Tipología de público
General 
Patrimoni construït, memòria conservada
La Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona presenta una nova exposició virtual durant la Setmana Internacional dels Arxius 2026. Enguany, amb motiu de la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 per la UNESCO i la UIA, la XAM ha triat com a tema Patrimoni construït, memòria conservada, amb la voluntat de vincular el contingut dels arxius municipals amb els edificis públics i privats dels seus municipis.
Presentació
Tots els municipis tenen un paisatge construït propi, format per edificis públics i privats amb usos diversos, que respon al context i a les necessitats de cada moment històric i que defineix, de manera singular, la fisonomia de cada ciutat, vila i poble.
L’arxiu municipal conserva, a través dels seus documents, testimonis d’edificis que formen part de la imatge arquitectònica dels pobles i ciutats. En alguns casos, es tracta d’edificis que encara existeixen; en d’altres, de construccions que només es van projectar, que han desaparegut o que s’han transformat amb el pas del temps respecte del seu ús originari.
Amb una cronologia que va de finals del segle XIX fins al segle XXI, la mostra Patrimoni construït, memòria conservada presenta, sense ànim d’exhaustivitat, un conjunt de 92 documents procedents de 46 arxius municipals, amb l’objectiu de posar en valor un paisatge construït ric i divers.
Organitzada en cinc àmbits temàtics en funció de l’ús dels edificis presentats —comercial, equipaments, industrial, religiós i residencial—, l’exposició virtual conté documents de diversa tipologia, com fotografies i, en gran mesura, projectes d’obra pública i privada. També s’hi recull una breu biografia dels arquitectes autors de les obres presentades.
L’estil del patrimoni arquitectònic i les tècniques constructives emprades pels arquitectes, sempre lligades a un context social, polític, econòmic i cultural, es poden resseguir a través dels documents d’arxiu. Aquests documents reforcen els vincles d’identitat i memòria d’un territori viscut per una població que s’ha anat succeint al llarg dels darrers cent anys aproximadament.
Al mateix temps, aquesta documentació no només permet mirar enrere. Els projectes, plànols, expedients i altres documents vinculats a l’activitat constructiva són també eines per a la gestió actual dels municipis, ja que ajuden a conèixer millor els edificis, orientar-ne la conservació, documentar-ne les transformacions i donar suport a futures actuacions sobre el patrimoni construït.
Gràcies a aquesta valuosa documentació, la Xarxa d’Arxius Municipals apropa el patrimoni documental local a la societat, amb la voluntat de suscitar l’interès necessari per conèixer-lo millor i, si escau, investigar-lo. La correcta gestió dels arxius municipals facilita la conservació i possibilita la difusió d’un patrimoni cultural d’alt valor històric, sovint no prou conegut, i posa de manifest el paper dels arxius com a servei públic al present i per al futur.
La mostra Patrimoni construït, memòria conservada ha estat coordinada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i conté documentació dels arxius municipals gestionats pels arxivers itinerants del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals, corresponents a municipis de menys de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona.
Oficina de Patrimoni Cultural
Juny de 2026
Arxius: Memòria de l’arquitectura
Des de l’Arxiu Municipal de Jorba, Andreu Ramírez López, arquitecte especialitzat en Història i teoria de l’arquitectura, i Joan Montblanc Lasaga, arxiver itinerant de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, ens expliquen la importància de la documentació vinculada a l’arquitectura per entendre i conèixer la història dels municipis.
Aquest vídeo complementa la documentació recollida als arxius municipals.
Reconstruir el territori a través dels arxius: arquitectura, memòria i identitat
Al 1817 s’inaugura la primera classe d’arquitectura a l’Escola de la Llotja de Barcelona, que marca l’inici d’un llarg procés amb l’objectiu de consolidar un segon centre d’ensenyament reglamentat d’arquitectura fora de la capital estatal. Aquest fet suposa un punt d’inflexió per a la professionalització del sector de la construcció donat que, a partir d’aquest moment, s’obre un debat intens entre els antics mestres d’obra, responsables durant anys de bona part de l’edificació del territori, i els nous arquitectes titulats: figures amb formació tècnica, visió artística i una clara voluntat de reconeixement social creixent. Aquesta polèmica s’estendrà al llarg de tot el segle XIX i comportarà una progressiva reducció de les competències tradicionals dels mestres d’obra, a favor dels arquitectes. En aquest context de canvi, els projectes d’obra civil més pragmàtics, com els cementiris de Sant Andreu de Tona o de Copons, van cedint progressivament el pas a solucions arquitectòniques d’un llenguatge més academicista, com el projecte de cementiri de Vallbona de l’arquitecte Josep Pausas i Coll, on es materialitzen les primeres formes de l’estil eclèctic.
A principis del segle XX, l’Escola d’Arquitectura de Barcelona assoleix un pes institucional molt més rellevant i un planejament formatiu ben definit. Obres públiques i privades configuren el paisatge arquitectònic dels municipis més reduïts de la mà d’arquitectes reconeguts com Ramon Maria Riudor, arquitecte municipal de Tiana, Jeroni Martorell amb els seus grups escolars a Súria o, inclús, obres aparentment menors però de gran rellevància per a la comunitat com el primer safareig públic a Prats de Lluçanès dissenyat per Alexandre Soler i March, deixeble de Lluís Domènech i Montaner. Així mateix, cal posar especial èmfasi en dues obres emblemàtiques: d’una banda, la Fàbrica Asland a Castellar de n'Hug, —una successió de voltes ceràmiques escalonades, tan característiques de l’obra de Guastavino, al Clot del Moro— i, d’altra banda, el xalet de Catllaràs, del qual recentment n’ha estat confirmada l’autoria d’Antoni Gaudí. Ambdues esdevenen fites del patrimoni modernista català, allunyades de l’hegemonia aclaparadora de la capital.
En paral·lel, el patrimoni arquitectònic adquirirà una dimensió simbòlica i representativa molt vinculada a un sentiment de catalanitat i pertinença compartides. Els projectes de restauració filològica tenen com a objectiu restituir la imatge incompleta o deteriorada de l’obra mitjançant un llenguatge formal coherent amb la resta del conjunt; un exemple n’és la culminació del campanar de l’església parroquial d’Ullastrell. Mentre que, en el mateix ordre de valors, per obres de nova construcció s’opta per estils regionals, amb elements procedents de la tradició arquitectònica local, tal com es va fer a la nova església i rectoria de Sant Cristòfol de Súria.
Durant les dècades de 1920 i 1930, arran de l’ideari noucentista impulsat per les elits intel·lectuals, es recupera l’imaginari clàssic en les arts i l’arquitectura. S’imposa així un retorn a l’ordre, amb formes sòbries i de caràcter representatiu, que marcarà bona part de la producció arquitectònica fins a la segona meitat del segle. L’única obra que podem trobar pertanyent al moviment modern serà la Casa Cervelló d’Antoni Puig Gairalt al municipi de Begues, d’una ortodòxia racionalista ben alineada amb les idees promogudes per Le Corbusier. En un altre context, la promoció d’un sistema d’escoles unitàries o nacionales permetrà l’accés a una educació primària als infants de poblacions allunyades com les de Folgueroles, Sallent, Jorba, Vallromanes o Calonge de Segarra, els plànols d’aquest últim datats al setembre de 1936, pocs mesos després de l’aixecament militar.
Un cop ocupada la ciutat de Barcelona, el secretari del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya, el SAC, delega les seves funcions directives que passen a mans del Colegio de Arquitectos, controlat per les autoritats militars. Un any més tard, s’inicien els processos de depuració professional d’aquells arquitectes simpatitzants de la república o afins a organitzacions polítiques d’ideologies contraries al nou règim. Pel que fa al sector de la construcció, la precarietat dels materials disponibles i la manca d’indústria capacitada per a la producció a gran escala, obliguen a una reducció dels costos d’obra. Arquitectes com Martorell & Bohigas, transformaran aquesta precarietat de recursos en el seu principal tret característic: materials locals com les teules ceràmiques o els murs de maó estructurals, similars els que podem trobar a la Casa Aymerich de Begues, es convertiran en elements identitaris d’una arquitectura de caire realista, origen de la futura “Escola de Barcelona,” anomenada així posteriorment.
En el període de la Transició i durant les tres dècades següents, la nova generació d’arquitectes trobarà en el sistema de concursos públics una bona via d’obtenció de nous projectes. El concurs d’idees per a l’ordenació de la zona “Plaza Catalunya-Iglesia” a Arenys de Munt és un bon exemple d’aquest impuls revitalitzant promogut entre els estudiants d’arquitectura, futurs professionals del sector. No obstant, l’arribada de la crisi immobiliària deixa aturades centenars d’obres de nova planta que, juntament amb les reivindicacions ecologistes i la posada en valor de les arquitectures vernacles, provoca un canvi de paradigma on la rehabilitació i restauració de bens patrimonials i masies adopta un sentit crític i emocional de cara a la població.
A través dels documents d’arquitectura, es fa palesa la història dels entorns urbans on habitem. Gràcies a ells es pot recuperar tot aquell patrimoni material oblidat o desaparegut dels nostres pobles i ciutats. La seva preservació i difusió ens ajuda a mantenir els vincles afectius amb el territori, aquelles construccions que l’ocupen i la vida que es genera dins seu.
Andreu Ramírez López, arquitecte especialitzat en història i teoria de l’arquitectura
Comercial
Els edificis comercials són aquells destinats a la venda de productes, serveis o activitats de negoci. Formen part de la vida quotidiana dels municipis i reflecteixen l’evolució de les activitats econòmiques i de relació social. Hotels, cafès, oficines i tallers, entre d’altres, han estat escenari de treball, intercanvi i trobada. Hi destaquem els hotels que han estat testimonis del naixement del turisme local, i els cafès, que han tingut una funció de relació social entre la població.
Plànol del projecte de casa d'Elies Tubau, Cafè Llobregat, 1909, La Pobla de Lillet. Arquitecte: Josep Muntada. Arxiu Municipal de La Pobla de Lillet
Projecte per a edificar taller de manyà, 1911, Montgat. Arquitecte: Joan Amigó. Arxiu Municipal de Tiana
Projecte d'edifici d'oficines a la fàbrica de productes químics de "hijo de S. Casamitjana Mensa" a les Mallorquines, 1915, Montgat. Arquitecte: Ramon M. Riudor. Arxiu Municipal de Tiana
Fotografia de l'hotel Ristol, 1931, Tona. Arxiu Municipal de Tona
Plànol del projecte de construcció de l'hotel Prudenci, 1933, Tona. Arquitecte: Lluís Bonet. Arxiu Municipal de Tona
Plànol del projecte d'Hotel Collsacabra a Cantonigròs, 1933, L'Esquirol. Arxiu Municipal de l'Esquirol
L'Hotel Picancel, edificat a la dècada de 1920, acollí refugiats durant la Guerra, 2018, Vilada. Arxiu Municipal de Vilada
Anterior 
Siguiente Equipaments
Els equipaments són edificis vinculats a les activitats d’interès públic, social o comunitari necessàries per al funcionament de pobles i ciutats. Escoles, ajuntaments, ateneus, sindicats, escorxadors o cementiris configuren una arquitectura sovint singular, estretament relacionada amb la vida col·lectiva i paisatge de tots els municipis.
Plànol del projecte del nou cementiri de Sant Andreu de Tona, 1887, Tona. Arquitecte: Marià Callís. Arxiu Municipal de Tona
Projecte de construcció del cementiri municipal, 1887, Copons. Arquitecte: Josep Torner (mestre obres). Arxiu Municipal de Copons
Projecte de construcció del safareig públic, 1910, Prats de Lluçanès. Arquitecte: Alexandre Soler i March. Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès
Façana del Cuartel de la Guardia Civil, actualment remodelat i seu del Museu Arqueològic de l'Esquerda, 1910, Roda de Ter. Arquitecte: Marià Callis Collell, mestre d'obres. Arxiu Municipal de Roda de Ter
Plànol de l'escorxador de Figaró, 1912, Figaró-Montmany. Arquitecte: Josep M. Miró Guibernau. Arxiu Municipal de Figaró-Montmany
Projecte de cementiri per al poble de Vallbona, 1914, Vallbona d'Anoia. Arquitecte: Josep Pausas i Coll. Arxiu Municipal de Vallbona d'Anoia
Sindicat Agrícola d'Avinyonet del Penedès. Arquitecte: Santiago Güell i Grau. Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès.
Projecte de cotxera pel tramvia Montgat-Tiana, 1917, Tiana. Arquitecte: Ramon M Riudor Capella. Arxiu Municipal de Tiana
Plànol de l'avantprojecte d'escoles nacionals, 1917, Súria. Arquitecte: Jeroni Martorell. Arxiu Municipal de Súria
Plànol del grup escolar per a nens, 1918, Súria. Arquitecte: Jeroni Martorell. Arxiu Municipal de Súria
Projecte de Casa consistorial i Escoles. Plànol de la façana principal, 1919. Vilobí del Penedès. Arquitecte: Antoni Pons. Arxiu Municipal de Vilobí del Penedès
Projecte de construcció de les escoles i casa consistorial, 1924, Folgueroles. Arquitecte: Miquel Pallàs Sala. Arxiu Municipal de Folgueroles
Projecte de construcció de les escoles i casa consistorial, 1924, Folgueroles. Arquitecte: Miquel Pallàs Sala. Arxiu Municipal de Folgueroles
Projecte de construcció de les Escoles Nacionals, 1926, Sallent. Arquitecte: Emili Porta i Galobart. Arxiu Municipal de Sallent
Plànol alçat de la llicència d'obres per a la construcció del Teatre Goula, 1926, Begues. Arquitecte: Joan Baptista Serra de Martínez. Arxiu Municipal de Begues
Llicència d'obres per a la construcció del Casino, 1927, Montmeló. Arquitecte: Domènec Sugrañes. Arxiu Municipal de Montmeló
Projecte de reforma de les Escoles Nacionals i casa dels mestres, 1928, Jorba. Arxiu Municipal de Jorba
Projecte de reforma de les Escoles Nacionals i casa dels mestres, 1928, Jorba. Arxiu Municipal de Jorba
Projecte de reforma de les Escoles Nacionals i casa dels mestres, 1928, Jorba. Arxiu Municipal de Jorba
Projecte d'Escoles Unitàries i casa habitació pels mestres, 1929, Jorba. Arquitecte: Lluís G. Colomer Ballot. Arxiu Municipal de Jorba
Construcció de les escoles i aula escola, 1929, Tona. Arquitecte: Carlos Martínez. Arxiu Municipal de Tona
Portada del projecte d'escoles unitàries, 1929, Pla del Penedès. Arquitecte: Raimon Duran i Reynals. Arxiu Municipal del Pla del Penedès
Alçat del projecte d'escoles, 1929, Vallromanes. Arquitecte: Manuel Cases Lamolla. Arxiu Municipal de Vallromanes
Projecte de construcció de l'escorxador municipal, 1930, Montmeló. Arquitecte: Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Arxiu Municipal de Montmeló
Plànol del projecte de Casa Consistorial, 1931, Pla del Penedès. Arquitecte: Josep Ros Ros. Arxiu Municipal del Pla del Penedès
Projecte de cementiri municipal de Figaró, 1932, Figaró-Montmany. Arquitecte: Fidel Puig, aparellador. Arxiu Municipal de Figaro-Montmany
Projecte de reforma de la masia Can Cabanyes, 1934, Montmeló. Arxiu Municipal de Montmeló
Projecte local per el Centre d'Esquerra Catalana, 1935, Sant Antoni de Vilamajor. Arquitecte: Manuel Baldrich i Tibau. Arxiu Municipal de Sant Antoni de Vilamajor
Rebut del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya pels honoraris de l'arquitecte August Miret, 1936, Sant Antoni de Vilamajor. Arquitecte: August Miret. Arxiu Municipal de Sant Antoni de Vilamajor
Plànol del projecte d'Escola per l'Ajuntament de Calonge, 1936, Calonge de Segarra. Arxiu Municipal de Calonge de Segarra
Projecte d'adaptació d'un immoble per casa consistorial, 1945, Copons. Arquitecte: J. Bassegoda. Arxiu Municipal de Copons
Escorxador municipal, 1955 ca., Begues. Autor desconegut. Arquitecte: Juan Bruguera Roget. Arxiu Municipal de Begues
Escorxador, 1960, Sant Vicenç de Torelló. Arxiu Municipal de Sant Vicenç de Torelló
Concurs d'idees per alumnes de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, 1975, Arenys de Munt. Arxiu Municipal de Sant Iscle de Vallalta
Concurs d'idees per alumnes de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, 1975, Arenys de Munt. Arxiu Municipal de Sant Iscle de Vallalta
Concurs d'idees per alumnes de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, 1975, Arenys de Munt. Arxiu Municipal de Sant Iscle de Vallalta
Plànols del projecte d'execució per la reforma i condicionament del Saló Catalunya, 1986, Sant Julià de Vilatorta. Arquitecte: Albert Rodríguez Fiter. Arxiu Municipal de Sant Julià de Vilatorta
Projecte de restauració del Marquet de les Roques, 2001, Sant Llorenç Savall. Arquitecte: Juli Batllevell i Arús. Arxiu Municipal de Sant Llorenç Savall
Projecte de restauració del Marquet de les Roques, 2001, Sant Llorenç Savall. Arquitecte: Juli Batllevell i Arús. Arxiu Municipal de Sant Llorenç Savall
Presentació construcció del CEIP El Pi Gros, 2002, Sant Cebrià de Vallalta. Arquitectes: Baena-Casamor-Quera SCP. Arxiu Municipal de Sant Cebrià de Vallalta
Projecte executiu de rehabilitació de la masia del castell de Vacarisses, 2004, Vacarisses. Arxiu Municipal de Vacarisses
Rehabilitació masia Mariona (Can Patxot)-Parc Natural del Montseny, 2007, Fogars de Montclús. Arquitectes: A&M arquitectes (Tomàs Morató-Jaume Arderiu). Arxiu Municipal de Fogars de Montclús
Fotografia de l'acte de commemoració del centenari de la construcció del safareig públic, 2011, Prats de Lluçanès. Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès
Xalet refugi dels Rasos de Peguera, edificat el 1933 pel Centre Excursionista Montserrat, 2011, Castellar del Riu. Arxiu Municipal de Castellar del Riu
Edifici del Sindicat, edificat el 1911, 2020, Olvan. Arxiu Municipal d'Olvan
L'Ateneu, edificat el 1932, 2020, Olvan. Arxiu Municipal d'Olvan
Anterior Siguiente Industrial
Els edificis industrials són estructures pensades per allotjar activitats de producció, logística, emmagatzematge o transformació. Fàbriques i colònies industrials, entre altres construccions, han tingut un paper determinant en la configuració del paisatge, el creixement urbà i el desenvolupament social, econòmic, polític i cultural de molts municipis.
Casa dels senyors de Berenguer, annexa a la fàbrica Berenguer i Companyia, 1897, Artés. Arquitecte: Joaquim Rivera (mestre d'obres). Arxiu Municipal d'Artés
Xalet del Clot del Moro, c. 1905, Castellar de n'Hug. Arquitecte: Eduard Ferrers Puig. Arxiu Municipal de Castellar de n'Hug
Fàbrica de Ciment del Clot del Moro, c. 1910-1920, Castellar de n'Hug. Arquitectes: Isidro Pedraza de la Pascua i Rafael Guastavino. Arxiu Municipal de Castellar de n'Hug
Torre del Comte de Fígols des del Pont del Far, c. 1910-1920, Cercs. Arxiu Municipal de Cercs
Fotografia de les obres de construcció de l'HEMALOSA, 1924, Santa Maria d'Oló. Arxiu Municipal de Santa Maria d'Oló
Fotografia de la cantera de pedra per construir l'HEMALOSA, 1924, Santa Maria d'Oló. Arxiu Municipal de Santa Maria d'Oló
Projecte de façana de la fàbrica Curcurny, 1926, Montmeló. Arquitecte: Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Arxiu Municipal de Montmeló
Construcció en els terrenys de la fàbrica de porcellanes de Montgat, 1927, Montgat. Arquitecte: J. Amigó. Arxiu Municipal de Tiana
Plànol dels pisos de la Colònia Valls, 1932, Navàs. Arxiu Municipal de Navàs
Projecte de 18 habitatges per a la colònia obrera de Roda de Ter, Edifici Atalaia, 1945, Roda de Ter. Arquitecte: Marino Canosa. Arxiu Municipal de Roda de Ter
Construcció de dos blocs d'habitatges de renda limitada, 1967, Sant Pere de Vilamajor. Arxiu Municipal de Sant Pere de Vilamajor
Projecte de recuperació de l'antiga fàbrica de Can d'en Pont, 2003, Orpí. Arquitecte: Francisco M. Sánchez. Arxiu Municipal d'Orpí
Projecte de les cases d'obrers de la colònia industrial de Borgonyà, 1894, Sant Vicenç de Torelló. Arquitecte: Manuel Gispert. Arxiu Municipal de Sant Vicenç de Torelló
Anterior Siguiente Religiós
Els edificis religiosos han estat i són espais de culte, pregària i comunitat. Sovint, també fites arquitectòniques i simbòliques dins el paisatge urbà i rural. Esglésies, rectories o campanars formen part del mosaic construït dels municipis i ajuden a entendre la seva evolució històrica, social i cultural.
Plànols del projecte de construcció de nova església i campanar d'Ullastrell, 1908, Ullastrell. Arquitecte: Francisco del Villar Carmona. Arxiu Municipal d'Ullastrell
Projecte de Catequística i escoles parroquials, 1913, Tiana. Arquitecte: Ramon M Riudor Capella. Arxiu Municipal de Tiana
Projecte de construcció de l'edifici de la Rectoria, 1927, Montmeló. Arquitectes: Jose Sabadell Mercade i Ramon Casanellas. Arxiu Municipal de Montmeló
Plànols de l'església de Sant Cristòfol i la rectoria, 1930, Súria. Arquitecte: Josep Maria Sagnier. Arxiu Municipal de Súria
Fotografia del campanar de l'església nova de Santa Maria d'Oló en construcció, 1957, Santa Maria d'Oló. Arquitecte: Manuel Puig i Janer. Arxiu Municipal de Santa Maria d'Oló
Església de la Mare de Déu del Roser de L'Ametlla de Casserres, c. 2020, Casserres. Arquitecte: Alexandre Soler March. Arxiu Municipal de Casserres
Anterior Siguiente Residencial
Els edificis residencials expliquen les formes d’habitar i l’evolució de la vida domèstica als municipis. Pensats per a ser viscuts, generen espais segurs i funcionals que es poden combinar amb espais d’esbarjo i comunitaris, incorporant-hi glorietes, jardins o miradors. Masies, cases particulars, xalets i altres construccions vinculades a l’habitatge han fet evolucionar el paisatge construït i mostren canvis en els models familiars, socials i territorials.
Permís d'obra de la Casa Comelles, 1892, Gelida. Arquitecte: Joan Pascual Batlle. Arxiu Municipal de Gelida
La Torre de Graugés durant la seva construcció, 1895, Avià. Arxiu Municipal d'Avià
Plànol de la casa de Josep Alsina, 1911, Navàs. Arxiu Municipal de Navàs
Fotografia de la casa Can Castells, sense data. Arxiu Municipal de Gelida
Construcció de casa xalet i mur de contenció, 1927, Tiana. Aquitecte: Ramon M Riudor Capella. Arxiu Municipal de Tiana
Construcció de casa xalet i mur de contenció, 1927, Tiana. Aquitecte: Ramon M Riudor Capella. Arxiu Municipal de Tiana
Plànol del projecte de construcció d'una casa a Tona, 1927, Tona. Arquitecte: Manuel Gausa Raspall. Arxiu Municipal de Tona
Fotografia de la Pescadora de Sallent (construida a principis segle XX), c. 1930, Sallent. Arquitecte: Josep Torres i Argullol. Arxiu Municipal de Sallent
Xalet del Catllaràs, c. 1930, La Pobla de Lillet. Arquitecte: Antoni Gaudí. Arxiu Municipal de La Pobla de Lillet
Plànol del projecte de reforma de la casa propietat de D. Pedro Guixà Alsina, 1931, Castellolí. Arquitecte: F. Tarragó. Arxiu municipal de Castellolí
Projecte de construcció d'una casa particular, 1931, Montmeló. Arquitecte: Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Arxiu Municipal de Montmeló
Plànol de la llicència d'obres de la Casa Cervelló, 1931, Begues. Arquitecte: Antoni Puig Gairalt. Arxiu Municipal de Begues
Façanes de Can Sanmartí, sense data, Gualba. Arquitecte: Josep Maria Ros Vila. Arxiu Municipal de Gualba.
Plànol de la llicència d'obres de la Casa Aymerich, 1953, Begues. Arquitectes: Martorell & Bohigas. Arxiu Municipal de Begues
La glorieta Vilaclara fou construïda a primers del segle XX per controlar les propietats de la família, 2006, Sant Feliu Sasserra. Arxiu Municipal de Sant Feliu Sasserra
Escrigues, construïda el 1905, 2007, Santa Maria de Merlès. Arxiu Municipal de Santa Maria de Merlès
Cal Barbetes, de 1922, fou durant un període de temps, sanatori per a tuberculosos, 2018, Vilada. Arquitecte: Teodor Miralles (constructor). Arxiu Municipal de Vilada
Cal Pep Xic, casa residencial construïda l'any 1929, 2018, Vilada. Arquitecte: Teodor Miralles (constructor). Arxiu Municipal de Vilada
Masia de Can Llop, reconstruïda al segle XX, 2020, Olvan. Arxiu Municipal d'Olvan
Glorieta dels Jardins Artigas, c. 2020, La Pobla de Lillet. Arquitecte: Antoni Gaudí. Arxiu Municipal de La Pobla de Lillet
Anterior Siguiente Arquitectes i mestres d’obra
Presentem una breu biografia dels arquitectes i mestres d’obra dels edificis públics i privats inclosos en aquesta exposició.
Joan Amigó i Barriga (Badalona, 1875-1958) A Badalona, és una figura clau de l’arquitectura local del primer terç del segle XX. Hi va projectar obres com la Casa Matamala, la Casa Pavillard, la Casa Enric Mir, la Fàbrica Gottardo de Andreis, la Destil·leria d’Anís del Mono i l’Església de Sant Josep.
A&M Arquitectes (Jaume Arderiu i Tomàs Morató) Fundat al 1998 A Barcelona, ha intervingut en projectes vinculats a la rehabilitació patrimonial i als equipaments culturals, com Ca l’Alier, la biblioteca Can Fabra o l’Arxiu Històric de Sants-Montjuïc. També ha treballat en infraestructures de transport, com l’estació Onze de Setembre de la línia 9 del metro de Barcelona i l’estació de FGC al Monestir de Montserrat.
BCQ Arquitectura Barcelona (Baena-Casamor-Quera SCP) Fundat al 1995 A Barcelona i Santa Coloma de Cervelló, ha desenvolupat equipaments culturals, docents i urbans, com la Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall i l’Escola de la Colònia Güell. La seva trajectòria també inclou projectes d’espai públic, equipaments esportius i infraestructures de serveis.
Manuel Baldrich i Tibau (Tarragona 1911-Barcelona 1966) A Barcelona i la Roca del Vallès, va desenvolupar algunes de les seves obres més representatives, com les Llars Mundet, la Piscina Sant Jordi i la Residència Col·legi Bell-lloc. La seva trajectòria també es vincula a la Diputació de Barcelona, on fou arquitecte i director de l’Oficina d’Urbanisme Provincial.
Bonaventura Bassegoda i Musté (Barcelona, 1896-1987) A Igualada, va desenvolupar una part significativa de la seva obra construïda, amb projectes com la reconstrucció de l’Església de la Soledat, la Farinera Grifé, l’Escola de la Teneria i la Font de la Plaça de la Creu. També va tenir una trajectòria destacada com a docent i especialista en construcció arquitectònica.
Juli Batllevell i Arús (Sabadell 1864-Barcelona 1928) A Sabadell, va desenvolupar bona part de la seva obra i va contribuir de manera significativa a l’arquitectura industrial i residencial burgesa de la ciutat. El seu llenguatge combina el Modernisme amb una contenció formal que el fa especialment rellevant dins el patrimoni arquitectònic sabadellenc.
Lluís Bonet i Garí (Argentona, 1893-Barcelona, 1993) A Argentona i al Maresme, va desenvolupar part de la seva obra residencial i religiosa, com la Capella de Sant Miquel del Cros. Deixeble d’Antoni Gaudí, també va tenir una trajectòria destacada a Barcelona, on va dirigir les obres de la Sagrada Família entre 1971 i 1980.
Joan Bruguera i Roget (Barcelona, 1879-1962) A Begues, va exercir com a arquitecte municipal i hi va intervenir en edificis com l’Escorxador, el Petit Casal i l’Hotel Colònia Petit. La seva obra també es vincula a Barcelona, on va projectar les Oficines de l’Exposició Universal de 1929 i diversos edificis residencials i industrials.
Marià Callís i Collell (Vic, 1855 -1911) A Manlleu, Torelló i Vic, va desenvolupar una obra vinculada a cases benestants, edificis institucionals i construccions industrials. Mestre d’obres i literat, la seva trajectòria forma part del paisatge arquitectònic i cultural de la Plana de Vic.
Marino Canosa i Gutiérrez (Barcelona, 1902-1988) A Barcelona, va desenvolupar part de la seva obra racionalista, amb edificis com el Gran Price i altres projectes urbans. També hi va impulsar, amb el seu germà Emili Canosa, l’Editorial Canosa, especialitzada en arquitectura.
Ramon Casanellas Apareix documentat en fonts locals com a tècnic o mestre d’obres vinculat a projectes constructius.
Manuel Cases i Lamolla (Lleida, 1900-Palma de Mallorca, 1974) A Aiguafreda, Montmeló, Mollet del Vallès, Caldes de Montbui, Masquefa, Montornès del Vallès, Vallromanes i el Bruc, Manuel Cases i Lamolla va exercir com a arquitecte municipal. La seva obra també inclou projectes a Barcelona, com l’Edifici Agricultura, a Sant Martí de Provençals.
Lluís G. Colomer i Ballot (1867-1935) A l’Hospitalet de Llobregat, va intervenir en la construcció de diversos forns per a la fàbrica de ceràmica Cosme Toda. La seva obra modernista també es vincula a altres municipis de la província, com Barcelona, Igualada, el Masnou, Sant Cugat del Vallès, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet.
Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895-1966) A Barcelona, va participar en projectes vinculats a l’Exposició Internacional de 1929, com el Palau de les Arts Gràfiques, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya, i el vestíbul de l’Estació de França. La seva trajectòria combina el noucentisme amb la influència posterior del racionalisme.
Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872-Barcelona, 1928) A Vilassar de Mar, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar i Canet de Mar va exercir com a arquitecte municipal en diferents etapes. La seva obra també es vincula a Castellar de n’Hug, amb el Xalet del Director de la Fàbrica Asland, i a Barcelona, amb el Ritz i el Magatzem F. Sangrà.
Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852-Barcelona, 1926) A Barcelona, va projectar algunes de les seves obres més conegudes, com la Casa Vicens, el Palau Güell, el Parc Güell, la Casa Batlló, La Pedrera i la Sagrada Família. A la Pobla de Lillet, la seva relació amb la família Güell es concreta en el Xalet del Catllaràs i els Jardins Artigas.
Manuel Gausa i Raspall (Barcelona, 1892-1971) A Vic i Tona, va exercir com a arquitecte municipal. La seva obra, d’arrel noucentista i tendència classicista, també es vincula a altres municipis de la província, com Sant Cugat del Vallès, on destaca la Casa Gausa.
Manuel Gispert (actiu a finals del segle XIX) A Sant Vicenç de Torelló, va tenir un paper determinant en la concepció de la Colònia Borgonyà. El seu projecte va introduir un model de ciutat jardí d’influència britànica, amb cases unifamiliars, jardins i patis, que encara avui defineixen la imatge d’aquesta colònia industrial coneguda com “la colònia dels anglesos”.
Rafael Guastavino i Moreno (València, 1842-Asheville, EEUU, 1908) A Barcelona, a Vilassar de Dalt, el Teatre La Massa mostra el seu domini de les voltes de maó de pla, i a la Pobla de Lillet es vincula a la Fàbrica Asland, projectada des dels Estats Units per encàrrec de la família Güell.
Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès, 1869-Barcelona, 1955) A Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, va exercir com a arquitecte municipal i va projectar diverses obres privades i institucionals. A Vilafranca del Penedès destaquen l’Asil Inglada Via i els Magatzems Jean Mory i Companyia.
Xavier Guitart i Tarrés A Bagà, Guardiola de Berguedà i Canet de Mar, ha desenvolupat intervencions de restauració patrimonial, com el Pont del Roser, el Monestir de Sant Llorenç i la rehabilitació d’elements de la coberta de l’edifici Vil·la Flora.
Carlos Martínez Sánchez (Barcelona, 1897-1981) A Tona i Manlleu, va deixar una obra vinculada als equipaments públics i de serveis. En destaquen el Grup Escolar de Tona, actual biblioteca Caterina Figueras, i l’Escorxador Municipal de Manlleu, projectes marcats per criteris de funcionalitat, higiene i servei públic.
Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876-1951) A Granollers i Calella, va exercir com a arquitecte municipal. La seva trajectòria també es vincula a Barcelona com a arquitecte provincial, i a diversos municipis de la província a través de projectes i restauracions, com la Caixa d’Estalvis de Sabadell, l’Ajuntament i les escoles nacionals de Súria, el Monestir de Sant Cugat i la Catedral de Barcelona.
Martorell & Bohigas Fundat al 1951 A Argentona, van projectar la Casa Guardiola, una de les obres de la primera etapa de l’estudi fundat per Oriol Bohigas i Josep Martorell. La trajectòria inicial de l’estudi també es vincula a Barcelona, amb projectes com la reforma de la Botiga Gubern i la seu de l’Editorial CEAC.
Teodor Miralles i Soler (Vilada, segona meitat del segle XIX-c. 1960) A Vilada, va tenir un paper destacat en la construcció d’infraestructures locals i en la projecció d’obres vinculades al desenvolupament del municipi. Va intervenir en l’arribada d’aigua i electricitat, en obres de clavegueram i en diverses cases residencials.
August Miret Baldé (Mendoza, Argentina 1897-Barcelona 1981) A Badalona, va exercir com a arquitecte municipal fins al 1936. La seva obra també es vincula a altres municipis de la província, com Cardedeu, amb la Casa Baldé i la Fàbrica Borràs, i l’Hospitalet de Llobregat, amb l’Edifici Montseny.
Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 1889- Barcelona, 1966) A Vilanova i la Geltrú, va exercir com a arquitecte municipal durant gairebé quaranta anys i hi va projectar obres com el Pòsit de Pescadors, les Escoles Graduades, el Mercat Públic, Can Pahissa i Can Magrinyà. També va treballar al Figaró i a Granollers.
Lluís Muncunill Perellada (Fals-Fonollosa, Bages,1868-Terrassa1931) A Terrassa. Manresa i Rubí va exercir com a arquitecte municipal on és un referent en l’estil modernista a l’arquitectura industrial. Va realitzar treballs a Ripoll, Matadepera, Montserrat i Ullastrell. En destaquen obres com la façana de l’Ajuntament de Terrassa, la fàbrica Vapor Aymerich o la fàbrica Condicionament Terrassenc.
Josep Muntada i March (Manresa, 1841-1919) A Manresa, Berga i Navàs, va desenvolupar una obra vinculada a l’arquitectura residencial, comercial i urbana. Entre les seves obres destaquen diversos magatzems a Manresa, cases a Berga i la Farmàcia Maristany i la Casa de Josep Alsina Coll, coneguda com El Mercantil, a Navàs.
Miquel Pallàs i Sala (Sant Julià de Vilatorta, 1876-1943) A Sant Julià de Vilatorta, va contribuir de manera decisiva a la transformació urbana del municipi durant l’època de l’estiueig. El Parc de les Set Fonts, Can Pallàs, el Casal Núria i la reforma de Ca l’Anglada són algunes de les seves intervencions més representatives.
Joan Pascual i Batlle (1841-1925) A Gelida, va desenvolupar una obra molt arrelada al municipi, amb cases-botiga, cases-taller i cases senyorials. També és autor del Col·legi i Convent de Nostra Senyora de Montserrat i de la sagristia de l’Església Parroquial de Gelida.
Josep Pausas i Coll (Barcelona, 1872-1928) A Igualada, va exercir com a arquitecte municipal entre 1911 i 1928. És autor de diverses cases entre mitgeres i de les Escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. La seva obra també es documenta a Calella, Torelló i Barcelona.
Antoni Pons (Barcelona, 1884-1978) A Cornellà de Llobregat i Vilafranca del Penedès, va exercir com a arquitecte municipal. La seva obra també es vincula a Torrelavit i Castellví de la Marca, amb la reforma de Can Raspall dels Horts i de Ca l’Estalella, i a Vilafranca del Penedès, amb l’ampliació de l’Estació Enològica.
Isidoro Pedraza de la Pascua A Castellar de n’Hug, es vincula a la Fàbrica Asland de Ciment del Clot del Moro, projecte signat per ell però estretament relacionat amb l’empremta tècnica de Rafael Guastavino. També és conegut pel Cementiri de Puigcerdà, fora de la província de Barcelona.
Emili Porta i Galobart (Berga, 1886-1963) A Berga, va exercir com a arquitecte municipal durant bona part del segle XX i hi va projectar edificis com l’Ajuntament, la Casa Tomàs Pujol i la Casa Josep Piquer Rosal. També va treballar en altres municipis de la província, com Gironella, Sallent i Navàs.
Fidel Puig i Claramunt (Barcelona, 1898-1989) A Vacarisses, va ser un dels promotors de la Urbanització de Torreblanca. També es vincula al Figaró pel projecte del cementiri que forma part de l’exposició, i a Barcelona, on se’n documenten principalment edificis particulars.
Antoni Puig i Gairalt (L’Hospitalet de Llobregat 1887- Barcelona 1935) A l’Hospitalet de Llobregat, té el seu origen biogràfic i professional. La seva obra també es vincula a Gelida, Begues, Castelldefels, Barcelona i Sabadell, amb projectes com el Casal del Molí Vell, la Casa Cervelló, la Fàbrica Myrurgia i la Casa Oliver.
Manuel Puig i Janer (Monistrol de Montserrat, 1899-Barcelona, 1965) A Sant Pere de Ribes, Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar i l’Hospitalet de Llobregat, va exercir com a arquitecte municipal. Entre les seves obres destaquen la Casa Martí Ventosa, a Barcelona, i, a l’Hospitalet de Llobregat, l’església de Santa Eulàlia de Provençana i la reforma de l’Institut Santa Eulàlia.
Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona 1877-La Garriga 1937) Al Vallès Oriental, especialment a la Garriga, l’Ametlla del Vallès i Granollers, va deixar una empremta decisiva com a arquitecte municipal i autor de projectes d’eixample, habitatges d’estiueig i edificis singulars. La seva obra també és present a Barcelona, amb edificis com el Teatre El Molino i l’Aliança del Poblenou.
Ramon Maria Riudor i Capella (Barcelona, 1867-Tiana 1938) A Tiana, va exercir com a arquitecte municipal durant un llarg període i hi va projectar bona part de la seva obra. Edificis com Can Guardiola, Can Artusa, el Casino-Sala Albéniz, la Casa de la Punxa o Can Cruspinera formen part de la seva contribució al paisatge arquitectònic del municipi.
Joaquim Rivera Destaca en l’àmbit dels mestres d’obres actius a Catalunya entre finals del segle XIX i principis del XX.
Albert Rodríguez i Fiter (actiu durant la segona meitat del segle XX) A Sant Julià de Vilatorta, és especialment recordat per la reforma del Saló Catalunya, adaptat com a teatre i centre cultural. La seva trajectòria està vinculada a la rehabilitació d’edificis culturals i patrimonials, també des del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Josep Ros i Ros (Martorell, 1885-1951) A Gelida, Martorell, Sant Sadurní d’Anoia i altres municipis del Baix Llobregat i l’Alt Penedès, va exercir com a arquitecte municipal. Entre les seves obres destaquen les Caves Freixenet, la Casa de la Vila de Gelida i l’edifici El Progrés de Martorell.
Josep Maria Ros i Vila (Barcelona, 1899-1993) A Cardedeu, va exercir com a arquitecte municipal a partir de 1940 i hi va deixar una empremta destacada en l’arquitectura residencial, especialment en diverses torres d’estiueig. També és autor d’obres religioses com la Capella de Sant Bernat de Menthon, al Montseny, i la Capella de la Mare de Déu de les Neus, a La Molina.
Josep Sabadell Mercadé Apareix documentat en expedients d’obra i s’inscriu, segons la informació disponible, en l’àmbit dels mestres d’obres o tècnics locals.
Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas (Barcelona, 1890-1978) A Barcelona, va col·laborar amb el seu pare, Enric Sagnier, al Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo, i hi va projectar obres com el Palauet Miralles, el Cinema Windsor Palace i l’Hotel Avinguda Palace. La seva arquitectura religiosa també és present a l’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs.
Francisco M. Sánchez Ocaña Arquitecte i economista, director de Joipoi, amb experiència en gestió de projectes empresarials.
Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 1888-1962) A Montcada i Reixac, Ripollet, Begues, Molins de Rei i Sant Feliu de Codines, va exercir com a arquitecte municipal i va projectar equipaments, obres d’urbanització i edificis religiosos. També destaca la seva intervenció d’ampliació de la Casa Vicens, a Barcelona.
Alexandre Soler i March (Barcelona, 1873-1949) A Manresa, Berga, Castellbell i el Vilar i Gironella, va exercir com a arquitecte municipal. Entre les seves obres a la província destaquen el Convent de Santa Clara de Manresa, l’Institut Lluís de Peguera, la Torre de l’Amo de Can Vidal i l’Església de la Sagrada Família de la Bauma, a Castellbell i el Vilar.
Domènec Sugrañes i Gras (Reus 1878-Barcelona 1938) A Mollet del Vallès i Capellades, va exercir com a arquitecte municipal i va projectar actuacions vinculades al creixement urbà i als equipaments públics. La seva trajectòria també està estretament relacionada amb Barcelona, on fou col·laborador d’Antoni Gaudí i el va succeir en la direcció de les obres de la Sagrada Família.
Ferran Tarragó i Nogué (Barcelona, 1881-Tordera, 1963) A Barcelona, va desenvolupar una part destacada de la seva obra, amb projectes com la Torre Villa Jazmines, la Casa Josep Ballvé, l’antic Cinema Princesa, l’Escola Nausica i la Farmàcia Riu del Born. La seva trajectòria també es vincula a Manresa, on va projectar el Pla de l’Eixample, i a Tordera, municipi on va residir fins a la seva mort.
Josep Antoni Torner i Vilaseca A Torelló i Vic, va desenvolupar una part important de la seva activitat com a agrimensor i mestre d’obres. A Torelló va urbanitzar la zona de l’altra banda del pont i hi va projectar la Casa Paradell i la Capella de Sant Roc. A Vic, va dirigir la restauració del Temple Romà i va projectar la Casa Concepció Vergés i la Casa de la Vila.
Josep Torres i Argullol (Sallent, 1850?-Montevideo, Uruguai 1909 o Buenos Aires 1911) A Sallent i Manresa va exercir com a arquitecte municipal i va projectar obres religioses i residencials. Entre les seves obres destaquen l’església de Sant Josep de la Colònia Pons, a Puig-reig, les esglésies de Valldaura i Santa Maria de Sallent, i la casa Antonio Jover Vila.
Anterior Siguiente Crèdits
Coordinació i selecció de documents:
Equip d’arxivers del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
Procedència dels documents:
Agraïm la col·laboració dels ajuntaments que han autoritzat la reproducció a la xarxa dels documents procedents dels seus arxius municipals que són:
Artés, Avià, Avinyonet del Penedès, Begues, Calonge de Segarra, Casserres, Castellar de n'Hug, Castellar del Riu, Castellolí, Cercs, Copons, l’Esquirol, Figaró-Montmay, Fogars de Montclús, Folgueroles, Gelida, Gualba, Jorba, la Pobla de Lillet, Montmeló, Navàs, Olvan, Orpí, el Pla del Penedès, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sallent, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Feliu Sasserra, Sant Iscle de Vallalta, Sant Julià de Vilatorta, Sant Llorenç Savall, Sant Pere de Vilamajor, Sant Vicenç de Torelló, Santa Maria de Merlès, Santa Maria d'Oló, Súria, Tiana, Tona, Ullastrell, Vacarisses, Vallbona d'Anoia, Vallromanes, Vilada i Vilobí del Penedès.
Aquests arxius municipals es troben adherits al Programa de Manteniment, coordinat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
Arquitectes i mestres d’obra
Informació extreta de les següents fonts:
https://amarq.net/es/
https://www.arquitectes.cat/ca/arquitectes/departaments/arxiu
https://www.arquitecturacatalana.cat
https://www.arquitecturamodernista.cat
https://arxiu.coac.net/
https://bcq.es/cat
https://bombersenguerra.cat
https://criticartt.blogspot.com/2024/05/7-postals-per-un-estiu-sitges-alfons.html
https://www.diba.cat/ca/web/spal/
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana
https://www.epdlp.com
https://invarquit.cultura.gencat.cat/
https://lagarriga.cat/parlem-de-turisme-manuel-joaquim-raspall-i-mayol-larquitecte-del-valles
https://modernismobarcelona.com/ca/autor
https://www.municipisindians.cat/ca
https://patrimonicultural.diba.cat/
https://www.poblesdecatalunya.cat
https://www.racba.org/
https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39116
https://www.rafaelguastavino.com/
https://www.revistaigualada.cat/mots/bonaventura-bassegoda-muste/
https://www.sabadell.cat/ca/arxiu-historic
https://sagradafamilia.org/historia-del-temple
https://www.santvicencdetorello.cat/sant-vicenc/pla-especial-de-borgonya
https://torello.cat/wp-content/uploads/2021/04/Monografic_2011_una_passejada_per_torell_.pdf
http://turismesantjulia.com/la-ruta-modernista/
https://xac.gencat.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki
- Casanovas i Prat, Josep; Soler i Mata, Joan; Tort i Bardolet, Antoni. (2006). «L’impuls de l’educació durant la Segona República: l’ensenyament públic a Osona (1931-1936)». Ausa, 22, p. 393-434.
- Gil Tort, Rosa Maria. (2022). «El somni del Cuerpo de Arquitectos Municipales de España, una experiència associativa professional de clara voluntat tecnocràtica, 1928-1950». Recerques: història, economia, cultura, 80, p. 31-54. https://doi.org/10.31009/recerques.2022.i80.03
- Rosselló i Raventós, Joan. (1988). «La incidència de l’arquitectura de Joan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual». Miscel·lània penedesenca, 12, p. 227-242.
- Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. (1983). Vigatans il·lustres. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, p. 265.
