a l’abast de qualsevol administració que vulgui innovar amb responsabilitat.
En definitiva
Les dades sintètiques no són només una nova tecnologia, sinó una nova manera de pensar la gestió pública: oberta, col·laborativa i respectuosa amb la ciutadania.
Perquè protegir la informació de les persones no vol dir renunciar al coneixement col·lectiu —vol dir trobar noves formes d’aprendre sense mirar dins les dades dels altres.